Hi ha governs que no tenen sort i hi ha governs que no tenen ofici. Però el govern Illa em sembla que comença a acumular totes dues coses, una combinació que deu ser la més trista que hi pot haver en la política
La pregunta que ja no podem esquivar més és si uns aparells dissenyats expressament per a maximitzar l'atenció que capturen són compatibles amb l'atenció acadèmica, que ha de ser sostinguda, enfocada i esforçada
Aquesta batalla parcial per la democràcia i els drets humans –la de Saxònia-Anhalt– no la vam perdre diumenge a les urnes sinó el dia que alguns –cada volta més gent– van començar a acceptar la premissa que l'extrema dreta té "raons", raons verificables i certes, per a créixer
AfD guanya amb molta claredat les eleccions a Saxònia-Anhalt i aspira a pactar el govern amb l'extrema esquerra anti-immigració o amb alguns diputats de la democràcia cristiana que trenquin l'ordre de vot
Els socialistes simplement paguen ara el seu suport entusiasta al colp d'estat contra Catalunya. Paguen no haver fet costat a la democràcia i no haver defensat aferrissadament contra el PP el valor de la política com a mètode de resolució dels conflictes
El TEDH ha trigat quinze anys a dir-ho, però ho ha dit: la protesta pacífica no es pot castigar amb la presó, encara que moleste de veritat. I en un estat que persegueix la dissidència política com si fos un delicte, aquesta decisió ho canvia tot amb vista al dia que ho tornem a fer
El govern alemany ha culpat oficialment Rússia de l'atac amb drons a l'aeroport de Leipzig de començament d'agost, un atac que es considera directament una acció de guerra i que, per tant, apuja encara més la tensió a Europa
Cal que siguem ben conscients que les hores fosques no avisen sempre amb trompetes i fanfàrries abans d'arribar. Sovint arriben disfressades de notícies soltes, de crisis aparentment locals, de baralles que semblen marginals i desconnectades. La nostra feina més urgent, avui, és saber-les llegir juntes
Comence a pensar que la manca d'explicacions i fins i tot de doctrina del Partit Socialista espanyol sobre les relacions amb el Marroc, en realitat al govern de Pedro Sànchez li ix molt a compte
La consellera confon deliberadament dues coses que ja fa un segle i mig que la democràcia europea ha aclarit que són diferents: la culpa i la responsabilitat. I això és una manipulació indigna
L'estranya visita del cap de la CIA a Moscou, les dificultats dels Estats Units al Pèrsic i les amenaces russes al Regne Unit eleven la tensió internacional a un punt que els analistes i els governs europeus consideren extremadament preocupant
Vivim una època en què no hi ha manera que interpretem res com un pas endavant i com una victòria. Jo no ho entenc, però ja m'he fet a la idea que això és així. En el cas de la consulta del nord, em sembla, tanmateix, especialment difícil de digerir que no se sàpiga veure aquest resultat com una gran victòria i un enorme pas endavant
L'organització que agrupa nacions sense estat, minories nacionals i pobles indígenes es reuneix aquests dies a la capital dels Països Baixos
Cap balena, cap llop, cap primat, per pròxim a nosaltres que siga, no ha entès mai per què es fa fosc en ple dia. Nosaltres sí. I aquest saber, que és minúscul davant la immensitat que el conté, és l'única cosa que tenim per a compensar la nostra petitesa
Una bandera no és mai només un tros de tela i prou quan te la prenen de les mans i pretenen que no l'enarbores. És aleshores, en aquell precís moment, que deixa de ser un adorn, simple percalina, i passa a ser la mesura exacta de la teua llibertat
Una democràcia no es defineix només per allò que es pot dir, sinó també per com es diu i amb quina intenció. I quan renunciem a exigir això –quan acceptem que "és igual com ho diguen, importa només que ho diguen"–, renunciem a la part més fràgil i més necessària de la civilització, que no és la llei ni la institució, sinó el costum
Arran del cas del jove seguidor de Barça agredit a Elx per la policia espanyola, el paper identificador de la bandera independentista ha tornat a captar l'atenció. La pregunta és si també passa en uns altres països que aspiren a la independència o si és una característica pròpia només dels Països Catalans
Dijous es demanarà que el Camp Nou aplaudesca la insígnia en nom de la qual, diumenge a Elx, uns funcionaris armats van decidir que un ciutadà no podia dur la seua bandera i que, a més, calia estovar-lo
La gran paradoxa de Ceuta no és africana: és catalana. Espanya preferirà sempre arriscar-se a perdre Ceuta i Melilla abans que reconèixer el principi que uns "espanyols" puguen votar per decidir si el seu destí ha de continuar lligat a Espanya o no
Ernest Sena creia del tot en la funció pública. Creia fermament que les institucions són peces clau per a ordenar la societat i protegir els més desvalguts. I sabia que important que és una administració per a bastir un país i fer-lo viable. No sols teòricament: es va dedicar en cos i ànima a fer tot això
Va ser el primer director general d'Economia del País Valencià i editor del setmanari Valencia Semanal
Els tres anys més durs del gihadisme a Europa, entre el 2016 i el 2018, van obligar les autoritats a replantejar-se com lluitar contra aquest fenomen, un replantejament que, atesa la dràstica reducció dels atemptats i del total de morts, es pot considerar un cas d'èxit. Però encara hi ha preocupacions que romanen i nous horitzons inquietants
La crisi de Ceuta obliga també a posar la mirada en Gibraltar, un dels grans estrets vitals per a l'economia mundial, en un moment en què se'n qüestiona la concepció tradicional
Crònica de Vicent Partal sobre la visió de l'eclipsi total en un camp de tarongers als afores de Bétera.
