21.06.2026

Morir en diumenge

Fa trenta-quatre anys que Joan Fuster va deixar d'escriure, també un diumenge, com ahir. Ens deixà d'herència una manera de pensar oberta, europea i exigent. Just als antípodes d'allò que premia l'algorisme

19.06.2026

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa

La desaparició de diaris i mitjans és qüestió de temps i tan sols sobreviuran aquells mitjans que tinguen comunitats de lectors potents i lleials al seu costat, comunitats que donen valor a la tasca dels periodistes, que responguen quan cal, que entenguen que el diari és seu i que sense el seu suport desapareixeria

18.06.2026

El preu de votar cegament

Aquesta derrota inapel·lable de Trump a l'Iran és una derrota, també, dels seus càndids votants. De tots aquells ciutadans que van creure que darrere la gesticulació hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única

17.06.2026

Què representa una bandera obligada?

Un nacionalisme que ha de ser judicial per a ser visible no és exactament un nacionalisme banal, consolidat i normalitzat. Si de cas, és un nacionalisme ansiós, insegur, irreal, poregós...

16.06.2026

La inquietant doble cara de Rodríguez Zapatero

Un polític corrupte que ja ho sembla el primer dia és perillós, però el reconeixem i l'evitem. En canvi, un polític corrupte que durant vint anys ha projectat serietat, moderació i fins i tot una certa bonhomia –i que tot aquest temps ha practicat, d'amagat, allò que condemnava– ens deixa sense instruments per a reaccionar, ens fa sentir ximples i ens allunya, un poc més, si és possible, de la fe en els homes, en la humanitat

15.06.2026

El futur, tal com el vaig escriure fa trenta-cinc anys amb Carles Puigdemont

Quan algú encerta una previsió a llarg termini –com ara trenta-cinc anys–, es tendeix a pensar que o bé té dots endevinatoris o, simplement, que va tenir sort. Però totes dues explicacions esquiven la qüestió de fons. Els dots endevinatoris no existeixen i la sort, quan és sistemàtica, ja no es pot considerar sort

14.06.2026

L'estranya sensació de dur una bomba a la butxaca

Perquè si la IA és una arma, això que duem a la butxaca és un dispositiu bèl·lic. I si és un dispositiu bèl·lic, tot allò que hi fem és, en la lògica dels estats, una activitat que pot ser controlada, restringida, fins i tot prohibida. Això amaga la decisió dels Estats Units sobre Anthropic

11.06.2026

La protesta dels excel·lents

La protesta des de l'excel·lència consisteix a guanyar-se primer –pels mèrits propis indiscutibles– el dret de ser al centre de l'escenari, i a tenir després el valor de dir, d'allà estant, allò que cal dir. Sense por i amb compromís, amb la humilitat de saber que ets un virtuós, però que sobretot ets poble

10.06.2026

Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família

Per sostenir la ficció de la normalització, els organitzadors no han tingut cap més remei que recórrer precisament a allò que negaven: a la repressió. Han hagut de mostrar la cara més negra per impedir que es veiessen banderes catalanes o que s'entonassen "Els segadors"

10.06.2026

El català, i la incomoditat, del papa

La incomoditat que aquest país és capaç de crear quan el volen humiliar, ben administrada, és un capital enorme

09.06.2026

ERC i els Comuns: els escuders d'Illa

ERC i els Comuns, fent això que fan, no guanyen quota de govern, perquè no en tenen. No marquen perfil propi, perquè cada vot com el d'ahir els fon una mica més en la silueta trista del president Illa. I en realitat tan sols acumulen una cosa: la responsabilitat sobre un desastre que, ara mateix, no és seu

08.06.2026

Explicar-se entre petards

El problema concret de Sánchez és que va arribar al poder erigint-se en alternativa moral a la corrupció del Partit Popular, i la realitat ha anat demostrant, amb una puntualitat cruel, que la corrupció –a Espanya i entre espanyols– no entén en sigles

08.06.2026

Rei de Roma i sant pare: la trampa genial que posa els fonaments de l'extraordinari poder del papat

La doble font de poder que implica ser alhora la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà atorga al papa de Roma una capacitat de maniobra política i d'esquivar les responsabilitats públiques que cap més governant del món no té a l’abast

07.06.2026

La visita del papa: un inexplicable espectacle de submissió

Una cosa és la llibertat religiosa i una altra de molt diferent és la rendició institucional. I això que hem vist aquests dies a Espanya i –em fa l’efecte que veurem a partir de demà a Catalunya– no és el respecte degut i merescut a la fe dels creients, sinó un lamentable espectacle de submissió

04.06.2026

Això ja és més que una vaga

Tot això que passa amb la vaga de docents –i passa simultàniament al nord i al sud del Sénia– és, en el fons, una revolta contra la degradació sistemàtica d'un servei que la societat considera –al costat de la sanitat– el bé més important que té

03.06.2026

El president Illa no pot fugir i amagar-se

No és el moment de portaveus ni caps de premsa. És el moment de respondre ell, personalment, davant els diputats, sense fugir. Perquè el parlament és la institució on els governs s'han d'explicar davant qui els ha elegits. I fugir-ne, ara mateix, seria un gest massa revelador

02.06.2026

Per què Puigdemont encara és una línia vermella?

