La gent del llibre i la formació permanent

"Com aprenem a diferenciar els grans llibres del ranxo? Vet aquí una qüestió que potser no té resposta però per a la qual podem –o podríem– trobar fites que ens orientessin"

Carme Junyent
Carme Junyent
16.01.2022 - 21:01
Actualització: 16.01.2022 - 22:01
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

M’agrada molt anar a fer xerrades pel món i agraeixo molt que hi hagi gent disposada a dedicar una part del seu temps a escoltar-me, a debatre o, senzillament, a intercanviar opinions. Enguany he començat la meva volta al món particular a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols. M’hi va convidar el Club de Lectura Feminista i em va presentar l’admirat Toni Sala, un escriptor que m’agrada molt, tot i que a vegades em fa patir bastant amb els seus llibres (si voleu saber per què, llegiu-los).

El fet que fos un club de lectura em va fer recordar que jo mateixa n’havia portat un durant uns quants anys (al qual també havíem convidat en Toni Sala). Quan vam començar només vaig posar una condició, que jo triaria les lectures, i em vaig proposar un objectiu que no vaig fer explícit en cap moment: volia demostrar que la bona literatura també pot ser entretinguda. En aquells anys parlava de tant en tant amb altres dinamitzadors de clubs de lectura i la veritat és que teníem visions ben diferents. Hi havia qui preferia els especialitzats (en filosofia, en novel·la negra, en poesia), també hi havia qui defensava alternar literatura de qualitat amb best sellers o qui feia la tria segons el nombre d’exemplars que hi havia a la biblioteca. Un dels dinamitzadors em va explicar que el seu objectiu era que els lectors aprenguessin a destriar el gra de la palla, és a dir, a diferenciar una obra de creació d’una obra de factoria o no sé com n’hauria de dir però ja ens entenem. El cas és que, al cap d’uns anys, va haver de deixar aquesta feina i algú el va substituir. Pocs mesos després, els lectors del seu grup es van posar en contacte amb ell per demanar-li si els podia recomanar ell els llibres perquè les propostes del seu successor no els agradaven. Quan va saber que, des que ell havia marxat, les lectures que havien fet eren els best sellers del moment li va semblar que la seva aposta havia tingut èxit.

Com aprenem a diferenciar els grans llibres del ranxo? Vet aquí una qüestió que potser no té resposta però per a la qual podem –o podríem– trobar fites que ens orientessin. Una vegada que vaig assistir a una taula rodona en una vila del llibre em vaig trobar que havien fet coincidir un escriptor de prestigi amb un fabricant de novel·les històriques i a mi se’m va trencar el cor en constatar la poca sensibilitat dels organitzadors (després vaig saber que era cosa d’una agència), però sobretot vaig pensar que era una bona oportunitat perduda per educar el lector, perquè si situes al mateix nivell obres que en realitat corresponen a esferes diferents del coneixement, no li dónes cap guia, l’estàs desorientant i això és una pèrdua.

Jo havia treballat a la llibreria del Drugstore del Passeig de Gràcia. Hi vaig anar a parar fent una substitució després d’uns quants mesos a la secció de discos i va ser per cobrir una baixa, així que em vaig veure sola en un món que era d’un altre i del qual jo no coneixia les regles. Una de les esbroncades que em van caure no va ser de cap superior jeràrquic meu sinó d’un venedor d’una editorial gran –no recordo quina– que es veu que tenia un espai reservat per als seus llibres –cosa que jo ignorava– i es va enrabiar molt perquè jo l’havia ocupat amb altres llibres. Allà vaig aprendre –jo encara no havia estudiat semiòtica– que l’espai també és signe i que la seva ocupació era una altra d’aquestes guies imperceptibles que ens porten o bé cap a la creació o bé cap a la factoria.

Sempre he gaudit d’anar de llibreries i m’encanta observar com el llibreter ens parla a través de l’ocupació de l’espai. De seguida pots saber si el que és allà sap el que té entre mans. Sovint et trobes recomanacions explícites, a vegades trobes absències. Les absències també són signe i gairebé sempre el que volen dir és que hi ha algú que pensa en nosaltres i que no ens portarà per camins que ens aporten ben poca cosa quan podem entrar en mons que potser ja no deixarem mai. Hi ha coses inefables, i la diferència entre un bon llibre i un llibre intranscendent segurament n’és una, perquè sovint no sabem com explicar-ho. Per això s’agraeix tant que algú posi llibres al teu camí. Per això s’agraeix tant que algú et doni el que potser l’escola no t’ha sabut donar. Per això s’agraeix tant que la gent del llibre vetlli per la nostra formació permanent.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies