«I la major part dels que llegeixen encara, no llegeixen més que amb els ulls quan caldria, ho sabem, fer-ho amb un llapis a la mà, amb un diccionari al costat, amb una llibreta devora!»
22.04.18
Biel Mesquida
Abril 2018
«L’espai és temps desplegat o hiperconcentrat, una dimensió particular i equivocada del temps»
15.04.18
«Perseguits, jutjats, empresonats, exiliats... Què en pensa aquest núvol tan fosc que cobricela el meu passeig?»
8.04.18
«Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l'excitació. Estimar els teus 'partenaires' com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.»
1.04.18
Març 2018
«I malgrat això l’essencial és aquí, molt a prop, d’una senzillesa extrema: un dringueig, un alè, una carícia, quasi res»
25.03.18
«Voldria obrir accessos infinitament precaris, cal·ligrafiar sense imatges, avançar palpant i xerrar en un to baix, al ras de la prosa més escatada»
18.03.18
«Em recorr a mi mateix fent voltes als meus objectes, als objectes dels meus pensaments: m'invent, em refaig, em perd, em transitiv, em reviscol, em desfaig»
11.03.18
«La frase és l'únic actor i, alhora, el sol director d'escena. L'escriptor és el picafraser, el manobre»
4.03.18
Febrer 2018
«Cal donar al combat de la raó l’alçada d’una festa, cal denunciar les decisions de la justícia injustes, cal esmolar la ironia i el sarcasme per desemmascarar la bestiesa i ridiculitzar-la»
26.02.18
«Faig set poemes clandestins de seguit amb la immobilitat i la rapidesa com a claus. Per fer sentir el flux universal, la universal abraçada»
18.02.18
«I dic amb tota l’ànima, s’admeti o no, que l’ésser humà viu de poesia»
11.02.18
«Mentre siguem vius serem capaços de callar, callar estones llargues, dies, nits, albades i crepuscles, i després sentir una cantera inacabable, viva, brutal.»
4.02.18
Gener 2018
«Llegir seria com entrar en mi mateix, aprendre a considerar-me com un món de signes, de missatges encriptats, de jeroglífics»
28.01.18
«Proust ens diu a les clares que la memòria involuntària prova que nosaltres som fora de nosaltres en el més íntim de nosaltres. Esser dins el Temps, i no al costat, provoca aquesta experiència benèfica i fèrtil»
21.01.18
«Que la música de la veu dibuixi alguna cosa com una constel·lació reveladora del temps en què ens trobam»
14.01.18
«Sabem que hi ha ànimes brutes, petrificades de rossecs pudents, insensibles i corcades, que no són ni parents, ni amics, ni coneguts, ni potser humans: els que tenen molts diners»
7.01.18
Desembre 2017
«Cal descobrir que la perplexitat és l'inici del coneixement, el record una forma d'encontre i l'oblit una drecera de llibertat»
31.12.17
«La impossibilitat de ser instant talla tota comprensió a partir d’ara d’allò que anomenam història. Ens duu a la laminació històrica»
25.12.17
Biel Mesquida ens parla de Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort
20.12.17
«L'espai de la lluita contra el mal de cada dia és temps desplegat o megacondensat, una dimensió singular i equívoca del temps»
17.12.17
«Voldria escriure en espiral, retorçant els mots, descobrint variants, fent proliferacions d’alçària poètica amb bots i cucaveles»
10.12.17
«I jo mateix em vaig sorprendre amb la boca feta un colomer de sons per on sortien paraules alades.»
3.12.17
Novembre 2017
«Dins la nit fosca les seves benaventurances esdevenen llumenerets blaus que ens fan respirera en uns temps de pantaix.»
26.11.17
Avui Biel Mesquida publica el 'Closcadelletra' número cent
19.11.17
«Tot està tot dit i res no hi està. El fet de dir obri el lloc de l’instant. Trec de la meva irregularitat i el meu deliri els fruits d’un saber que ni jo conec.»
12.11.17