Pedro? D’entrada, no
Seria ridícul que els partits independentistes votassen a favor en una qüestió de confiança de Pedro Sánchez amb l'argument de salvar una llei d'amnistia que Pedro Sánchez ja es va cobrar abans, en el vot de la investidura
Dona, et desitjo tota la calma del món, però també et recordo que tens tot el dret del món d’estar enfadada
Tornar a posar les amistats al centre, arrelar-les profundament com a prioritat a les nostres vides, és també un acte antisistema i de sobirania vital, de generositat absoluta
Fa temps que vaig predicant la idea que caldria incloure en el programari educatiu dels instituts, però també de les escoles, alguna assignatura de societat i política
El que sempre m’ha semblat més curiós del virus del papil·loma humà és que la gran majoria de dones li tinguin una por terrible mentre que els homes, majoritàriament, no sentin cap mena de temor de contraure’l
'L’imperatiu categòric' és un èxit i costa de trobar una entrada lliure per a anar a veure-la, i no és casualitat: hi ha una dona talentosa que ha escrit amb gran encert sobre la realitat de les dones
Pagar-se un terapeuta, un psicòleg, és un privilegi, i per aquest motiu, acabem recorrent al Diazepam. Aquesta és una petita victòria més per a les farmacèutiques i per al capitalisme
Penso en totes les dones que han estat tractades com bestiar mentre els arrencaven fills del ventre, mentre els amputaven el clítoris, mentre les sotmetien a la infertilitat imposada
Criatures nascudes majoritàriament passat l’any 2010, és a dir, nenes i pre-adolescents, absolutament embogides per les rutines de bellesa i abocades a l’ansietat si surten de casa sense anar maquillades
Hem normalitzat el fet de tolerar que molts restauradors que prioritzen el turisme vetin el nostre dret de prendre un cafè a la seva terrassa passades les dotze del migdia si no demanem una paella Paellador
Durant massa anys hem menystingut el camp, la seva gent; hem projectat el progrés i l’èxit a les grans urbs, i hem oblidat d’on vénen els aliments dels quals tant gaudim
Les empreses de seguretat i videovigilància trafiquen amb els nostres temors, ens fan creure que la inseguretat és màxima i que residents o forasters poden entrar-nos a robar en qualsevol moment
Ovidi Montllor es deu regirar a la tomba en veure que ens hem conformat a alimentar-nos només de molles i que hem cedit tant, que ens hem venut tant que ja no ens atrevim a parlar de màxims innegociables
Dir “avui no puc” tal vegada ens permetrà poder-ho tot demà; poder-ho millor gràcies a l’amor i la cura dels qui entenen que estimar-nos és també abraçar el dret d’aturar-nos quan no podem més
No sóc una mare amish que nega els avenços tecnològics; el meu fill mira la televisió i fa servir el mòbil, però em resistia a pensar que havíem de lliurar les armes i que no hi ha alternatives a la ferotge digitalització
Se suposa que jo he nascut amb millors condicions socials que els meus besavis, el progrés m’ha fet avançar, però, malgrat tot, no puc aspirar a comprar-me ni un pis, ni una lúgubre plaça d'aparcament
Sempre he relacionat la descoberta de la gran mentida reial amb l’esfondrament del món il·lusori, la gran patacada que ens roba la ingenuïtat
Tot plegat ha servit per a constatar, tristament, que per a molts els problemes de les dones haurien de continuar formant part de l’esfera domèstica, privada, i no traspassar mai a l’esfera pública
Fa la sensació que hem reculat tres anys enrere i que tornem a ser en estat de confinament
Mentre no morim, mentre ens fem vells, hi ha vida i hi ha bellesa, sobretot en les ànimes rebels
Avui, l’article va per la nostra paraula, per a totes vosaltres, donasses generoses, valentes i rebels que apuntaleu la vida arreu
Mentre no entenguem que la lluita contra el canvi climàtic implica replantejar i tombar el capitalisme per encaminar-nos cap al decreixement, continuarem en un cul-de-sac
Els feixistes fan manifestacions emulant l’esperit d’Urquinaona, però contra la llibertat dels encausats del procés
Potser és naïf o folklòric, però cal que tornem a encisar els joves
Jo ja m’hi esforço, a mantenir el llegat tradicional, però que petites i febles que es tornen les mans quan han de sostenir en minoria l’embat desfermat dels nous corrents de la globalització
El capitalisme salvatge construeix un relat perversament liberal i patriarcal que, suposadament, tranquil·litza les dones gestants i els compradors, que es convencen que uns i altres actuen lliurement