La discussió interessada sobre qui ha aconseguit que Clara Ponsatí retorne lliure
Si el delicte de sedició ha estat formalment suprimit del codi penal espanyol és perquè va existir el Primer d'Octubre i Espanya va intentar de fer-lo servir
Biel Mesquida
Arxiu
25.03.2023
Closcadelletra (CCCLXIV): Porfídia
Cal nuar i desnuar, cal desfer i refer, cal parir, cal enterrar. Cal fer salts mortals sense xarxa
18.03.2023
Closcadelletra (CCCLXIII): Inventor d’instants
Sent la ploma, la tinta, el paper, la mà que escriu, els seus avenços, les seves reculades, els seus subterfugis, la seva energia, els seus bloqueigs, el seu tempo, la seva música
11.03.2023
Closcadelletra (CCCLXII): ‘Dead line’: lletra encara fresca
Vaig cap a la gènesi, vaig cap a l’origen, vaig cap a l’original, no ho sabies?
04.03.2023
Closcadelletra (CCCLXI): Caçar la neu: aventures de la fragilitat
L’amor a la natura no és inofensiu. Cap amor no és inofensiu, no ho sabies? L’amor compromet tota l’existència, tota la vida
25.02.2023
Closcadelletra (CCCLX): Mir el refilar de les aranyes
I no queda res travat, no hi ha cap paret mestra, ni cap traç segur, tot s’esfilagassa i s’esclarissa, tot és fragmentari i ple de buits, d’escletxes
18.02.2023
Closcadelletra (CCCLIX): Dins la boira
Actuar vol dir preveure, però d’una manera que no deixi de banda estimar l’imprevist, saber-lo acollir
11.02.2023
Closcadelletra (CCCLVIII): Com un calfred nou
Caminam damunt el foc, és la nostra vida, no ho sabies?
04.02.2023
Closcadelletra (CCCLVII): Cambra d’ecos infinits
Qui em demana, un altre cop, què és la literatura? Per què?
28.01.2023
Closcadelletra (CCCLVI): I tot és ara, i res
L’acte d’amor de recordar un mort és l’acte d’amor més desinteressat, lliure i fidel
21.01.2023
Closcadelletra (CCCLV): Gaudir contra posseir
És per l’ínfim que podré trobar l’infinit, per aquesta mirada serena damunt el groc de la vinagrella que pinta el meu paisatge
14.01.2023
Closcadelletra (CCCLIV): Cada lector és responsable del seu avorriment
Llegim per sentir-nos vius. Escrivim per sentir-nos vius. Vivim on ens sentim vius. Estimam per ser vius
07.01.2023
Closcadelletra (CCCLIII): Escric a mà
Escric a mà perquè tenc ganes de lleugeresa contra aquest temps feixuc
31.12.2022
Closcadelletra (CCCLII): Esclats de llengua
Cal repetir-se que hem d’anar aviat perquè la vida és curta i hem de fer moltes de coses?
24.12.2022
Closcadelletra (CCCLI): Fàbrica d’emocions
Reveure no és retornar enrere sinó veure amb una pell nova, analitzar, revaluar, sedassar
17.12.2022
Closcadelletra (CCCL): Amplificar l’inesperat
Què vol dir habitar la terra? Quina és la cura que li devem per significar la nostra pertinença terrestre?
10.12.2022
Closcadelletra (CCCXLIX): A les palpentes
Per què em sembla que l’allunyament és la meva forma de resplendir?
03.12.2022
Closcadelletra (CCCXLVIII): Estimar els noms de les coses
Sí, ho veia ben clar: les coses són, ja, tant mots com coses i, recíprocament, els mots, ja, són tant coses com mots
26.11.2022
Closcadelletra (CCCXLVII): Tots som fills de tots
La monetització de la vida és la pesta que ataca d’amagat, la pandèmia que no volem veure. La que estira tots els fils i s’amaga darrere cada explicació
19.11.2022
Closcadelletra (CCCXLVI): Cap a l’absència de dolor
Hem de fer armes ben pensades, cercar antídots ben potents, no amollar
12.11.2022
Closcadelletra (CCCXLV): Apreneu a veure-hi de tots els costats alhora
El món s’ha convertit en un immens festival mercantil de la vulgaritat
05.11.2022
Closcadelletra (CCCXLIV): Pensa-ho!
Cal despertar les traces dels seus esqueixos, de les seves catàstrofes i dels nostres propis esclats i encegaments?
29.10.2022
Closcadelletra (CCCXLIII): Mots: portes, claus i panys alhora
Per damunt la sequera del sementer hi ha l’alba vinosa i el crepuscle hemorràgic, la broma de l’horabaixa i la serena del vespre
22.10.2022
Closcadelletra (CCCXLII): Cal anar aviat al fons de les coses!
Vull descriure un gerro de vidre transparent on una mà posa una margalida groga i que d’aquí neixi una bellesa còsmica
15.10.2022
Closcadelletra (CCCXLI): Allò que escric no basta mai
Les coses ens atrapen, ens captiven, en fan viatjar entre el temps i l’eternitat. / Les coses són dòcils, les coses són calmes. Les coses acompanyen en un silenci llarg
08.10.2022
Closcadelletra (CCCXL): Vivacitat descarnada
Els enemics són el fals, l’infame, l’esperit d’inèrcia, de fotgeria, de retard, de mandra, d’indiferència, d’èmfasi buit, de fanatisme
