13.06.2026 - 21:40
La batllessa de València, Maria José Català, ha de comparèixer demà a la comissió de la gota freda del congrés espanyol. El dia 29 d’octubre de 2024, a la ciutat de València, va fer un dia molt fosc i rúfol, no va caure ni una gota de pluja, però hi van morir disset persones. Eren veïns dels barris de la Torre, Castellar-l’Oliveral o el Forn Alcedo, a l’altra banda del Túria, encaixonats dins el nou llit, l’anomenat Pla Sud, i tota mena d’infrastructures, com ara carreteres o vies de tren, que van encaixonar l’aigua. Estaven dins l’àrea d’influència de l’Horta Sud i, per tant, van rebre el mateix embat del barranc de Torrent. Més tard, entre dos quarts de nou i les nou, a localitats com Paiporta o Picanya, això sí, però el mateix.
Això del Pla Sud, que no és una altra cosa que la desviació del riu Túria després de la inundació del 1957, va marcar molt el comportament de Maria José Català. Els dies després de la gota freda, la batllessa es felicitava perquè la infrastructura hidràulica havia funcionat molt bé i, deia, València s’havia salvat de la inundació. S’oblidava, potser de manera inconscient, dels disset veïns que havien mort a l’altra banda del pont que es va anomenar “de la solidaritat”.
A la Torre hi ha un garatge on van morir ofegades vuit persones. La gent ja s’hi refereix com “el garatge de la mort”. Són persones que, quan van veure que començava a venir l’aigua, van voler salvar els cotxes, però una forta onada hi va entrar i els va atrapar.
Una de les persones que va morir és el policia local Rubén Lima, que no tenia intenció de traure el cotxe, però, en sentir els crits dels seus veïns, va baixar a ajudar-los.
El pla d’acció en inundacions
L’any 2018 es va aprovar a València el Pla d’Actuació Municipal contra el risc d’inundacions. El pla detalla què s’ha de fer en cas de previsió de pluges extremes. Diu, per exemple, que l’ajuntament s’ha de comunicar amb els municipis aigües amunt, avisar la població de manera preventiva, coordinar l’evacuació de zones en risc, reforçar els serveis d’emergències, posar a disposició tots els recursos i emprar els canals de comunicació municipals.
El 29 d’octubre del 2024, l’alerta roja es va declarar a dos quarts i sis de set, i la batllessa va convocar el CECOPI, que és l’òrgan de coordinació d’emergències en l’àmbit municipal, a les onze. Va ordenar el tancament de parcs, jardins i cementeris, i va prohibir que es fes esport a l’aire lliure, però no va tancar les escoles, per prevenció, per exemple. Tampoc no va utilitzar la megafonia disponible a les pedanies per a demanar precaució. Els bombers de València van ser molt crítics amb la gestió de Català perquè no va comptar amb ells ni abans, ni durant, ni després de l’emergència.
Abandonament dels veïns
Amb tot, les crítiques més dures la batllessa les va rebre per com va gestionar l’emergència a partir del dia 30. Els veïns de les tres pedanies es queixaven del mateix: l’abandonament que van sentir durant dies. Als parcs hi havia cent cinquanta bombers que no van ser mobilitzats. En els relats que van fer dies després, els bombers explicaven que, fins i tot, es va arribar a proposar que s’activara el Grup de Busseig de manera preventiva.
Tots s’oferien per a anar a treballar en rescats i quedaven astorats quan als barris de València hi havia bombers de Granada, de Màlaga o de Madrid, i els de València, en canvi, no eren mobilitzats. L’única barca dels bombers que va entrar a la Torre ho va fer perquè el bomber es va saltar les ordres rebudes.
La unitat canina de rescat, amb experiència de rescats en el terratrèmol de Turquia, per exemple, no va ser mobilitzada fins el dia 2 de novembre, quan estaven disposats a actuar a primera hora del matí de l’endemà.
Els grups de l’oposició a l’Ajuntament de València van criticar durament la inacció de la batllessa Maria José Català qui, els dies posteriors a la tragèdia, va tenir un perfil baix i evitava sempre que podia la qüestió dels efectes de la gota freda en tres barris de la ciutat que governa. De fet, quan totes les mirades eren posades damunt de Carlos Mazón per la mala gestió de l’emergència, la figura de Català es perfilava com una possible substituta al capdavant de la Generalitat.
De perfil
Quan li preguntaven per Carlos Mazón, va evitar sempre de donar-li un suport explícit com sí que va fer, per exemple, la vice-presidenta Susana Camarero. “Jo vaig estar quaranta-vuit hores sense dormir dirigint l’emergència. Jo sé on vaig ser aquell dia; no sé on va ser cadascú.”
Quatre mesos després de la barrancada l’Ajuntament de València va impulsar una comissió d’investigació sobre la gota freda. Van comparèixer unes quaranta persones, totes de perfil tècnic per a explicar com es pot millorar de cara al futur, però no es van cercar les causes de la tragèdia.
Una altra de les queixes dels veïns era que la batllessa no va trepitjar les pedanies. En un ple extraordinari forçat per l’oposició el mes d’abril del 2025, els veïns de les pedanies hi eren per la falta d’atenció, la falta d’empatia i la falta de mesures de prevenció.
Maria José Català haurà d’anar a declarar al jutjat de Catarroja el 8 de juliol. La jutgessa ha començat una ronda de testificals de batlles i batllesses de poblacions danyades per la gota freda. Fins ara han declarat primers edils del PP i tots s’han queixat del mateix: ningú ens va avisar, ningú ens va donar instruccions. Un dels retrets de l’oposició és que, en el cas de Català, no n’ha fet cap, de retret, en aquest sentit, al CECOPI i a la direcció de l’emergència.
