Bettino Sánchez
Ja és gros que l'independentisme done un suport tan acrític a aquest personal i, sobretot, és simplement incomprensible que tinga tanta por de trencar-hi la relació
John Steinbeck s'acosta a la realitat dels oprimits i ens en fa literatura. Fa que ens importin. Amb les seves febleses i la seva humanitat descarnada. Els fa presents. Inoblidables. Aquesta victòria darrera
Tanquen en fals i a les “conclusions”, i sense sorprendre ningú, Carlos Mazón i el seu govern hi queden exempts de responsabilitat
Potser arran d'aquesta mà alçada per a cridar-nos a tots l'atenció començarem a posar a sobre de la taula les qüestions de fons, el model educatiu; el marc general i l'aixopluc, el projecte de país
No en sabia res, de Joan Baptista Peset. La primera notícia que vaig tenir de la figura d'aquest home insigne va ser en vers. No: la primera-primera, en títol. Que quedi clara ja d'entrada la intenció: el nom, la data, l'assassinat
És greu. Més greu que no sembla: és comprar el programa i el marc mental i polític de l'extrema dreta
El fet indiscutible i punyetetes a banda, és que podem celebrar Sant Jordi com un èxit col·lectiu, una diada que ens fa sentir dignes i que convida a compartir civilitat
Comença la seqüència que el narrador diu: "Com que podem pensar què pensen les altres persones, podem canviar les seves idees explicant-los mentides"
Què li va passar, a Trinitat Garrigues Ortí, que el 30 de juliol esperava vora la torre per visitar el seu marit i el 17 d'agost l'afusellaven? Què li va passar, no: què li van fer?
És el record d’aquelles martingales que enllaça amb les martingales actuals, és Rus fent babarotes i Pérez Llorca mirant a càmera per justificar la recol·locació exprés, i amb el sou doblat, de la seva parella
Allò era guanyar i era més que guanyar: era una actitud, una voluntat, un convenciment, una gosadia. Però sí, jo diria que d'alguna manera en Cruyff ens va ensenyar a guanyar
Els grans temes a sobre la taula, oferts amb la bellesa i amb la força de la paraula, de la paraula dita i representada, de la paraula amb gests i amb silencis i cremant dins els ulls, o navegant-hi
Sé que és una evidència, però val la pena de recordar-ho de tant en tant sobretot per ajudar el barcinocentrisme a resituar-se: la realitat (també la literària) és més àmplia, més rica i més plena que el seu interessantíssim melic
És significatiu que l’amplificació de la cosa hagi vingut dels altaveus d’extrema dreta, que han trobat en aquesta canalla disfressada de bestioles la diana perfecta per a les seves obsessions
Oltra: diuen a l'Audiència que els ultres tenen el dret de dur a judici les persones que ells assenyalin. Mazón: adverteix Feijóo que ara que se n'encarrega el TSJ està molt tranquil
El fet objectiu és que s'han dit mentides per acusar un ciutadà i dur-lo al jutjat, que s'han dit mentides a la comissió parlamentària, que s'han dit mentides i s'han mantingut. I que això hauria de tenir conseqüències polítiques
"—És una vergonya, guanyar la guerra —vaig dir en veu baixa"
Sort d’aquells mestres. Sort de l’Albert i de la Rosabel i de l’Hermínia i de tots. Sort dels que ja no hi són, també, sort d'en Coro, sort d'en Jordi Vallès, sort de l’Anna Torra
El mes de maig del 2024, Mazón anunciava un "pla per a simplificar la burocràcia". Literalment, pla Simplifica. Bé, no?
És una dèria compartida, és la idea de dotar la ciutat d’un espai de creació i exhibició escènica estable, de qualitat i en català
És la gosadia de fer contes (visca els contes!), aquest gènere tan difícil de dominar, tan generalment detractat pel ram editor i tan grat, alhora, de llegir. És la gosadia de fer contes i de fer-los així.