Feijóo diu que vol eleccions a Espanya, que calen eleccions, que és imprescindible que hi haja eleccions. Molt bé. Però les eleccions no cauen del cel. Per a forçar-les, necessita una majoria parlamentària –en aquest cas, a Espanya– i aquesta majoria, ara com ara, no existeix sense els partits que el PP, durant anys, ha menyspreat, ha criminalitzat i ha tractat com una anomalia a extirpar

01.06.2026

Quan un policia pega així a una mestra no és qüestió d'investigar sinó de detenir-lo

Quan un agent de policia considera proporcionat pegar d'aquesta manera a una mestra que es manifesta no és perquè haja enfollit ni perquè siga l'ovella negra del grup. És perquè sap que no li passarà res i perquè l'han entrenat per fer just això

31.05.2026

Fugir del foc per caure a les brases

La por, en política, és un instrument de dominació extraordinàriament eficaç. Quan votes per por i no per convicció, l'única cosa que fas és transferir el poder de decisió a qui et fa tenir por

30.05.2026

Per què Trump parla de guerra el cap de setmana i de pau el dilluns i el dimarts?

Quan les borses tanquen el divendres al vespre i durant el cap de setmana, Donald Trump endureix el to i amenaça Teheran amb la destrucció · Quan les borses són a punt de tornar a obrir el dilluns al matí, parla de "converses productives", de pròrrogues de l'alto-el-foc i de plans de pau "viables"

30.05.2026

S'ha mort a 104 anys Edgar Morin, el pensador de la complexitat, capdavanter del compromís

Morin va construir tota una metodologia del coneixement humà que desafiava l'especialització academicista dominant i va viure compromès tota la vida amb les causes que considerava justes

28.05.2026

Als confins d'Itàlia

En la resolució d'un conflicte nacional no compta tant la matèria primera –espere que s'entenga què vull dir– com la consciència

27.05.2026

Bettino Sánchez

Ja és gros que l'independentisme done un suport tan acrític a aquest personal i, sobretot, és simplement incomprensible que tinga tanta por de trencar-hi la relació

26.05.2026

Aquesta cosa inaplicable de la "prioritat nacional"

L'extrema dreta sap perfectament que la "prioritat nacional" no es pot aplicar. Ho sap. I no la incorpora als pactes amb la voluntat de fer-la efectiva, sinó per fer-la circular. Per normalitzar el discurs racista, per desplaçar el centre del debat cap a les seues tesis, per obligar els altres a parlar dels seus termes, per dur la conversa allà on ells estan còmodes

25.05.2026

La secessió com a rumb

L'ordre sorgit de la Segona Guerra Mundial, que posava damunt de tot la inviolabilitat de les fronteres, ja no aguanta més. La rigidesa de la societat internacional ara no és cap garantia de la pau, sinó que és sovint la causa principal de la inestabilitat. I per això la societat catalana ha de proclamar el seu dret de secessió i portar-lo a la pràctica

24.05.2026

L'espanyolisme indignat per un petit mapa en una samarreta

L'espanyolisme contemporani descansa sobre una tesi fundacional: que bascs, catalans i gallecs som, en realitat, "només" espanyols

21.05.2026

Però què feu donant encara oxigen a un PSOE moribund?

Però què caram fan els partits que diuen representar-nos, des de l'independentisme o el nacionalisme, a Catalunya o el País Valencià, donant aire i oxigen a un PSOE que totes les dades deixen clar que és un partit moribund? No saben llegir en clau històrica?

20.05.2026

La lliçó des d'Israel: això que avui sembla excessiu demà pot ser llei

La humiliació pública no és un excés retòric ni una qüestió de mal gust. És una doctrina i una crida a l'acció. I hem de saber si encara tenim la força moral i política, la dignitat, de dir que no, que per eixe camí no s'hi pot  caminar ni s'hi ha de caminar

19.05.2026

La caiguda de Zapatero: la caiguda del PSOE?

