La crida de l’Assemblea
És positiu en aquest moment de desconcert que el personal recorde algunes de les qüestions bàsiques –les més bàsiques, de fet– que ens han mogut a proposar la independència
Ai, quin enyor, quina gran nostàlgia d’aquell concepte d’infància de les vacances, tan ple, tan rodó i saborós com un d’aquells melons dels meus estius perfectes dels noranta
Reconec que, a vegades, he mirat amb condescendència aquells que són creients. Però no puc negar que m’engeloseix que tinguin una capacitat de confiar i de creure que tot sovint em manca
Per molt que, a ulls del vell món, el seu comportament sigui trivial, mancat de compromís, d’ambició i tenyit d’un cert tantsemenfotisme, per a mi, és encomiable
Fa gràcia perquè sembla que ara descobrim les emocions humanes, com si no fos de tota la vida això de sentir-se consumit de tant comprendre-ho tot
Una de les coses que més em fascinen de l’ésser humà és la seva contradicció; de fet, no tenir gaires contradiccions ens acosta a una visió perillosament dogmàtica de la vida
Fa mesos que miro compulsivament les webs i aplicacions de lloguer d’habitatge i costa de no enfadar-se, no desfer-se, no sentir-se esclafat pel sistema
Els paquets de tabac anuncien que fumar mata, però on ens adverteixen que sentir-se sol també ens destrueix?
És greu, inadmissible, que la capital d’un país consideri que les revistes no són d’interès general
No ens adonem que els pressionem a perpetrar un model obsolet, el camí d’un estat del benestar que ha quedat colgat pels rocs de l’esllavissada de les crisis
Qui ets sense la teva feina o professió? La pregunta em va fer reflexionar; se’m va fer evident que sempre em defineixo a partir de la meva feina
A Andorra segurament tant els fa si Europa els mira o no, però sí que haurien de practicar la mirada profunda cap a les seves contradiccions
Em veig obligada a tocar una mica el crostó a les nostres administracions perquè en matèria i dimensió digital no hi ha cap legislació que protegeixi els drets lingüístics
Desitjo que aquestes criatures puguin accedir abans a vídeos que els parlin sobre copes menstruals, empoderament i feminisme, que no pas a continguts que les empenyin a caure en pressions estètiques
Dona, et desitjo tota la calma del món, però també et recordo que tens tot el dret del món d’estar enfadada
Tornar a posar les amistats al centre, arrelar-les profundament com a prioritat a les nostres vides, és també un acte antisistema i de sobirania vital, de generositat absoluta
Fa temps que vaig predicant la idea que caldria incloure en el programari educatiu dels instituts, però també de les escoles, alguna assignatura de societat i política
El que sempre m’ha semblat més curiós del virus del papil·loma humà és que la gran majoria de dones li tinguin una por terrible mentre que els homes, majoritàriament, no sentin cap mena de temor de contraure’l
'L’imperatiu categòric' és un èxit i costa de trobar una entrada lliure per a anar a veure-la, i no és casualitat: hi ha una dona talentosa que ha escrit amb gran encert sobre la realitat de les dones
Pagar-se un terapeuta, un psicòleg, és un privilegi, i per aquest motiu, acabem recorrent al Diazepam. Aquesta és una petita victòria més per a les farmacèutiques i per al capitalisme
Penso en totes les dones que han estat tractades com bestiar mentre els arrencaven fills del ventre, mentre els amputaven el clítoris, mentre les sotmetien a la infertilitat imposada
Criatures nascudes majoritàriament passat l’any 2010, és a dir, nenes i pre-adolescents, absolutament embogides per les rutines de bellesa i abocades a l’ansietat si surten de casa sense anar maquillades
Hem normalitzat el fet de tolerar que molts restauradors que prioritzen el turisme vetin el nostre dret de prendre un cafè a la seva terrassa passades les dotze del migdia si no demanem una paella Paellador
Durant massa anys hem menystingut el camp, la seva gent; hem projectat el progrés i l’èxit a les grans urbs, i hem oblidat d’on vénen els aliments dels quals tant gaudim
Les empreses de seguretat i videovigilància trafiquen amb els nostres temors, ens fan creure que la inseguretat és màxima i que residents o forasters poden entrar-nos a robar en qualsevol moment
Ovidi Montllor es deu regirar a la tomba en veure que ens hem conformat a alimentar-nos només de molles i que hem cedit tant, que ens hem venut tant que ja no ens atrevim a parlar de màxims innegociables