Closcadelletra (CXXVII): Fer feina dins el crui

El primer gest és allunyar-se, concentrar-se, esdevenir interiorment allò que es vol dir. Com puc interrompre el renouer i el furor de la història? Com puc aturar el bla-bla-blà i l'agitació m... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.04.18

Closcadelletra (CXX): Amb la força sanadora de la paraula

Mir la coberta de la tomba del capficador greconapolità sostingut dins l'aire entre el trampolí d'una columna i l'aigua de mar. Som a Paestum. Mentida. El meu cap és a Paestum, quan em gravav... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.04.18

Closcadelletra (CXIX): Vull l’ull interior extern que hi vegi alhora pertot

La meva mirada voldria tocar, capturar, agafar el cos que veu i també l’ànima. En aquests temps d’extenuació i salvatgeria cal ser crític, àcid, dissolvent, destructor i eminentment moral ... Closcadelletra, Biel Mesquida

25.03.18

Closcadelletra (CXVIII): Vull navegar lliurement a través dels segles, dels llibres, de les sensacions

He obert la finestra del jardí de pinte en ample. A les branques despullades de l'arbre de Judea s'havien encès teringues de floretineues liles en forma de cor que m'han ferit com una electricita... Closcadelletra, Biel Mesquida

18.03.18

Closcadelletra (CXVII): Els dits de rosa de l’aurora

Veig una pedra bonyarruda que camina aviat. Sent les passes d’un arbre que fuig. Escolt la respiració lenta d’un núvols quasi fixos i cansats. M’emmirall en l’aigua de mar que volei... Closcadelletra, Biel Mesquida

11.03.18

Closcadelletra (CXVI): Allò que és bo és lleuger

Ador les finestres. Darrere aquesta finestra on escric es veu la mar gran, la mar antiga. He de tenir tancat perquè em passaria tot el temps comptant ones i colors. I núvols. Badocant. ... Closcadelletra, Biel Mesquida

4.03.18

Closcadelletra (CXV): Cada instant és el primer i és el darrer

El lledoner del jardí té tot de fulles noves lluents dins el cor d'aquest hivern gelat. Mentida! El lledoner del jardí ha tret tot d'ulls rodons, menudeus i transparents que pengen a centenes de le... Closcadelletra, Biel Mesquida

26.02.18

Closcadelletra (CXIV): Massa renou, massa xep-a-xeps, massa agitació inútil

Visc dins la contradicció. M'agradaria trobar-me en aquell punt de l'esperit de què parlava mestre Breton en què la vida i la mort, el real i l'imaginari, el passat i el futur, el comunicable i ... Closcadelletra, Biel Mesquida

18.02.18

Closcadelletra (CXIII): Perfils, fragments, siluetes, bellumes

Voldria que aquests mots fossin només un mormol sense eco, una vibració imperceptible, una escuma, una irisació. Grafismes exactes, indicis subtils, signes frugals destinats a transcendir-se en ... Closcadelletra, Biel Mesquida

11.02.18

Closcadelletra (CXII): No sabem com viure, no sabem com sobreviure

Res no s'esborra mai del tot. Aquesta pissarreta màgica on s'inscriu i s'escriu l'existència podria ser alguna cosa semblant a això que els diccionaris recullen amb la paraula 'palimpsest': un d... Closcadelletra, Biel Mesquida

4.02.18

Closcadelletra (CXI): No hi ha dos tactes iguals, com no hi ha dues empremtes digitals idèntiques

Mir, una bona estona, el lledoner nu fins que no veig més que la xarxa arborescent dels branquillons plens de notes invisibles que fan sons de pluja. M'entobii, una bona estona. La paraula teix... Closcadelletra, Biel Mesquida

28.01.18

Closcadelletra (CX): La mà que escriu una grafia bategant

L'ull d'una flor d'ametler s'adorm, bressolat pel vent. La cuixa del lledoner vell sense cap fulla tremola, bressolada pel vent. El sexe de la palmera lluitadora canta, bressolat pel vent. La... Closcadelletra, Biel Mesquida

21.01.18

Closcadelletra (CIX): Recordar: qui torna passar pel cor

Plou. Plou damunt la terra de call vermell. Damunt els ullastres malalts, damunt els penya-segats de marbre, damunt el cant dels ocells. Plou damunt les paraules. Una pluja fina, lleugera, co... Closcadelletra, Biel Mesquida

14.01.18

Closcadelletra (CVII): Zombificar els enemics

Cerc les invencions oblidades, les intuïcions estranyes, els fets suggeridors, les coses improbables o plenes de sorpreses. El dia acompanya: les muntanyes de la serra plenes de brodaries de boira... Closcadelletra, Biel Mesquida

7.01.18

Closcadelletra (CVI): Ets conscient de cada instant?

Som un bon escoltador dels consells de l'amic? Cal ser conscient quan t'aixeques, quan fas feina, quan menges, quan estimes, quan jugues, quan et colgues. La mestria de si mateix es troba aquí. ... Closcadelletra, Biel Mesquida

31.12.17

Closcadelletra (CV): Una visió instantània que no s’acaba

Els límits dels meus llenguatges són els límits del meu món propi. Allà on creix el perill, també hi creix el que ens salva. De cada lletra escrita aquí aprenc amb quina aviditat la meva ... Closcadelletra, Biel Mesquida

25.12.17

Closcadelletra (CIV): Endurir-nos sense perdre ni gota de tendresa

El paisatge de fons de les meves lletres és la lluita d'anys i anys, quasi puc dir segles, per les evidències. Ni els meus pre-socràtics, ni els meus moralistes del XVII i XVII francès, ni els ... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.12.17

Closcadelletra (CIII): El començament és el verb

La neu a les muntanyes de la Serra, la fredor als cossos, el pensament que surfeja informacions de massacres i problemes per trobar un fil de serenitat. Veig el real en diferents cares, en perspect... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.12.17

Closcadelletra (CII): Confessió davant una sala plena de gent

Ahir vaig fer una confessió personal davant una sala plena de gent. Hi havia això que ara es diu un públic transversal, però especialment una mala fi de joves amb la frescor oberta d’aquells que... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.12.17

1 2 3 4 5 Següent >

Ús de cookies