Monocromia del conflicte: el groc inunda el paisatge i la grogor els mitjans. Ara, amb l'última atzagaiada del Llareno solitario, ells (aparentment) han quedat ben groguis. Però no cal patir: el nou cabdill del PP hi posarà el pertinent toc luti

22.07.18

Política internacional. A Itàlia passen coses. Salvini és la novetat; el suprematisme d'esquerres, el fòssil enquistat. Però, en l'entremig, un fenomen impensable fins fa ben poc: ganes de comprendre les aspiracions sobiranistes

15.07.18

Més que fracturada, la societat catalana és fractal per naturalesa. Un trencadís harmònic com el del banc sinuós del Park Güell. Condemnat a incorporar peces noves contínuament

8.07.18

Mentre la vida moderna reviscola espècies semiextingides ('equidistar', 'disruptiu'), engendra híbrids ('interlocutar') i fossilitza exemplars vius ('progre'), a Itàlia commemoren el referèndum que engegà la monarquia a dida

1.07.18

El retorn a l'oralitat no solament mata el cuc de l'orella. També la lectura, entesa en sentit tradicional (la que fa profit). Ens espera, per dir-ho en 'burocratès', la cultura de la incultura

24.06.18

Mentre natres ens imaginem el guió de 'Tintín a la República de Florsivioles', el feixisme va pujant de to. I no sabem trobar ni els insults adequats per tornar-nos-hi

17.06.18

Mentre descobrim, vés per on, que l''aporellisme' no és delicte, Ciudadanos recupera l'eslògan 'Vinieron a levantar Cataluña' per acabar la feina que el franquisme va deixar a mitges

10.06.18

Florilegi de calcs, modismes, innovacions i males herbes que salpebren de globalització l'alegre temporada político-lingüística. Car no solament de mocions viu la censura

3.06.18

Paràbola de la llengua pura i l'il·luminat. El salvador de la pàtria verbal. O, dit en termes psiquiàtrics, una 'personalitat amb trastorn paranoide de trets messiànics'

27.05.18

Novetats de la temporada catanyolaire. Aviso: encara que això anirà de coits i sodomia, serà molt filològic. No apte per als qui no hi veuen més enllà del mot

20.05.18

Aquissant la majoria castellanoparlant contra la independència, Ciutadans ha fet explotar el mite: el 'unsolpoble' vota cada cop més polaritzat depenent de la llengua materna

13.05.18

Si no porta xeix no és català, seria la lliçó que es desprèn de ‘Les 10 paraules més boniques del català’. Un vestit de festa per a una llengua que treballa amb la granota emmascarada de greix

9.05.18

«Què és violència?, dius, mentre em claveu porra, sentències i arengues del Borbó. Què és violència? I encara m'ho preguntes, jutge, govern, estat espanyol? Violència ets tu»

6.05.18

Narcisisme, psicopatia, histrionisme… Certes conductes s'expliquen per trastorns a què la situació política ens està exposant. I al final de tot ens n'espera un de col·lectiu: l'estrès post-procés

29.04.18

‘GDLC: venut -uda 2 adj i m i f Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material’. No és el cas de 'Sota l’estora…' de Lluís Batlle

22.04.18

Fabricar violència allà on no n'hi ha és una estratègia repressiva. Però també és una sonda: revela una psicologia col·lectiva primària, estructurada sobre la força bruta

15.04.18

Filòlegs professionals i vocacionals ens ofereixen mil alternatives al 'zasca' en voga, ara que el combat ens el fa tan present. Però l’ús, tossut, s’hi nega. Ara bé, l’ús… què és, exactament?

8.04.18

El neofeminisme està inundant el paisatge de termes i significats nous. Com més els afinem, més equívocs ens estalviarem, que d'això n'anem sobrats. Avui, clàssics revisitats

1.04.18

«Combatre amb violència els encaputxats que rebenten manifestacions i els incendiaris que encenen la vida política? No. Les agressions seran sempre seves»

28.03.18

El neofeminisme està inundant el paisatge de termes i significats nous. Com més els afinem més equívocs ens estalviarem, que d’això n’anem sobrats

18.03.18

El foc lent que requereix la fixació lexicogràfica topa amb l’acceleració dels temps que corren (i mai tan ben dit). La revolució feminista ens està esmicolant el diccionari als dits

11.03.18

Quan amb la ciència no n'hi ha prou, quan els diccionaris no hi arriben, apareix la sensatesa, el sentit comú: l'expressió popular per definir allò que no té nom

4.03.18

Són la punta de llança de la persecució. Els generals de l’exèrcit d’avui, que com que no pot entrar a sang i foc entra a soga i martell. L’armada de la repressió

25.02.18

Estic disposat a debatre un tema tan delicat com el de la (presumpta) identitat xarnega, però no a crits ni amb desqualificacions. Per a mi Twitter no ha de servir per a això

18.02.18

Ignomínia? Immoralitat? Hi ha cap mot per designar-ho? Una cosa que per al sobiranisme és impensable, humiliar l’oponent, per a l’espanyolisme és una motivació

11.02.18