«Som una ànima minsa dins d’una carcassa immensa i no recordem que tenim dents, urpes, músculs i un crit ferotge a la gola»
20.09.18
Tina Vallès
Setembre 2018
«Hi ha un altre camí que és el de parlar com si no tinguessis res a perdre perquè no pots perdre res més, parlar sense desesperar-te perquè ets conscient que l'esperança és l'únic que tens i l'únic que és teu»
13.09.18
«Tenir el cap ple de paraules d’altres homes, aquesta 'saviesa' que no ho és però que molts viuen confosos creient que ho és»
6.09.18
Maig 2018
«El mercat que obre avui és un altre, de l'antic, en tots els sentits, només en té la carcassa»
24.05.18
«Deixar de demonitzar l'alumne-client per posar-se a la seva pell seria un primer pas interessant que no sé si tothom fa o està disposat a fer»
10.05.18
Abril 2018
«El cap d’un escriptor és una cambra de mals endreços que conté totes les peces per ‘muntar’ una novel·la»
26.04.18
«Anar afegint pedaços a un cobrellit de 'patchwork' que si tot va bé acabarà sent el mapa amb què ens taparem de vells, quan el fred ficat ja dins dels ossos ens obligui a no bellugar-nos més»
12.04.18
Març 2018
«Aquesta manera de ser que l’únic que demana és un joc diferent de distàncies i permisos»
15.03.18
Febrer 2018
«Escriure no és una tasca diplomàtica. No hi hauria d'haver lloc per a l'amabilitat a la novel·la, qui es perdi que s'emprenyi, que per això estem farcits de sang i no de cacauets»
15.02.18
«Rellegir ‘Anna K.’ ara que la novel·la fa divuit anys em feia por»
1.02.18
Gener 2018
«Il·luminats només per les llumetes de dins del cotxe i pels fanals ataronjats que ens fan una reverència eterna a banda i banda de l'autopista»
18.01.18
Novembre 2017
«Atorgàvem a la calma uns poders que no té quan hi ha ràbies diferents en joc, quan no tothom entén el mateix per cada paraula que surt al diccionari»
9.11.17
Octubre 2017
«Li va semblar que deu dies abans del dia més clau per al país era la data perfecta per revisar-se l'òrgan on concentra es podria dir que més del cinquanta per cent de la seva catalanitat»
26.10.17
«Nosaltres els emboirats somiem dies clars, i mentre no arribin no farem veure que la boira no hi és»
12.10.17
Una veïna que el dia 1 d’octubre va descobrir que hi ha veritats que arriben força després de dir-les: les pors són «menys pesades si es comparteixen».
3.10.17
Setembre 2017
«Què passa quan tornem de Bolonya i els dies de la fira ⎯o sigui: l’èxit de la LIJ catalana a Europa⎯ queden cada cop més enrere? Què passa aquí després d’allò d’allà?»
14.09.17
Agost 2017
Juliol 2017
«On viuries, en un món on només es pogués llegir, o en un món on només es pogués escriure?»
20.07.17
«He arribat a un punt que ja em pregunto seriosament si el fet de ser clarament alt ⎯o clarament baix, o ni l'una cosa ni l'altra⎯ afecta de cap manera l'escriure»
6.07.17
Juny 2017
«És un mirar sense observar atentament, un mirar que es gira cap endins de seguida que, com diria Laia Montserrat, abandono 'l’estat d’alerta per entrar en la confiança'»
22.06.17
«Qualsevol dia ens poden sorprendre amb un especial Pujol a l'altura del que van dedicar a Castro l'any passat, amb els pros i contres ben endreçats a cada banda de la pantalla i una visió de conjunt del que va ser el pujolisme en uns altres sis minuts gloriosos que a casa veurem en família»
8.06.17
Maig 2017
«Aquells infants maltractats que són els de Dickens, però traslladats a l’Escala i escrits per una dona que necessita explicar-se i gairebé disculpar-se per escriure sobre el costat fosc de la vida»
25.05.17
«No hi ha més intenció que la d’explicar-se, els uns, i escoltar, els altres, i crear entre els uns i els altres un vincle oral, un lloc comú on puguem tornar quan ho necessitem»
11.05.17