Biel Mesquida
Closcadelletra (CCCXXIX): Veus en off
L’opalescència de la xafogor no atura les veus ni les emboira, sinó que les clarifica com si amb aquell aire fumós les netejàs

Closcadelletra (CCCXXVIII): Inventar sempre seguit el present
Escric per robar alguna cosa a l’oblit, al temps

Closcadelletra (CCCXXVII): T’ho diré en veu baixa
No t’havien dit mai que els que semblen imbècils ho són, més la meitat dels que no ho semblen?

Closcadelletra (CCCXXV): Cant allò que ens passa per alt
He estudiat el mal que m’ha ensenyat el bé, i la mentida que m’ha ensenyat la veritat./ Com puc viure el coratge de tots els instants?

Closcadelletra (CCCXXIV): Pensar i escriure sense accessoris
Cal despullar la intimitat. / Cal trobar la fórmula íntima. / Per aquí va la genètica textual

Closcadelletra (CCCXXIII): Alliberar-se del pes dels prejudicis, dels llocs comuns, de la rutina pròpia
Vull pescar algunes espurnes del temps d’una vida que facin llum, que desprenguin llum, que infectin de llum, encara que sigui llum negra

Closcadelletra (CCCXXII): Viure és defensar una forma
El ‘patchwork’ numèric, el món digital, duu promeses i opressions, es dibuixen més interrogants que respostes, més perplexitats que solucions

Closcadelletra (CCCXXI): Cal llegir amb les orelles
“De vegades, com ara que la llum ha canviat i el cel s’ha convertit en un planter de núvols entintats de carabassa, em ve un títol al cap que podria resumir una vida: el cementeri de les esplendors”

Closcadelletra (CCCXX): La concisió dels enigmes
"Et podria contar que els meus llavis, que no tenen res a dir, conserven el dibuix del darrer mot que vaig pronunciar"

Closcadelletra (CCCXIX): Contratemps a favor del temps
"Repetir-nos que el nostre temps no està tancat amb pany, que podem agafar temps, o deixar-lo, segons els atzars de les circumstàncies i les prioritats dels nostres desigs"

Closcadelletra (CCCXVIII): Sempre estam davant situacions urgents i dramàtiques
"Ador el buit. / Per això li vull fer una casa."

Closcadelletra (CCCXVII): No dibuix una paraula, sinó una carícia
"Només els meus llavis guarden de tu aquest gust de sal i de llàgrimes"

Closcadelletra (CCCXVI): Des del patocè
"Com és que l'alteritat és al centre del que ens és més propi?"

Closcadelletra (CCCXV): Esquers, seductors i perillosos esquers
"Una música tàctil m'embolica i podria caure dins un diàleg de sensualitats o dins un fester de flames"

Closcadelletra (CCCXIV): Veure la llum darrere la negror
"Em sent com si caminàs entre els annals d'una solitud, com si fos un home òrfic"

Closcadelletra (CCCXIII): Som l'escena viva
"O escriure també: fer la guerra és senzill, és tornar immòbils els essers animats, separar els peus dels braços i tornar els humans a la matèria"

Closcadelletra (CCCXII): La vida és una suma de detalls petits
"Que les paraules es facin carn és la meva recerca"

Closcadelletra (CCCXI): Dubt, cerc, em desplaç sense aturall
"L’infant es perdrà en el laberint de les cartografies del món. Cercarà en va, però de passada haurà nascut una veritat: el del coratjós homenet cercant desesperadament"

Closcadelletra (CCCX): Ombres de foc
"El castell de flames s'ha esbucat, l'origen i la meta s'han fus, el misteri s'ha extingit, l'enigma s'ha perdut, he passat de la llum a la fosca"

Closcadelletra (CCCIX): Cadascú sempre està sol
"Ser singular en circumstàncies plurals és una heroïcitat"

Closcadelletra (CCCVIII): Els mots caminen amb màscara i amb mascara
"Només mir com molt a poc a poc al fons de tot creix un bassal de no res en què veig l'ombra mòbil del meu reflex"

Closcadelletra (CCCVII): Recollir i interpretar amb tenacitat signes fràgils
"Si no feim viure aquesta potència del dedins les nostres bones intencions no arrelaran en l’acció"

Closcadelletra (CCCVI): Donar veu
"Donar veu al que es perd sense remei, podria ser una definició d'escriure?"

Closcadelletra (CCCV): Desfer-se de l'estreta dels avencs
"Fugiré dels destins programats, acolliré el risc ben temperat, em rebel·laré contra la seguretat total, porta oberta del totalitarisme"

Closcadelletra (CCCIV): Escriure: anar cap a llocs inesperats
"La boira dins la fosca que ha caigut sense adonar-me és blanca, brillant, enlluernadora, però la seva significació resta obscura, impenetrable, buida"
