Ensum amb tota l'ànima la bellesa antiga dels lliris d'olor enlairats dalt del trònxol enravenat a la vorera del caminal i s'aixeca tot un paisatge d'infantesa que em deixa entabanat d'una fortor al... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.05.20

Closcadelletra (CCXXV): Cant l’ànima, l’alè vital

Voldria viure en el coratge de tots els instants. Voldria escriure amb aquesta vibració vitenca que hi ha en l'aire i en l'espai tot el temps. Voldria escoltar l'espai respirar. Voldria esco... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.05.20

Closcadelletra (CCXXIV): El temps és cada vegada més nou

Caminava per foravila amb el sol alt de primavera. De cop m'ha envestit l'aroma forta d'herba tallada de fresc. He ensumat com una bèstia salvatge, amb tot el musell enravenat. He cercat la font d'aq... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.05.20

Closcadelletra (CCXXIII): Tots som fills de tots

Mentre escric gir sovint els ulls cap a la mar, que comença una agitació forta que treu del clavecí dels cocons plens de sol i de sal les notes d'un divertiment de Mozart. El vent del sud aixeca al... Closcadelletra, Biel Mesquida

26.04.20

Closcadelletra (CCXXII): Cuida’t, si us plau

Plou, plou lentament sobre totes les coses. Plou, plou serenament sobre totes les coses. Plou, plou a poc a poc i tots els paisatges s'unifiquen. Plou, plou silenciosament i les ombres esdeve... Closcadelletra, Biel Mesquida

19.04.20

Closcadelletra (CCXXI): Cant a la vitalitat humana

En la negranit amb constel·lacions d’aquests dies d’exili interior plens d’angoixes i de dolors, d’incerteses i de maldecaps voldria produir amb mots planers un augment de llum, una brillanto... Closcadelletra, Biel Mesquida

12.04.20

Closcadelletra (CCXX): Cap a un elogi de la creactivitat

M'he despert amb un somni terrible, angoixós, estremidor: hi havia una finestra per la qual m'havia d'escapar d'un perill i la guardava una serp enroscada a un pal, que treia i amagava la llengua bí... Closcadelletra, Biel Mesquida

5.04.20

Closcadelletra (CCXIX): Ned dins la natura com dins el teu cor

Mon amour. Escric mon amour i tot comença a tremolar: el cervell, la taula, l'ordinador, els vidres, els arbres, els niguls, el bosquet, el safareig, el terrer, les parets, la serra, el cel i la m... Closcadelletra, Biel Mesquida

29.03.20

Closcadelletra (CCXVIII): Tots som matèria humana vulnerable

Fa trons i llamps darrere les vidrieres. Fa primavera esclatant darrere les vidrieres. Fa coratge i combat darrere les vidrieres. Fa dolor i malaltia darrere les vidrieres. Fa entrega i ge... Closcadelletra, Biel Mesquida

22.03.20

Closcadelletra (CCXVI): Torre d’ivori

Se m'ocorren, en aquests dies malanats, ideones senzilles, simplicíssimes i perfumades d'audàcia amb un dring que crec que no es correspon a allò que tothom espera en temps de pandèmia. Voldria... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.03.20

Closcadelletra (CCXV): L’única llum que compta: el detall infinit

Record que en moltes tombes etrusques de terra cuita que hi ha al museu del Louvre es veu sovint una dona que duu un ventall a la mà; la mort i la lleugeresa, la gràcia, l'encant, el joc i aquest al... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.03.20

Closcadelletra (CCXIV): Ets una partícula inclassificable

Així m’encens. Quan no et veig, ni et toc i et sent. Quan ets il·localitzable. Quan sembles frívol i ets molt seriós. Quan no vas de res. Quan viatges, fins i tot sense moure’t.... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.03.20

Closcadelletra (CCXIII): Anomenera en punt

Poal, ventijol, camada, oratge, sabata, presó, regadora, camí, deixant, feresa, costa, ofec, seguici, broma, caliportal, esfera, perfum, dolor, paper, silenci, misèria, tendresa, picapedrer, benvin... Closcadelletra, Biel Mesquida

23.02.20

Closcadelletra (CCXII): Auciu paor ab amor e no amor ab paor

Quan vaig llegir fort davant gent molt atenta aquest proverbi de mestre Ramon Llull vaig saber que els mots lul·lians em farien companyia molta d'estona. Aquests dies de boires hevis i ben atapeï... Closcadelletra, Biel Mesquida

16.02.20

Closcadelletra (CCXI): Com puc distingir les veus i els ecos?

Res, absolutament res, ara, és com fa un instant. Particip en aquest canvi continu? Explor això que neix i mor dins mi sempre seguit? D'on ve allò que neix? Cap a on va allò que mor? ... Closcadelletra, Biel Mesquida

9.02.20

Closcadelletra (CCX): Si com un jardiner errabund sembr anomenera, amb segones

Renesc tots els matins amb una certa innocència. És com un exercici de visió, de sensibilitat, de coneixença, una gimnàstica de l'esperit (sabent que l'esperit és el cos i viceversa), una fo... Closcadelletra, Biel Mesquida

2.02.20

Closcadelletra (CCIX): Per afavorir tota llavor de renaixement

Obr d'ampit en ample la finestra sobre la ravenissa blanca dels camps verds. Mir arreu les clapes de llevamans bords que treuen aquestes floretes carbassa com espires. Imit el vell poeta xinès,... Closcadelletra, Biel Mesquida

26.01.20

Closcadelletra (CCVIII): La percepció és ventura

Mentre mir el formiguer, el boïc —aquesta fogatera tumultuosa de branques ardents exsecallades d’un pi vell tapada amb un poc de terra que després farà d’adob—, pens que me’n fot de l’e... Closcadelletra, Biel Mesquida

19.01.20

Closcadelletra (CCVII): Himne sensorial per a l’extensió de la bondat

La banda sonora d'aquest escrit podria ser una proclamació d'orfebreria senzilla: cantussol de teuladers i de rossinyols, xiuxiueig del vent entre l'herbei alt, crepitar de foguerons, agitació dels ... Closcadelletra, Biel Mesquida

12.01.20

1 2 3 4 5 6 7 8 9 Següent >

Ús de cookies

Closcadelletra