Sánchez, Macron: els límits de la política-espectacle
Sánchez i Macron han descobert que tot és possible, però no tot és sostenible
Han deixat la gent a la intempèrie, els cotxes fent muntanyes de ferralla, els garatges plens de fang i aigua estancada, les escoles contaminades de tot
Finalment enviaran professionals a consolidar estructures, a netejar, a desinfectar? Perquè el fet és que l'escola continua tenint, massa a prop, un abocador de fang i de deixalles, una muntanya de cotxes trinxats
I desfà, amb aquest aplom i aquesta força i aquest aquí ens teniu encara que no ens mireu, tant de tòpic com ens la presenta esbalandrada i perduda per sempre
Des del govern callen, no actualitzen el nombre de morts, aquesta incertesa sinistra. Sense adonar-te'n, vas fent sumes amb les històries concretes i, al mateix temps, no vols que les persones et quedin reduïdes a una xifra que creix i que no té cap cara
Si voleu ajudar les zones afectades del País Valencià ací hi ha la llista de material necessari i els telèfons de contacte per a organitzar la recepció de material
Dimarts, mentre el món se'ns acabava, Carlos Mazón, l'home que ocupa la presidència de la Generalitat, feia la seva vida normal de musiquetes i propaganda
I ha arribat la tardor i tot ha anat bé, i Arlen i Puri (Purixi, en la genealogia de colors que la mare li va brodar) han acabat de confegir, sense pretendre-ho, aquest delicadíssim, aquest poderós manifest per l'esperança
Escampar la cultura de la conversa, o recuperar-la, o adaptar-la, podria ser un bon antídot contra això altre que ens contamina ara a cop d'algorisme, aquest embordeïment del crit que es tanca en banda i ni veu ni escolta ni entén
Aquesta barreja d'ira, i de desconcert, i de temor també, troba canal d'expressió en el creixent (però no inevitable) populisme d'extrema dreta
Anomenar-la llei de persecució educativa, o llei de vergonya educativa, o "ley de los servidores de Madrid" hauria estat, potser, massa directe
De vegades em sembla que menystenim o infravalorem, o no sé quin seria aquí el terme exacte, la nostra història; i que ens ho hauríem de fer mirar
Se'n van fer nou edicions, més les de butxaca. Piles de llibres exposats que s'exhaurien en un no res. Amb aquell títol. Patam! Directíssim. Un atreviment. I, alhora, una alegria
És la necessitat que l'educació ocupi un espai central en el pensament i en la discussió i en l'exigència cívica
El iot els va escometre a tota velocitat. Els va arrencar el motor de la barqueta. I l'assaltant no es va aturar. Cal tornar-ho a escriure perquè és insuportable: el iot no es va aturar. Un pescador va sentir els crits d'auxili i els va ajudar. Guillem ja era mort
A això hem quedat reduïts, a aquesta ridícula servitud: una marca de roba dicta què es pot fer i què no es pot fer a Barcelona. Qui pot fer què. I qui res
Era (és) homenot de cap a peus: en corpulència i en allò altre que ens recull el diccionari, la condició d'home significat per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica
Una part important de l'èxit recent del moviment independentista ha estat, precisament, poder presentar una alternativa al llot on fa pastetes la política espanyola
Amb aquest règim de semiesclavatge, d'una bossa pretesament superacurada i superdissenyada i superexclusiva i supermirafiori que quan és a la botiga ven per 2.600 euros, Dior n'ha pagat 53 euros.
Ja podem disfressar-ho com ens sembli: aquestes nostres divertilàndies són hòrrides presons per a animals conscients, espais de tortura sense cap més finalitat que el ridícul entreteniment dels humans
Aquesta rancúnia que li conserven mostra la força que guarda, la força que transmet el símbol en què s'ha convertit el seu retrat somrient. El símbol inestripable
Ara resulta que, en comptes de reteixir les xarxes de relacions que ens humanitzen, ens inventem una màquina perquè ens les substitueixi
Jesús Rodríguez, periodista conegut i respectat pel seu treball, per una trajectòria de professional rigorós i compromès, és, avui, ara, a l'exili. Precisament per haver fet de periodista
Quan Collboni dóna el moment per acabat, s'avança, es col·loca entre Laporta i Putellas i es gira d'esquena a la capitana, fent grupet amb els homes i acabant de deixar-la a ella de banda. Com si ella no hi fos. Ella, que és la campiona
Els veïns fent rotllana al costat d'un arbre mort o l'individu de la gavardina presumint de l'avet que s'ha comprat amb els diners de tots: la cara i la creu d'una mateixa història
Una cosa tan senzilla, tan fàcilment escampadissa com és vestir-se amb la samarreta verda, cada dijous de cada dijous, per dir que la llengua no es toca; una cosa tan aparentment menuda i que pot esdevenir un símbol tan poderós