Una merescuda bufetada als partits independentistes
Era molt difícil fer això que ha fet aquesta nit la gent: deixar de sotmetre's al xantatge partidista.
Hi va haver una altra novetat: si ningú em diu el contrari, per primera vegada no m’he guanyat cap enemic per sempre. Tots els candidats ho van fer la mar de bé
El que ens fa a tots responsables dels casos d'assetjament és aquest silenci, aquest mirar cap a una altra banda quan qualsevol voltor es fixa en una víctima
Sovint no ens adonem de qui han estat els nostres mestres “de la vida” fins que tenim prou perspectiva per a copsar com ens han influït
Ara que sóc més vella que els ‘boomers’, no vull deixar un llast inabastable per a qui no tingui aquest vincle sentimental amb els llibres
Quan torno de comprar els diaris, torno a trobar el fill de la meva veïna que ja se’n va. Només porta una rosa. La de la parella, suposo. A les tietes no se’ls regala la rosa
La llibertat no s’esmicola en trossets digeribles. La llibertat és arriscada perquè ens fa responsables, ja ho sabem, però és imprescindible per a saber a qui aplaudim i a qui no
Una de les funcions més importants del Nobel és donar a conèixer autors que, tot i tenir una gran obra, han passat desapercebuts
La paradoxa, gairebé com sempre, és que ser un mateix juga a favor teu
Hi ha esdeveniments que tenen la gràcia –a part del contingut– que et permeten trobar i retrobar gent que no veus habitualment però amb qui sempre et ve de gust xerrar una estona
Sempre sabrem que vam tenir la gran sort de conèixer l’Eva, aquella noia tan valenta que no es va resignar mai, que va saber ser feliç i no perdre l’esperança
No vull fer apologia de la soledat perquè sé que és molt dura. Només defenso la llibertat acompanyada, que tenir companyia no signifiqui renunciar a ser qui ets
Les primeres vegades són moments que ens ajuden a apuntalar la memòria i, amb sort, a deixar-nos records que ens acompanyen tota la vida
Als pobles hi ha gent de tota mena, tots els arquetips de la mitologia, tots els drames (familiars, amorosos, econòmics...) i totes les grans històries formen part del teu paisatge
Hi ha qui no entén que faci quilòmetres per anar a llegir, però és que el que et donen els viatges justament és temps. I jo, si tinc temps, l’aprofito per llegir
La policia sempre m’ha fet por. Potser perquè quan era petita no ens amenaçaven amb l’home del sac sinó amb la Guàrdia Civil, tenia pànic de tot el que tingués aires de milícia
No es tractava de viure el present sinó de sadollar-se’n
Aquella és la ciutat de les estrelles i el glamur, però tot això queda molt lluny quan hi vius sense cotxe
Cada cop més, les directrius ens porten a tractar els alumnes com si fossin criatures, a llevar-los la responsabilitat, a protegir-los de qui sap què
Els llocs canvien la fesomia, a vegades fins a esdevenir irreconeixibles, però la petjada que hi hem deixat hi és per sempre
Com és que entre tots aconseguim que l’ofici més bonic del món deixi de ser-ho? És ben absurd que cremem els professionals que poden contribuir a fer-nos la vida millor
Catalunya es va fent a força d’immigració. Això no ho podem canviar. El que sí que podem canviar, però, és la llengua de la convivència
Totes les sensacions, totes les emocions que et desperta estan inevitablement lligades a la gent que hi ha passat i que hi continua passant
Gràcies, Mary Ann, per la teva mirada i per haver-nos mostrat com si fóssim un poble feliç
Saber què em passa, haver-hi posat nom, m’ha permès de trobar una explicació i no pensar que sóc una mare desnaturalitzada que no reconeix els seus fills
Twitter ha estat un bon lloc que potser acaba deixant de tenir sentit. Què hi farem