04.02.2025 19:55
|
Actualització: 04.02.2025 20:11
L’arquitecte Òscar Oliver és un dels grans defensors de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Entre el 2011 i el 2017, va ser director comercial d’Aeroports de Catalunya i una de les seves obsessions va ser aconseguir més vols intercontinentals. Oliver ha estat professor a la Universitat Politècnica i director general del Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental. Ara és assessor a la presidència de la Diputació de Barcelona, que recau en la socialista Lluïsa Moret. Llavors criticava el model hipercentralista que afavoria Madrid. Ara li sembla que hi ha una finestra d’oportunitat perquè les coses canviïn. “Si ens fixem només en el model aeroportuari, això va canviant. Barajas ja no és el hub exclusiu de l’estat espanyol. En aquests moments, l’estat aposta per una estratègia de doble hub, a Madrid i a Barcelona, sempre que es pugui dur a terme l’ampliació del Prat”, diu.
“Molts vàrem picar pedra perquè l’aeroport del Prat superés aquest encotillament que el feia estrictament europeu o mediterrani. L’aeroport del Prat havia de ser un aeroport global. Finalment, AENA ho va entendre, això, i ha canviat d’estratègia”, sosté Oliver. Reconeix que, fins ara, les dades han deixat poc marge de dubte: la darrera vegada que en teníem dades segregades, l’aeroport de Barcelona representava el 47% dels ingressos i el 7% de les inversions d’AENA, i les dades del Departament de Territori d’abans de la pandèmia deien que la participació de l’aeroport de Barcelona a AENA representava el 55% dels beneficis i la de Barajas, només el 4%. Encara que continuï essent una empresa espanyola en què la Generalitat no té el poder efectiu, Oliver diu que hi ha hagut canvis de fons, perquè ara AENA ja permet als representants catalans de negociar pel seu compte amb les companyies internacionals, i perquè la inversió de l’ampliació significaria 1.700 milions que començarien a compensar el greuge històric.
Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.
Més intercontinentals per a connectar amb l’Àsia
Oliver justifica la necessitat de l’ampliació perquè el mercat asiàtic, diu, és el mercat intercontinental natural de Barcelona i de Catalunya, i reclama més vols. L’aeroport de Barcelona va perdre unes quantes rutes intercontinentals durant la pandèmia, però les ha recuperades amb escreix. Això fa que en les franges amb més trànsit de l’any i en les hores més punta de cada dia, s’hagi arribat a una situació que ell considera de saturació. Durant la temporada d’estiu, per exemple, diu que no hi ha prou punts d’estacionament per a tots els avions grans, i que això fa que les companyies es repensin la presència a Barcelona. Per una altra banda, l’ampliació creu que afavoriria una connexió més fluida amb el mercat asiàtic, que és “el mercat intercontinental natural de Barcelona i de Catalunya”. Fins ara, explica, els tres vols diaris directes amb Seül han facilitat molt el creixement de les relacions amb Corea del Sud.
Oliver admet un dels grans arguments en contra de l’ampliació: la contaminació. Els qui s’hi oposen addueixen que, d’ençà dels anys noranta, les emissions de l’aviació internacional a la Unió Europea han augmentat d’un 140%, segons l’IPCC, i que encara trigarem molts anys a trobar la manera que els biocombustibles serveixin per a rebaixar la carbonització, més enllà de l’ús dels sintètics en l’enlairament i l’aterratge. Ell reconeix que les emissions de l’aviació s’han incrementat aquests darrers anys perquè ha crescut molt el nombre d’operacions, però hi rebat que el transport terrestre contamina més i que les companyies fan esforços per a incorporar el SAF –combustible sostenible. També demana que hi hagi més inversió ferroviària per a substituir trajectes, però diu que mentrestant cal competir. Sobre el turisme, també admet que cal reconsiderar-ne el model i reduir-ne la dependència, però defensa que més connexions amb el mercat asiàtic significarien, a tot estirar, turisme amb un valor afegit més alt.
