«Ningú de fora del gremi sap què són, els mobles de bac, o això creu el pare»
15.11.18
Tina Vallès
Novembre 2018
«Quantes cagarades de gos devia trepitjar Perec badant, seduït per una finestra al capvespre que amb els llums encesos li mostrava l’interior d’una estança»
8.11.18
«De cop i volta se’ns obre tot un món que desconeixíem, el de les dones que fan riure. I com és aquest món? A qui fan riure? Com s’ho fan? Amb quina part del cos?»
1.11.18
Octubre 2018
«Va ser una punyalada la pregunta de Nour Salameh des de l’escenari del Pati de les Dones: 'No teniu curiositat per Síria?' El silenci posterior el vam mastegar»
25.10.18
«El silenci perfecte, absolut, es pot dir que no existeix, i imaginar-lo fa por, me l’afiguro com una absència tan palpable que se’t queda enganxada al fons de la gola i et fa boquejar»
18.10.18
«Ningú imagina un epistolari entre dos autors nascuts als anys setanta, perquè si s’escriuen pot ser que sigui per correu electrònic i tots sabem que un simple canvi d’ordinador o de compte de correu ens pot fer perdre tot el material susceptible d’acabar en un epistolari del segle XXI»
11.10.18
«Si emparento literàriament el nostre Espinàs amb el Palomar de Calvino és perquè trobo que l’un des de les pàgines dels diaris i l’altre des de la ficció intenten fer el mateix i amb les mateixes eines.»
4.10.18
Setembre 2018
«Tot gira al voltant de la memòria, no solament per als que escrivim, com deia Josep Pla, perquè 'la literatura no és més que un esforç contra l’oblit'»
27.09.18
«Som una ànima minsa dins d’una carcassa immensa i no recordem que tenim dents, urpes, músculs i un crit ferotge a la gola»
20.09.18
«Hi ha un altre camí que és el de parlar com si no tinguessis res a perdre perquè no pots perdre res més, parlar sense desesperar-te perquè ets conscient que l'esperança és l'únic que tens i l'únic que és teu»
13.09.18
«Tenir el cap ple de paraules d’altres homes, aquesta 'saviesa' que no ho és però que molts viuen confosos creient que ho és»
6.09.18
Maig 2018
«El mercat que obre avui és un altre, de l'antic, en tots els sentits, només en té la carcassa»
24.05.18
«Deixar de demonitzar l'alumne-client per posar-se a la seva pell seria un primer pas interessant que no sé si tothom fa o està disposat a fer»
10.05.18
Abril 2018
«El cap d’un escriptor és una cambra de mals endreços que conté totes les peces per ‘muntar’ una novel·la»
26.04.18
«Anar afegint pedaços a un cobrellit de 'patchwork' que si tot va bé acabarà sent el mapa amb què ens taparem de vells, quan el fred ficat ja dins dels ossos ens obligui a no bellugar-nos més»
12.04.18
Març 2018
«Aquesta manera de ser que l’únic que demana és un joc diferent de distàncies i permisos»
15.03.18
Febrer 2018
«Escriure no és una tasca diplomàtica. No hi hauria d'haver lloc per a l'amabilitat a la novel·la, qui es perdi que s'emprenyi, que per això estem farcits de sang i no de cacauets»
15.02.18
«Rellegir ‘Anna K.’ ara que la novel·la fa divuit anys em feia por»
1.02.18
Gener 2018
«Il·luminats només per les llumetes de dins del cotxe i pels fanals ataronjats que ens fan una reverència eterna a banda i banda de l'autopista»
18.01.18
Novembre 2017
«Atorgàvem a la calma uns poders que no té quan hi ha ràbies diferents en joc, quan no tothom entén el mateix per cada paraula que surt al diccionari»
9.11.17
Octubre 2017
«Li va semblar que deu dies abans del dia més clau per al país era la data perfecta per revisar-se l'òrgan on concentra es podria dir que més del cinquanta per cent de la seva catalanitat»
26.10.17
«Nosaltres els emboirats somiem dies clars, i mentre no arribin no farem veure que la boira no hi és»
12.10.17
Una veïna que el dia 1 d’octubre va descobrir que hi ha veritats que arriben força després de dir-les: les pors són «menys pesades si es comparteixen».
3.10.17
Setembre 2017
