Em venen paraules que no treuen cap enlloc. No les decant. No les toc. No les ensum. Les veig com es passegen, suradores, dins el cel del meus pensaments com si fossin cicatrius damunt l�... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.09.19

Closcadelletra (CLXXXVII): La prosa del món i els dies tendres

Amb la frescor de rosa i mel de l’alba decidesc fer una caminada dins el meu Paisatge. Aprenc a observar a n’aquesta hora primera en què no ha arribat la claror calenta i enlluernadora de l’... Closcadelletra,

4.08.19

Closcadelletra (CLXXXVI): Esculpir el temps

Apag un darrere l’altre el tremolor lluminós de les llànties de cera de color de mel que formaven l’horitzó nocturn entre jardí i sementer. L’estany dels nenúfars, il·luminat per dues... Closcadelletra, Biel Mesquida

28.07.19

Closcadelletra (CLXXXV): La respiració de la mar

Des de nin petit m’han encisat els bufadors del mar. Són forats, són escletxes, són cruis del roquissar per on ixen alhora un brollador d’aire i un buf d’aigua, una ona comprimida dins un ... Closcadelletra, Biel Mesquida

21.07.19

Closcadelletra (CLXXXIV): Inventar noves raons de viure és un acte sensual i lluitador

Començar de bell nou: obrir desconegudes escletxes interiors, viatjar en la pell, l'espessor i la fondària de les coses, crear una sobtada invasió de qualitats, fundar una resistència radical, sab... Closcadelletra, Biel Mesquida

14.07.19

Closcadelletra (CLXXXIII): Sempre estam tot sols quan s’acaba el dia

I per això cal, amb la saviesa dels grans mestres, François Cheng o Mercè Rodoreda, preparar-se des de l'alba, o, com a més tard, des del migdia. Aquest horabaixa he fotografiat la simbiosi d'u... Closcadelletra, Biel Mesquida

7.07.19

Closcadelletra (CLXXXII): No crec el que em dius, crec en la manera com ho dius

L'humà és un teixit que s'esquinça amb molta de facilitat. Duc un esqueix que em fa sofrir. Duc un esqueix que em fa pensar. Duc un esqueix que em fa sentir. Duc un esqueix que em fa xi... Closcadelletra, Biel Mesquida

30.06.19

Closcadelletra (CLXXXI): Acaron la pols que queda dels mots dits, desdits

Molts de matins, just aterrar dels somnis oblidats, revisit els meus intents de llum i de nit. El flux de pensaments, reminiscències i nostàlgies que m’enterboleix podria evocar el lirisme tr... Closcadelletra, Biel Mesquida

23.06.19

Closcadelletra (CLXXX): Aprendre a veure-hi de tots els costats alhora

Mir a ran de terra i veig un conjunt de coses pobres, insignificants, fràgils, lleugeres: aquest verd que ja engrogueix a les totes de les espigues de l’ordi, la senyera d’un vermell esclatant d�... Closcadelletra, Biel Mesquida

16.06.19

Closcadelletra (CLXXIX): Damunt la serenitat dels turons

Record una pel·lícula de Rosa Vergés protagonitzada per un japonès a Barcelona al qual no s'aturaven de passar-li coses: l'atropellaven, li robaven la càmera, queia per unes escales del metro, es... Closcadelletra, Biel Mesquida

9.06.19

Closcadelletra (CLXXVIII): Entre la bellesa i la veritat

És el lloc on es troba l’escriptor, el poeta, encara que l’amic Keats digués que eren sinònims. Aquesta primavera d’estiu, quan camín per les dreceres que no duen enlloc, quan mir els est... Closcadelletra, Biel Mesquida

2.06.19

Closcadelletra (CLXXVII): Confins, esperançadors confins de la lentitud

Fa nits que pens en la lentitud. Mestre Harald Weinrich em deia fa poc que la cultura també és un antídot contra l'omnipotència de la velocitat en quasi tots els altres dominis de la vida. C... Closcadelletra, Biel Mesquida

26.05.19

Closcadelletra (CLXXVI): Tocar la pell de l’aire

M’agradava el gust de la vinagrella i rosegar els primers ametlons. Hi havia un perfum d’herbamel al caminoi que duia a la bassa on agafava granots. Els núvols eren vaixells que em feien ci... Closcadelletra, Biel Mesquida

19.05.19

Closcadelletra (CLXXV): En una gota d’aigua de pluja puc veure un abisme

Estic en un ambient tendre i familiar que resta infinitament misteriós i llunyà. 'Guarda intacta la feblesa', em diu una veu per dedins. La terra fa olor de fum. Les ombres entre les sis i ... Closcadelletra, Biel Mesquida

12.05.19

Closcadelletra (CLXXIV): Enlloc i per totes bandes és la poesia

Les margalides grogues que en aquests moments envaeixen el camp mal conrat em tallen l’alè. Sembla que canten amb el seu groc diamantí de petits sols, tallats per les mans d’un obrador d’Am... Closcadelletra, Biel Mesquida

5.05.19

Closcadelletra (CLXXIII): Aigua en flames

Què fas? Un raid en l'inarticulat! Ele! Destram la intriga de cada dia com una aventura de l'esperit. Desnarr fil per fil, nus per nus, ordit i trama, conceptes i accions, veu i música, ... Closcadelletra, Biel Mesquida

28.04.19

Closcadelletra (CLXXII): No sentis res o sent fins al final

Ahir no podia amb la meva ànima i em va venir al cap aquell desig foll de tota la vida: ser un pare del desert. Onsevulla que pens trob arenes engolidores. El desert et devia donar una banda de... Closcadelletra, Biel Mesquida

21.04.19

Closcadelletra (CLXXI): Paper que vol beure tinta

Sent la solitud, el temor i el desig de poesia. Més enllà, el que es pot dir és un crit mut. Qui acull s'enriqueix, qui exclou s'empobreix. Qui viu de vida, sobreviu. Som la pedra fogue... Closcadelletra, Biel Mesquida

14.04.19

Closcadelletra (CLXX): Les paraules amb taques de saladina tenen gust de mar

No ho sé dir d’altra manera. Ja no hi ha el crit despertador del pare per anar a pescar. Ja no hi ha la línia groga que creix a l’horitzó. Ja no hi ha aquest estat entresomnis, entrepa... Closcadelletra, Biel Mesquida

7.04.19

1 2 3 4 5 6 7 8 Següent >

Ús de cookies

Closcadelletra