I allà, amagat rere un informe d’Amnistia, trau el cap el conflicte
El Catalangate no és un episodi fosc dins una democràcia homologable, sinó el retrat del funcionament real d'Espanya quan es tracta de combatre la independència de Catalunya
El Catalangate no és un episodi fosc dins una democràcia homologable, sinó el retrat del funcionament real d'Espanya quan es tracta de combatre la independència de Catalunya
El Mundial de futbol –com es pot comprovar perfectament cada quatre anys– és la màquina de propaganda nacionalista més perfecta que s'haja construït mai. O una de les més perfectes
Perpinyà, per tant, serà governada durant els anys vinents per un home que la justícia francesa ha declarat, de manera ferma, culpable d'apropiar-se diners públics. Això no és cap opinió meua: és una sentència publicada
El foc no comença quan en veiem les flames, quan algú albira una columna de fum alarmant. Perquè el foc, en realitat, comença molt abans, comença quan deixem d’escoltar la gent que viu a les terres que un dia es cremaran, quan ens oblidem, literalment, de la terra
El lapsus de Morant no és un error de comunicació, sinó un moment de sinceritat estructural. I l’inconvenient de fons és que un estat que es proclama nació –i que fa dos segles que vol ser nació– no ha aconseguit encara que una frase com la seua siga banal i no moga cap polèmica
Cap Verd és una notable excepció africana: una nació democràtica, que ha aconseguit sortir del subdesenvolupament, en un país aspre i difícil, sense res de verd, i amb una diàspora mundial que ha estat la base de la selecció que ha sorprès l'Argentina i la resta del món aquesta matinada
La mort d'una persona en mans d'una administració negligent és sempre un fet polític, tant si ho volem com si no, tant si ho volen com si no. Però l’obscenitat no és que ho siga: és l'esforç colossal que alguns dediquen a pervertir-ho, a convertir la gestió del dol en gestió de la imatge, a mesurar les víctimes segons el dany que poden fer a un partit polític o a un govern
El problema d'Aznar –i de Sánchez també– és que la "majoria nacional espanyola", de fet, ha deixat d'existir a les urnes i, per tant, a l'aritmètica real del seu parlament. Existeix com a desig, com a invocació, com a acte de fe. Però els actes de fe, en política, solen aparèixer precisament quan la realitat ja no els sustenta
La desigualtat lingüística no és una qüestió teòrica que s'hagen inventat els sociolingüistes ni una queixa sentimental de quatre romàntics radicalitzats. La desigualtat lingüística és una desigualtat jurídica perfectament objectivable, mesurable i demostrable
Un país que té el privilegi –i és un privilegi raríssim, gairebé únic– de ser governat en el mateix indret on van seure els diputats propis fa sis-cents anys, crec que no es pot permetre de canviar de local com si fos una empresa qualsevol que canvia d'oficina
Quan una societat ha d’anar trenta-cinc anys arrere per a trobar una imatge positiva de si mateixa, tan sols pot voler dir que té un gran problema
Jo no demane a Junts i ERC que combreguen i s'abracen, no sóc tan innocent. Però crec que és possible de demanar-los –que els podem demanar– que no es deixen guanyar per la mandra i el costum, en vista de l'oportunitat que s'obre a Madrid
El president del govern espanyol hauria d'entendre que no pot governar quan tots els qui el van elegir ja li han retirat la confiança i li resten solament els aplaudiments fanàtics dels de casa
Lacoste va lluitar per un projecte profundament militant: democratitzar el coneixement geogràfic, traure'l de les mans dels poderosos i posar-lo a les dels qui el podrien necessitar per a defensar-se i organitzar-se · Una geografia útil a tanta gent com fos possible, i no pas a un grupet d'iniciats
Deu anys després del referèndum, el cost econòmic és real, mesurable i acumulatiu, la unitat del Regne és més trencada que mai, la promesa d'estabilitat ha deixat pas a sis primers ministres en deu anys i la immigració ha crescut, en compte de disminuir com prometia l'extrema dreta
Ábalos va ser qui va pujar a fer el discurs demanant que es votàs la moció de censura contra Mariano Rajoy per la corrupció del PP. Sembla increïble, vist avui, però és així. I és així perquè a Espanya la corrupció no és cap opció personal sinó el sistema mateix. Impossible de canviar
Fa trenta-quatre anys que Joan Fuster va deixar d'escriure, també un diumenge, com ahir. Ens deixà d'herència una manera de pensar oberta, europea i exigent. Just als antípodes d'allò que premia l'algorisme
La desaparició de diaris i mitjans és qüestió de temps i tan sols sobreviuran aquells mitjans que tinguen comunitats de lectors potents i lleials al seu costat, comunitats que donen valor a la tasca dels periodistes, que responguen quan cal, que entenguen que el diari és seu i que sense el seu suport desapareixeria
Aquesta derrota inapel·lable de Trump a l'Iran és una derrota, també, dels seus càndids votants. De tots aquells ciutadans que van creure que darrere la gesticulació hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única
Un nacionalisme que ha de ser judicial per a ser visible no és exactament un nacionalisme banal, consolidat i normalitzat. Si de cas, és un nacionalisme ansiós, insegur, irreal, poregós...
