Sobre Israel, Gaza i la humanitat
Això que passa a Gaza no ho podem interpretar com un episodi més d’un conflicte llarg i complex, que no té una solució fàcil; és una prova de foc per a la nostra humanitat compartida
Ventura denuncia el conformisme dels qui potser haurien preferit 'una altra cosa', però que viuen enfonsats en un "engolfament", degut, sens dubte, a la inapetència de la llibertat. Impossible descriure-ho millor
No és que ens odien perquè siguem diferents, ens odien, en tot cas, perquè no aconsegueixen, per més que ho intenten, de fer-nos diferents d'això que som
Salvador Illa pot parlar tant com vulga de girar full i d'obrir una nova etapa, però la dura realitat és que governa amb una base parlamentària precària, dependent de pactes esporàdics i d'abstencions tàctiques que poden fallar en qualsevol moment
Quan unes obres d'art es converteixen en trofeus que s'exhibeixen com a símbol de victòria sobre un adversari polític, se n'ha corromput completament l'essència i han perdut el valor cultural
El mal funcionament i la desídia de Rodalia són la metàfora perfecta de la nostra relació amb Espanya: extracció constant i inversió mínima
Espanya pot obligar a penjar la seua bandera, però no ens podrà obligar mai a sentir-la com a pròpia. Pot imposar el símbol, però no el significat. I encara menys l'emoció
La via natural del catalanisme és, i serà sempre, la d'assenyalar i denunciar les contradiccions de l'estat espanyol, que continua sense entendre Catalunya i que no l'entendrà mai
Quan el delegat de la Generalitat a Perpinyà refusa d’usar "Catalunya Nord" per anomenar Catalunya Nord, no és per cap pretesa neutralitat: és per submissió
La seua cicatriu, la que veiem a la seua cara, no és tan sols una cicatriu personal: també és la materialització física i evident d'una gran ferida col·lectiva
Trump i Putin volen consolidar el principi que la violència i l'agressió són el camí per a obtenir guanys territorials al segle XXI
La pintoresca negociació sobre Rodalia és la metàfora perfecta de la inutilitat del nostre autogovern i, per tant, de la necessitat imperiosa de substituir-lo
La desesperació del govern de Pedro Sánchez per recuperar el control del diari El País no és tan sols una qüestió d'influència mediàtica genèrica; és la constatació que, sense aquest altaveu, el seu projecte nacional està mig afònic
Avui, que per fi s'ha vist deslliurat de la darrera de les acusacions, crec que és un moment adequat per a agrair a Josep Lluís Alay de manera pública que haja resistit enmig d'una tempesta tan forta com la que li ha caigut damunt
La cohesió social és, en si mateixa, un element primordial de seguretat nacional, i quan es proposa una defensa europea això no es pot oblidar
Andorra ens demostra que allò que era impossible és, de sobte, possible. Que es pot fer. Que es pot viure en català i que no cal tenir por de fer-ho
La temptació de començar de zero reduint al no-res l'arquitectura social que tenim no és tan irracional com pot semblar
Cal recordar, i hem de recordar-nos, que aquest país nostre va deixar morir l'Ovidi en la penúria
L'autonomia, la Generalitat, és un patètic castell de cartes que s'ensorra amb el primer avís per megafonia d'un retard a Rodalia
Quin bac han clavat al president Mazón i al conseller Rovira els pares i mares valencians!
En la zona de parla catalana del País Valencià prop del 70% de les famílies defensa l'ensenyament en català, contra els intents del conseller d'imposar-hi el castellà
Ara ens volen fer creure que un estat és un organisme que funciona per generació espontània, on els esdeveniments succeeixen sense causa ni responsable, on les accions naixen òrfenes de paternitat política
L'acord de Junts amb el PSOE sobre immigració implica un canvi molt substancial per al país, però a condició que s'acabe complint i també que el govern i el parlament, on Junts no mana, l'assumesquen com a propi
Resulta que els sindicats es preocupen no pas pels usuaris i tot allò que han d'aguantar, sinó per la més que hipotètica amenaça que implica un traspàs que tothom veu clarament que podria millorar el servei
En aquest país sempre hem tingut una certa tendència a passar davant de les lleis. A crear realitats que després, tard o d'hora, s'han d'acabar reconeixent, tant si ho volen els altres com si no
Quan Trump destrossa deliberadament segles de pràctica diplomàtica no tan sols ofèn un president i una nació que mereixen tot el nostre suport, sinó que dinamita les bases de les relacions internacionals
L'autodeterminació sols existeix quan ja s'ha acomplert. És un dret, per tant, retrospectiu, si em permeteu l'expressió
Dir que l'independentisme ha comès errors greus i situar-los precisament en això de "repartir carnets de catalanitat" és oferir una absolució gratuïta i general a l'Espanya que el 2017 va fer impossible qualsevol eixida digna, democràtica, civilitzada a les aspiracions catalanes
La veritable guerra civil de la humanitat és la que enfronta, d'ençà de la prehistòria, els qui volen entendre contra els qui prefereixen creure
Si el PSOE sospita que Junts no està disposat a fer fora de la Moncloa, immediatament, Pedro Sánchez, pagant el preu que haja de pagar, els socialistes ja saben què fer: deixar passar el temps lentament per a no complir res de tot allò que han promès
El pessimisme independentista actual –ja em perdonareu que siga dur– és d'una impostura patètica: ens planyem de la nostra impotència mentre demostrem, dia rere dia, una vitalitat envejable
Mentre la població ucraïnesa continua rebent les conseqüències d'aquesta brutal agressió, Putin ha triat una guerra de desgast, Ucraïna continua depenent críticament de l'ajuda occidental i l'arribada al poder de Donald Trump ha esborrat totes les certeses que hi havia i ha elevat d'una manera mai vista la tensió entre els aliats europeus i Washington
Hem acceptat, potser sense adonar-nos-en, que la catalanitat és tan sols allò que Espanya i França determinen que és. I això ha de canviar
Per primera vegada en molts decennis, la pressió demogràfica espanyola, que tant ha condicionat la nostra realitat lingüística, es va esvaint
Leonard Peltier, empresonat durant més de quatre dècades i alliberat finalment fa poques hores, és el testimoni vivent més clamorós de la capacitat de resistència de les identitats contra els poders del món
Com deia Hannah Arendt, el fet més greu no és que una cosa passe, sinó que es torne normal. I és això, exactament, que passa amb 'La infiltrada': el film implica la normalització de l'horror
Un exèrcit de la Unió Europea o de la Unió Europea i el Regne Unit seria una força molt poderosa, però hauria de superar els problemes de la fragmentació de sistemes d'armament, cadenes de comandament i procediments operatius, que ara en redueix dràsticament l'eficàcia
Hi ha gent que no fa concessions en les coses fonamentals: són els únics que poden mirar-se cada matí a l'espill sense haver d'apartar la mirada.
Com més "alt" és el càrrec polític, més lluny es troba de la gent i més es pot permetre d'instal·lar-se en una distància confortable. Els batlles, en canvi, no tenen cap més remei que ser pragmàtics i buscar acords
Allò que resulta més preocupant d'aquesta època no és sols la proliferació de teories conspiratives, sinó l'orgull amb què es rebutja el coneixement expert i el treball esmerçat a adquirir-lo
Si l'únic gihadista supervivent diu que el CNI sabia què feien a la casa d'Alcanar i estava al corrent de l'operació, això ho canvia tot