L'Any Gaudí tot just comença i les maniobres per apropiar-se'n la figura, espanyar-la i amagar-ne la catalanitat prendran formes diverses. Vaticino, però, que no se'n sortiran. I que tindran la sort de la xinxa
No entenc a què treu cap l'obstinació a no atorgar a aquesta paraula, a a quest concepte, el reconeixement oficial que sí que tenen, en canvi, jo què sé, preqüela o aiguagim
Que en un institut no hi hagi calefacció, que es faci classe dins de contenidors, que etcètera. Etcètera sempre en els serveis públics. En els serveis bàsics. En els nostres drets
És que la literatura catalana ha crescut i s'ha enfortit i no combrega, senyors, amb rodes de molí. I atreu. I que si algú pretén forjar una segona "operación boom", no veig quin material té per al joc
Hi ha hagut un moviment que existeix perquè respon a una inquietud i una necessitat, però també perquè algú l'ha organitzat. Aquesta feina ingrata
Parlar de Franco sense esmentar el personatge que el va succeir per designació directa al capdavant del seu estat seria una gran inexactitud, una incompleció, un no acabar d'entendre (o de deixar entendre) res
És tan real, que el Pentàgon ha considerat pertinent fer un comunicat per a dir que les coses que mostra el film no són veritat i, en fi, allò que fa tanta angúnia de sentir perquè ja sabem com acaba: que està tot controlat
Per establir qui ocuparà ara el càrrec, s'han reunit els caps espanyols del PP i de Vox, Feijóo i Abascal. Sense eleccions. Sense valencians. Les cartes sobre la taula
Ajudar un home vell a sortir per la finestra del cotxe, fer una corda amb llençols i ajudar una dona a enfilar-se per la paret, agafar-se de les mans per ajudar-se mútuament a travessar l'aigua
El conseller de sanitat del PP, Marciano Gómez, declarava, literalment: "Tranquils, que ací no passarà com a Andalusia." Així que l'angúnia creix
Vicent Flor mostra que l'objectiu veritable del blaverisme és el manteniment de la subordinació del valencià al castellà per tal de conservar una regió valenciana sotmesa a la nació espanyola
És simptomàtic que aquesta “excusa de veracitat” no es reclami mai quan l'obra que se situa a Barcelona o a València, posem per cas, empra l'espanyol de cap a cap sense la més mínima concessió de “veracitat” a la llengua del país
Aquestes cartes tenen alguna cosa, la forma, el to, la humanitat tan viva enmig de la foscor, que se't queda a dins
Ho ha explicat ella mateixa: l'home tan bell dels films inoblidables i del compromís i de tot va entrar al camerino i va tancar la porta. Amb un propòsit. Que no és el que sembla dit així
Literalment. Amb aquella cara. En un sopar del seu partit. Allà aplaudint-se els uns als altres i sense aturar ni un minut la festeta pre-electoral per retre ni un petit homenatge a les víctimes ni res
Pot semblar contradictori associar a Xàtiva el terme 'invicta', comptant que la ciutat va perdre contra les tropes dels borbons i comptant també la destrucció que va seguir a aquella derrota. Però sovint els poetes tenen raó.
Llegir tots els Pedrolos que inútilment van pretendre bandejar i, ara i aquí, especialment, aquest Pedrolo que tampoc no van aconseguir eliminar és un acte de justícia i també una venjança poètica
Aquest és sempre l'objectiu real de l'extrema dreta espanyolista (quantes redundàncies) quan alça les banderoles del "valenciano auténtico": reduir-ho tot al castellà
M'he trobat a mi mateixa així alarmada (alarmada!) en descobrir (descobrir!) que d'avui en vuit s'acaba el juliol i que després del juliol ve l'agost, i he entès que hi ha alguna cosa que faig molt malament
Els arrenquem les aletes simplement per fer-ne sopa o com a patètica (i, no cal dir-ho, inútil) potinga afrodisíaca, els acorralem cap a l'extinció i, a sobre, fem pel·lis per penjar-los la llufa de monstres assassins