Tina Vallès
El bony de l’escriptor
Estic a punt de saber que la dinyaré per un puto càncer i encara he de llegir originals de joves entusiastes que podrien ser fills meus

La incomoditat que no se’n pensa anar
L’adolescència sencera és una lluita i un joc de seducció amb la incomoditat, una incomoditat que creus que se n’anirà quan travessis aquest desert de dubtes i provatures, però que a mesura que t’acostes al final t’adones que no se’n pensa anar

Els mons deserts de la Ginzburg
“S’ha de partir sempre de la idea que ens llegeix algú intel·ligent, se’n diu respecte.”

La veu sou Vós
"No és gens estrany que Vidal necessiti el format epistolar, perquè els que la seguim tenim clar que ella escriu per ser llegida, per ser escoltada!, i si escriu en veu alta i vol ser llegida, tenir aquest Vós d’interlocutor és gairebé com posar la biga mestra del llibre"

Ulls de baula, ulls de pregunta
«Si he de triar entre blanc i negre, sempre diré que l’art no serveix per a res abans que penjar-li una etiqueta d’útil que li vagi xuclant tot el sentit fins a deixar-lo com una pelleringa dogmàtica»

Nou raons per a Josep Vallverdú
"Perquè Vallverdú fa més de seixanta anys que escriu cada dia."

Pedalar l'escriure
"Estic innocentment convençuda que Tolstoi hauria escrit diferent si hagués tingut l’oportunitat d’anar en bicicleta des de ben jove"

Un paisatge mai no cap en un ull
"I és perquè no cap en un ull que ens interessa que ens expliquin el paisatge des de diferents ulls."

Les preses de pèl de la literatura
"Aquesta setmana he comès l’error de dir-li a una col·lega que d’això-se’n-podria-fer-una-novel·la"

Els objectes parlen
"I llavors penso en la meva mirada privilegiada que es fixa en aquests detalls perquè tinc porta i claus i llit i sostre i demà"

Poe i el cuc
"És ben bé un moment d’aquells que expliquen el cuc de l’escriure, i un cop més Poe ho fa magníficament i amb ben poques paraules, que per això és un mestre del conte –el mestre"

De la serra de Pieńkowski a l’arbre de Komagata
"Els llibres mòbils són, posem-nos pomposos, grans incitadors de la relectura. Perquè llegir va més enllà de la lletra, això ja ho sabem, oi?"

Molts silencis petits en feien un de tan gros
"No vull fer un escrit etern ni tampoc vull excusar ningú, així que deixo aquesta pinzellada aquí i que cadascú en faci el que pugui o vulgui"

El compromís d’Emily Dickinson
"Dickinson va prescindir de l’exterior, de la gent, de l’amor, de tot, i això vist des d’ara és per començar sorprenent i tot seguit fa rumiar"

Imaginar és pensar
"El que escriguis, si tot va bé, s'explicarà tot sol en mans del lector, que també té, si tot torna a anar bé, imaginació"

Set dies. Petit sainet d’un aïllament domiciliari
"—No han passat ni cinc minuts i ja surten les dues ratlletes. —Dues ratlletes què és? Positiu!? —...S...í... —Què!?"

Albert Jané branda l’espasa
"L’editor et proposa que rebaixis el to del text perquè 'els nens no ho entendran', sense adonar-se que rebaixant-lo sí que acabarà passant que els nens no entenguin un text com aquest, però passarà per culpa nostra"

Un joc solemne
"No us imagineu Espinàs davant d’un portal de Barcelona i Perec davant d’un de París fent exactament el mateix ‘exercici singular de disciplina’ simultàniament?"

Adverbis després del verb llegir
"Si ho trasllades a qualsevol altra feina o disciplina artística potser s’entén millor, però és cansat haver de fer sempre aquests símils per fer entendre que la feina d’escriure s’ha de prendre seriosament"

És l’home estàtic
"Miri amunt, jo li diria, miri amunt, senyora, aimia!, que és l’home estàtic qui té davant dels ulls."

Si volem salvar el català, mirem amunt
"Si cada dia que passa la llengua recula un pas i els únics que li fan costat som una colla de catalanoparlants perpètuament emprenyats i en guàrdia, on anirem a parar?"

Com si s’escriu un conte de Nadal
"La intenció és el que compta (i conta)? Què fa que un conte sigui un conte de Nadal?"

La pedra d’Astrid Lindgren
"Entenc (és un dir) que li volguessin vetar el discurs: proposava canviar el món a partir dels nens!"

Sisa i la senyora versemblança
"A la vida tot no encaixa com un puzle, i de vegades la ficció vol reflectir precisament aquest desencaixament o bé crear-ne un de nou, per què no"

Escriure cap enrere i dins d’una gàbia
"Què hauria pensat el mestre Poe –i Briggs!– si hagués assistit a la xerrada de Cadenes i Todó?"
