El personal del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB) començarà demà una vaga indefinida per a denunciar la precarització estructural del servei, la manca de reconeixement laboral i les conseqüències del nou acord de condicions de treball de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2025-2028.

La vaga és impulsada conjuntament per la Intersindical i la CGT, els dos sindicats que formen el comitè d’empresa del CBB. El comitè és format per tretze representants: vuit de la Intersindical i cinc de la CGT. La presidenta, Montse Serra, de la Intersindical, diu que el conflicte no és nou i que fa anys que reclamen millores estructurals. “Fa anys que tots els comitès d’empresa reclamen increment de plantilla i millores laborals. És una demanda històrica”, explica. I afegeix: “Fa vint-i-cinc anys que no tenim cap millora real. El personal està enfadat i vol lluitar pels seus drets.”

La convocatòria arriba després de setmanes de vagues parcials, especialment els dissabtes, amb un seguiment molt alt a la xarxa de biblioteques de la ciutat: durant aquestes jornades, s’han arribat a tancar 37 biblioteques municipals de les 40 que hi ha. “Som un col·lectiu molt silenciós, molt tranquil, amb molta vocació de servei, i d’això se n’han aprofitat molt temps. Però ja no podem més”, diu Irene Lameiro, delegada sindical de la CGT i membre del comitè.

Segons que expliquen representants sindicals i membres del comitè d’empresa, la vaga vol denunciar una situació que consideren insostenible després d’anys de sobrecàrrega laboral, plantilles insuficients, horaris poc conciliadors i retribucions injustes. També acusen el govern municipal d’haver menystingut les demandes específiques del sector en la negociació del nou conveni laboral municipal, signat per CCOO, UGT i CSIF.

Un conflicte que fa anys que s’arrossega

El personal denuncia que les biblioteques han anat assumint moltes funcions sense que això hagi anat acompanyat ni d’ampliacions de plantilla ni de millores salarials. Recorden que la transformació de les biblioteques públiques aquests darrers anys ha estat enorme: a banda de la funció tradicional de préstec i accés a la lectura, avui els equipaments municipals ofereixen també activitats culturals, suport educatiu, alfabetització digital i acompanyament burocràtic, entre més.

Lameiro, per exemple, explica que fa un any que les biblioteques no tenen suport TIC, una eina bàsica per a combatre l’escleltxa digital i per a poder atendre correctament els usuaris de la biblioteca. “Encara tenim una gran part de la població amb analfabetisme digital que hem d’ajudar sigui com sigui: fent currículums, demanant-los hora al metge, fent tràmits per a beques del menjador escolar… Doncs bé, com que és un servei que ja estava precaritzat i que era externalitzat i no s’aclareixen amb els concursos públics, fa un any que les biblioteques no tenim aquest servei. Per tant, quan la gent demana ajuda, tot això recau sobre plantilles exhaustes”, lamenta.

El conflicte pel nou conveni

El detonant de la vaga és la negociació pel procés d’adhesió al nou acord de condicions de treball de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2025-2028, un conveni signat per CCOO, UGT i CSIF, sindicats de la Mesa General de Negociació de l’ajuntament.

El Consorci de Biblioteques és un ens compartit entre l’ajuntament i la Diputació de Barcelona. Fins ara, una part del personal –bibliotecàries, direccions i categories tècniques– es regia pel conveni de la diputació, i auxiliars i personal de suport ja depenien del conveni municipal. Ara el consistori vol integrar tota la plantilla dins les condicions laborals de l’ajuntament. “Ens volen integrar de manera forçosa sense compensar-nos les pèrdues”, denuncia Lameiro. “Perdem ajuts socials, dies d’assumptes propis i altres compensacions que teníem amb el conveni de la diputació.”

Segons que expliquen, el problema no és únicament el canvi de conveni, sinó el fet que les noves condicions siguin pitjors que les del personal municipal mateix. “Si ens obliguen a canviar de conveni, com a mínim, volem les mateixes condicions que el personal de l’ajuntament”, diu Serra. “No ens poden donar un nivell de destinació inferior ni negar-nos la carrera horitzontal com té tot el personal de l’ajuntament. Això és una línia vermella que no ens permet d’avançar”, afegeix.

