El llibre en català, aquesta arma tan poderosa
Quan agafem un llibre en català, fem –també i sobretot en aquest temps en què vivim– un gest polític en el sentit més noble del terme
En un moment de desafecció cap a la democràcia tan gran com l'actual és extremadament irresponsable i perillós no fer tant com siga possible per descavalcar Mazón de la presidència. Perquè porta a preguntar-se, ni més ni menys, de què serveix el sistema
Recuperar la confiança dels electors independentistes és una missió impossible per a Esquerra si la persona que hi posen al capdavant és Oriol Junqueras
Si tres fets així d'extraordinaris passen pràcticament en el mateix temps i espai, a mi em sembla molt difícil no relacionar-los
Deixar un espai públic a les mans de l'extrema dreta perquè hi ha molta gent d'extrema dreta no sembla una manera molt eficaç de combatre la influència de l'extrema dreta
El problema de l'esquerra catalana és que la dissonància entre les revolucions que proclamen de paraula i el seu comportament quan la revolució truca a la porta és massa gran
Sense el suport sempre gratuït de Compromís, Més, ERC i Junts, sense que acudissen a besar-los la mà cada volta que els cridessen amb falses promeses, el PSOE no podria governar
No hem arribat encara al punt on havíem d'arribar per posar-nos al nivell mínimament exigible si volíem fer política, que és la independència. I el país se’n ressent
Els llibres i la música, la rialla dels xiquets a classe, els aplaudiments als teatres i cinemes i el so de la llengua han de ser necessàriament part de la reconstrucció d'aquest tros del nostre país desfet pels aiguats i per la incompetència dels polítics
La vella tàctica de dividir-nos, als valencians, aquesta vegada ja no els ha servit. I això, potser, és la notícia principal d’aquesta nit per a la història del País Valencià
Si hi havia un temps en què en la política hi entrava gent molt qualificada amb la voluntat de servir els ciutadans, aquest temps ja ha passat. I ara la norma és entrar-hi per servir-se'n, per gestionar els interessos privats sota aparences públiques
Sabeu quina és, per a mi, la pitjor part? Que mirant-los, mirant la nostra esquerra política, mediàtica o cultural, aquella que m'importa de debò, tinc la sensació que a ells no els preocupa tant com a mi, tot això que passa
Tot just ha passat una setmana de la tragèdia, encara no ha acabat el recompte dels morts, encara s'han de trobar els desapareguts, encara van apareixent cadàvers i ell es dedica a mercadejar per aconseguir vots, d'una manera tan immoral com indecent
Sense que el PSOE i el PP caminen junts i en la mateixa direcció, simplement no hi ha cap camí transitable per a la monarquia, per al règim del 69, ni per a la nació espanyola. El pendent ferroviari ja ha fet la feina i l'agressió contra Pedro Sánchez n'és el símbol ben preclar. Es maten, metafòricament, entre ells
Igual que la composició del règim postfranquista es va fonamentar en l'adoració acrítica a la monarquia, no hi ha cap senyal més evident de la descomposició d'aquest règim que el fang a la cara de Felipe i Letizia
Molta gent ha posat en circulació de manera intuïtiva la idea que el tracte rebut pels valencians en aquesta tragèdia és colonial. I jo compartisc amb gent com Ricard Chulià que hi ha raons i trets d'aquesta caracterització que semblen indiscutibles
Mazón ha fet cas omís del sentit comú. Ha fet cas omís de la cultura valenciana i, en concret, de la memòria dels aiguats. Mazón ha fet cas omís de la consciència moral que diu que un dirigent públic primer de tot ha de vetllar per la seguretat i la vida de la gent que governa
Els morts de Mazón seran massa. Fins i tot per a Mazón
El president Mazón no ha estat a l'altura que la situació requeria i ha de pagar, i no tan sols políticament, per les greus conseqüències de les seues actuacions, de la seua negligència
És una notícia excel·lent i remarcable que en aquest país nostre cada vegada hi haja més gent amb projecció internacional conscient del valor referencial de la llengua catalana
Qui es pot creure que aquest personatge no organitzàs mai cap numeret públic que cridàs l'atenció d'altri, de qualsevol dels seus col·legues?
