25.11.2023

Closcadelletra (CCCXCIV): Llaurar-me

Em capfic en la contemplació d’un sentiment germinatiu que em resulta familiar, que pot ser quasi insignificant, però malgrat tot és inefable

18.11.2023

Closcadelletra (CCCXCIII): Cap a les lliçons d'abisme

Com puc contar-te aquesta fragilitat que m’entabana i em deixa tot ple d’alens que s’esbuquen dins una ofegor íntima?

11.11.2023

Closcadelletra (CCCXCII): Parl amb la mà, escoltes amb els ulls

Tot, en les nostres vides, és terriblement simple

04.11.2023

Closcadelletra (CCCCXCI): Un temps insubornable

Una llista incompleta de desigs, de divagacions, de problemes, de fugides, d’inicis, de capvespres i de diversitats

28.10.2023

Closcadelletra (CCCXCI): Treure forces de la fragilitat

La frase més tendra cal que sigui escrita amb la destral

21.10.2023

Closcadelletra (CCCXC): Fantasies polirítmiques

Som el somriure, l’única prova del nostre pas damunt la terra

14.10.2023

Closcadelletra (CCCLXXXIX): Sortir del fons del temps

Cal entendre que l’apocalipsi on nedam és una revelació

07.10.2023

Closcadelletra (CCCLXXXVIII): Projectes insignificants

Cal sortir del carrusel! L’univers mut ens espera, és brutalment negligit per tots els discursos

30.09.2023

Closcadelletra (CCCLXXXVII): 'Sta, viator'

"Es podria dir 'traucar' aquesta feina de sargir traus per trobar el bessó pelat de les coses? Escric el romanent d’una espoliació? Caldria que fes 'tabula rasa'? Desposseir és la direcció? És això el que em volia dir el somni?"

23.09.2023

Closcadelletra (CCCLXXXVI): Llocs que ja no existeixen

Si es considera el present des del punt de vista del record se l’anomena passat

16.09.2023

Closcadelletra (CCCLXXXV): A cops de vida

A cada instant em sent viu, mir la pluja que rega el jardí, / i cant. / A cada instant estam a dos dits d’un miracle

09.09.2023

Closcadelletra (CCCLXXXIV): Va i ve

Per què no volem tenir una consciència aguda i dramàtica de la irreversibilitat del temps?

02.09.2023

Closcadelletra (CCCLXXXIII): T’envestesc perquè em sentis de totes formes

Escriure, vertaderament és estimar, i estimar, vertaderament, no és gaudir, és cremar

29.07.2023

Closcadelletra (CCCLXXXII): Sempre hi ha qualcú en alguna cosa

"Així és com funcionen les coses de la vida: l’esquelet preval damunt la carn"

22.07.2023

Closcadelletra (CCCLXXXI): Tenc totes les edats en cada instant

"Saps, de vegades no sé on aferrar-me, i em pega com un entorn de cap i sembla que me’n vaig."

15.07.2023

Closcadelletra (CCCLXXX): Superfície de la miniatura

"Nedes per davall aigua i encara que volguessis dir quatre mots de la veritat no et seria possible"

08.07.2023

Closcadelletra (CCCLXXIX): L'arrel de l'aigua són paraules

"I tendràs la boca permanentment tancada sense llengua i sense saliva, sense moviment i sense cordes vocals, sense capacitat de pronunciar un mot"

01.07.2023

Closcadelletra: (CCCLXXVIII): Tenc l’infinit a la palma de la mà

No em suquis. No em treguis les espines. No em prenguis per un enfollit

24.06.2023

Closcadelletra (CCCLXXVII): Acumul per a aquest temps de gana

Brod un llençol de fil amb paraules alades: tot el que és pensat i sentit no és res més que l’aparició de l’invisible

17.06.2023

Closcadelletra (CCCLXXVI): Tan lluny de tot i tan a prop de mi

Per què ador l’inefable, l’impalpable, la tenuïtat de l’instant, aquest moment amarat d’evanescència en el centre de la temporalitat?

10.06.2023

Closcadelletra (CCCLXXV): Ditades a la fosca

Em pos a perdre capes, a perdre tremps, a perdre històries: som una pelleringa dins la polseguera

03.06.2023

Closcadelletra (CCCLXXIV): Pols tendra

M’agradaria que algú digués: aquest text m’agrada perquè està pastat de vacil·lacions

27.05.2023

Closcadelletra (CCCLXXIII): Regenerar els alens fa visquera

Obr la finestra i em trob un joiós pessimista

20.05.2023

Closcadelletra (CCCLXXII): Niu de butzetes

He après que totes les coses efímeres ens concerneixen eminentment a nosaltres, més efímers que res

13.05.2023

Closcadelletra (CCCLXXI): Només hi ha dues castes d’escrits: els que són vius i els que són morts

Tot, en aquesta societat necrocapitalista, ens obliga a sofrir les idees dominants, a pintar amb els colors dominants, a moure’ns entre grans mots dominants

• 01
• 02
• 03
• 04
• 05
• …
• 16