Closcadelletra (CCCXLVII): Tots som fills de tots

26.11.2022

Closcadelletra

Closcadelletra (CCCXLVII): Tots som fills de tots

La monetització de la vida és la pesta que ataca d’amagat, la pandèmia que no volem veure. La que estira tots els fils i s’amaga darrere cada explicació

19.11.2022

Closcadelletra (CCCXLVI): Cap a l’absència de dolor

Hem de fer armes ben pensades, cercar antídots ben potents, no amollar

12.11.2022

Closcadelletra (CCCXLV): Apreneu a veure-hi de tots els costats alhora

El món s’ha convertit en un immens festival mercantil de la vulgaritat

07.11.2022

Closcadelletra (CCCXLIV): Pensa-ho!

Cal despertar les traces dels seus esqueixos, de les seves catàstrofes i dels nostres propis esclats i encegaments?

29.10.2022

Closcadelletra (CCCXLIII): Mots: portes, claus i panys alhora

Per damunt la sequera del sementer hi ha l’alba vinosa i el crepuscle hemorràgic, la broma de l’horabaixa i la serena del vespre

23.10.2022

Closcadelletra (CCCXLII): Cal anar aviat al fons de les coses!

Vull descriure un gerro de vidre transparent on una mà posa una margalida groga i que d’aquí neixi una bellesa còsmica

16.10.2022

Closcadelletra (CCCXLI): Allò que escric no basta mai

Les coses ens atrapen, ens captiven, en fan viatjar entre el temps i l’eternitat. / Les coses són dòcils, les coses són calmes. Les coses acompanyen en un silenci llarg

09.10.2022

Closcadelletra (CCCXL): Vivacitat descarnada

Els enemics són el fals, l’infame, l’esperit d’inèrcia, de fotgeria, de retard, de mandra, d’indiferència, d’èmfasi buit, de fanatisme

01.10.2022

Closcadelletra (CCCXXXIX): Saps que no saps que saps

Dic: el teixit sonor de les teves llàgrimes m’eixorda

24.09.2022

Closcadelletra (CCCXXXVIII): Voculari

L’espai s’amplifica, s’eixampla de cada vegada més, el temps esdevé infinitament elàstic, tota mesura és abolida

17.09.2022

Closcadelletra (CCCXXXVII): Desnuar les paraules

De cada lletra traçada aquí aprenc amb quina rapidesa la meva vida segueix la meva ploma

10.09.2022

Closcadelletra (CCCXXXVI): Escriure és sobreviure

Escriure és practicar la llibertat des del bressol fins a la tomba. / El pler, el pler, el pler per damunt tot!

03.09.2022

Closcadelletra (CCCXXXV): Oblidar el futur

M’abandon a les erosions íntimes, als moviments que em duen lluny de mi mateix i del petit redol d’idees conegudes

30.07.2022

Closcadelletra (CCCXXXIV): Font de l’esgotament

"Sense interès. Sense sorpresa. Els colors es destenyiran. Les formes s’erosionaran, s’enfadiran, es frenaran, s’enfonsaran."

23.07.2022

Closcadelletra (CCCXXXIII): La llengua és el fuet de l’aire

És ver que els llibres vénen de la solitud, del silenci, de l’inconfessable, d’una ombra mòbil i gelosament protegida?

16.07.2022

Closcadelletra (CCCXXXII): Avui escric d’esquena

Don l’esquena per accedir a la regió nua de l’experiència interior en què les llàgrimes em demostren la veritat d’un mot

09.07.2022

Closcadelletra (CCCXXXI): Passeig amb amic

"Vull nuar fets petits: la picada d’una abella, el gust d’un albercoc, el color de l’aigua del safareig, l’ombra dels ullastres, una ferida als llavis d’un mossec"

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes