L’autonomia no serveix ni per a fer arribar un tren a l’hora
La pintoresca negociació sobre Rodalia és la metàfora perfecta de la inutilitat del nostre autogovern i, per tant, de la necessitat imperiosa de substituir-lo
No jutjaré mai una dona que ha decidit operar-se el cos per sentir-se més guapa o més a gust amb ella mateixa
Sabeu què trobo que seria realment revolucionari aquest 8 de març, i també els dels anys vinents? Que fóssiu els homes els qui sortíssiu al carrer, els qui us escarrasséssiu a pensar els lemes feministes i enginyosos de les pancartes, qui anéssiu a la manifestació amb els vostres amics, amb els vostres pares, avis, oncles, amb les vostres criatures
Com a afectada per la malaltia, aquests resultats em porten a fer-me moltes preguntes, a revisar, a tornar a qüestionar i a remirar el passat
La proposta de Yolanda Díaz alimenta la perillosa conducta capitalista de la deshumanització que ens empeny a situar la nostra vida laboral al capdamunt de la piràmide vital de prioritats
Hem oblidat com és d'important per a l’ànima i per al cos fer moure les mans, els dits, per elaborar el que sigui, i amb aquest oblit, no només ens allunyem de nosaltres mateixos, sinó també de les arts manuals ancestrals
No tan sols la incultura és evident i flagrant en totes les respostes donades. També crida l’atenció i ens ha de posar en alerta el que podríem considerar una perniciosa banalització tant del passat com del propi desconeixement
Per culpa de no haver volgut admetre que havia tocat fons, que necessitava ajuda, he patit atacs d’ansietat demolidors, fins al punt d’acabar, en una ocasió, telefonant a un d’aquells telèfons d’ajuda per a persones que es volen suïcidar
A còpia d’anys de comprar-hi, he canviat el meu sistema de pensament pel que fa a la manera com consumim i he desterrat, gairebé del tot, la compra de peces noves de marques 'fast fashion' que generen anualment tones de residus
Personalment deixo enrere un dels pitjors anys de la meva vida
Com tantes dones, jo també em vaig quedar a llocs on no m’hauria d’haver quedat. I ara, mentre em desempallego de la culpa que, com a tantes, m’han imposat, m’aferro al meu dret de parlar si vull parlar i quan vulgui parlar; al meu dret de callar i fer silenci, si vull silenci i fins que vulgui silenci
La gentrificació, filla del capitalisme, ens ha tornat veïns porucs i desconfiats, individualistament egoistes, i qui més hi guanya amb tot plegat és el capitalisme mateix
De què serveix una nova llei de pantalles amb recomanacions i normes molt benintencionades si, en el fons, el problema de base de tot plegat és que mares i pares dediquem massa hores a treballar?
Carme Arcarazo, la portaveu del Sindicat de Llogateres, ha estat objecte d'un linxament injustificat i lamentable
No s’hi val a tenir en compte l’art i la cultura tan sols quan ens convé, perquè els artistes de base dels nostres Països Catalans no viuen de l’aire
Als homes violents, qualsevol excusa els val per a maltractar la seva parella en la cerca desesperada de culpables davant d’un fet que no sabem com assumir
En aquella imatge hi havia concentrada una doble definició de l’ésser humà: tota la nostra fragilitat i alhora tota la nostra fortalesa
La majoria de nosaltres oblidem el gran gruix de paraules que ens diuen al llarg dels anys, però tots tenim gravades algunes frases
Cal repensar si realment som els néts i les nétes de les dones-bruixes, és a dir, de les víctimes, o bé del gran gruix social d'acusadores i acusadors
Qualsevol home, sense que hagi de ser necessàriament un depravat, un psicòpata o un tarat mental, pot ser violador
Hem crescut assumint que l’amor és cosa de la joventut, i si ens hem estimbat en plena edat adulta, si som solters, divorciats o vidus a certa edat, acabem per concloure que l’amor ja no fa per nosaltres
Tenim la certesa de no poder sentir, de no poder parlar o de no poder ser plenament perquè hi ha una mordassa que ens tapa la boca si el que sentim, el que diem, el que pensem o el que volem ser fa perillar els fonaments de l’estat
Les nostres institucions estan, suposadament, preocupades pel paupèrrim estat de salut de la llengua catalana: hi destinen recursos i fan discursos, però fa la sensació que a cada bugada perdem un llençol
En el cas dels mètodes anticonceptius, hi ha un gran mercat femení perquè socialment s’ha fet una feina de conscienciació-obligació de les dones a ser-ne les úniques obligades
La grandesa de la Gisèle ha aconseguit tornar el patiment a qui li correspon, a ells, als monstres, perquè siguin ells, i no ella, els qui pateixin en públic
El més perillós de ser odiat és el fet de permetre que el virus de l’odi que llancen sobre nosaltres ens entri torrent sanguini endins i ens habiti fins a aconseguir que creguem que som mereixedors de qualsevol tracte vexatori
Ai, quin enyor, quina gran nostàlgia d’aquell concepte d’infància de les vacances, tan ple, tan rodó i saborós com un d’aquells melons dels meus estius perfectes dels noranta
Reconec que, a vegades, he mirat amb condescendència aquells que són creients. Però no puc negar que m’engeloseix que tinguin una capacitat de confiar i de creure que tot sovint em manca
Per molt que, a ulls del vell món, el seu comportament sigui trivial, mancat de compromís, d’ambició i tenyit d’un cert tantsemenfotisme, per a mi, és encomiable
Fa gràcia perquè sembla que ara descobrim les emocions humanes, com si no fos de tota la vida això de sentir-se consumit de tant comprendre-ho tot
Una de les coses que més em fascinen de l’ésser humà és la seva contradicció; de fet, no tenir gaires contradiccions ens acosta a una visió perillosament dogmàtica de la vida
Fa mesos que miro compulsivament les webs i aplicacions de lloguer d’habitatge i costa de no enfadar-se, no desfer-se, no sentir-se esclafat pel sistema
Els paquets de tabac anuncien que fumar mata, però on ens adverteixen que sentir-se sol també ens destrueix?
És greu, inadmissible, que la capital d’un país consideri que les revistes no són d’interès general
No ens adonem que els pressionem a perpetrar un model obsolet, el camí d’un estat del benestar que ha quedat colgat pels rocs de l’esllavissada de les crisis
Qui ets sense la teva feina o professió? La pregunta em va fer reflexionar; se’m va fer evident que sempre em defineixo a partir de la meva feina
A Andorra segurament tant els fa si Europa els mira o no, però sí que haurien de practicar la mirada profunda cap a les seves contradiccions
Em veig obligada a tocar una mica el crostó a les nostres administracions perquè en matèria i dimensió digital no hi ha cap legislació que protegeixi els drets lingüístics
Desitjo que aquestes criatures puguin accedir abans a vídeos que els parlin sobre copes menstruals, empoderament i feminisme, que no pas a continguts que les empenyin a caure en pressions estètiques
Dona, et desitjo tota la calma del món, però també et recordo que tens tot el dret del món d’estar enfadada
Tornar a posar les amistats al centre, arrelar-les profundament com a prioritat a les nostres vides, és també un acte antisistema i de sobirania vital, de generositat absoluta