El conveni municipal estableix una jornada ordinària de 35 hores setmanals. Però el personal assegura que la reducció horària és, en gran part, un “titular polític”. “Ens venen el titular de les 35 hores, però la proposta no implica treure un torn complet de feina”, diu Pau Solsona, delegat de la CGT i membre del comitè. “No treballes menys dies ni menys estones: simplement reparteixen una mica menys d’hores cada dia.”

A més, Lameiro recorda que part del personal ja treballa 35 hores amb el conveni de la diputació i que, en canvi, el qui tenen el conveni de l’ajuntament són els qui treballen 37 hores i mitja setmanals. “Per nosaltres això ni tan sols és un guany”, diu. Actualment, el 70% de la plantilla de les biblioteques penja del conveni del consistori i el 30% restant del de la diputació. Per tant, la reducció de jornada beneficiaria la majoria de la plantilla.

El personal també acusa l’ajuntament d’utilitzar la futura “funcionarització” com una eina de pressió. “Ens prometen que d’aquí a un any o un any i mig serem funcionaris”, explica Serra. “Això és com una pastanaga que ens han posat davant del nas. Ens hem adonat que és una enganyifa. No ens vendrem. És una bona proposta, però no podem caure en això”, diu.

Els treballadors consideren que el nou acord laboral no tan sols no resol els problemes estructurals, sinó que elimina mecanismes de compensació que hi havia fins ara. “Per nosaltres el nou conveni ha significat un retrocés. La conciliació abans es compensava parcialment amb dies, i ara això també ens ho han tret”, diu Solsona.

Lameiro és encara més contundent. “És un conveni que venen com una millora, però que s’ha carregat drets que ja existien i que precaritza encara més sectors feminitzats com serveis socials, escoles bressol o biblioteques”, diu.

El comitè critica especialment el paper de CCOO i UGT, que van signar l’acord municipal. “Queda molt bé políticament dir que has signat el conveni de les 35 hores, però gran part d’aquestes hores ja arribaran igualment per legislació estatal d’aquí a uns mesos”, explica Lameiro.

Els treballadors insisteixen que el conflicte també afecta directament la qualitat del servei públic. “La manca de reconeixement del sector implica pitjors condicions per als usuaris i, això, entre moltes més coses, vol dir deixar taulells buits a les biblioteques”, denuncia Solsona. Així mateix ho explica Serra, que diu: “Quan els bibliotecaris fem reunions, formacions o som en el nostre temps de descans, hem de deixar els taulells sense atendre. Calen millores en el personal i un augment de la plantilla.” Precisament per això, el comitè qüestiona les xifres de reforç de plantilla que defensa l’ajuntament. El consistori assegura que aquests darrers anys s’han incorporat més de setanta persones a la xarxa, però el personal considera que aquest augment no s’ha traduït en millores reals als equipaments. “Moltes d’aquestes persones van a serveis centrals, oficines o a biblioteques noves”, explica Solsona. “Els equips de les biblioteques pràcticament no han crescut. Ningú ho ha notat.”

Jornades de més d’onze hores i caps de setmana

Una altra de les principals denúncies són els horaris. El personal assegura que hi ha jornades partides que arriben a superar les onze hores diàries. “Els dies que doblem, que fem matí i tarda, arribem a fer jornades d’onze hores”, denuncia Lameiro. “L’estatut diu que no podem fer més de nou hores en un dia i nosaltres, en alguns casos, n’estem fent més d’onze.”

El conflicte pels horaris fa anys que dura, però ara ha esclatat amb força durant la negociació del nou acord. “La demanda principal sempre ha estat la conciliació i els horaris”, explica Solsona. “Fem dinou dies més l’any que gran part del personal municipal, perquè treballem dissabtes i no tenim dos dies naturals de descans.” Sobre això, denuncien que sovint treballen dissabte i tornen a incorporar-se dilluns a la tarda, sense tenir un cap de setmana complet. “Tenim quaranta-vuit hores de descans, sí, però no dos dies naturals”, especifica Serra.

