Enquestes eleccions a Catalunya 2024: qui guanyarà?

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

VilaWeb publica avui la quarta enquesta sobre les eleccions a Catalunya, elaborada per EM Analytics. Se’n publicarà una cada dia fins el 6 de maig, darrer dia en què se’n poden publicar. L’estimació d’escons permet de tenir una imatge fixa del resultat en cas que les eleccions del 12 de maig es fessin ara. Consulteu ací el repartiment d’escons que hi hauria al Parlament de Catalunya.

La primera força a les eleccions seria el PSC, amb 41 escons, que es manté invariable respecte de l’enquesta publicada ahir. En segon lloc, hi hauria Junts, amb 33, un més que ahir, i ERC n’aconseguiria 27, de manera que en perd un. A força distància, el PP en té 12, i en guanya un, mentre que Vox n’aconseguiria 10, un menys. Finalment, la CUP tindria 7 diputats, i Comuns Sumar, 5, sense canvis en l’estimació. Restaria fora de la cambra Ciutadans i no hi entrarien ni Aliança Catalana ni Alhora.

Per blocs, l’independentisme –Junts, ERC i la CUP– aconseguiria 67 escons, un menys que no pas ahir, i faltaria un diputat per a la majoria absoluta a la cambra. En canvi, sí que la tindria un pacte alternatiu del PSC, ERC i els Comuns, amb 73 diputats, un menys que no pas ahir.

Al gràfic següent es pot veure l’evolució del vot i els canvis que hi ha hagut respecte d’ahir:

Hi ha hagut dos moviments importants aquestes darreres vint-i-quatre hores. I és que el PSC ha deixat de tenir una tendència pronunciada a l’alça, que l’havia fet augmentar el vot 1,8 punts en dos dies, i ha pujat solament del 29,4% al 29,6% (+0,2). L’altre, és un augment d’Aliança Catalana, del 2,5% al 2,8% (+0,3), i que la situa a les portes d’entrar per Barcelona. Per la seva part, Junts baixa del 20,8% al 20,5% (-0,3) i ERC, del 18,3% al 18,1% (-0,2). En la resta de partits trobem unes fluctuacions dia rere dia no gaire important i amb un suport força estable. La baixada més gran és la de Vox, del 7,6% al 7,2% (-0,4), el mateix percentatge que havia crescut ahir. La CUP passa del 5,4% al 5,2% (-0,2), Comuns Sumar, del 5,1% al 5,3% (+0,2) i el PP, del 9,0% al 9,1% (+0,1). Per la seva part, Ciutadans, que quedaria fora del parlament, recupera el que va perdre ahir i passa del 0,7% al 0,9% (+0,2) i Alhora no varia respecte del 0,7% que tenia ahir.

En comparació amb tres anys enrere, el PSC passaria d’un 23% dels vots al 29,6%. Junts també milloraria, del 20% al 20,5%, i ERC baixaria del 21,3% al 18,1%.

El PP doblaria amb escreix el suport electoral, del 3,9% al 9,1% dels vots, i Vox baixaria del 7,7% al 7,2%. La CUP i els Comuns tindrien una reculada, del 6,7% al 5,2% en el cas de la CUP, i del 6,9% al 5,3% els Comuns. Ciutadans restaria fora del parlament, una desfeta que els faria passar d’un 5,6% al 0,9%. Ni Aliança Catalana (2,8%) ni Alhora (0,7%) no entrarien a la cambra.

Resultats per circumscripció

El repartiment d’escons en les eleccions es fa per circumscripcions. En aquest gràfic interactiu podeu veure l’estimació a Catalunya i per circumscripcions:

El PSC seria la primera força a les demarcacions de Barcelona i Tarragona, i Junts seria el més votat a les de Girona i Lleida. Aquest mapa permet de veure la candidatura més votada:

Els canvis respecte d’ahir els trobem novament a Barcelona i a Girona, i les demarcacions de Tarragona i Lleida es mantenen invariables. A Barcelona, Junts, que ahir va perdre dos escons, en recuperaria un, el que li havia pres Vox. A Girona, hi ha una lluita aferrissada entre ERC i el PP per un escó, i si ahir era en mans d’ERC, avui torna a ser del PP.

Tot seguit, podeu consultar el percentatge de vot dels partits a cada circumscripció. El llindar electoral, que la llei estableix en el 3%, a la realitat varia segons el territori. A la demarcació de Barcelona, un partit que supera el 3% del vot aconsegueix automàticament dos diputats; en canvi, a les de Tarragona, Lleida i Girona és habitualment més alt, de vora un 4,5% dels vots.

