Opinió

Arxiu

02.07.2022

Closcadelletra (CCCXXX): Escolt fondals a l’interior de les paraules

Voldria suscitar al lector aquest estat en què l’ull s’esvaeix en allò que l’orella recorda


25.06.2022

Closcadelletra (CCCXXIX): Veus en off

L’opalescència de la xafogor no atura les veus ni les emboira, sinó que les clarifica com si amb aquell aire fumós les netejàs


18.06.2022

Closcadelletra (CCCXXVIII): Inventar sempre seguit el present

Escric per robar alguna cosa a l’oblit, al temps


11.06.2022

Closcadelletra (CCCXXVII): T’ho diré en veu baixa

No t’havien dit mai que els que semblen imbècils ho són, més la meitat dels que no ho semblen?


04.06.2022

Closcadelletra (CCCXXVI): Cambra d’ecos o escoltar l’escriptura

"Hi ha dies en què sent el món completament inacabat i on cada cosa que existeix, perfecta i real, es revela en via de metamorfosi"


28.05.2022

Closcadelletra (CCCXXV): Cant allò que ens passa per alt

He estudiat el mal que m’ha ensenyat el bé, i la mentida que m’ha ensenyat la veritat./ Com puc viure el coratge de tots els instants?


21.05.2022

Closcadelletra (CCCXXIV): Pensar i escriure sense accessoris

Cal despullar la intimitat. / Cal trobar la fórmula íntima. / Per aquí va la genètica textual


14.05.2022

Closcadelletra (CCCXXIII): Alliberar-se del pes dels prejudicis, dels llocs comuns, de la rutina pròpia

Vull pescar algunes espurnes del temps d’una vida que facin llum, que desprenguin llum, que infectin de llum, encara que sigui llum negra


06.05.2022

Closcadelletra (CCCXXII): Viure és defensar una forma

El ‘patchwork’ numèric, el món digital, duu promeses i opressions, es dibuixen més interrogants que respostes, més perplexitats que solucions


30.04.2022

Closcadelletra (CCCXXI): Cal llegir amb les orelles

“De vegades, com ara que la llum ha canviat i el cel s’ha convertit en un planter de núvols entintats de carabassa, em ve un títol al cap que podria resumir una vida: el cementeri de les esplendors”


23.04.2022

Closcadelletra (CCCXX): La concisió dels enigmes

"Et podria contar que els meus llavis, que no tenen res a dir, conserven el dibuix del darrer mot que vaig pronunciar"


16.04.2022

Closcadelletra (CCCXIX): Contratemps a favor del temps

"Repetir-nos que el nostre temps no està tancat amb pany, que podem agafar temps, o deixar-lo, segons els atzars de les circumstàncies i les prioritats dels nostres desigs"


09.04.2022

Closcadelletra (CCCXVIII): Sempre estam davant situacions urgents i dramàtiques

"Ador el buit. / Per això li vull fer una casa."


02.04.2022

Closcadelletra (CCCXVII): No dibuix una paraula, sinó una carícia

"Només els meus llavis guarden de tu aquest gust de sal i de llàgrimes"


26.03.2022

Closcadelletra (CCCXVI): Des del patocè

"Com és que l'alteritat és al centre del que ens és més propi?"


19.03.2022

Closcadelletra (CCCXV): Esquers, seductors i perillosos esquers

"Una música tàctil m'embolica i podria caure dins un diàleg de sensualitats o dins un fester de flames"


13.03.2022

Closcadelletra (CCCXIV): Veure la llum darrere la negror

"Em sent com si caminàs entre els annals d'una solitud, com si fos un home òrfic"


05.03.2022

Closcadelletra (CCCXIII): Som l'escena viva

"O escriure també: fer la guerra és senzill, és tornar immòbils els essers animats, separar els peus dels braços i tornar els humans a la matèria"


26.02.2022

Closcadelletra (CCCXII): La vida és una suma de detalls petits

"Que les paraules es facin carn és la meva recerca"


19.02.2022

Closcadelletra (CCCXI): Dubt, cerc, em desplaç sense aturall

"L’infant es perdrà en el laberint de les cartografies del món. Cercarà en va, però de passada haurà nascut una veritat: el del coratjós homenet cercant desesperadament"


12.02.2022

Closcadelletra (CCCX): Ombres de foc

"El castell de flames s'ha esbucat, l'origen i la meta s'han fus, el misteri s'ha extingit, l'enigma s'ha perdut, he passat de la llum a la fosca"


05.02.2022

Closcadelletra (CCCIX): Cadascú sempre està sol

"Ser singular en circumstàncies plurals és una heroïcitat"


29.01.2022

Closcadelletra (CCCVIII): Els mots caminen amb màscara i amb mascara

"Només mir com molt a poc a poc al fons de tot creix un bassal de no res en què veig l'ombra mòbil del meu reflex"


22.01.2022

Closcadelletra (CCCVII): Recollir i interpretar amb tenacitat signes fràgils

"Si no feim viure aquesta potència del dedins les nostres bones intencions no arrelaran en l’acció"


17.01.2022

Closcadelletra (CCCVI): Donar veu

"Donar veu al que es perd sense remei, podria ser una definició d'escriure?"


Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €