Quan vaig llegir fort davant gent molt atenta aquest proverbi de mestre Ramon Llull vaig saber que els mots lul·lians em farien companyia molta d'estona. Aquests dies de boires hevis i ben atapeï... Closcadelletra, Biel Mesquida

16.02.20

Closcadelletra (CCXI): Com puc distingir les veus i els ecos?

Res, absolutament res, ara, és com fa un instant. Particip en aquest canvi continu? Explor això que neix i mor dins mi sempre seguit? D'on ve allò que neix? Cap a on va allò que mor? ... Closcadelletra, Biel Mesquida

9.02.20

Closcadelletra (CCX): Si com un jardiner errabund sembr anomenera, amb segones

Renesc tots els matins amb una certa innocència. És com un exercici de visió, de sensibilitat, de coneixença, una gimnàstica de l'esperit (sabent que l'esperit és el cos i viceversa), una fo... Closcadelletra, Biel Mesquida

2.02.20

Closcadelletra (CCIX): Per afavorir tota llavor de renaixement

Obr d'ampit en ample la finestra sobre la ravenissa blanca dels camps verds. Mir arreu les clapes de llevamans bords que treuen aquestes floretes carbassa com espires. Imit el vell poeta xinès,... Closcadelletra, Biel Mesquida

26.01.20

Closcadelletra (CCVIII): La percepció és ventura

Mentre mir el formiguer, el boïc —aquesta fogatera tumultuosa de branques ardents exsecallades d’un pi vell tapada amb un poc de terra que després farà d’adob—, pens que me’n fot de l’e... Closcadelletra, Biel Mesquida

19.01.20

Closcadelletra (CCVII): Himne sensorial per a l’extensió de la bondat

La banda sonora d'aquest escrit podria ser una proclamació d'orfebreria senzilla: cantussol de teuladers i de rossinyols, xiuxiueig del vent entre l'herbei alt, crepitar de foguerons, agitació dels ... Closcadelletra, Biel Mesquida

12.01.20

Closcadelletra (CCVI): La pell viva encetada d’expressar desig, la solitud i la tendresa

Els llibres, acaramullats damunt la taula en un desordre caòtic al costat de l’ordinador i d’un gerro irisat de vidre de Murano amb un branquilló de llorer, em fan ganes de saquejar i sacsejar... Closcadelletra, Biel Mesquida

5.01.20

Closcadelletra (CCV): El sentit en el so

A partir de cert punt no hi ha retorn. És aquest punt que vull atènyer. Vaig trobar aquestes dues frases en una llibreta de notes antiga on escrivia allò que em passava pel cap, que trobava en u... Closcadelletra, Biel Mesquida

29.12.19

Closcadelletra (CCIV): Cap a la fraternal generositat

Darrere els vidres hi ha més vent que 'Al vent', l'estimada cançó de Raimon. Dins les paraules que voldria escriure hi ha més vent que defora. El vent del món? Estic ple de traces que l'... Closcadelletra, Biel Mesquida

22.12.19

Closcadelletra (CCIII): L’aire que calla

Estic entre l’extravagància i ‘lo pasivo’. M’explicaré un poc davall una clarorada solar d’aquesta tardor que tant ens ofega de pluges com ens obre un matí assolellat que crema el cul ... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.12.19

Closcadelletra (CCII): No és mai tard per a dir a algú que l’estimes

Fa un dia sense cap núvol, claríssim, d’un blau celeste quasi blanc. Primavera d’hivern en punt. Veig com els arbres i les tortugues del jardí han entrat en una dormida que alentirà les seve... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.12.19

Closcadelletra (CCI): Viure és ser feliç

ʻOpacificaré les meves fosques i les tractaré en profunditat fins que treguin la seva càrrega de llum.ʼ He escrit aquesta frase damunt un cel d’horabaixa tardoral ple d’un caos de núvols ... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.12.19

Closcadelletra (CC): Com una llum antiga de fons

Ja som dins aquest espai difús, acollidor, infinit d’aquesta pàgina de neu en què una llum quasi imperceptible, oblidada, dóna en realitat, forma, color i figura a la contarella. Pens la tota... Closcadelletra, Biel Mesquida

24.11.19

Closcadelletra (CXCIX): La fragilitat de la condició humana

Oscil tostemps entre la lleugeresa i la profunditat. Fluïdesa de l’hora present, quan el fred s’afica per les encletxes dels canteranos corcats de la carn atupada i la pluja inclement fa malb�... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.11.19

Closcadelletra (CXCVIII): La malenconia dels pailebots

Aquest bram fort i constant de la mar quan romp damunt els roquissars que m'arriba de darrere el bosquet de pins aquest matí tardoral en què sembla que el món s'esbuca no és més que un detall. ... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.11.19

Closcadelletra (CXCVII): Les invencions del desconegut reclamen formes noves

Fa un venteguer. No sents el renou de les branques que van de banda a banda i deixen caure una pluja de fulles que entapissen el sòl d'una tardor viva? Som dins l'harmonia general? Com podri... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.11.19

Closcadelletra (CXCVI): Allò que ve del fons, l’Eros que fa parlar

Dins el camí de la tardor, un sol que crema el cul a les llebres. Un sol que entotsola. Un sol que aguditza la capacitat sensorial i m’ajuda a sortir de les idees preconcebudes per funciona... Closcadelletra, Biel Mesquida

27.10.19

Closcadelletra (CXCV): Les palpitacions del temps són dures i entremaliades

Escriure és sempre amagar alguna cosa. Pens això com si fos un descobriment que fa molt de temps esperava. Record un conte d'Italo Calvino dels anys seixanta, 'L'aventura d'un fotògraf', en q... Closcadelletra, Biel Mesquida

20.10.19

Closcadelletra (CXCIV): Coneixement en forma de carícia

No m'ho diguis, no ho repetesquis, no em facis el cuc de l'orella malalt, ja ho sé: som dins la trinxera, enrevoltats d'altres trinxeres i d'enemics que ataquen arreu arreu i de ferits i de trets, i ... Closcadelletra, Biel Mesquida

13.10.19

1 2 3 4 5 6 7 8 9 Següent >

Ús de cookies

Closcadelletra