Un polític corrupte que ja ho sembla el primer dia és perillós, però el reconeixem i l'evitem. En canvi, un polític corrupte que durant vint anys ha projectat serietat, moderació i fins i tot una certa bonhomia –i que tot aquest temps ha practicat, d'amagat, allò que condemnava– ens deixa sense instruments per a reaccionar, ens fa sentir ximples i ens allunya, un poc més, si és possible, de la fe en els homes, en la humanitat
Quan algú encerta una previsió a llarg termini –com ara trenta-cinc anys–, es tendeix a pensar que o bé té dots endevinatoris o, simplement, que va tenir sort. Però totes dues explicacions esquiven la qüestió de fons. Els dots endevinatoris no existeixen i la sort, quan és sistemàtica, ja no es pot considerar sort
Perquè si la IA és una arma, això que duem a la butxaca és un dispositiu bèl·lic. I si és un dispositiu bèl·lic, tot allò que hi fem és, en la lògica dels estats, una activitat que pot ser controlada, restringida, fins i tot prohibida. Això amaga la decisió dels Estats Units sobre Anthropic
La protesta des de l'excel·lència consisteix a guanyar-se primer –pels mèrits propis indiscutibles– el dret de ser al centre de l'escenari, i a tenir després el valor de dir, d'allà estant, allò que cal dir. Sense por i amb compromís, amb la humilitat de saber que ets un virtuós, però que sobretot ets poble
Per sostenir la ficció de la normalització, els organitzadors no han tingut cap més remei que recórrer precisament a allò que negaven: a la repressió. Han hagut de mostrar la cara més negra per impedir que es veiessen banderes catalanes o que s'entonassen "Els segadors"
La incomoditat que aquest país és capaç de crear quan el volen humiliar, ben administrada, és un capital enorme
ERC i els Comuns, fent això que fan, no guanyen quota de govern, perquè no en tenen. No marquen perfil propi, perquè cada vot com el d'ahir els fon una mica més en la silueta trista del president Illa. I en realitat tan sols acumulen una cosa: la responsabilitat sobre un desastre que, ara mateix, no és seu
El problema concret de Sánchez és que va arribar al poder erigint-se en alternativa moral a la corrupció del Partit Popular, i la realitat ha anat demostrant, amb una puntualitat cruel, que la corrupció –a Espanya i entre espanyols– no entén en sigles
La doble font de poder que implica ser alhora la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà atorga al papa de Roma una capacitat de maniobra política i d'esquivar les responsabilitats públiques que cap més governant del món no té a l’abast
Una cosa és la llibertat religiosa i una altra de molt diferent és la rendició institucional. I això que hem vist aquests dies a Espanya i –em fa l’efecte que veurem a partir de demà a Catalunya– no és el respecte degut i merescut a la fe dels creients, sinó un lamentable espectacle de submissió
Tot això que passa amb la vaga de docents –i passa simultàniament al nord i al sud del Sénia– és, en el fons, una revolta contra la degradació sistemàtica d'un servei que la societat considera –al costat de la sanitat– el bé més important que té
No és el moment de portaveus ni caps de premsa. És el moment de respondre ell, personalment, davant els diputats, sense fugir. Perquè el parlament és la institució on els governs s'han d'explicar davant qui els ha elegits. I fugir-ne, ara mateix, seria un gest massa revelador
Feijóo diu que vol eleccions a Espanya, que calen eleccions, que és imprescindible que hi haja eleccions. Molt bé. Però les eleccions no cauen del cel. Per a forçar-les, necessita una majoria parlamentària –en aquest cas, a Espanya– i aquesta majoria, ara com ara, no existeix sense els partits que el PP, durant anys, ha menyspreat, ha criminalitzat i ha tractat com una anomalia a extirpar
Quan un agent de policia considera proporcionat pegar d'aquesta manera a una mestra que es manifesta no és perquè haja enfollit ni perquè siga l'ovella negra del grup. És perquè sap que no li passarà res i perquè l'han entrenat per fer just això
La por, en política, és un instrument de dominació extraordinàriament eficaç. Quan votes per por i no per convicció, l'única cosa que fas és transferir el poder de decisió a qui et fa tenir por
Quan les borses tanquen el divendres al vespre i durant el cap de setmana, Donald Trump endureix el to i amenaça Teheran amb la destrucció · Quan les borses són a punt de tornar a obrir el dilluns al matí, parla de "converses productives", de pròrrogues de l'alto-el-foc i de plans de pau "viables"
Morin va construir tota una metodologia del coneixement humà que desafiava l'especialització academicista dominant i va viure compromès tota la vida amb les causes que considerava justes
En la resolució d'un conflicte nacional no compta tant la matèria primera –espere que s'entenga què vull dir– com la consciència
Ja és gros que l'independentisme done un suport tan acrític a aquest personal i, sobretot, és simplement incomprensible que tinga tanta por de trencar-hi la relació
L'extrema dreta sap perfectament que la "prioritat nacional" no es pot aplicar. Ho sap. I no la incorpora als pactes amb la voluntat de fer-la efectiva, sinó per fer-la circular. Per normalitzar el discurs racista, per desplaçar el centre del debat cap a les seues tesis, per obligar els altres a parlar dels seus termes, per dur la conversa allà on ells estan còmodes