Bettino Sánchez
Ja és gros que l'independentisme done un suport tan acrític a aquest personal i, sobretot, és simplement incomprensible que tinga tanta por de trencar-hi la relació
Andrew cau avui no perquè el sistema haja decidit de fer justícia, sinó perquè el sistema ha decidit que Andrew ja no li fa servei i que sacrificar-lo és menys costós que protegir-lo
La sobirania fiscal absoluta, la independència, és la condició sense la qual no serà possible cap política social capaç de revertir la situació catastròfica que tenim a Catalunya. I això ho demostren les dades presentades –poca broma!– pel mateix govern de la Generalitat
Més enllà de les seues circumstàncies concretes, el moviment afroamericà pels drets civils va demostrar al món que una minoria oprimida podia canviar les lleis d'un estat poderós, mobilitzant la força moral de la protesta i la desobediència civil
Un president que desapareix durant un mes i torna per no dir res –absolutament res– sobre el desastre i el caos durant aquell temps perd autoritat. Clarament. Fins i tot perd legitimitat
Quan una persona conseqüent com Pablo Hasel és condemnat per les seues paraules i abandonat pels qui prometeren defensar-lo, la responsabilitat moral de la seua situació és compartida: és de l'estat que el tanca, però també dels partits i els polítics que s'hi acomoden i que no han fet res d'allò que van dir que farien
La por és tan antiga i universal com el pensament mateix i tota la tradició moral d’Occident ha girat entorn d’una pregunta que en el cas de Gabriel Rufián és cabdal: la por és un motiu per a actuar o és l'excusa perfecta per a no fer-ho? Perquè entre l'una cosa i l’altra hi ha un abisme...
El fet més estrany i incomprensible és la resignació amb què els catalans semblen haver-se instal·lat en aquesta incompetència del govern de la Generalitat, com qui s'instal·la en una casa humida i plena de forats perquè no sap on anar
L'èxit de Bad Bunny no confirma pas cap supremacia espanyola global –com alguns voldrien–, sinó que més aviat certifica el final simbòlic i definitiu de la idea imperial
En aquest país nostre ni després de mort et deixen en pau els gendarmes de la uniformitat lingüística, els policies de l'imperialisme més extremista i cruel
Quan l'independentisme explica amb claredat per què les coses van malament i ofereix una solució coherent, la gent respon
Tenir raó no garanteix la victòria immediata, això és així i és cert. Però no tenir-ne garanteix la derrota definitiva a llarg termini
El gas pebre no distingeix entre hipotètics manifestants violents i manifestants pacífics, ni entre adults i infants, ni entre qui protesta i qui simplement passa per allà. Fa mal a tothom. És, per definició, una arma de violència massiva, clarament desproporcionada
La Franja de Ponent és la frontera viva, el lloc on es decideix si som o no som una comunitat cultural decidida a continuar amb una història mil·lenària i una nació amb voluntat de futur
Els diputats no pregunten per saber, sinó per exhibir la posició del seu partit. Els compareixents no aclareixen, sinó que es tanquen en banda. La compareixença de Feijóo a la comissió de la gota freda ha remarcat tots els mals del parlamentarisme actual
Quan una part de l'independentisme renuncia a fer un discurs independentista sobre la crisi ferroviària i s’estima més adherir-se a una protesta "apolítica", en realitat, renuncia a la política
L'absència d'un president, en aquest cas del president Illa, per més justificada que siga humanament i mèdicament, sempre és una variable política que no es pot amagar darrere un hermetisme total
Quan el món es divideix en un obsessiu "nosaltres contra ells", quan els líders polítics basen el seu poder en l'enfrontament que nega la cooperació, quan converteixen la divergència política o ideològica en traïdors i venuts, aleshores les grans amenaces es tornen massa difícils de controlar
El nacionalisme espanyol dels espanyols que viuen a Catalunya no es desfarà perquè els trens no funcionen. Perquè la seua adhesió a Espanya no és una qüestió de conveniència, sinó d'identificació emocional, cultural, simbòlica
