Mendoza menteix, però no m’estranya
Darrere les paraules de Mendoza és fàcil de reconèixer-hi clarament aquella actitud tan antiga i, al capdavall, tan espanyola de voler una Catalunya preciosa... però sense catalans
Darrere les paraules de Mendoza és fàcil de reconèixer-hi clarament aquella actitud tan antiga i, al capdavall, tan espanyola de voler una Catalunya preciosa... però sense catalans
Avui em fa molta pena no haver estat mai capaç de demanar-li perdó per aquells anys en què els independentistes ens dedicàrem a barallar-nos entre nosaltres, més i tot que a combatre Espanya. De demanar-nos perdó, mútuament
Al Llevant conflueixen grans civilitzacions: la persa, l'àrab, la turca, la cristiana, la jueva i, més modernament, la russa. Entendre com s'hi mouen i com interaccionen és fonamental per a analitzar correctament la tensió actual i l'amenaça de Donald Trump "d'esborrar la civilització persa"
Si ERC reté Rufián contra la seua voluntat estratègica clarament manifestada, serà un portaveu deslleial. I si deixen que se'n vaja a casa, ERC perdrà el seu únic candidat amb tracció real a les eleccions espanyoles
El món ha sobreviscut a la nit que Donald Trump ens prometia l'infern. Sí, però n’ha pagat un preu: s’ha afeblit encara més l'arquitectura de pau que es va construir laboriosament d'ençà del 1945 i ens ha posat en una situació de perill que no hauríem de viure. Siguem-ne conscients
Noranta minuts abans d'expirar l'ultimàtum que, en paraules de Trump, hauria "esborrat la civilització persa" del mapa, els Estats Units i l'Iran anuncien un alto-el-foc mitjançat pel Paquistan que els permetrà de negociar durant quinze dies i evitar una intensificació del conflicte que hauria tingut conseqüències catastròfiques per a tots els països involucrats i per al món sencer
Som capaços de les gestes més extraordinàries de la història, però alhora, el mateix dia, no sabem ni fer anar un tren
El nou llibre de Ferran Garcia-Oliver ens proporciona un relat molt interessant de com ha estat de delirant la construcció del nacionalisme espanyol i de la frustració permanent en què s'ha mogut i es mou, conscient de les seues febleses
Aquest coet que ara mateix s’allunya d’allò que ha estat el nostre niu ancestral, jo el veig com un senyal –dèbil, com una llum llunyana, d'acord, però ben visible– que ens recorda que no hem renunciat a tot
Una nació que accepta resignadament l'agressió en un tros del seu territori sense sentir el dolor profund en cadascun dels seus nacionals no és una nació: si de cas, és una ficció geogràfica amb pretensions polítiques
Els crítics de l'empresa de la poma consideren que el model de negoci actual és com més va més incompatible amb el relat fundacional
La diferència en el nostre temps la marca el fet que mai en la història de la humanitat ningú no havia tingut una infrastructura de difusió de l'odi tan eficient al seu servei. Ningú no havia tingut mai una màquina d'irritar ficada a la butxaca de tots i cadascun dels ciutadans
La pregunta que s’ha evitat durant dècades és d’una simplicitat incòmoda: qui mana ací? Qui decideix en quina llengua s’eduquen els nostres xiquets? I no és una pregunta ni pedagògica ni jurídica ni res de tot això. És una pregunta de poder, sobre qui té el poder i l'exerceix
El govern d'Israel va impedir ahir al patriarca llatí de celebrar la missa de Rams al Sant Sepulcre de Jerusalem. Va trencar, així, segles de tradició i de respecte en una ciutat que tan sols pot viure si assumeix la seua història de ciutat santa, alhora, de les tres religions monoteistes
Els experts avisen que per a envair l'Iran cal un desplegament de tropes que els Estats Units no estan en condicions de fer a curt termini
Maria Carme Dalmau ha normalitzat la visió de conjunt de la nostra pàtria, mentre tot el context institucional, cultural, polític i mediàtic empenyia cap a la nostra fragmentació
El negoci de Facebook, Instagram o YouTube és l'addicció, i que un tribunal de Los Angeles haja trobat la manera de moure el debat de la presumpta llibertat individual a la salut pública és un pas endavant d'unes conseqüències enormes
El caos –fer que no tinguem gens d’interès a separar el gra de la palla i que, per exemple, ens semble igual una iniciativa magnífica com Subvencions.cat que una demagògia perillosa del nivell de Menjometre.cat– és la condició imprescindible perquè els lladres en puguen traure profit
Que la democràcia europea es mostre incapaç de defensar-se precisament al municipi on, en les hores més fosques del segle passat, una dona sola –i estrangera– va afirmar amb els fets que calia resistir ens obliga a una reflexió incòmoda
Tothom està d'acord que els terratrèmols no avisen, però també sap tothom que els geòlegs són capaços de llegir el terreny i no solen fallar quan avisen que en aquell lloc, tard o d'hora, la terra s'esberlarà i tot farà un enorme esclafit
La proposta, llançada pel president dels Estats Units a les xarxes socials, ha desfermat una polèmica enorme, però peca d'un defecte capital: constitucionalment parlant, aquesta decisió no li pertoca a ell
Al nostre país fa massa temps que fer miracles sembla que siga una condició tàcita per a poder exercir la professió de mestre
El fet que l’aprovació del pressupost de la Generalitat reste condicionada a moviments previs del govern espanyol posa de manifest una limitació claríssima del govern Illa, que transcendeix la conjuntura immediata
El relat que diu que "tot és una menjadora" no és neutral ni descriptiu. Però sí que té una funció: crear entre els ciutadans la percepció que les administracions no serveixen per a res útil, que els diners públics sempre s'utilitzen malament i es balafien i que, per tant, val més reduir al mínim les institucions democràtiques, o fins i tot eliminar-les
Qui explicarà ara als familiars de les víctimes que el responsable de la mort del seu fill, de la seua dona, del seu germà o de la seua neboda no anirà a la presó perquè els diputats fa anys no van parar compte en els detalls de la llei que escrivien?
