09.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 09.06.2026 - 21:47
Enmig de la tempesta d’escàndols i causes judicials que afecten el PSOE i l’entorn del president espanyol, Pedro Sánchez, ha aparegut un nom sorprenent, amb un protagonisme incert i inquietant: el de l’ex-jutge Manuel García-Castellón, jubilat fa un any i mig, artífex de les principals causes contra el moviment independentista d’ençà del Primer d’Octubre, i que ara es dedica a l’advocacia. La seva adreça oficial com a advocat coincideix amb la seu a Madrid de l’aerolínia Plus Ultra, que és a l’ull de l’huracà pel rescat de 53 milions que presumptament va afavorir l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Ho va avançar Infolibre. García-Castellón és amic íntim del president de l’aerolínia, Julio Martínez Sola, un altre dels investigats en la causa. I una informació de Público revela que tots dos, empresari i magistrat, van compartir un vol el 23 de novembre del 2022 fins a Cartagena de Indias (Colòmbia), amb més directius de la companyia, un ex-comissari vinculat al PP i amb Julio Ariza, un empresari amb vincles amb l’extrema dreta, president d’Intereconomía.
És una bomba informativa que coincideix amb l’aparició del nom de García-Castellón en l’altra causa que acorrala Pedro Sánchez, el cas Leire, la claveguera del PSOE que pretenia de dinamitar les investigacions judicials que amenaçaven el partit i el president espanyol. En el sumari de la causa, que VilaWeb ha pogut consultar, hi ha una extensa conversa del maig de l’any passat entre dos dels implicats en la presumpta trama, Leire Díez i l’empresari Javier Pérez Dolset, amb el fiscal Ignacio Stampa, a qui proven de captar. En el decurs de la conversa, Dolset diu que disposa de tots els àudios de l’ex-comissari José Manuel Villarejo per a ensorrar enemics polítics, i formula acusacions greus contra García-Castellón, com ara que fou el jutge qui li va fer arribar, de manera irregular, tots aquests arxius encriptats perquè els desencriptés; que ni ell ni el fiscal Alejandro Luzón no van voler investigar res de l’operació Catalunya perquè era “un secret d’estat”.
La reunió del 7 de maig del 2025
El nom de García-Castellón apareix, doncs, en relació amb el cas Plus Ultra per aquesta estranya relació amb els propietaris de l’aerolínia que, segons la investigació policíaca, van rebre diners públics en plena pandèmia gràcies a la mediació de José Luis Rodríguez Zapatero. I, per una altra banda, és al bell mig del sumari de l’anomenat cas Leire, fins al punt que l’ex-jutge va demanar de personar-se a la causa com a acusació particular, perquè considerava que es feien afirmacions que atemptaven contra la seva reputació. Però el jutge instructor de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ho ha refusat, si més no de moment, amb l’argument que aquests fets els va començar a investigar el jutjat 9 de Madrid, i el cas encara hi roman. També és cert que el paper de García-Castellón com a acusació pot ser dubtós, perquè hi ha afirmacions sobre ell que exigirien unes explicacions que de moment no ha ofert, malgrat algunes aparicions en mitjans de comunicació aquests darrers dies.
El context en què es fan aquestes afirmacions sobre García-Castellón és una reunió en què Leire Díez, la coneguda com a “lampista del PSOE”, convoca el fiscal Ignacio Stampa amb el propòsit d’obtenir-ne informació comprometedora contra uns altres fiscals per mirar d’afeblir-los, com ara Alejandro Luzón, fiscal en cap anticorrupció, i José Grinda, que va tenir un paper destacat en l’operació Catalunya i en unes altres causes que afectaven l’empresari Javier Pérez Dolset. Són precisament Díez i Dolset els qui es troben amb Stampa el 7 de maig de 2025 al despatx d’un altre empresari que facilita la trobada, Luis del Rivero, ex-president de Sacyr i un habitual de la llotja del Bernabéu.
Stampa hi va enganyat, perquè es pensa que es trobarà amb el secretari d’organització del PSOE en aquest moment, Santos Cerdán, i que es disculparà amb ell en nom del govern espanyol. Perquè Stampa fou apartat de mala manera del cas Villarejo, quan començava a endinsar-se en peces separades que podien assenyalar responsables polítics i policíacs, i de la fiscalia anticorrupció el 2020, per part de la fiscal general de l’estat aleshores, Dolores Delgado. Però la reunió no li fa bona espina, i l’enregistra. VilaWeb ha pogut escoltar íntegrament aquella reunió, en què Leire Díez parla en representació del PSOE i afirma que la traslladarà a Santos Cerdán.
L’operació Catalunya, Planeta i Dolset
Dolset provava de teixir, en va, una complicitat amb Stampa com a “víctimes de Villarejo”. Perquè aquest empresari denuncia haver estat víctima de la policia patriòtica quan hi havia Villarejo i quan el Ministeri de l’Interior el dirigia Jorge Fernández Díaz. Dolset va fundar el grup tecnològic Zed als anys noranta, que, entre molts altres projectes vinculats a la telefonia mòbil i a l’entreteniment, va desenvolupar el vídeojoc Commandos, amb un gran èxit de vendes a tot el món i que va permetre a la companyia de fer un gran salt. Però una dècada després, el 2016, l’empresa va tenir problemes financers greus, i un dels accionistes, el Grup Planeta, se’n va desvincular.
