18.05.2026 - 21:40
|
Actualització: 18.05.2026 - 21:49
Treballar de cara al públic requereix habilitats comunicatives i la llengua és un dels factors essencials que ajuden a garantir una bona entesa. Així ho han entès un grup de professionals de l’Hospital de Sant Celoni (Vallès Oriental) que provenen de molts indrets del món, com ara Costa Rica, l’Argentina i Romania. Quan hi van arribar van entendre que el català era essencial per a oferir una bona atenció als pacients. Ahir mateix, un estudi de la Universitat Pompeu Fabra demostrava que no garantir l’atenció sanitària en la llengua dels pacients podia afectar negativament la precisió dels diagnòstics, la confiança entre metge i usuari i la qualitat de l’assistència.
Per millorar les habilitats lingüístiques, metges i infermeres de l’Hospital de Sant Celoni s’han afegit a la iniciativa Vincles, d’Òmnium Cultural, que els ajuda a adquirir vocabulari i a treure’s de sobre la vergonya de fer el pas i parlar en català, sense por d’equivocar-se o de no pronunciar paraules a la perfecció.
El Vallès Oriental és la primera comarca on s’ha posat en marxa la iniciativa Vincles en l’àmbit laboral, per mitjà d’un acord entre Òmnium Cultural, els sindicats UGT i Comissions Obreres i les patronals Pimec i UEI-Foment del Treball. L’objectiu és fomentar l’ús del català i la cohesió social en l’àmbit laboral.
Aquesta finalitat guanya pes quan el lloc de feina té un marcat caràcter públic, amb atenció a persones, com és el cas d’un hospital, i en un entorn on el volum de pacients de parla catalana és elevat, com és el cas de Sant Celoni. En aquest context, a final de gener la UGT del Vallès Oriental va traslladar la proposta a la secció del centre sanitari: la delegada sindical, Eva Librado, també és la presidenta del comitè d’empresa i membre de la comissió de formació.
“Hi ha molts pacients que es queixen perquè no els atenen en la seva llengua. La resta de cursos són molt gramaticals i a la gent li costa de fer-los, però aquesta proposta era de llengua parlada i amb molta pràctica”, comenta. Van traslladar la proposta a l’empresa, perquè els havia de cedir espais, i ara la direcció ha establert els cursos com a formació obligatòria, de manera que les 20 hores que dura queden compensades dins l’horari laboral.
Els dos formadors encarregats de les sessions han organitzat unes fitxes amb vocabulari divers: “Són sessions dinàmiques, fem moltes activitats, se centren molt en el nostre dia a dia, com parlem als pacients, a la família o al mercat”, explica Natasha Vargas, metgessa d’urgències.
Treballen per reproduir situacions i casos reals
El vocabulari s’escenifica amb sessions pràctiques i immersives en un dels espais habilitats amb llits a l’hospital. D’aquesta manera, els professionals adopten uns quants rols per a posar en pràctica allò que aprenen, per mitjà de simulacions fent tots els papers de l’auca a l’hora d’atendre un pacient.
“Vam començar a treballar amb situacions de la vida diària, com ara anar pel poble demanant adreces, i després vam fer el salt a situacions sanitàries, que ens situen a urgències, en una consulta externa o en una sala d’operacions. I també de comunicació de situacions difícils, com per exemple quan s’ha de traslladar el dol a una persona en català”, detalla Librado.
Amb deu sessions de dues hores en total, cada dimecres a la tarda, la formació ha arribat ara mateix a l’equador, amb tres metges i tres infermeres de participants, tot i que és obert a tots els treballadors de l’àmbit sanitari de l’hospital en sessions futures. “Partim de la base que tots entenen el català i que allò que els costa és, sobretot, la vergonya de parlar-lo i expressar-s’hi”, afegeix la responsable del curs.
Atenció en català
Natasha Vargas va arribar a Catalunya fa cinc anys procedent de Costa Rica i és metgessa d’urgències a l’Hospital de Sant Celoni. De bon començament va entendre la importància del català com a llengua pròpia del país i del fet de poder-la entendre i, amb més habilitat, parlar-la: “Entendre els pacients és important per a tenir-hi una millor comunicació.”
Tot i l’esforç i les ganes que hi posa, admet que també es troba situacions complicades: “Tinc pacients que parlen en català molt de pressa i els he de dir que vagin més a poc a poc.” “És important aprendre la llengua del lloc on vius”, conclou.
Andrea Olaru és una infermera romanesa i fa cinc anys que viu a Catalunya, on es va instal·lar perquè la família de la parella, també romanesa, ja hi vivia. Tracta cada dia amb pacients i admet que saber català és important: “És necessari per a comunicar-t’hi millor.”
També ho veu així una col·lega de professió, Claudia Yadia, natural del Salvador, que també fa cinc anys que viu a Catalunya. “Vaig arribar a Arbúcies i tothom hi parlava en català, va ser una bona immersió.”
Però fa quatre anys que viu a Sant Celoni i intenta de continuar parlant en català: “Intento de parlar una mica de català, sovint em costa, perquè em fa una mica de vergonya equivocar-me.” També s’hi troba Diana Balta, procedent del Perú: “Cada dia parlo amb pacients i he de fer analítiques, i amb la formació espero poder parlar amb més fluïdesa.”
Hi ha casos en què el domini del català ja està més entrenat, com el de Luisa Rodríguez, metgessa d’urgències, natural de l’Argentina i que ja fa vint-i-quatre anys que viu al país. “M’agrada molt el català, l’intento parlar: si no trobo una paraula, la dic en castellà, però per això faig el curs, per guanyar fluïdesa i dicció, perquè a vegades em costa.”
Els casos pràctics que representen al curs l’ajuden molt, assegura, perquè ofereixen la possibilitat de pensar i cercar paraules sense la pressió de trobar-se davant un pacient, amb les necessitats que pot arribar a tenir en un moment concret.
Els formadors asseguren que amb sols cinc sessions els participants ja han fet un gran pas endavant: “Veiem com perden la vergonya. Tot i que hi hagi algú que els digui que no el parlen bé i que és millor que se’ls adrecin en castellà, ells han de veure que ho intenten i tirar-se a la piscina: quan anem de viatge, per exemple, no tots parlem anglès a la perfecció i ens fem entendre”, afegeix Librado.
De fet, cada classe l’acaben amb un “ho hem intentat”, una expressió per a refermar el seu esperit de superació en l’àmbit lingüístic. Aquest esforç també es veu en el dia a dia: “Ara entren als compartiments i utilitzen el català amb els pacients.”
