El PSOE i els moviments orbitals de l’independentisme
ERC primer i Junts de fa un any es troben atrapats en l'òrbita del PSOE. Que hi haja símptomes de voler-se'n escapar és una bona notícia per a tots
La paradoxa, gairebé com sempre, és que ser un mateix juga a favor teu
Hi ha esdeveniments que tenen la gràcia –a part del contingut– que et permeten trobar i retrobar gent que no veus habitualment però amb qui sempre et ve de gust xerrar una estona
Sempre sabrem que vam tenir la gran sort de conèixer l’Eva, aquella noia tan valenta que no es va resignar mai, que va saber ser feliç i no perdre l’esperança
No vull fer apologia de la soledat perquè sé que és molt dura. Només defenso la llibertat acompanyada, que tenir companyia no signifiqui renunciar a ser qui ets
Les primeres vegades són moments que ens ajuden a apuntalar la memòria i, amb sort, a deixar-nos records que ens acompanyen tota la vida
Als pobles hi ha gent de tota mena, tots els arquetips de la mitologia, tots els drames (familiars, amorosos, econòmics...) i totes les grans històries formen part del teu paisatge
Hi ha qui no entén que faci quilòmetres per anar a llegir, però és que el que et donen els viatges justament és temps. I jo, si tinc temps, l’aprofito per llegir
La policia sempre m’ha fet por. Potser perquè quan era petita no ens amenaçaven amb l’home del sac sinó amb la Guàrdia Civil, tenia pànic de tot el que tingués aires de milícia
No es tractava de viure el present sinó de sadollar-se’n
Aquella és la ciutat de les estrelles i el glamur, però tot això queda molt lluny quan hi vius sense cotxe
Cada cop més, les directrius ens porten a tractar els alumnes com si fossin criatures, a llevar-los la responsabilitat, a protegir-los de qui sap què
Els llocs canvien la fesomia, a vegades fins a esdevenir irreconeixibles, però la petjada que hi hem deixat hi és per sempre
Com és que entre tots aconseguim que l’ofici més bonic del món deixi de ser-ho? És ben absurd que cremem els professionals que poden contribuir a fer-nos la vida millor
Catalunya es va fent a força d’immigració. Això no ho podem canviar. El que sí que podem canviar, però, és la llengua de la convivència
Totes les sensacions, totes les emocions que et desperta estan inevitablement lligades a la gent que hi ha passat i que hi continua passant
Gràcies, Mary Ann, per la teva mirada i per haver-nos mostrat com si fóssim un poble feliç
Saber què em passa, haver-hi posat nom, m’ha permès de trobar una explicació i no pensar que sóc una mare desnaturalitzada que no reconeix els seus fills
Twitter ha estat un bon lloc que potser acaba deixant de tenir sentit. Què hi farem
És impensable –i segurament indesitjable– que algú ho pugui fer tot bé, per això és bo permetre’ns dubtar. I equivocar-nos
Si això és la política, potser que perdem tota esperança
El coneixement porta més coneixement i tot allò que sabem pot quedar desautoritzat per coneixements nous
No pot ser que el que fem sigui en va perquè, si és així, no tenim futur. Hem de canviar el curs de la història
No renunciem al plaer de les presentacions, que a veure-les gravades sempre hi som a temps, i, a comprar el llibre, també
Més enllà de l’opressió legal, però, hi ha aquesta pena afegida del silenci. Aquest silenci de Wainaina, que va haver d’esperar que es morís la seva mare per poder-li dir: “Sóc homosexual, mama”
En aquesta exposició, que vam inaugurar dijous i que es podrà veure fins el 18 de novembre, hem intentat de donar una perspectiva global de la literatura que es produeix al continent africà