L'única sorpresa del congrés de Junts ha estat una aparent reorientació de la tàctica, mirant cap a allò que va ser Junts pel Sí, que m'ha semblat llegir entre línies, sobretot en els dos discursos finals de Jordi Turull i de Carles Puigdemont
Hi ha un cinisme i una hipocresia infinits en aquest tema, sobretot de molts partits d'esquerra que es proclamen feministes, però alhora toleren la persistència del masclisme dins les seues files, si els convé
La modernitat a Espanya és una façana i prou. Aspiraven a ser Alemanya però prenent decisions com si fossen el govern de Somàlia. I, al final, fins i tot els invents que més els serveixen de propaganda acaben petant
Quinze dies abans de la cita electoral, l'empat entre Trump i Harris és total · Pensilvània és el principal estat en joc i el que decidirà qui és el president
Rosario Palomino ens va ensenyar que tothom, absolutament tothom, mereix l'oportunitat de parlar en català, de sentir-se català, de ser català
Ara mateix Junts i Podem personifiquen al parlament espanyol les dues impugnacions serioses que el règim del 78 va haver d'afrontar la dècada passada: l'independentisme català i el 15-M
Potser al Principat hi ha gent que encara pensa que la independència serien unes ratlles noves a Alcanar i Portbou, però a la resta del país els que se saben, tots els que ens sabem, catalans no pensem mai on caurà la ratlla
Les anomenades "democràcies ètniques", com és el cas d'Espanya, són en realitat una font permanent d'inestabilitat i, per tant, encara que semble contradictori, un perill immens per al grup ètnic dominant
L’encausament del fiscal general, el reconeixement que el cas Koldo és un afer de corrupció i la votació per la mala gestió de Rodalia –en què Podem també s'ha desmarcat del PSOE– posen en relleu fins a quin punt les coses es posen difícils al líder del Partit Socialista
Encara no hem estat capaços de bastir una explicació històrica convincent i coherent per a entendre com és que Catalunya ha passat d'un autonomisme que arrossegava de feia dos segles a la revolució independentista
Algú sabrà aprofitar les circumstàncies per a sembrar el caos a Espanya, per a canviar d'una vegada per totes aquesta dinàmica estúpida de subordinació de l'independentisme català?
La capacitat catalana de destruir els líders propis, de negar-los el pa i la sal, de no voler reconèixer el paper que la història els ha atorgat és simplement sobrenatural
La hispanitat, curt i ras, va ser l'arma ideològica contra la Segona República i la referència mítica i legitimadora de la dictadura, quan Franco va guanyar la guerra. Celebrar-la és emblanquir el feixisme
El que vam viure ahir al parc de la Ciutadella va ser una distorsió ostensible del funcionament democràtic. I això cal dir-ho en veu alta.
Si bé Oriol Junqueras no és la causa de tots els problemes que hi ha hagut aquests anys a l'independentisme, ell ha estat un problema fonamental. Potser el principal i tot
Cal una reforma del Parlament de Catalunya amb dos objectius clars: facilitar més la representativitat real de la cambra i llevar força als aparells dels partits
És tan simple la cosa, i tan aguda, que en el projecte nacional espanyol no hi cap una Barcelona, i encara menys una València o un Alacant, que tinguen l'aspiració de competir (internament) amb Madrid
Aquesta setmana s'ha mort el periodista Lluís Reales, director del suplement de ciència de La Vanguardia, fundador del Grup de Periodistes Digitals i presentador de diversos programes de Betevé · Vicent Partal el recorda i li ret homenatge amb aquest article
No es pot anar a Madrid a jurar el càrrec d'eurodiputat sense engegar a rodar tots els principis defensats amb tanta valentia i coherència per l'exili durant tots aquests anys
El PSOE fa dècades que legisla contra el català i sense fer res que es puga considerar, no pas favorable, sinó equànime amb la nostra llengua. Que ara li interessa fer veure que ha canviat? Molt bé, però que ningú no s'enganye