La memòria del Primer d'Octubre no depèn de les urnes que hi haja en un magatzem de la policia espanyola: tan sols depèn i despendrà de què en fem, cada dia, els qui l'hem viscuda i de com l'expliquem als qui vénen darrere i continuen el combat
El president Illa ho sabia. Un anunci fet en dilluns de caparra futbolística, a trenc d'alba, sense torn de preguntes, no és un anunci: és un exercici de camuflatge. És la política feta amb l'ofici del qui vol dir alguna cosa, però procurant que no se n'assabente ningú
Encara que estiguem perduts com a societat, encara que ens semble que som en el pou més profund, sempre hi haurà un gest simple, rutinari, anecdòtic, menor, humil, capaç de desencadenar un moviment inesperat i de capgirar les coses. Per això els polítics professionals tenen por de la gent
No tenim res contra Lamine Yamal, però sí contra la samarreta que portarà avui i tot allò que significa al nostre país. I no, no és gens estrany, enlloc del món, de desitjar la derrota al camp de futbol del teu adversari polític
La Copa del Món amaga rere el futbol realitats polítiques com l'enfrontament –ací simbòlic– entre els EUA i l'Iran, la polèmica per les banderes a Bòsnia o pel nom a Suïssa, la presència de nacions sense estat com Anglaterra, Escòcia i Curaçao i el retorn del sentiment pro-Egipte a Gaza
El camí és convertir els instruments antidiscriminació que les institucions judicials europees posen a l'abast dels catalans en la palanca del procés d'independència de Catalunya
La pregunta que em sembla essencial arran de la decisió del TJUE és de quina manera, i per què, hem arribat a normalitzar un fet tan greu com aquest: que deu anys després del Primer d'Octubre i dos anys després de la llei d'amnistia, encara avui un grup important de compatriotes continuen sofrint la repressió espanyola
La desaparició de la frontera imposada per Espanya contra Gibraltar d’ençà del 1909 marca un moment clau de la història · De manera implícita, amb aquest acord els espanyols accepten que el penyal no passarà a sobirania espanyola · Vicent Partal explica en aquesta Pissarreta quina és la importància de l'acord i com és i què hi ha en aquest penyal, fonamental en la geopolítica mundial
El defecte més gran del catalanisme és no entendre i assumir plenament que la nació catalana és una de sola i la mateixa, ocupada en un tros per Espanya i en un altre per França. I que, posats en el dilema futboler d’ahir al vespre, hi ha una sola posició coherent: acceptar que un dels dos passa perquè el sorteig ho ha volgut així i confiar, diumenge, en l’Argentina o Anglaterra
Quan un estat –Espanya o França, que en això són igualets– proclama que una llengua val més que una altra, allò que proclama de debò és que uns parlants –uns ciutadans– valen més que uns altres. No hi ha hagut mai cap jerarquia lingüística oficialitzada que no siga l'oficialització d'una jerarquia de persones. Supremacisme
La frontera de Gibraltar no cau aquesta setmana perquè Espanya haja guanyat res. Ben al contrari: la frontera cau perquè Espanya –i el nacionalisme espanyol– han desistit, finalment, de la seua obsessió major: Gibraltar ja no serà mai espanyol, i ho saben
El Catalangate no és un episodi fosc dins una democràcia homologable, sinó el retrat del funcionament real d'Espanya quan es tracta de combatre la independència de Catalunya
El Mundial de futbol –com es pot comprovar perfectament cada quatre anys– és la màquina de propaganda nacionalista més perfecta que s'haja construït mai. O una de les més perfectes
Perpinyà, per tant, serà governada durant els anys vinents per un home que la justícia francesa ha declarat, de manera ferma, culpable d'apropiar-se diners públics. Això no és cap opinió meua: és una sentència publicada
El foc no comença quan en veiem les flames, quan algú albira una columna de fum alarmant. Perquè el foc, en realitat, comença molt abans, comença quan deixem d’escoltar la gent que viu a les terres que un dia es cremaran, quan ens oblidem, literalment, de la terra
El lapsus de Morant no és un error de comunicació, sinó un moment de sinceritat estructural. I l’inconvenient de fons és que un estat que es proclama nació –i que fa dos segles que vol ser nació– no ha aconseguit encara que una frase com la seua siga banal i no moga cap polèmica
Cap Verd és una notable excepció africana: una nació democràtica, que ha aconseguit sortir del subdesenvolupament, en un país aspre i difícil, sense res de verd, i amb una diàspora mundial que ha estat la base de la selecció que ha sorprès l'Argentina i la resta del món aquesta matinada
La mort d'una persona en mans d'una administració negligent és sempre un fet polític, tant si ho volem com si no, tant si ho volen com si no. Però l’obscenitat no és que ho siga: és l'esforç colossal que alguns dediquen a pervertir-ho, a convertir la gestió del dol en gestió de la imatge, a mesurar les víctimes segons el dany que poden fer a un partit polític o a un govern
El problema d'Aznar –i de Sánchez també– és que la "majoria nacional espanyola", de fet, ha deixat d'existir a les urnes i, per tant, a l'aritmètica real del seu parlament. Existeix com a desig, com a invocació, com a acte de fe. Però els actes de fe, en política, solen aparèixer precisament quan la realitat ja no els sustenta
