10.03.2022 - 20:31
(A Marc Serrano i Òssul, company de trinxera)
Malauradament, aquest article no parla de l’ecolàlia i altres peculiaritats verbals del nostre estimat Catarella, que ens haurien fet riure força, sinó d’un trastorn nou de més mal curar: la personitis (S’avisa l’amable lector que, per increïble que sembli, tots els exemples aquí reportats han estat extrets d’anuncis publicitaris, correus electrònics, mitjans digitals o xarxes socials al llarg dels últims tres mesos. No me n’he hagut d’inventar cap.)
“Més del 65% dels casos de desprendiment de retina es donen en persones miops.”
“La persona guanyadora podrà retirar el premi a partir de l’endemà del veredicte.”
“Alguna persona en té informació al respecte?” (amb la variant: “No trobo els resultats de les eleccions. Algú/na els té?”)
“Últimament es parla molt de la cultura de la cancel·lació. Però mentre gent com l’Ollé, ben connectat políticament i mediàtica –va dirigir els actes de la Diada sota els governs de Mas i Montilla–, pugui continuar exhibint-se als mitjans i pretenent exercir la docència nou mesos després de destapar-se la seva mala praxi, les úniques persones cancel·lades seran les seves víctimes.”
“Una persona toxicòmana es va posar ‘molt violenta’ perquè no li van voler fer cap recepta. ‘Ens va amenaçar de mort i després vam saber que anava armat amb un cúter’.”
“I així detectarem on va, aquesta persona: si s’acosta o no a la persona víctima, si s’atansa a llocs on no ha d’anar.”
“Quan compris un aparell nou tens dret a entregar-ne el vell a la persona repartidora.”
“A Cardedeu repartiran calces menstruals a les alumnes de 1r d’ESO i copes menstruals a les joves amb l’objectiu de trencar tabús i oferir recursos a les persones menstruants.”
“El món, la casa de tothom. Dia Internacional de les Persones Migrades.”
“A la Cooperativa necessitem una persona programadora amb perfil sènior i afinitat amb els valors de la nostra empresa. Potser ets tu?”
“Coneixes el servei d’assistència sanitària, gratuït i en exclusiva per a les persones assegurades?”
“GVAinnova convoca contractes d’investigació per a persones joves amb una inversió de 9.8M€. L’objectiu del #ProgramaInvestigo és la contractació de persones menors de 30 anys per un període d’entre 12 i 24 mesos.”
“Avui vendrem bosses amb aquest disseny tan guai de la Clàudia Torrents per les persones que veniu a veure’ns en directe a @abaixadors10, si en sobren les vendrem online però són edició limitada!”
“Presentació de propostes d’activitats educatives i culturals per a persones joves.”
“La llibertat és la capacitat d’escollir i la desitjo per a totes les persones.”
“La propera xerrada serà el 27 d’abril a la Biblioteca Mira-sol Marta Pessarrodona. Estem tancant la persona convidada, us n’informarem aviat!”
“Dos anys i mig de maltractament psicològic, polític i econòmic de les persones encausades… per una mentida.”
“Porto 4 dies buscant crackdol en espuma per les tendinitis. M’ho va receptar el metge i no en trobo. Alguna persona farmacèutica d bcn o baix la te?”
Apa, prou. Oi que llegir totes aquestes frases ha estat una murga, si no directament un turment? Doncs ara imagineu-vos els professionals de la correcció, que no solament han d’afrontar la personitis constant en els textos sinó altres epidèmies igual de nocives. Alguns mitjans de comunicació, si més no els que disposen d’assessors lingüístics, miren de posar fre, o com a mínim de mitigar, una passa tan empipadora com aquesta. A l’administració pública, en canvi, tot sovint aquests professionals es veuen forçats a supeditar els criteris gramaticals a les directrius ideològiques dels departaments, de manera que la personitis campa lliurement. Exemple paradigmàtic n’és la institució educativa, on és habitual que els textos perpetrats segons aquest credo no siguin sotmesos a cap revisió gramatical (de fet, més aviat al contrari: aquestes orelles que déu m’ha dat han sentit una professora explicant que qualsevol escrit generat pel claustre era passat sistemàticament pel filtre desdoblador, sense dret a control per part de l’autor); això mateix sol passar als ajuntaments que no tenen contractat cap assessor lingüístic ni envien els textos a revisar a empreses o serveis especialitzats. El burocratès que brolla dels ensos públics és l’hàbitat ideal per a la propagació d’aquest recurs embafador i antiexpressiu, que, com els altres artificis, contribueix a minar un dels fonaments del llenguatge, la correspondència entre significat i significant. A còpia de personar desaforadament, tard o d’hora el mot persona deixarà de voler dir res i esdevindrà un mer marcador sense significat, moment a partir del qual deixarà de servir per a la funció que ara li volen atorgar.
La víctima principal de la personitis és la gent. El substantiu gent. Arreladíssim en totes les llengües llatines, és el terme que hauria escaigut en moltes d’aquestes frases frankenstein que acabem de llegir. Altres solucions haurien estat el pronom tothom, el masculí genèric o senzillament res. Si voleu, podeu aprofitar per posar a prova l’estat del vostre idiolecte (per desgràcia aquesta mena de virus s’encomanen més fàcilment del que sembla) reescrivint les frases en català no espatllat.
