Dibuixat i animat en blanc i negre i tons de gris en 2D, el curt relata els fets l'un darrere de l'altre: la primera visita dels guardiacivils, la detenció, l'estupefacció, els crits, l'ofec de la bossa al cap, que aquí no hi és, que on se l'han endut
De vegades va bé l'exercici de l'enumeració per a compartir l'estremiment del conjunt divers i puixant contra pronòstic que configura el nostre ecosistema literari. Que en Josep Piera en formava part ja ho sabíem; l'alegria, avui, és pel reconeixement
Vet aquí les 'fake news' instal·lades en el camp de la creació artística. Vet aquí una perillosa ampliació de la mentida i la manipulació de la realitat: les 'fake editions'
Vet aquí Daniel-Henry Kahnweiler. Vet aquí la resiliència. La capacitat, no tan sols de resistir les fiblades més dures, sinó de refer-se'n. I de tornar-hi. I de tornar-hi. I de no desistir del propòsit quan el propòsit és alt
És que les iaies cuinen tan bé...! "És que et duen quaranta anys d'avantatge", respon la Maria Nicolau. I hi afegeix, encara (atenció que això pot fer mal): "I tu, si no t'hi poses ara, d'aquí a quaranta anys només seràs vell"
Només dic (perquè potser sóc jo, però no m'ha semblat veure grans indignacions arran de la macrobatuda fantasma) si és que hem de començar a trobar-ho normal, això. Pregunto. Sincerament
La IA classifica i diu: 'El carrer de les Camèlies', de Montserrat Roig; 'El llibre de les bèsties', de Josep Pla; 'El joc de la veritat', d’Empar Moliner; 'El cementiri marí', de Gabriel Janer Manila...
Finalment, sis anys després de l’atac rabiós contra el dret de manifestació i les persones que l’exercien, vint-i-vuit dels assaltants hauran de seure al banc dels acusats
Aquest és el punt, de Joan Carles ençà: protegir la monarquia, el fil d’aranya simbòlic amb el qual identifiquen el seu estat. La segona ronda, val a dir-ho, sembla que serà més curta
La realitat s’estrafà a gust i conveniència dels mastodonts uniformats, cuirassats, armats fins a les dents, que han enviat a bramar i a escorcollar les cases i a trinxar-ho tot i a endur-se detingudes nou persones, de matinada. Nou catalans, nou independentistes, que aquesta és la qüestió
Que no és cap broma: poques idees han tingut tant d’èxit, al nostre país, com la del dret, i la necessitat, de la independència. I que això ho hem sabut fer bé. Molt bé
Totes les galindaines: l’arbre, el pesebre, el tió, l’escudella, els torrons, els versets dalt de la cadira, les neules, el xampany, el carbó. Tot. Ho confesso: m'agrada Nadal
Que no diguin, alguns, que no ho sabien, que com a mínim no ho diguin, la propera vegada que publiquin la suada rastellera de falsedats en unes pàgines que són tantes coses, i tan lletges, llevat de periodisme
Que no la representen: que la diuen. Aquesta celebració de la paraula en una hora de teatre pur i de literatura. Una hora per a sentir un goig intens de llengua
Jo no sé si és veritat això que comentava un amic, que perdem el costum de caminar, de caminar el país, d’aprendre’n les sendes i els perfils
I així va passar la guerra i així va sobreviure: refent la biblioteca que havia perdut a Barcelona i llegint Stendhal i Proust. I no va ser cap fugida, aquesta seva decisió, sinó una resistència explícita, conscient, constructiva
L’art de la fotografia no congela l'instant, el manté calent i permet que s’expressi. Per això es fa tan difícil de caminar entre les fotografies d’en Jordi Borràs. Per això és tan necessari que ho fem
L’estat espanyol assumeix els GAL igual com assumeix el franquisme i igual com va fent la digestió del lladronici de l’ex-rei que té mig fugit a Abu Dhabi
Ara mateix encara, allà dalt tirant al nord, entre Banyuls de la Marenda i Espolla, hi tenim una carretera tallada amb una filera de pedres grosses, ominoses, cantelludes
L’home es declarava “protagonista indiscutible” del xou perquè, al capdavall, la gent no recordarà “qui ha guanyat, que si us ho pregunto potser ni ho sabreu: us recordareu de mi”. I tenia raó
Com pot ser que es naturalitzi el desequilibri, talment com si la seva existència en creixement fos cosa de la sort o la fatalitat
Sí que m'importa, sí que ens importa, als ateus, als creients, als qui sap, als no m'hi aclariré mai, el canvi que hi ha hagut a l'arquebisbat de València
El problema al País Valencià no ha estat tant la presència de grupuscles feixistes (al capdavall, formats per sota, cavall i rei: aquest, l’altre i el de més enllà, ben coneguts i para de comptar) com la impunitat que els ha estat atorgada. I l’aval
Aquestes dones valentes que envien vídeos al món tallant-se els cabells amb les dents serrades, traient-se els vels i fent-los girar per sobre dels seus caps lliures, llançant-los a la foguera fent passes de ball, desconegudes que s’abracen al mig del carrer amb les cabelleres al vent
Quan havien decretat silenci i conformitat, quan deien que res no tocava i la diversió havia de ser una pampalluga banal i en castellà, van sonar les trompetes i van caure les muralles
