La banda sonora d'aquest escrit podria ser una proclamació d'orfebreria senzilla: cantussol de teuladers i de rossinyols, xiuxiueig del vent entre l'herbei alt, crepitar de foguerons, agitació dels ... Closcadelletra, Biel Mesquida

12.01.20

Closcadelletra (CCVI): La pell viva encetada d’expressar desig, la solitud i la tendresa

Els llibres, acaramullats damunt la taula en un desordre caòtic al costat de l’ordinador i d’un gerro irisat de vidre de Murano amb un branquilló de llorer, em fan ganes de saquejar i sacsejar... Closcadelletra, Biel Mesquida

5.01.20

Closcadelletra (CCV): El sentit en el so

A partir de cert punt no hi ha retorn. És aquest punt que vull atènyer. Vaig trobar aquestes dues frases en una llibreta de notes antiga on escrivia allò que em passava pel cap, que trobava en u... Closcadelletra, Biel Mesquida

29.12.19

Closcadelletra (CCIV): Cap a la fraternal generositat

Darrere els vidres hi ha més vent que 'Al vent', l'estimada cançó de Raimon. Dins les paraules que voldria escriure hi ha més vent que defora. El vent del món? Estic ple de traces que l'... Closcadelletra, Biel Mesquida

22.12.19

Closcadelletra (CCIII): L’aire que calla

Estic entre l’extravagància i ‘lo pasivo’. M’explicaré un poc davall una clarorada solar d’aquesta tardor que tant ens ofega de pluges com ens obre un matí assolellat que crema el cul ... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.12.19

Closcadelletra (CCII): No és mai tard per a dir a algú que l’estimes

Fa un dia sense cap núvol, claríssim, d’un blau celeste quasi blanc. Primavera d’hivern en punt. Veig com els arbres i les tortugues del jardí han entrat en una dormida que alentirà les seve... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.12.19

Closcadelletra (CCI): Viure és ser feliç

ʻOpacificaré les meves fosques i les tractaré en profunditat fins que treguin la seva càrrega de llum.ʼ He escrit aquesta frase damunt un cel d’horabaixa tardoral ple d’un caos de núvols ... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.12.19

Closcadelletra (CC): Com una llum antiga de fons

Ja som dins aquest espai difús, acollidor, infinit d’aquesta pàgina de neu en què una llum quasi imperceptible, oblidada, dóna en realitat, forma, color i figura a la contarella. Pens la tota... Closcadelletra, Biel Mesquida

24.11.19

Closcadelletra (CXCIX): La fragilitat de la condició humana

Oscil tostemps entre la lleugeresa i la profunditat. Fluïdesa de l’hora present, quan el fred s’afica per les encletxes dels canteranos corcats de la carn atupada i la pluja inclement fa malb�... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.11.19

Closcadelletra (CXCVIII): La malenconia dels pailebots

Aquest bram fort i constant de la mar quan romp damunt els roquissars que m'arriba de darrere el bosquet de pins aquest matí tardoral en què sembla que el món s'esbuca no és més que un detall. ... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.11.19

Closcadelletra (CXCVII): Les invencions del desconegut reclamen formes noves

Fa un venteguer. No sents el renou de les branques que van de banda a banda i deixen caure una pluja de fulles que entapissen el sòl d'una tardor viva? Som dins l'harmonia general? Com podri... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.11.19

Closcadelletra (CXCVI): Allò que ve del fons, l’Eros que fa parlar

Dins el camí de la tardor, un sol que crema el cul a les llebres. Un sol que entotsola. Un sol que aguditza la capacitat sensorial i m’ajuda a sortir de les idees preconcebudes per funciona... Closcadelletra, Biel Mesquida

27.10.19

Closcadelletra (CXCV): Les palpitacions del temps són dures i entremaliades

Escriure és sempre amagar alguna cosa. Pens això com si fos un descobriment que fa molt de temps esperava. Record un conte d'Italo Calvino dels anys seixanta, 'L'aventura d'un fotògraf', en q... Closcadelletra, Biel Mesquida

20.10.19

Closcadelletra (CXCIV): Coneixement en forma de carícia

No m'ho diguis, no ho repetesquis, no em facis el cuc de l'orella malalt, ja ho sé: som dins la trinxera, enrevoltats d'altres trinxeres i d'enemics que ataquen arreu arreu i de ferits i de trets, i ... Closcadelletra, Biel Mesquida

13.10.19

Closcadelletra (CXCIII): Res no és definitiu, tot és sempre altre

Desraon, delir, desllig, desfaig, desarm. Vull viure enmig de les onomatopeies! No tolera ningú la lucidesa portada a l'extrem, les ones de xoc i les espirals, el cel tempestuós. L'erupció... Closcadelletra, Biel Mesquida

6.10.19

Closcadelletra (CXCII): Les coses més humils són claus que obren espais profunds

La tardor pren com foc. Entenc sense entendre. Quan entr dins el bosc de pins i ullastres, milers d'esdeveniments suren dins l'aire amb el perfum de podridura noble. M'agenoll, grat la terra ... Closcadelletra, Biel Mesquida

29.09.19

Closcadelletra (CXCI): Perspectiva amb llum d’ombres

La brisa marina s'aixeca, lleugera, amb olor d'algues seques i el perfum fort dels gessamins que ixen de les barreres de la porta del mar. Després la claror agonitza per l'oest i la primera estrel... Closcadelletra, Biel Mesquida

22.09.19

Closcadelletra (CXC): Jardí d’ecos

De vegades pas molt de temps escoltant la persistència d’allò que ja no hi és. Rep aquestes imatges, rep aquestes ombres, rep aquests sons, em vénen aquestes bafarades d’un quasi no-res que... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.09.19

Closcadelletra (CLXXXIX): La llum no es mustia mai

D'ençà que han arribat les pluges (quina alegria per a la terra i la carn resseques!), pas molt de temps contemplant les variacions, violentes i matisades alhora, de la llum de setembre, que és com... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.09.19

1 2 3 4 5 6 7 8 9 Següent >

Ús de cookies

Closcadelletra