La seva opció preferida per a fer l’ampliació és ampliar 500 metres la tercera pista cap a la reserva verda de la Ricarda i construir-hi una terminal satèl·lit. “Una cosa i una altra van lligades. Si estenem la pista però no construïm la terminal satèl·lit, ens quedem curts. Si construïm la terminal però no estenem la pista, també”, diu. Això, a parer seu, permetria de passar de les setanta-dues operacions per hora actuals a noranta. La Ricarda, “més enllà del tòtem, és una llacuna artificial amb una biodiversitat a la baixa”, diu, la destrucció es podria compensar revitalitzant uns altres punts del Delta del Llobregat. La resta d’opcions les troba menys realistes. Sobretot, la construcció d’una pista sobre la mar, que considera faraònica i “una aberració del punt de vista ambiental”. Oliver diu que encara faria perillar més la biodiversitat marítima i els avions haurien de fer un recorregut més llarg, cosa que implicaria més emissions.
Escolteu ací la resta d’episodis:
Tercera temporada
- Beth Galí: “A Barcelona es governa amb por. I una ciutat no es pot governar amb por”
- Oriol Estela: “El debat sobre el model territorial de Catalunya s’ha abandonat”
- Antònia Raya: “El Raval molesta”
- Germà Bel: “El partit de futbol entre Madrid i Barcelona ja fa temps que s’ha resolt”
- Ferran Busquets: “Els problemes amb l’habitatge ens fan veure que arribar al carrer és més fàcil que no ens pensàvem”
- Isabel Franc: “La història de les lesbianes, a Barcelona i al món, és marcada pels silencis i les ocultacions”
- Pau Solà-Morales: “Aquesta flagel·lació permanent no li fa cap bé, a Barcelona”
- Xavier Theros: “Hi ha episodis de la història de Barcelona totalment silenciats”
- Francesc Muñoz: “Hem fet una urbanització salvatge”
- Carme Miralles-Guasch: “No hem sabut articular la connectivitat ferroviària a tot arreu de Catalunya”
- Martí Melcion: “Anar a la Vila Olímpica és com tornar al poble i dir: ‘Hòstia, no hi ha res del que hi havia’”
- Eduard Cabré: “La gentrificació dels barris cèntrics ara es produeix a totes les escales”
- Joan Busquets: “Barcelona no pot viure sempre del mateix”
- Ada Parellada: “Ara a Barcelona hi ha una restauració de tendència i poc valenta”
- La intel·ligència artificial per a pensar les ciutats, amb Lluís Ortega
- Maria Sisternas: “El país s’ha de redistribuir i hi ha una feinada ingent”
Segona temporada
- Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”
- Ofèlia Carbonell: “Podríem enderrocar la Sagrada Família i continuaria venint gent”
- Albert València: “El Poblenou podria ser un barri diferent i hi fem oficines buides”
- Mireia Ventura: “Fa anys que el consum de cocaïna s’ha normalitzat. Ara ho detectem amb la ketamina”
- Miquel Puig: “He viscut dos moments en què semblava que Barcelona era morta”
- Berta Prieto: “Ara Barcelona em sembla molt avorrida. Estic fastigosament rural”
- Marc Piquer: “Els barcelonins estimem molt Barcelona però la desconeixem bastant”
- Ana Sánchez: “Tot Barcelona va ser foradada pels veïns a pic i pala”
- Ernest Cañada: “Encara hi som a temps, però és inevitable reduir l’activitat turística”
- Òscar Dalmau: “M’agrada l’arquitectura que la majoria de gent troba lletja”
- Xavi Muñoz: “El pla Endreça de Collboni ataca els mínims actes d’incivisme amb la màxima severitat”
- Edgar Illas: “Després del model Barcelona, ara som en la paradoxa Barcelona”
- Manel Vidal: “He tingut por que Barcelona m’escopís”
- Núria Soto: “El model laboral de les grans empreses de repartiment a domicili és pitjor que el de fa cent anys”
- Josep Bohigas: “Barcelona té 6.000 cotxes per km². Dobla Nova York, París o Madrid. És una bestiesa”
- Alba Arboix: “Hi ha esglésies a Barcelona que només fan una missa la setmana i s’hi podrien combinar activitats”
- Carme Ribas: “El Besòs és una frontera molt més mental que no física”
- Isabel Segura: “Els treballs de cura, en el fons, són els que mantenen la vida quotidiana de ciutats com Barcelona”
- Martí Cusó: “Viure al Gòtic és una resistència permanent”
