ʻOpacificaré les meves fosques i les tractaré en profunditat fins que treguin la seva càrrega de llum.ʼ He escrit aquesta frase damunt un cel d’horabaixa tardoral ple d’un caos de núvols ... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.12.19

Closcadelletra (CC): Com una llum antiga de fons

Ja som dins aquest espai difús, acollidor, infinit d’aquesta pàgina de neu en què una llum quasi imperceptible, oblidada, dóna en realitat, forma, color i figura a la contarella. Pens la tota... Closcadelletra, Biel Mesquida

24.11.19

Closcadelletra (CXCIX): La fragilitat de la condició humana

Oscil tostemps entre la lleugeresa i la profunditat. Fluïdesa de l’hora present, quan el fred s’afica per les encletxes dels canteranos corcats de la carn atupada i la pluja inclement fa malb�... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.11.19

Closcadelletra (CXCVIII): La malenconia dels pailebots

Aquest bram fort i constant de la mar quan romp damunt els roquissars que m'arriba de darrere el bosquet de pins aquest matí tardoral en què sembla que el món s'esbuca no és més que un detall. ... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.11.19

Closcadelletra (CXCVII): Les invencions del desconegut reclamen formes noves

Fa un venteguer. No sents el renou de les branques que van de banda a banda i deixen caure una pluja de fulles que entapissen el sòl d'una tardor viva? Som dins l'harmonia general? Com podri... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.11.19

Closcadelletra (CXCVI): Allò que ve del fons, l’Eros que fa parlar

Dins el camí de la tardor, un sol que crema el cul a les llebres. Un sol que entotsola. Un sol que aguditza la capacitat sensorial i m’ajuda a sortir de les idees preconcebudes per funciona... Closcadelletra, Biel Mesquida

27.10.19

Closcadelletra (CXCV): Les palpitacions del temps són dures i entremaliades

Escriure és sempre amagar alguna cosa. Pens això com si fos un descobriment que fa molt de temps esperava. Record un conte d'Italo Calvino dels anys seixanta, 'L'aventura d'un fotògraf', en q... Closcadelletra, Biel Mesquida

20.10.19

Closcadelletra (CXCIV): Coneixement en forma de carícia

No m'ho diguis, no ho repetesquis, no em facis el cuc de l'orella malalt, ja ho sé: som dins la trinxera, enrevoltats d'altres trinxeres i d'enemics que ataquen arreu arreu i de ferits i de trets, i ... Closcadelletra, Biel Mesquida

13.10.19

Closcadelletra (CXCIII): Res no és definitiu, tot és sempre altre

Desraon, delir, desllig, desfaig, desarm. Vull viure enmig de les onomatopeies! No tolera ningú la lucidesa portada a l'extrem, les ones de xoc i les espirals, el cel tempestuós. L'erupció... Closcadelletra, Biel Mesquida

6.10.19

Closcadelletra (CXCII): Les coses més humils són claus que obren espais profunds

La tardor pren com foc. Entenc sense entendre. Quan entr dins el bosc de pins i ullastres, milers d'esdeveniments suren dins l'aire amb el perfum de podridura noble. M'agenoll, grat la terra ... Closcadelletra, Biel Mesquida

29.09.19

Closcadelletra (CXCI): Perspectiva amb llum d’ombres

La brisa marina s'aixeca, lleugera, amb olor d'algues seques i el perfum fort dels gessamins que ixen de les barreres de la porta del mar. Després la claror agonitza per l'oest i la primera estrel... Closcadelletra, Biel Mesquida

22.09.19

Closcadelletra (CXC): Jardí d’ecos

De vegades pas molt de temps escoltant la persistència d’allò que ja no hi és. Rep aquestes imatges, rep aquestes ombres, rep aquests sons, em vénen aquestes bafarades d’un quasi no-res que... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.09.19

Closcadelletra (CLXXXIX): La llum no es mustia mai

D'ençà que han arribat les pluges (quina alegria per a la terra i la carn resseques!), pas molt de temps contemplant les variacions, violentes i matisades alhora, de la llum de setembre, que és com... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.09.19

Closcadelletra (CLXXXVIII): Cadascú és una obra oberta

Em venen paraules que no treuen cap enlloc. No les decant. No les toc. No les ensum. Les veig com es passegen, suradores, dins el cel del meus pensaments com si fossin cicatrius damunt l�... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.09.19

Closcadelletra (CLXXXVII): La prosa del món i els dies tendres

Amb la frescor de rosa i mel de l’alba decidesc fer una caminada dins el meu Paisatge. Aprenc a observar a n’aquesta hora primera en què no ha arribat la claror calenta i enlluernadora de l’... Closcadelletra,

4.08.19

Closcadelletra (CLXXXVI): Esculpir el temps

Apag un darrere l’altre el tremolor lluminós de les llànties de cera de color de mel que formaven l’horitzó nocturn entre jardí i sementer. L’estany dels nenúfars, il·luminat per dues... Closcadelletra, Biel Mesquida

28.07.19

Closcadelletra (CLXXXV): La respiració de la mar

Des de nin petit m’han encisat els bufadors del mar. Són forats, són escletxes, són cruis del roquissar per on ixen alhora un brollador d’aire i un buf d’aigua, una ona comprimida dins un ... Closcadelletra, Biel Mesquida

21.07.19

Closcadelletra (CLXXXIV): Inventar noves raons de viure és un acte sensual i lluitador

Començar de bell nou: obrir desconegudes escletxes interiors, viatjar en la pell, l'espessor i la fondària de les coses, crear una sobtada invasió de qualitats, fundar una resistència radical, sab... Closcadelletra, Biel Mesquida

14.07.19

Closcadelletra (CLXXXIII): Sempre estam tot sols quan s’acaba el dia

I per això cal, amb la saviesa dels grans mestres, François Cheng o Mercè Rodoreda, preparar-se des de l'alba, o, com a més tard, des del migdia. Aquest horabaixa he fotografiat la simbiosi d'u... Closcadelletra, Biel Mesquida

7.07.19

1 2 3 4 5 6 7 8 Següent >

Ús de cookies

Closcadelletra