Dins el camí de la tardor, un sol que crema el cul a les llebres. Un sol que entotsola. Un sol que aguditza la capacitat sensorial i m’ajuda a sortir de les idees preconcebudes per funciona... Closcadelletra, Biel Mesquida

27.10.19

Closcadelletra (CXCV): Les palpitacions del temps són dures i entremaliades

Escriure és sempre amagar alguna cosa. Pens això com si fos un descobriment que fa molt de temps esperava. Record un conte d'Italo Calvino dels anys seixanta, 'L'aventura d'un fotògraf', en q... Closcadelletra, Biel Mesquida

20.10.19

Closcadelletra (CXCIV): Coneixement en forma de carícia

No m'ho diguis, no ho repetesquis, no em facis el cuc de l'orella malalt, ja ho sé: som dins la trinxera, enrevoltats d'altres trinxeres i d'enemics que ataquen arreu arreu i de ferits i de trets, i ... Closcadelletra, Biel Mesquida

13.10.19

Closcadelletra (CXCIII): Res no és definitiu, tot és sempre altre

Desraon, delir, desllig, desfaig, desarm. Vull viure enmig de les onomatopeies! No tolera ningú la lucidesa portada a l'extrem, les ones de xoc i les espirals, el cel tempestuós. L'erupció... Closcadelletra, Biel Mesquida

6.10.19

Closcadelletra (CXCII): Les coses més humils són claus que obren espais profunds

La tardor pren com foc. Entenc sense entendre. Quan entr dins el bosc de pins i ullastres, milers d'esdeveniments suren dins l'aire amb el perfum de podridura noble. M'agenoll, grat la terra ... Closcadelletra, Biel Mesquida

29.09.19

Closcadelletra (CXCI): Perspectiva amb llum d’ombres

La brisa marina s'aixeca, lleugera, amb olor d'algues seques i el perfum fort dels gessamins que ixen de les barreres de la porta del mar. Després la claror agonitza per l'oest i la primera estrel... Closcadelletra, Biel Mesquida

22.09.19

Closcadelletra (CXC): Jardí d’ecos

De vegades pas molt de temps escoltant la persistència d’allò que ja no hi és. Rep aquestes imatges, rep aquestes ombres, rep aquests sons, em vénen aquestes bafarades d’un quasi no-res que... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.09.19

Closcadelletra (CLXXXIX): La llum no es mustia mai

D'ençà que han arribat les pluges (quina alegria per a la terra i la carn resseques!), pas molt de temps contemplant les variacions, violentes i matisades alhora, de la llum de setembre, que és com... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.09.19

Closcadelletra (CLXXXVIII): Cadascú és una obra oberta

Em venen paraules que no treuen cap enlloc. No les decant. No les toc. No les ensum. Les veig com es passegen, suradores, dins el cel del meus pensaments com si fossin cicatrius damunt l�... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.09.19

Closcadelletra (CLXXXVII): La prosa del món i els dies tendres

Amb la frescor de rosa i mel de l’alba decidesc fer una caminada dins el meu Paisatge. Aprenc a observar a n’aquesta hora primera en què no ha arribat la claror calenta i enlluernadora de l’... Closcadelletra,

4.08.19

Closcadelletra (CLXXXVI): Esculpir el temps

Apag un darrere l’altre el tremolor lluminós de les llànties de cera de color de mel que formaven l’horitzó nocturn entre jardí i sementer. L’estany dels nenúfars, il·luminat per dues... Closcadelletra, Biel Mesquida

28.07.19

Closcadelletra (CLXXXV): La respiració de la mar

Des de nin petit m’han encisat els bufadors del mar. Són forats, són escletxes, són cruis del roquissar per on ixen alhora un brollador d’aire i un buf d’aigua, una ona comprimida dins un ... Closcadelletra, Biel Mesquida

21.07.19

Closcadelletra (CLXXXIV): Inventar noves raons de viure és un acte sensual i lluitador

Començar de bell nou: obrir desconegudes escletxes interiors, viatjar en la pell, l'espessor i la fondària de les coses, crear una sobtada invasió de qualitats, fundar una resistència radical, sab... Closcadelletra, Biel Mesquida

14.07.19

Closcadelletra (CLXXXIII): Sempre estam tot sols quan s’acaba el dia

I per això cal, amb la saviesa dels grans mestres, François Cheng o Mercè Rodoreda, preparar-se des de l'alba, o, com a més tard, des del migdia. Aquest horabaixa he fotografiat la simbiosi d'u... Closcadelletra, Biel Mesquida

7.07.19

Closcadelletra (CLXXXII): No crec el que em dius, crec en la manera com ho dius

L'humà és un teixit que s'esquinça amb molta de facilitat. Duc un esqueix que em fa sofrir. Duc un esqueix que em fa pensar. Duc un esqueix que em fa sentir. Duc un esqueix que em fa xi... Closcadelletra, Biel Mesquida

30.06.19

Closcadelletra (CLXXXI): Acaron la pols que queda dels mots dits, desdits

Molts de matins, just aterrar dels somnis oblidats, revisit els meus intents de llum i de nit. El flux de pensaments, reminiscències i nostàlgies que m’enterboleix podria evocar el lirisme tr... Closcadelletra, Biel Mesquida

23.06.19

Closcadelletra (CLXXX): Aprendre a veure-hi de tots els costats alhora

Mir a ran de terra i veig un conjunt de coses pobres, insignificants, fràgils, lleugeres: aquest verd que ja engrogueix a les totes de les espigues de l’ordi, la senyera d’un vermell esclatant d�... Closcadelletra, Biel Mesquida

16.06.19

Closcadelletra (CLXXIX): Damunt la serenitat dels turons

Record una pel·lícula de Rosa Vergés protagonitzada per un japonès a Barcelona al qual no s'aturaven de passar-li coses: l'atropellaven, li robaven la càmera, queia per unes escales del metro, es... Closcadelletra, Biel Mesquida

9.06.19

Closcadelletra (CLXXVIII): Entre la bellesa i la veritat

És el lloc on es troba l’escriptor, el poeta, encara que l’amic Keats digués que eren sinònims. Aquesta primavera d’estiu, quan camín per les dreceres que no duen enlloc, quan mir els est... Closcadelletra, Biel Mesquida

2.06.19

1 2 3 4 5 6 7 8 Següent >

Ús de cookies

Closcadelletra