- Maria Rubert de Ventós: “L’Hospitalet és més centre de Barcelona que no pas la plaça de Francesc Macià”
- Albert Nogueras: “A les zones cèntriques de Barcelona, l’absència de nens és absoluta”
- Xavier Sánchez Vila: “Hi ha moltíssima aigua al subsol de Barcelona. El problema és que la gent no ho sap”
- Fernando Ramos: “Cometem l’error d’enderrocar edificis sistemàticament”
- Esther Anaya: “El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”
- Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”
- Blanca Garcés: “El mercat laboral català atreu immigrants i després els deixa al marge”
- Anna Pacheco: “Al final només podran viure a Barcelona persones que cobrin com a mínim 3.000 euros el mes”
- Isabelle Anguelovski: “La gentrificació verda fa moure els veïns de classe obrera a barris més grisos”
- Josep Lluís Martín Berbois: “A Barcelona encara hi ha errors de Porcioles que perduren en el temps”
- Eulàlia Gómez Escoda: “Les noves parcel·les a Barcelona es tendeixen a fer iguals, i és un problema”
Primera temporada
- Raül Garrigasait: “El Parc Güell és una declaració de principis: agafo la terra més estèril i la converteixo en el centre del món”
- Oriol Nel·lo: “Avui Barcelona pesa menys sobre el conjunt de Catalunya que fa cinquanta anys”
- Julià Guillamon: “Barcelona se’ns n’ha anat de les mans”
- Sandra Bestraten: “Ens movem massa de pressa. Molta gent gran té por de sortir de casa”
- Pere Martínez Serra: “Les nostres universitats són molt pobres. No hi ha peles per a la recerca”
- Arià Paco: “Sembla una ficció compartida, que a Barcelona hi ha una cosa molt valuosa que no trobaràs mai a Igualada”
- Martí Abella: “La construcció de la Via Laietana deixa a la ciutat una ferida oberta molt gran”
- Antonio Baños: “Si Barcelona mira el mar, dóna el cul a Catalunya”
- Mercè Ibarz: “La Barcelona veritable està segrestada i ocultada”
- Llucia Ramis: “Odiar Barcelona és l’única manera d’estimar-la”
- Carme Arcarazo: “Si els llogaters s’organitzen, es pot punxar la bombolla del lloguer”
- Marc Roig: “Els comuns no s’han adonat del poder transformador de la cultura”
- Júlia Bacardit: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”
- Andreu Ulied: “Madrid té un alcalde. Barcelona està fragmentada en trenta-sis”
- Pau Vidal: “Ens volem creure la fal·làcia del bilingüisme per evitar el conflicte”
- Adrià Pujol: “Un barceloní és un ésser permanentment desubicat”
- Rita Grané: “O la societat es fa càrrec dels joves ex-tutelats, o els aboquem al sensellarisme”
- Carme Trilla: “Barcelona no té capacitat de resposta a la demanda de lloguer”
- Joan Ramon Resina: “Han volgut amagar la catalanitat de Barcelona”
- Manuel Delgado: “Amb el model Barcelona no volen controlar la política. Volen controlar-ho tot”
- Noemí Rocabert: “Ciutat Meridiana es va fer lletja per humiliar les persones”
- Javier Ortigosa: “Barcelona és el Copenhaguen de l’anar a peu. És un factor de resiliència bestial”
- Joan Magrané: “Barcelona hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va truncar”
- Amadeu Carbó: “El sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant el poder”
- Olga Subirós: “L’impacte de la contaminació que generem a Barcelona arriba fins a Vic i Begur”
- Meritxell Sánchez-Amat: “Si tens el mateix metge quinze anys, la mortalitat baixa d’un 25%”
- Vicente Guallart (Part 2): “Si el pla Cerdà s’hagués aplicat literalment, Barcelona semblaria Estocolm”
- Vicente Guallart: “Barcelona és Catalunya. Què vol dir, viure a Barcelona?”
- Itziar González: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració”
- Núria Carrera: “L’Ajuntament ha estat una de les grans experiències de la meva vida”
- “Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós
- Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona
- “Barcelona pot ser la porta d’entrada a Europa per al nord d’Àfrica”: el port, amb Sergi Saurí
- Marina Monsonís: “No té cap sentit fer plats asiàtics a la Barceloneta amb tonyina congelada”