Biel Mesquida

23.05.2026

Closcadelletra (DXI): M'enjoi de contactes tènues

Una copinya petita i trencada em pot fer plorar com els mestres pensadors que estim, i són impurs, i gens innocents

16.05.2026

Closcadelletra (DX): El lligam fortuït dels àtoms

Aquella veu em deia que havia d’inscriure la progressió musical no en el discurs, sinó en una successió d’instants impalpables que ja tinguessin els colors de l’eternitat

09.05.2026

Closcadelletra (DIX): Una capacitat de reverberació

La presència que explor en les meves frases vol ser un vertader desafiament a l’era de la vulgaritat, del cinisme i de la burla

02.05.2026

Closcadelletra (DVIII): Sorpreses de la llum

Podria ser alguna vibració semblant a l’infinit allò que penetra les coses i les engrandeix, els dóna una ressonància llarga

25.04.2026

Closcadelletra (DVII): Paraules esfilagassades

Les veus mostren que les nostres existències són relats travessats d’accidents

18.04.2026

Closcadelletra (DVI): Mormol a l’orella del lector

Potser l’escriptura hauria de ser una invitació al silenci

11.04.2026

Closcadelletra (DV): Som ple de buit

He intentat desxifrar el que sentia alliberant-lo de l’opacitat en què estava clos

04.04.2026

Closcadelletra (DIV): Tots tenim

El jove inquiet es demana: per què no don el meu cos a la literatura com d’altres el donen a la ciència?

28.03.2026

Closcadelletra (DIII): La casa del gust

Imaginau una inacabable varietat rítmica: musell, dits, pluja de ferro, niguls de sucre, clarianes, fondals

21.03.2026

Closcadelletra (DII): Atent a la sensació

Assegut davant la taula de vidre escriu, amb un llapis dur en una plagueta nova que ha comprat fa poc de la casa Moleskine, paraules desorbitades

14.03.2026

Closcadelletra (DI): En el reflex dels seus ulls, fressèlies...

Sent l’olor de saladina, de terra de mata, de sang de cabrit, d’herbei tallat, d’humus humit, de camins novells, de fronteres antigues, d’absències

07.03.2026

Closcadelletra (D): L’art de vellejar

La pluja per una inclinació ventosa violenta umpl els vidres de rosada tumultuosa; i l’aigua comença a entrar per davall la porta amb la força d’una font ufana

28.02.2026

Closcadelletra (CDXCIX): Escriure que no escrius és escriure

Tota tu seràs un jeroglífic i les coves parietals amb bisons fletxats una casa on escric des del ventre del temps

21.02.2026

Closcadelletra (CDXCVIII): Tots els camins de la tinta

Aquest és l’horitzó: la tinta relliga els uns amb els altres; escolta, tempera, vetla, conforta, aclimata; fa que un text en contínua fragmentació es mantengui unit

14.02.2026

Closcadelletra (CDXCVII): El jardí del temps

El vent escriu a les parets que carrisquegen, als vidres que tremolen, als arbres que xisclen, a les portes que grinyolen

07.02.2026

Closcadelletra (CDXCVI): Rememoracions

Ella hauria repetit: no hi ha cap història fora de les nostres besades

31.01.2026

Closcadelletra (CDXCV): La rapinyada i la carícia

Un lloc desconegut s’estén i avança a gran velocitat i tot el que coneixia pren un sentit nou, es confegeix una llum novella

24.01.2026

Closcadelletra (CDXCIV): Rejovenir

El mot és aquest vent que fou aigua, i esdevé aigua, després d’haver tirat la seva màscara

17.01.2026

Closcadelletra (CDXCIII): En els suburbis del text

Podem considerar els textos absents com un encontre entre el projecte de l’escriptor i l’activitat del lector

10.01.2026

Closcadelletra (CDXCII): Per dir no res

M’agrada aquesta escriptura modesta i obstinada que avança tota sola, viva, que no té en aparença res a dir llevat de denunciar les impostures del seriós

03.01.2026

Closcadelletra (CDXCI): Un univers en què res no és segur

Cal prendre antídots contra la uniformització. Un llibre vertader pot ser una cambra pròpia!

27.12.2025

Closcadelletra (CDXC): Crear alguna cosa que no existia abans

El litigi dels llençols d’uns cossos en combat d’amor desvetlen refundacions de la mirada

20.12.2025

Closcadelletra (CDLXXXIX): Tot l'art és punt de mira

La frase més tendra s’ha d’escriure amb una destral

13.12.2025

Closcadelletra (CDLXXXVIII): Oceanografia d’intimitats

L’únic artista és el temps, que fa feina molt lentament

06.12.2025

Closcadelletra (CDLXXXVII): Còmplices de l’esclavatge propi

Una mala fi de distopies de ciència-ficció descriuen el nostre present: el futur volen que sigui com un retorn a una suposada edat d’or, mentre s’instaura una acceleració del necrocapitalisme sense que es vegi cap futur discernible

29.11.2025

Closcadelletra (CDLXXVI): Trem la paraula ixent

Necessit fugir dels pretexts que em diuen: per a escriure cal tenir més temps, una casa tranquil·la, el cap a lloc; no és ver; basta que escrigui per tot, escrivim per tot

22.11.2025

Closcadelletra (CDLXXXV): Reminiscències

Ara, darrere els vidres que no s’han cruiat hi ha una llum negra semblant a la de les Vanitas del segle XVII que evoca l’amenaça atòmica i una possible fi del món

15.11.2025

Closcadelletra (CDLXXXIV): Cambra d’oblit

Defora hi ha pluges de sang humana i no humana, i hauríem de ser conscients del desastre que ens pot caure damunt no importa quin moment del dia, i les paraules més repetides són mots d’escorxador