La desigualtat lingüística no és una qüestió teòrica que s'hagen inventat els sociolingüistes ni una queixa sentimental de quatre romàntics radicalitzats. La desigualtat lingüística és una desigualtat jurídica perfectament objectivable, mesurable i demostrable
Un país que té el privilegi –i és un privilegi raríssim, gairebé únic– de ser governat en el mateix indret on van seure els diputats propis fa sis-cents anys, crec que no es pot permetre de canviar de local com si fos una empresa qualsevol que canvia d'oficina
Quan una societat ha d’anar trenta-cinc anys arrere per a trobar una imatge positiva de si mateixa, tan sols pot voler dir que té un gran problema
Jo no demane a Junts i ERC que combreguen i s'abracen, no sóc tan innocent. Però crec que és possible de demanar-los –que els podem demanar– que no es deixen guanyar per la mandra i el costum, en vista de l'oportunitat que s'obre a Madrid
El president del govern espanyol hauria d'entendre que no pot governar quan tots els qui el van elegir ja li han retirat la confiança i li resten solament els aplaudiments fanàtics dels de casa
Lacoste va lluitar per un projecte profundament militant: democratitzar el coneixement geogràfic, traure'l de les mans dels poderosos i posar-lo a les dels qui el podrien necessitar per a defensar-se i organitzar-se · Una geografia útil a tanta gent com fos possible, i no pas a un grupet d'iniciats
Deu anys després del referèndum, el cost econòmic és real, mesurable i acumulatiu, la unitat del Regne és més trencada que mai, la promesa d'estabilitat ha deixat pas a sis primers ministres en deu anys i la immigració ha crescut, en compte de disminuir com prometia l'extrema dreta
Ábalos va ser qui va pujar a fer el discurs demanant que es votàs la moció de censura contra Mariano Rajoy per la corrupció del PP. Sembla increïble, vist avui, però és així. I és així perquè a Espanya la corrupció no és cap opció personal sinó el sistema mateix. Impossible de canviar
Fa trenta-quatre anys que Joan Fuster va deixar d'escriure, també un diumenge, com ahir. Ens deixà d'herència una manera de pensar oberta, europea i exigent. Just als antípodes d'allò que premia l'algorisme
La desaparició de diaris i mitjans és qüestió de temps i tan sols sobreviuran aquells mitjans que tinguen comunitats de lectors potents i lleials al seu costat, comunitats que donen valor a la tasca dels periodistes, que responguen quan cal, que entenguen que el diari és seu i que sense el seu suport desapareixeria
Aquesta derrota inapel·lable de Trump a l'Iran és una derrota, també, dels seus càndids votants. De tots aquells ciutadans que van creure que darrere la gesticulació hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única
Un nacionalisme que ha de ser judicial per a ser visible no és exactament un nacionalisme banal, consolidat i normalitzat. Si de cas, és un nacionalisme ansiós, insegur, irreal, poregós...
Un polític corrupte que ja ho sembla el primer dia és perillós, però el reconeixem i l'evitem. En canvi, un polític corrupte que durant vint anys ha projectat serietat, moderació i fins i tot una certa bonhomia –i que tot aquest temps ha practicat, d'amagat, allò que condemnava– ens deixa sense instruments per a reaccionar, ens fa sentir ximples i ens allunya, un poc més, si és possible, de la fe en els homes, en la humanitat
Quan algú encerta una previsió a llarg termini –com ara trenta-cinc anys–, es tendeix a pensar que o bé té dots endevinatoris o, simplement, que va tenir sort. Però totes dues explicacions esquiven la qüestió de fons. Els dots endevinatoris no existeixen i la sort, quan és sistemàtica, ja no es pot considerar sort
Perquè si la IA és una arma, això que duem a la butxaca és un dispositiu bèl·lic. I si és un dispositiu bèl·lic, tot allò que hi fem és, en la lògica dels estats, una activitat que pot ser controlada, restringida, fins i tot prohibida. Això amaga la decisió dels Estats Units sobre Anthropic
La protesta des de l'excel·lència consisteix a guanyar-se primer –pels mèrits propis indiscutibles– el dret de ser al centre de l'escenari, i a tenir després el valor de dir, d'allà estant, allò que cal dir. Sense por i amb compromís, amb la humilitat de saber que ets un virtuós, però que sobretot ets poble
Per sostenir la ficció de la normalització, els organitzadors no han tingut cap més remei que recórrer precisament a allò que negaven: a la repressió. Han hagut de mostrar la cara més negra per impedir que es veiessen banderes catalanes o que s'entonassen "Els segadors"
La incomoditat que aquest país és capaç de crear quan el volen humiliar, ben administrada, és un capital enorme
ERC i els Comuns, fent això que fan, no guanyen quota de govern, perquè no en tenen. No marquen perfil propi, perquè cada vot com el d'ahir els fon una mica més en la silueta trista del president Illa. I en realitat tan sols acumulen una cosa: la responsabilitat sobre un desastre que, ara mateix, no és seu
El problema concret de Sánchez és que va arribar al poder erigint-se en alternativa moral a la corrupció del Partit Popular, i la realitat ha anat demostrant, amb una puntualitat cruel, que la corrupció –a Espanya i entre espanyols– no entén en sigles
La doble font de poder que implica ser alhora la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà atorga al papa de Roma una capacitat de maniobra política i d'esquivar les responsabilitats públiques que cap més governant del món no té a l’abast