Amb la transició, el PSOE i tota la nova arquitectura autonòmica, municipal i estatal van descobrir una maquinària meravellosa que els antifranquistes d'ahir podien fer servir per enriquir-se sense canviar-ne ni un caragol

18.05.2026

Junqueras, per un plat de llentilles

L’única cosa que pot explicar que el president d'Esquerra es venga tan barat i sense gens de vergonya és la urgència íntima del venedor. Una urgència que té, en aquest cas, una expressió molt concreta: l'indult personal i el futur judicial

17.05.2026

La fi d'un mite: Catalunya es dessagna

Quan un grup d'economistes reputats que no es deuen a ningú s'asseuen a fer comptes i conclouen, alarmats, que el país es dessagna, l'obligació mínima de qui té responsabilitats públiques és, primer, escoltar; segon, llegir a fons; tercer, debatre; i quart prendre decisions. I si no és així no es fa política: es fa comèdia

14.05.2026

"Inèrcies" dieu, consellera Parlon?

Quan la consellera diu que l'espionatge als mestres és culpa d'una "inèrcia", la pregunta ja no és si la consellera ho sabia o no ho sabia. La pregunta és quin és l'abast d'aquesta inèrcia: a quantes assemblees més s'hi ha infiltrat, la policia? A quantes reunions sindicals? A quantes mobilitzacions socials?

13.05.2026

Pacte Nacional per la Llengua: la vergonya, un any després

Aquella "ambició" per la llengua que el president Illa va guixar amb retolador blau era exactament la condició necessària si de debò es volia fer res amb el pacte. Però aquesta ambició ell no l'ha tinguda mai i és bo que ho constaten ja fins i tot els qui fa dotze mesos van acudir –malgrat les crítiques– a fer-li costat

13.05.2026

Una guerra secreta: com i per què un submarí va atacar i enfonsar un vaixell rus fa disset mesos davant Cartagena?

Disset mesos després de l'enfonsament de l'Ursa Major, les investigacions de la CNN i La Verdad, afegides a un informe del govern espanyol, posen llum a allò que sembla una operació encoberta de transferència nuclear entre Rússia i Corea del Nord, que va rebre com a resposta un atac submarí, molt probablement dels Estats Units. La guerra –encara secreta– es presenta a la vora de casa

12.05.2026

Un apunt sobre l'amargor independentista

Jo no demane optimisme, però sí que demane que mirem què tenim davant. Perquè aquests dies he vist un país ben viu fent coses de país viu, sense permís de ningú. I considerar que això no compta perquè no s'ajusta a la desolació prèvia em sembla una gran falta de respecte a la realitat

11.05.2026

DGAIA: un pas en la bona línia, però encara molt insuficient

Trencar la relació amb la fundació Resilis és un pas necessari, però el cas DGAIA s'ha d'aclarir a fons, sense por, i s'han de depurar completament les responsabilitats que calga; altrament, serà una taca permanent sobre les institucions del país que originarà malestar i desafecció

10.05.2026

O Trapero, o Parlon, o Illa: algú ha de pagar per l'espionatge als mestres

En democràcia, la policia no hi té res a fer, en una reunió de treballadors que organitzen una protesta legal. Si hi ha una sospita raonada que algú prepara un delicte, aleshores hi ha jutges, indicis, procediment. Però de cap manera no hi ha ni hi ha d'haver prospecció: asseguts entre els treballadors, agents de paisà que després tornen a la comissaria amb una llista de cares, de noms, de qui parla i com parla

08.05.2026

Un fantasma recorre Europa: la secessió

Escòcia i Gal·les recorden, i ens recorden, que la independència no tan sols no és cap aspiració passada i antiga sinó que, per dir-ho en les paraules dels independentistes d’Hong Kong, és el moviment del nostre temps, el fantasma que volta ara mateix per tot Europa

07.05.2026

Els catalans que saben celebrar la victòria

Almansa va marcar els catalans peninsulars, com els va marcar la caiguda de Barcelona. Els ha marcats tot un seguit de capes geològiques de derrota acumulada. De manera que, sobre la catalanitat natural, s'hi ha anat dipositant una catalanitat derrotada i fosca, com una pàtina que de tan persistent ja sembla la fusta mateixa. A l'Alguer, en canvi, trobem encara avui els catalans originals i resulta que celebren la victòria de ser-ho

06.05.2026

Esplugues, un llibre de Morin i una tècnica immoral

Desmentir un rumor és molt més difícil que no pas llançar-lo, perquè el rumor tan sols apel·la a la visceralitat i a la reacció immediata, al plaer físic; en canvi, el desmentiment apel·la a la prudència i la paciència, al plaer intel·lectual. I la prudència sempre arriba tard. I la paciència sempre es fa enutjosa

• 01
• 02
• 03
• 04
• 05
• 06
• …
• 83