També critiquen el sistema de complements. “Hi ha gent que treballa dissabte matí i tarda, deu hores seguides, i cobra el mateix complement que qui en treballa cinc”, diu Serra. El comitè reclama una reorganització profunda dels horaris i mesures mínimes de conciliació, com ara garantir, com a mínim, una tarda lliure la setmana. “La ciutadania ha de tenir biblioteques obertes, és clar, però també necessitem unes estructures horàries mínimament conciliadores”, declara Lameiro.

Violència i inseguretat

El personal també denuncia situacions creixents de tensió i inseguretat als equipaments. “La manca d’un protocol específic contra les violències a biblioteques és una reivindicació antiga”, diu Lameiro. “Fa anys que denunciem situacions de violència cap a les treballadores.” Segons que explica, la qüestió es va tractar a la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament el juny del 2024, però el gerent del Consorci, Ferran Burguillos, va considerar que les mesures que hi havia ja eren suficients. “El servei cultural ha d’anar acompanyat d’un reforç del personal. Si no, arribarà un moment en què ja no podrem més”, lamenta Lameiro.

Un conflicte que s’estén per tot Catalunya

La mobilització de Barcelona s’emmarca en un malestar més ampli dins el sector bibliotecari català. Les vagues dels dissabtes han començat a estendre’s a biblioteques d’uns altres municipis, especialment arran de convocatòries impulsades per la CGT. “Hi ha una base de malestar històric i creixent comuna”, diu Lameiro. I adverteix: “Va escalant a tot Catalunya.”

Fa pocs dies es va fer una assemblea telemàtica amb personal bibliotecari del Principat per a coordinar mobilitzacions. Tot i les diferències administratives entre territoris, els treballadors asseguren que els problemes estructurals són similars.

Sales d’estudi i dret de vaga

Un dels episodis que ha afegit més tensió al conflicte aquests darrers dies és la decisió d’alguns districtes d’habilitar sales d’estudi alternatives durant el període de selectivitat. Segons que denuncia el comitè, alguns equipaments municipals han rebut instruccions per a habilitar espais d’estudi coincidint amb la vaga. “Hi ha una directriu interna perquè equipaments municipals habilitin sales d’estudi durant moltes més hores i molts més dies”, explica Solsona, que ho considera un intent d’esmorteir l’efecte de la vaga.

💣L’AJUNTAMENT FA ESQUIROLATGE AMB SERVEIS EXTERNALITZATS PER MINIMITZAR L’IMPACTE DE LA VAGA A LES BIBLIOTEQUES DURANT LA SELECTIVITAT💣

Extractes d’un correu que s’ha enviat a les direccions de diferents equipaments dels districtes 👇🏽 pic.twitter.com/sHoMNtRhu0

— Defensem Biblios Bcn (@defensembiblios) May 15, 2026

El personal admet que la vaga els genera contradiccions, especialment pel possible impacte sobre estudiants en plena selectivitat. Per exemple, Lameiro diu que els sap molt greu pels estudiants, però que, alhora, és la darrera gran mesura de pressió que els queda.

Continuen les negociacions

Així doncs, quan és a punt de començar la vaga indefinida, les negociacions continuen obertes. Aquesta setmana, hi ha previstes reunions entre el comitè i responsables municipals. Malgrat això, no es mostren gaire optimistes. “La disposició que hem trobat fins ara és fer reunions per poder dir que negocien, però només ens donen engrunes. Cada vegada que proposem canvis reals, se’ns riuen a la cara”, diu Lameiro. Serra, per la seva banda, afirma: “Volem arribar a un acord, però no acceptarem una cosa que no sigui justa. Hi ha línies vermelles que no podem traspassar.”

Demà, doncs, començarà la primera vaga indefinida de Biblioteques de Barcelona. “No havíem tingut mai mobilitzacions tan bèsties”, diu Pau Solsona, que afegeix: “La gent no es conformarà amb quatre coses.”