Amb la benedicció dels mandarins i escandalitzant els seus lectors honrats, els espanyols han manipulat barroerament el filòsof de la discussió oberta i l'han convertit en l'escut de la discussió tancada
Els mestres de debò no moren: continuen exigint-nos cada dia des de la memòria i el record
El cas del Hard Rock i els Comuns no és cap excepció, però sí que és un exemple paradigmàtic de la pràctica generalitzada d’abandonar qualsevol compromís amb la coherència com a valor
Més i tot que amb Catalunya o els Països Catalans, la quimera nacionalista orteguiana topa ací amb la realitat concreta, física i tossuda de Barcelona
Un grup de ciutadans competent construeix sobre aquelles dades obertes una eina útil, intel·ligible, democràtica. I en eixe moment l'administració, en compte d'agrair-ho, d'aprofitar-ho, o si més no de tolerar-ho, respon destruint-ho, intentant evitar-ne l’ús
Això que ha passat amb la web de Dignitat a les Vies és la il·lustració perfecta de com funcionen les institucions quan creuen que el problema ja no és a la primera plana i no constitueix cap perill polític imminent: en lloc de donar explicacions, silencien qui demana comptes
En qualsevol altre moment, l'elecció del fill del líder suprem assassinat hauria desfermat una gran controvèrsia, pel caràcter dinàstic de l'elecció, però el martiri de la seua família ha donat una oportunitat inesperada a un home que movia els fils de poder a l'ombra del pare, amb una extraordinària duresa
Trump ara diu que la guerra durarà "quatre o cinc setmanes", sense aclarir quin serà el senyal de la victòria, com sabrem que ha guanyat. Netanyahu afirma: "Ens anem preparant per a una guerra d'unes quantes setmanes." Però ni l'un ni l'altre ha dit quin és l'objectiu final de la guerra ni quina serà la situació de l'Iran quan tot això s'haja acabat
Com és possible que ningú, en tot el procés de creació i revisió de l'exposició, no haja vist que allò era una barbaritat i que causaria un problema?
La decisió del govern espanyol de no autoritzar l'ús de les bases militars americanes de Rota i Morón per a l'atac a l'Iran ha desfermat una polèmica important i una crisi entre Madrid i Washington
Optant pel no a la guerra, Sánchez no ha triat el missatge sinó que ha triat el terreny. I el terreny que ha triat és l'únic on pot guanyar
Qui invoca el dret internacional com a principi rector difícilment pot menystenir els mateixos principis quan afecten el seu estat: la qüestió no és d’estratègia, sinó de consistència
La responsabilitat de l'estat no prescriu amb els règims ni canvia de titularitat amb les eleccions. Quan un estat democràtic hereta les institucions d'una dictadura, n’hereta també el deute moral amb les seues víctimes; quan un govern hereta una situació d'abús i violència contra la població, n'hereta també la responsabilitat
El problema no és que hi haja extremistes –perquè d’extremistes sempre n’hi ha hagut. És pitjor i més perillosa –diu Chapoutot– aquesta gent normal i corrent, que no es considera de dretes ni de cap manera extremista, i que tanmateix ha anat incorporant, d'un en un, els postulats de l'extrema dreta al seu pensament
Si els Estats Units i Israel volen aconseguir ara un canvi de règim i ataquen a la desesperada és perquè les ofensives de l'estiu passat van fer entendre a l'Iran que la seua ambigüitat sobre si podia construir la bomba o no ja no tenia sentit