Òscar Oliver: “Més vols intercontinentals tindrien un impacte claríssim sobre Barcelona”

Una conversa amb un dels grans defensors de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, ara assessor a la Diputació de Barcelona

04.02.2025 19:55

|

Actualització: 04.02.2025 20:11

L’arquitecte Òscar Oliver és un dels grans defensors de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Entre el 2011 i el 2017, va ser director comercial d’Aeroports de Catalunya i una de les seves obsessions va ser aconseguir més vols intercontinentals. Oliver ha estat professor a la Universitat Politècnica i director general del Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental. Ara és assessor a la presidència de la Diputació de Barcelona, que recau en la socialista Lluïsa Moret. Llavors criticava el model hipercentralista que afavoria Madrid. Ara li sembla que hi ha una finestra d’oportunitat perquè les coses canviïn. “Si ens fixem només en el model aeroportuari, això va canviant. Barajas ja no és el hub exclusiu de l’estat espanyol. En aquests moments, l’estat aposta per una estratègia de doble hub, a Madrid i a Barcelona, sempre que es pugui dur a terme l’ampliació del Prat”, diu.

“Molts vàrem picar pedra perquè l’aeroport del Prat superés aquest encotillament que el feia estrictament europeu o mediterrani. L’aeroport del Prat havia de ser un aeroport global. Finalment, AENA ho va entendre, això, i ha canviat d’estratègia”, sosté Oliver. Reconeix que, fins ara, les dades han deixat poc marge de dubte: la darrera vegada que en teníem dades segregades, l’aeroport de Barcelona representava el 47% dels ingressos i el 7% de les inversions d’AENA, i les dades del Departament de Territori d’abans de la pandèmia deien que la participació de l’aeroport de Barcelona a AENA representava el 55% dels beneficis i la de Barajas, només el 4%. Encara que continuï essent una empresa espanyola en què la Generalitat no té el poder efectiu, Oliver diu que hi ha hagut canvis de fons, perquè ara AENA ja permet als representants catalans de negociar pel seu compte amb les companyies internacionals, i perquè la inversió de l’ampliació significaria 1.700 milions que començarien a compensar el greuge històric.

Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Més intercontinentals per a connectar amb l’Àsia

Oliver justifica la necessitat de l’ampliació perquè el mercat asiàtic, diu, és el mercat intercontinental natural de Barcelona i de Catalunya, i reclama més vols. L’aeroport de Barcelona va perdre unes quantes rutes intercontinentals durant la pandèmia, però les ha recuperades amb escreix. Això fa que en les franges amb més trànsit de l’any i en les hores més punta de cada dia, s’hagi arribat a una situació que ell considera de saturació. Durant la temporada d’estiu, per exemple, diu que no hi ha prou punts d’estacionament per a tots els avions grans, i que això fa que les companyies es repensin la presència a Barcelona. Per una altra banda, l’ampliació creu que afavoriria una connexió més fluida amb el mercat asiàtic, que és “el mercat intercontinental natural de Barcelona i de Catalunya”. Fins ara, explica, els tres vols diaris directes amb Seül han facilitat molt el creixement de les relacions amb Corea del Sud.

Oliver admet un dels grans arguments en contra de l’ampliació: la contaminació. Els qui s’hi oposen addueixen que, d’ençà dels anys noranta, les emissions de l’aviació internacional a la Unió Europea han augmentat d’un 140%, segons l’IPCC, i que encara trigarem molts anys a trobar la manera que els biocombustibles serveixin per a rebaixar la carbonització, més enllà de l’ús dels sintètics en l’enlairament i l’aterratge. Ell reconeix que les emissions de l’aviació s’han incrementat aquests darrers anys perquè ha crescut molt el nombre d’operacions, però hi rebat que el transport terrestre contamina més i que les companyies fan esforços per a incorporar el SAF –combustible sostenible. També demana que hi hagi més inversió ferroviària per a substituir trajectes, però diu que mentrestant cal competir. Sobre el turisme, també admet que cal reconsiderar-ne el model i reduir-ne la dependència, però defensa que més connexions amb el mercat asiàtic significarien, a tot estirar, turisme amb un valor afegit més alt.

La seva opció preferida per a fer l’ampliació és ampliar 500 metres la tercera pista cap a la reserva verda de la Ricarda i construir-hi una terminal satèl·lit. “Una cosa i una altra van lligades. Si estenem la pista però no construïm la terminal satèl·lit, ens quedem curts. Si construïm la terminal però no estenem la pista, també”, diu. Això, a parer seu, permetria de passar de les setanta-dues operacions per hora actuals a noranta. La Ricarda, “més enllà del tòtem, és una llacuna artificial amb una biodiversitat a la baixa”, diu, la destrucció es podria compensar revitalitzant uns altres punts del Delta del Llobregat. La resta d’opcions les troba menys realistes. Sobretot, la construcció d’una pista sobre la mar, que considera faraònica i “una aberració del punt de vista ambiental”. Oliver diu que encara faria perillar més la biodiversitat marítima i els avions haurien de fer un recorregut més llarg, cosa que implicaria més emissions.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Tercera temporada

Segona temporada

Primera temporada

Recomanem

Santa Eulàlia

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho