“Sentir” o “escoltar”?

“Parla més alt, que no t’escolto bé.” Sou dels qui dieu frases com aquesta, és a dir, que feu servir escoltar en compte de sentir? Doncs sapigueu tres coses: que no són correctes; que amb aquesta confusió perdem precisió; i que entendre la diferència entre tots dos verbs és ben fàcil. Som-hi.

Hi ha moltes maneres d’explicar què és sentir. La primera: sentir una cosa per l’orella és comparable a sentir una cosa pel nas. Si sentiu pudor, per exemple, no és perquè us hi esforceu, sinó simplement perquè us arriba aquella olor desagradable. Doncs a l’orella, igual. Sense esforçar-vos-hi, us arriba un so: “Parla més alt, que no et sento bé”, és a dir, no m’arriba el teu so en condicions.

La segona: a diferència d’escoltar, per sentir una cosa no cal posar-hi voluntat, no cal fer-ho expressament. “Anant pel carrer vaig sentir un soroll”; el vaig sentir sense voler, no pas perquè m’hi concentrés per percebre’l.

I la tercera manera, derivada de la segona: pensem en la diferència que hi ha entre veure i mirar: per a veure una cosa no cal posar-hi atenció; per a mirar-la, sí. Doncs entre sentir i escoltar passa això mateix. Així com diem “El vaig veure en aquella colla i el vaig mirar fixament” podem dir “El vaig sentir parlant en aquella colla i el vaig escoltar atentament”.

Fa anys, a un professor que no entenia aquesta diferència, li vaig dir: “Els alumnes, generalment, ens senten, però molts no ens escolten.”