Dolset va acusar Planeta d’haver maniobrat per fer caure la companyia, i d’haver encarregat al comissari Villarejo que l’espiés. I és en aquesta condició de víctima de Villarejo que aquest empresari fa anys que denuncia les activitats de la claveguera policíaca i de l’operació Catalunya i que el 7 de maig de l’any passat es va presentar, al costat de Leire Díez, en aquesta reunió amb Stampa. I començà explicant, davant la sorpresa del fiscal, que ell tenia tots els àudios de Villarejo perquè García-Castellón mateix els hi havia donat.
El jutge investigava la macrocausa Tandem sobre les activitats il·lícites de Villarejo, que és plena de ramificacions, de peces separades, la majoria secretes, sobre uns quants àmbits d’actuació de l’ex-comissari. Una d’aquestes causes investigava l’espionatge a Dolset per encàrrec de Planeta, però el jutge la va acabar arxivant el maig del 2021. Però dos anys abans, García-Castellón va cridar Dolset al seu despatx, segons que explicava l’empresari a l’atònit fiscal Stampa. Deia que havia ofert tots els àudios de Villarejo que la policia havia intervingut a l’ex-comissari, un volum ingent d’arxius que calia desencriptar, i que li ho havia demanat atesa la seva expertesa en l’àmbit tecnològic. “I no hi havia cap policia ni lletrat de l’administració ni res?”, preguntava Stampa a Dolset. “Res.”
Dolset es va endur els arxius, i va treballar amb milers d’àudios durant mesos, els quals va seleccionar amb l’ajuda d’un equip d’una vintena de persones, tal com ell explicava. I en va portar una part en tres llapis de memòria a la policia. “Aquí hi ha àudios sobre l’espionatge a l’independentisme, el PSOE d’Andalusia, l’espionatge al president del govern espanyol”, explicava Dolset.
Però es va trobar que, dels tres llapis de memòria que havia lliurat, el jutge només en tenia dos. En va desaparèixer un amb informació sobre l’operació Catalunya. I va veure com el fiscal que hi havia aleshores, Alejandro Luzón (que havia justificat la decisió d’apartar Stampa del cas Villarejo), es negava a fer res ni a emprendre cap investigació amb tots aquells àudios damunt la taula. No tan sols això, sinó que García-Castellón els va desar, majoritàriament, dins un calaix: tant els de l’operació Catalunya, que no s’ha investigat mai judicialment a l’estat espanyol (només hi ha una causa oberta a Andorra), com els que afectaven l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal en el cas Kitchen, d’espionatge a l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas per a rebentar la investigació sobre la caixa B del partit.
En la reunió amb Stampa, Dolset deplorava l’actitud de García-Castellón, de qui deia que havia afirmat “l’operació Catalunya és secret d’estat i jo no faré res”, i que per això va acabar arxivant la causa contra Planeta per l’espionatge de què l’empresari denunciava que havia estat víctima. García-Castellón va concloure que no hi havia indicis per a atribuir a Mauricio Casals, president de La Razón, l’encàrrec de l’espionatge de Dolset ni per a vincular-hi el Grup Planeta.
Dolset explicava al fiscal aquesta relació del seu cas amb l’operació Catalunya, segons que consta en la declaració de Villarejo en aquesta causa: “Posen en marxa l’operació Catalunya i [l’ex-ministre Jorge] Fernández Díaz diu, ostres, necessitem aliats a Catalunya que ens donin informació i es pregunten qui. I el ministre mateix diu que ha parlat amb José Manuel Lara i amb Mauricio Casals perquè siguin els nostres socis, i quan es reuneixen amb Casals, aquest diu a Villarejo, sí, sí, jo et dono informació de tot el món per desmuntar el moviment independentista, però tu en canvi em destrueixes Pérez Dolset.”
Plus Ultra tanca el cercle
La reunió va acabar al cap de més de tres hores sense que Stampa els hagués ofert cap informació nova comprometedora sobre els fiscals Luzón i Grinda ni sobre García-Castellón. Al cap d’uns dies, Leire Díez li va trucar, i li va prometre que el tornarien a col·locar a la fiscalia anticorrupció, que repararien els greuges que havia sofert. Però Stampa no en va voler saber res, i no va arribar a assistir a la següent reunió a què l’havien convocat, perquè dos dies abans va esclatar el cas Leire a tots els mitjans de comunicació, i va posar en coneixement de la fiscalia superior de Madrid la reunió que havien tingut el 7 de maig.
Una bona part de la porqueria que va aflorar en aquella reunió va empastifar García-Castellón, que ara mira de personar-se a la causa i de netejar el seu nom. Però d’explicacions sobre totes aquestes afirmacions, de moment, no n’ha donat públicament. I, mentrestant, s’ha sabut que és bon amic del principal investigat —juntament amb José Luis Rodríguez Zapatero— en el cas Plus Ultra, Julio Martínez Sola. Tots dos van compartir un viatge a Cartagena de Indias sobre el qual tampoc no ha donat cap explicació. I, segons que informa Público, quan Martínez Sola fou detingut l’11 de desembre de l’any passat al seu domicili de Madrid, on la policia va decomissar més de cent mil euros en efectiu i setanta-cinc mil dòlars en feixos de bitllets, l’empresari va demanar que comuniquessin la seva detenció i el lloc on se l’enduien a una sola persona: Manuel García-Castellón.