La Generalitat de Catalunya té un president que no té projecte per al país, cosa que ell no ha amagat mai, però tampoc no té la coartada d'administrar-lo bé, que era l'única cosa que havia promès
Els hutis amenacen ara de tancar Bab el-Màndeb, en una acció que, si es fes, col·lapsaria l'economia mundial perquè deixaria pràcticament inservible també el canal de Suez
Els diaris membres de la xarxa Midas expressen el seu suport a VilaWeb i la Directa i reafirmen el dret d'informar lliurement sobre les matèries que són d'interès públic
La geografia converteix l'intent espanyol de defensar la seva sobirania sobre Ceuta i Melilla en una tasca impossible · I, més enllà de la qüestió migratòria, aquest és el problema de fons de la crisi actual
Més que la immigració, allò que espanta el nacionalisme espanyol i explica la histèria de les darreres hores és la impotència davant la realitat. Saben que el dia que vulga, el Marroc es menjarà una ciutat que no es pot definir de cap més manera que com a colonial
In the AEPD's assault on La Directa and VilaWeb, what is worrying is the order to take down the content and the precedent it sets. If this goes through, then tomorrow any civil servant, any police officer, any public official named in a piece of investigative journalism will be able to ask the agency to make their name vanish from a truthful, verified and relevant news story — without any need for a trial. And with that, the newspaper archive will stop being an archive and become a list of what those in power are willing to tolerate being published. The death of journalism.
En l'agressió de l'AEPD contra la Directa i VilaWeb, allò preocupant és l'ordre de retirada del contingut i el precedent que crea. Si això prospera, demà, qualsevol funcionari, qualsevol policia, qualsevol càrrec públic esmentat en una investigació periodística, sense necessitat d'anar a judici, podrà demanar a l'agència que el seu nom desaparega d'una notícia verídica, contrastada i rellevant. I amb això l'hemeroteca deixarà de ser un arxiu per convertir-se en una llista d'allò que els poders públics toleren que siga publicat. La mort del periodisme.
Les decisions dels tribunals espanyols sobre l'amnistia a la mesa del parlament i a la consellera Serret són el primer indici que accepten la derrota que els ha infligit la democràcia europea · El dubte principal és saber si el país entendrà què significa això o si la toxicitat ambiental deixarà passar la que potser és l’oportunitat més gran per a enfilar el camí de la independència
A Palma, diumenge, vam tornar a veure la imatge de sempre: policies pegant, fora de si, contra una multitud pacífica. Potser convindria preguntar-nos per què el mecanisme funciona sempre igual
Aquest és el govern de Salvador Illa, això és cert. Però, en vista de desastres com el PISA, potser caldrà que ens preguntem també què caram estan fent ERC i els Comuns donant-li suport en tot i per tot. Per exemple, avui, seran capaços de demanar la dimissió de la consellera?
Avui fa 750 anys de la mort del rei, el personatge més important de la nostra història, i set segles i mig després la seua gran obra de govern continua dempeus
Jo no sé si diu la veritat, però en realitat això tant se val. Perquè no em puc refiar d'ell ni de la seua paraula. Aquesta és la condemna del mentider, i és molt anterior a qualsevol sentència judicial
L'esport és –si em permeteu la metàfora– un aparell de raigs X per al nacionalisme espanyol. Noranta minuts i una eliminatòria basten per a veure-hi clar l'esquelet terrorífic que la resta de l'any volen fer-nos veure que no existeix
La memòria del Primer d'Octubre no depèn de les urnes que hi haja en un magatzem de la policia espanyola: tan sols depèn i despendrà de què en fem, cada dia, els qui l'hem viscuda i de com l'expliquem als qui vénen darrere i continuen el combat
El president Illa ho sabia. Un anunci fet en dilluns de caparra futbolística, a trenc d'alba, sense torn de preguntes, no és un anunci: és un exercici de camuflatge. És la política feta amb l'ofici del qui vol dir alguna cosa, però procurant que no se n'assabente ningú
Encara que estiguem perduts com a societat, encara que ens semble que som en el pou més profund, sempre hi haurà un gest simple, rutinari, anecdòtic, menor, humil, capaç de desencadenar un moviment inesperat i de capgirar les coses. Per això els polítics professionals tenen por de la gent