Amb Rodalia no tenim davant una emergència reparable. Tenim davant el col·lapse d'un sistema ferroviari que ha estat saturat, estirat i explotat més enllà de qualsevol límit raonable durant decennis
Fer política vol dir assumir que les decisions tenen autors i que els autors han de respondre de les conseqüències. En una democràcia no hi ha res més digne, en el fons
Hi ha una diferència enorme entre la incompetència discreta i la incompetència espectacular. I el govern Illa ha optat per la incompetència més espectacular, i indignant, que puguem imaginar
Si l'absència de govern és clamorosa enmig del caos ferroviari, l'absència de qui hauria de denunciar-la i canalitzar la indignació col·lectiva no ho és menys
Un govern de veritat sent la urgència al mateix moment que la senten els ciutadans, perquè és a prop de la gent, perquè és ací, perquè la seua raó de ser és resoldre exactament situacions com aquesta o impedir que passen. Un govern de veritat no toleraria això que vivim
Amb l’AVE, Espanya ha bastit una superstructura propagandística sobre una infrastructura deficient, com fa sempre, i aquesta contradicció acaba resultant molt cara
Filmin, ni tan sols en nom de la pluralitat i invocant-la, no té l’obligació de ser una plataforma d'enaltiment de la violència policíaca
L'autoritarisme arriba com una marea que puja gradualment, imperceptiblement, fins que un dia descobreixes que t'has ofegat sense haver pogut identificar l'instant exacte en què l'aigua et va cobrir el cap
El problema de fons per al PSOE és que aquesta manera de fer política corroeix els fonaments de la democràcia. I en el pecat tenen la penitència
Els Estats Units no tenen aliats. Tan sols interessos. I Europa, que es va pensar que era l'excepció, descobreix ara que la regla continua intacta
Del 1941 ençà, sis militars danesos, en grups de dos, patrullen en soledat per la immensitat de Grenlàndia, on sobreviuen a unes de les condicions més difícils que es coneixen
El reportatge de TV3 sobre els morts al servei militar hauria de causar commoció, però tocar l'exèrcit espanyol, encara avui, és tocar l'espina dorsal del règim nascut, precisament, de la insurrecció militar contra la República
El document de Jordi Sevilla proposa simplement de retornar al felipisme, al PSOE dòcil i integrat. I això en el moment en què una part del règim pensa, cinquanta anys després, que potser ja no li cal dissimular amb una pàtina de pluralisme
És especialment brut fer servir el dolor dels uns per tapar el dolor dels altres. O, encara pitjor, fer servir el dolor dels altres per guanyar batalletes domèstiques
Ningú no em pot negar el dret de constatar i dir que la distància entre allò que es va prometre i això que s’ha obtingut és abismal. Gairebé incomprensible
A Reus han creat una versió de Gaudí feta amb intel·ligència artificial que raona en la llengua que ell es va negar a usar fins i tot davant l'autoritat armada. I li han fet dir coses en castellà per la televisió pública catalana. L'operació és tan descarada que mereix tota la indignació feta pública aquestes darreres hores. I més
La bondat no és cap feblesa, sinó l'única forma de fortalesa capaç de perdurar i mantenir estable una societat
La qüestió és si considerar il·legítim un govern autoritza un altre estat a envair-lo, bombardar-lo i segrestar-ne el president. I què significa això per a l’ordre internacional
L'elecció del cinisme com a forma de gestió de la política té conseqüències · La més greu de totes, la convicció creixent que el joc democràtic està viciat de l'origen i que participar-hi és simplement una ingenuïtat
Catalunya té d'ençà del 2017 un capital latent en el mercat de la geopolítica mundial. És una novetat històrica que potser l'ambient lamentablement tòxic que respirem cada dia no ens deixa veure, però que hem de saber que pot arribar a ser determinant: el factor més determinant. Com s'acaba de demostrar a Somalilàndia
Els subscriptors de VilaWeb –n’estic convençut– no compren un producte comercial: fan una declaració de principis
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització