“L’estaca” i Timothy Garton Ash
El llibre que ha escrit Timothy Garton Ash, segur que involuntàriament, retrata molt bé la posició marginal d'Espanya dins Europa i l'europeisme
Han passat més de disset mil dies d’ençà de la transició i els partits nacionalistes i independentistes han sabut crear un espai irreversible de poder
Un mitjancer internacional treu el debat de l'àmbit espanyol per convertir-lo en un afer internacional. I això Sánchez no s'ho pot permetre perquè situa el procés d'independència de Catalunya en un estadi de molt risc per a Espanya
Batet era una persona importantíssima i de sobte s'ha trobat no tan sols que no és ningú sinó que és un record molest. Les circumstàncies li han passat per sobre i els socialistes espanyols l'han llançada com si fos un drap brut
Partint de la idea que les condicions per a investir Sánchez no hi són, Puigdemont traça un mètode que, si els partits espanyols el poden assumir, portaria la negociació més enllà de la investidura
Les fotografies no necessiten traductors: travessen les barreres del llenguatge i de l'analfabetisme per enviar un missatge clar a la gent
La mort de Carme Junyent ha estat un autèntic trasbals de cap a cap del país. Però tenim la gran sort que no la perdem del tot, perquè va fixar una part del seu pensament en llibres i articles, en converses de ràdio i televisió. Una capacitat que ens ha fet ser això que som
La conquesta de Robòtine, en el front de Zaporíjia, per primera vegada possibilita a Ucraïna de separar en dos la zona ocupada i aïllar Crimea i la regió de Kherson de Rússia
La còpia del model americà no encaixa: ni Espanya és una nació criolla ni els catalans som uns indígenes sense aspiracions de tenir un estat a la manera dels estats nació europeus
A VilaWeb hem repassat les 1.128 votacions que hi ha hagut aquests darrers deu anys al Consell de la Unió Europea i cap proposta ni una, de cap estat, no ha estat rebutjada
Que el govern, com a remei, opte per dissoldre una Assemblea que s’havia convertit en una pedra a la sabata dins el Consell, deixa un regust molt amarg a la boca
Les detencions de Solsona demostren que amb l'amnistia no hi ha prou. Ni per a investir ningú, ni per a dialogar amb ningú, ni per assegurar-nos que alguna cosa de veritat ha canviat a Espanya
Una societat que menysté la raó, la ciència, la tolerància i el progrés a l'hora de definir-se ella mateixa –la cosa més bàsica de totes– què caram voleu que acabe essent sinó un femer intel·lectual i social, saó perquè floresca l'anti-intel·lectualitat de l'extrema dreta?
Quan fan passar els interessos privatius de l’estructura partidista per sobre de la lògica política i ideològica, els partits independentistes, molt especialment Junts, en aquest cas, perden credibilitat davant uns electors cansats i decebuts
El PP no pot aconseguir els quatre vots que li manquen negociant de partit a partit. L’única opció, remota, que té és comprar-los, per diners o per la pàtria amenaçada. I aquesta és l’oportunitat que li ha regalat l’únic personatge que podia fer-ho
La relació entre els Països Catalans i Espanya és el combat entre una nació natural i una de fabricada, i també implica d'entendre quins són els veïns naturals, l'espai de convivència, que no s'hauria d'haver desdibuixat mai
Tornar a plantejar el debat ridícul sobre el nom de la llengua fa perdre l’oportunitat d’acorralar la dreta i l’extrema dreta valenciana en les seues contradiccions i li regala oxigen. Sembla mentida
L'amnistia ha de definir quines actuacions polítiques –no quines persones, sinó quines polítiques– no haurien d'haver d'estat perseguides i reprimides per l'estat espanyol. Només d'aquesta manera es farà evident la seua derrota
Dels fets d'ahir, la meua opinió és que allò que té més valor és el canvi de model negociador, l'actitud davant l'estat, que té molt a veure amb la manera de funcionar de l'exili, més estatista que no pas partidista
Aquest matí mateix veurem si el canvi de mètode negociador que Puigdemont vol imposar funciona o si el PSOE no és capaç d'assumir-lo
És molt important de comprovar si, per primera vegada d'ençà del 2017, una part de l'independentisme català decideix d'alliberar-se dels clixés i de les pors i fer-se forta només en els interessos propis del moviment
No és cap anècdota que per primera vegada en quaranta anys els dos grans partits espanyols no tinguen la capacitat immediata de nomenar president del congrés un dels seus i es plantege la possibilitat que ho siga algú d'un grup nacionalista basc
Sabem que el govern espanyol va adquirir Pegasus. Sabem que el tenen i que l’han fet servir, sobretot, contra els polítics independentistes. I sabem que no han anunciat mai ni tan sols la voluntat de deixar-lo d’usar. Per tant, les negociacions sobre la investidura són sota sospita
Juntament amb l'amnistia, l'altra qüestió que podria justificar un vot afirmatiu de l'independentisme a la investidura de qualsevol candidat a la presidència del govern espanyol seria el reconeixement del dret d'autodeterminació, que es podria concretar fàcilment en el Primer d'Octubre
El PSOE ha hagut de jubilar Batet en una primera mostra que és conscient que no té els vots necessaris per a aconseguir res d'allò que vol. I no solament pel posicionament de Junts
La decisió de Vox de regalar al PP els seus vots sense entrar al govern fa un tomb a la investidura. Ara Feijóo té una possibilitat matemàtica, si convenç el PNB, mentre que Sánchez no en té cap i veu com s'allunya el fantasma de la ultradreta al govern