Pau Vidal
No hi queia
Mentre els inspectors d’Ensenyament esmolen l’eina, jo me’n vaig a fer pràctiques d’inspecció al sector del comerç. I en surto amb un regust amargant de llatinització

Catalanització màgica
Dietari (28). Ningú els l’ensenya, no el veuen enlloc, n’ignoren l’existència… I malgrat tot volem creure que l’aprendran, no se sap com. Catalunya, terra de miracles

Burocratès: un cas real
La retòrica de l’administració, lluny de servir-nos, té un altre objectiu: controlar-nos. Per això no és tan diferent dels cops de porra dels brimos

No aprendran català
“Quan la propaganda t’ha convençut que tu vals més que els altres, per què t’hauries de rebaixar a estudiar l’idioma dels inferiors? Molt millor esperar que s’extingeixi”

Realitza empreniments (si ets valent)
Dietari (27). Entre l’encarcaramenta burocratesca i el dogma inclusivista, la naturalitat cada dia va més cara. Alguns digitals haurien de regalar bombones d’oxigen

Formes del suïcidi
"O de mica en mica es buida la pica. Si tu l’escanyes un poc per aquí i jo l’ofego un poc per allà, segur que palma d’una vegada i au, prou d’emprenyar"

Home de porcelana
Parlaré de mi per parlar d’en Pau Riba, i la figura que surti d’unir els punts serà una constel·lació visible només per a un servidor en el cosmos infinit de la pauribologia

Caça (molt) menor
L’obsessió per la falta d’ortografia és com empaitar mosquits quan t’assetgen els lleons. Tot i que n’hi ha, això sí, que les queixalades els agraden

Què de qué?
El vam veure néixer amb estupor, l’hem vist créixer amb impotència i ara el veurem enterrar-nos amb… resignació? Complicitat? Complaença?

Personalment en persona
En el moment que algú considera que d'un programa que es diu 'L'infiltrat' valdrà més dir-ne 'Persona infiltrada' és que el senderi ja no és un criteri

Quina malícia, bro!
Dietari (25). El jovent suposadament transgressor i la universitat coincideixen a remar a favor de les llengües expansives, mentre la RAE ens escatima un miserable gomet

Feblesa extrema
L’extinció o substitució d’una peça lingüística no és un enterrament i prou. Quan un pronom es mor, els altres ploren (i també es debiliten)

EPA (En Procés d’Anorreament)
Un cop al trimestre toca repàs. Dels immigrants que ens arriben sense pastera i que acollim amb tant d’entusiasme que ens acaben fent un "hostes vingueren"

La finalització de l’emplaçament
Dietari (24). El trenc de la Ç és una paràbola d’aquesta època estranya en què pots servir en un restaurant sense saber agafar un setrill i ser guàrdia urbà sense saber català

Falten faltes
Els esforços ingents que s'han dedicat i es dediquen a combatre errades ortogràfiques no són res comparats amb els que es faran, perquè el futur és antiortogràfic

Digues-ne controvèrsia
T’acaben de clavar un vint-i-cinc per cent fins al mànec i tu tan ample, dessagnant-te sense perdre el somriure. A partir de quin llindar de dolor podem començar a xisclar?

L’ascensor (encara) funciona
“Dietari (23). Vendre cases és força menys cansat (i més rendible) que repartir-hi paquets. Però, com totes les feines, requereix certes habilitats. Lingüístiques, per exemple”

Llengua impròpia
"El Pacte Nacional que impulsa el govern és molt necessari, però arrenca de molt més enrere a la graella de sortida que els antecessors de fa quaranta anys"

Dimissió del lladre
És que ja ni deshonestament es pot treballar. Les mesures de seguretat que no compten per fer la comanda resulta que són un obstacle a l’hora de pagar la feina

El català esmerçat
Dietari (22). Qui dietari passa any empeny. Mato aquest 21 desgraciat amb una etiqueta nova i quatre estirabots culinaris, i que la SGPL hi faci més que nosaltres

Buromenú de mal pair
Aprofitant que enguany els àpats de Nadal aniran curts de cunyats, us proposo un menú de burocratès ben greixós, ideal per a rumiar en soledat i lliscar cap a la somnolència

Parlar i escriure pels 'puestos'
Per fugir una mica de l'apartheid de la pobra canalla de Canet, una ració de llengua popular, que té l'hàbitat natural en l'oralitat, no pas en l'escriptura

Enxandallament escolar
Podria haver-hi una part del jovent que es negui a fer seu el català perquè dedueix que tampoc el traurà de la misèria?

"Ni permiso ni perdón"
Dietari (21). No és el títol de cap western sinó un lema per a l’empoderament lingüístic que apliquen uns que en saben. I els va molt bé

Això sí que és un drama
…per no dir una comèdia. La llengua evoluciona, sí, però no sempre en la direcció que us penseu. I els escenaris massa sovint no saben escoltar la (veritable) veu del carrer
