Closcadelletra (CXLI): Tastar la percepció

Tot va començar amb aquesta frase del títol que se'm va ficar per dedins com un agent provocador. Fa dies que em moc per territoris en què la desafecció del mot i les coses que m'enrevolten s�... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.07.18

Closcadelletra (CXXXIV): La mirada és l’erecció de l’ull

Els camps es mouen per la calor calitjosa. L'aigua s'ensenya a través de la set. L'èxtasi a través de l'espasme. La pau per les batalles. La terra per les mars que has trepitjat. L'a... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.07.18

Closcadelletra (CXXXIII): Contra l’amarament de l’atenció

Avui, quan m'he despert, com si la nit fos inventora de creixença, tots els agapants blaus del jardí havien florit. Les tiges que ixen d'un brollador verd es mouen luxuriants. Havia somiat que... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.07.18

Closcadelletra (CXXXII): Cap a la potència d’un no saber savi

Per a Svetlana Aleksiévitx. He llegit molt, he oblidat molt. M'he rentat la cara i els pensaments amb aigua de roses serenada per les forces magnètiques ('electromagnètiques', seria més exacte... Closcadelletra, Biel Mesquida

24.06.18

Closcadelletra (CXXXI): El coratge de tots els instants

Acab de mirar la lluna en forma de cella de princesa mora de les mili una nits i he pensat que la separació entre el dir i el veure es fa de cada vegada més gran. Vivim dins un món de cada vegad... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.06.18

Closcadelletra (CXXX): Fidelitat indestructible a l’essencial

Allò que cerc, allò que intent, allò per la qual cosa lluit, allò que desig, allò que vull, allò tan mal de fer. Escric entre pàgines de vent. Umpl espai amb concentrats de silenci. Se... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.06.18

Closcadelletra (CXXIX): Carrer del pensament

Això no és un títol. És un carrer amb una escola d'infants amb nom de lluna a la dreta, i una clínica petita amb nom de Picasso a l'esquerra, amb un tram que pega a un parc amb pins d'ombra i ... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.06.18

Closcadelletra (CXXVIII): Et vull enverinar de tendresa

Voldria ser com un albelló de maig a punt de rompre. Voldria que els mots que escriuré et fessin espirejar els ulls i tremolar el llavi inferior. Voldria, esvolategant unes grans ales blanques... Closcadelletra, Biel Mesquida

27.05.18

Closcadelletra (CXXVII): Fer feina dins el crui

Sempre he sabut, encara que no sigui bo de dir, que en la nostra malmenada natura hi ha punts de cristal·lització i materialització d'energia. Si algú fes una geografia dels llocs sagrats, sagr... Closcadelletra, Biel Mesquida

20.05.18

Closcadelletra (CXXVI): Escric en veu baixa i una mica tremolosa

Per oposar-me al truller violent del món que m'ataca de pertot. Per poder descriure amb exactesa els pànics contemporanis. Per descobrir claus que em donin accés al món. Per fugir d'una c... Closcadelletra, Biel Mesquida

13.05.18

Closcadelletra (CXXV): Sent el crit de l’enganyapastors: rodet de fil de tinta

Som dins l'ascensió lenta i fatal del bosc de la nit que em crema per dedins sense espires ni flama. Mir quasi de reüll com s'omplen d'ombra els pètals d'una rosa que he collit amb excés (i que... Closcadelletra, Biel Mesquida

6.05.18

Closcadelletra (CXXIV): El coratge de tots els instants

Cal girar-se, sense fatiga i sense atur, per tots els costats. Cal cercar l'or del temps que cap tràfic financer pot fer servir. Cal no limitar mai el nostre desig de llibertat. Cal lluitar... Closcadelletra, Biel Mesquida

29.04.18

Closcadelletra (CXXIII): Llegir fa tornar guapos

Tota escriptura és una reescriptura. Em vénen frases sinuoses, que pantaixen per una angoixa adornada d'un pler sensual, inacabables espirals de subordinades que esbrellen el temps sensible i, so... Closcadelletra, Biel Mesquida

22.04.18

Closcadelletra (CXXII): On creix el perill creix el que ens salva

La calma no existeix més que en el conflicte. La mateixa contemplació és el resultat d'una violència. La principal qualitat d'un escriptor és ser receptiu. Ser fidel a la potència de la... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.04.18

Closcadelletra (CXXI): La vista no ha d’amagar la visió

El primer gest és allunyar-se, concentrar-se, esdevenir interiorment allò que es vol dir. Com puc interrompre el renouer i el furor de la història? Com puc aturar el bla-bla-blà i l'agitació m... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.04.18

Closcadelletra (CXX): Amb la força sanadora de la paraula

Mir la coberta de la tomba del capficador greconapolità sostingut dins l'aire entre el trampolí d'una columna i l'aigua de mar. Som a Paestum. Mentida. El meu cap és a Paestum, quan em gravav... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.04.18

Closcadelletra (CXIX): Vull l’ull interior extern que hi vegi alhora pertot

La meva mirada voldria tocar, capturar, agafar el cos que veu i també l’ànima. En aquests temps d’extenuació i salvatgeria cal ser crític, àcid, dissolvent, destructor i eminentment moral ... Closcadelletra, Biel Mesquida

25.03.18

Closcadelletra (CXVIII): Vull navegar lliurement a través dels segles, dels llibres, de les sensacions

He obert la finestra del jardí de pinte en ample. A les branques despullades de l'arbre de Judea s'havien encès teringues de floretineues liles en forma de cor que m'han ferit com una electricita... Closcadelletra, Biel Mesquida

18.03.18

Closcadelletra (CXVII): Els dits de rosa de l’aurora

Veig una pedra bonyarruda que camina aviat. Sent les passes d’un arbre que fuig. Escolt la respiració lenta d’un núvols quasi fixos i cansats. M’emmirall en l’aigua de mar que volei... Closcadelletra, Biel Mesquida

11.03.18

1 2 3 4 5 6 Següent >

Ús de cookies