Què t’inquieta, no entendre-ho tot? I quan és que ho entens tot, fora dels llibres?
Els que no n’han dut mai ni s’imaginen fins a quin punt les ulleres poden contenir identitat
Per què us penseu que cada cop més es fan llistes llargues i després llistes curtes i en acabat es tria un sol guanyador i encara hi ha el “risc” que aparegui un accèssit perquè algú no ha pogut suportar l’extrema unció de la tria última?
Bardera és Txékhov de tornada de tot
‘A tren perdut’ és la fugida d’una mare anciana que surt a buscar un branquilló per a la seva filla
Escriure una novel·la de guerra sense morts és escriure i ja està?
I si així, en aquesta situació tan incerta com certa, el que et preocupa no és solament què expliques sinó com ho expliques, Anne Frank, ets escriptora
Crec que es comença a escriure així, imaginant per omplir els buits del teu voltant
No era tan divertit com s’havien pensat, perquè sempre quedava aquell fons d’angoixa i de neguit, de saber que tot allò no era per a ells i que d’un moment a l’altre els en podien fer fora
Tots els trets propis dels gats són arguments a favor de la defensa de Lovecraft. Però tot el que per a l’autor són defectes del gos, per a un amant dels cànids es podrien convertir en virtuts
Pots estar vivint el moment més tràgic de la teva vida i alhora pensar la cosa més banal, i Moshfegh és especialista en això
Tornarem al poblet de Galícia que la dictadura franquista va voler negar en tots els sentits, hi tornarem en cotxe, en un dia de boira i fred
Si li puc parlar dels colors de l’Alguer a ma germana és perquè sóc tercera generació
Escriure és no fer la foto i confiar en la paraula. Escriure és l’equilibri entre no fer la foto sinó explicar-la i mostrar però no dir
No hi ha cap persona sola que pugui ser millor que un nosaltres
Hi ha un ambient que és tot ell com un personatge, un silenci que és un paisatge, l’ambient parla, el silenci es veu
Els referents ens defineixen, però els no referents també: llegir en la teva llengua de creació la mena de literatura que vols escriure hauria de ser imprescindible
El nom de Cecilia Payne es diu massa poc, per la immensitat del seu descobriment: de què són fetes les estrelles!
Lispector deia que no havia llegit Woolf i és mentida
Ephron i Dickinson no parlen entre elles, si mai hi pot haver un diàleg entre aquestes dues autores serà gràcies a qui les llegeixi
Un llibre de Virginia Woolf. Un altre?, direu alguns. I no us hauria de contestar, perquè, aviam, el mercat està saturat de repeticions, i publicar Woolf per terra, mar i aire no serà mai repetir-se
Escriure després de Woolf és construir aquesta nova posició, d’alguna manera, i és el que fa Lispector i que costa tant d’explicar perquè és entrar-hi quan t’enxampa amb la guàrdia baixa
Els únics que tenien el privilegi de poder decidir si s’amagaven o no eren els escriptors, les escriptores més aviat eren amagades, en passiva
Una senyora que torna a casa, després d’un munt d’anys d’haver trencat tots els vincles familiars, perquè s’ha mort sa mare. Quants llibres s’han escrit amb aquest punt de partida? Molts. Ens en calia un altre? No. Però Canelles fa una altra cosa
Heu vist mai una pàgina plena de crispetes? I de celles? I de llàgrimes? I d’orina? Sabeu que es pot dibuixar la mel? La tinta? El carbó? La rosada? I el festeig? I l’amor? I la por?