El darrer escó en disputa

Un dels elements que inclou l’enquesta és la disputa del darrer escó. Ahir, Vox tenia el darrer escó de Tarragona i Lleida, i ERC el de Barcelona i Girona. Avui, el PP, que ha aconseguit un escó a Girona, li ha tret a ERC l'únic que tenia a la demarcació, i ara té aquest darrer escó. Vox manté Tarragona i Lleida, mentre que Junts és ara qui té el darrer escó a Barcelona.

La distància dels partits respecte d’aquest darrer escó és la següent:

Igual que ahir, els dos escons més disputats són els de les demarcacions de Barcelona i Girona. A la de Barcelona, a Aliança Catalana (0,2 punts percentuals) i a Vox (0,3) els manca menys de mig punt per a aconseguir l’escó que ara mateix reté Junts, uns pocs milers de vots. A la de Girona, el PP recupera un escó i prova de consolidar-lo, i ERC (0,4) és a menys de mig punt de treure-li aquest únic diputat que té el PP a la demarcació.

Les altres enquestes

La convocatòria de les eleccions a Catalunya ha causat que s'hagin publicat tota mena d'enquestes, que han anat augmentant a mesura que ha començat la campanya. D'ençà que el 13 de març es van anunciar les eleccions avançades, s'han començat a formar unes tendències.

Les enquestes coincideixen a situar, ara com ara, el PSC com a força més votada i la que aconseguirà més escons, tot vorejant els quaranta seients. En les darreres eleccions al parlament, de fa tres anys, els socialistes ja van ser la primera força. En el segon lloc, hi ha un duel frec a frec entre Junts i ERC, amb una trentena d'escons. Tot  això, i sobretot d'ençà de l'anuncia de Carles Puigdemont sobre que es presentaria i tornaria al Principat pel debat d'investidura, es detecta un augment del seu partit a les enquestes, i podria millorar els trenta-dos escons d'ara fa tres anys. En canvi, el partit de Pere Aragonès se situa en una tendència a la baixa i podria aconseguir menys de trenta parlamentaris, segons les darreres estimacions.

Tot i això, hi ha diferències importants. El CEO situa ERC per davant de Junts i Illa molt distanciat, fet que difereix d'algunes enquestes que mostren una distància com més va més gran entre Junts i ERC; de fet, l'enquesta del Nacional, diu que s'intensifica la lluita entre Illa i Puigdemont. Per la seva part, el CIS estima que Junts superaria ERC per poc.

Totes les enquestes coincideixen a situar el PP en quart lloc, i passaria dels tres diputats actuals a més de deu, amb un màxim de quinze, principalment, gràcies a l'enfonsament de Ciutadans, que desapareixeria del parlament. La majoria d'estimacions col·loquen a continuació Vox, amb un resultat similar als onze escons actuals. Finalment, els Comuns i la CUP tenen unes expectatives més baixes que ara fa tres anys, quan van aconseguir vuit escons i nou, respectivament. En cap d’aquests partits no es mostra encara una tendència clara sobre l’evolució del seu suport.

Sobre els partits extraparlamentaris, els sondatges estimen que una nova formació podria entrar al parlament. Aliança Catalana estaria al límit entre quedar fora i aconseguir representació.

Una majoria independentista que trontolla

Els partits independentistes han mantingut, d'ençà del començament del procés, la majoria absoluta i, per tant, el control del parlament. Tot i això, les enquestes estimen que aquesta majoria es podria perdre. Segons totes les enquestes publicades, l'independentisme tindria menys suport. Les darreres enquestes que s'han publicat coincideixen a situar l'independentisme per sota de la majoria absoluta, tot i que amb possibilitats de retenir la majoria.

Encara que els partits independentistes aconseguissin seixanta-vuit escons, encara s'haurien d'obrir negociacions entre uns partits que no s'han posat d'acord en la governabilitat ni en l'aprovació del pressupost. Per contra, si no assoleixen la majoria absoluta, les alternatives tampoc són clares. Per garantir-se una majoria absoluta, el PSC hauria d'arribar a pactes electorals, o bé amb totes les forces no independentistes, de Vox als Comuns, o bé aconseguint el suport o l’abstenció d'alguna de les forces independentistes.