«No ho oblideu mai: cada paraula és un regal, un tresor, un gaudi, una obra poètica»
18.10.20
Biel Mesquida
Octubre 2020
«La bellesa és una sensació física, alguna cosa que sentim amb el nostre cos; no hi ha regla per atènyer-la: la sentim o no la sentim»
11.10.20
«Malgrat la 'distància social' els humans ens hem sentit més que mai pròxims els uns dels altres»
4.10.20
Setembre 2020
«Agaf al vol certs consells essencials i urgents: cal anar aviat perquè la vida és curta i hi ha moltes de coses per fer»
27.09.20
«I he pensat en els vells tan malmenats i maltractats per totes bandes, tan abandonats a la malaltia en solitud i a la mort solitària en residències infectes»
20.09.20
«La interacció amb els altres és la condició necessària per sanar aquests talls de l’ànima»
13.09.20
Agost 2020
«Per què em sent transportat entre la por i la fascinació, entre el desig i l’avidesa per aquest teatre de la natura?»
30.08.20
«Aquest escrit ha fet un miracle: em sent més viu, més flexible, menys fermat, més lliure, més a gust amb mi mateix»
2.08.20
Juliol 2020
«Te’n tems, que volen que caiguem dins l’esmorteïment més ramader, el conformisme més estúpid?»
26.07.20
«No es veia ni un arbre, ni un nigul, ni una flor, ni un crit, ni una arrel, ni una tórtora, ni una foto d’un personatge vorera de mar»
19.07.20
Un conte de Biel Mesquida, el tercer de la sèrie 'Un estiu a Galeusca' que durant l'estiu apareixeran a VilaWeb, Berria i Sermos Galiza · Els 12 contes de la sèrie es publicaran en català a VilaWeb
17.07.20
«Podem veure que l’escrit que escric m’escriu, i que l’escrit que llegeixes també t’escriu?»
12.07.20
«Quan sent pronunciar el nom d’una persona morta, sé cert que aquesta persona es fon amb el paisatge que tenc davant»
5.07.20
Juny 2020
Però no vull queixar-me, el pit-roig enllà de la mar aprendrà músiques noves i me les cantarà quan torni al meu costat.
28.06.20
Vols estar immergit en el sistema nerviós de l’època: aquesta seria la teva joia, però no arribes a ser la mar famosa en naufragis on tot hi està amagat.
21.06.20
Per què només els dits de la poesia saben tocar amb el gust dels contactes vers?
14.06.20
«Que no s’atrevesqui ningú a posar grillons d’esclavatge a les nostres visions!»
7.06.20
Maig 2020
«En una gota d’aigua podré veure un abisme o la distància curta entre la nit i el sol»
31.05.20
«Quan sovint em manquen la resistència activa i l'energia vital com si el ressort que les accionava s’hagués romput»
24.05.20
«Els morts que estan relligats a tot, que ens ajuden, que ens ensenyen, que veuen tota la vida i saben el seu valor essencial»
17.05.20
«Pensar sense accessoris amb una concentració mental permanent, un remugar interior incessant i una activitat d’escolta vivíssima perquè l’orella recordi allò que l’ull no veu»
10.05.20
«La pandèmia imprevista ha regirat l’ordre de la situació anterior i, sobretot, el del passat i tot és contínuament nou de trinca, desconegut de trinca, inventat de trinca»
3.05.20
Abril 2020
«Dic: mira com l’infinit dels mots penetra les coses, les engrandeix i els dóna una ressonància llarga»
26.04.20
«Viure, i més que mai en aquests temps difícils i cruels de pandèmia, a l’entreforc entre el sentit i el sensible»
19.04.20
«Que cal ensinistrar els fets tràgics, transformar-los i treballar-los, però no deixar-se absorbir per ells»
12.04.20