Conservar la calma entre els cervelltrèmols combatius per un cantó i les estultícies estatalitzades per l’altre, l’atmosfera de la lluita actual (la lluita de sempre), és la condició primera ... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.09.17

Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració

Em sent i em sé dins un territori movedís, passeig un camp de mines invisible sota els peus, la inclemència dels temps no em deixa arrecerar-me enlloc, hi ha esquerdes arreu arreu, no em pot rescab... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.09.17

Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins

Arrossegar-me per la claror capvespral és un dels meus entreteniments més senzills. I cucavelejant per la muntanya russa de la festa de llums que s’esvaeixen m’arriben camades i dreceres que em ... Closcadelletra, Biel Mesquida

30.07.17

Closcadelletra (LXXXIV): L’expressió del cos: lloc de coneixença

Com puc escriure els entre-dos, els no-resos, les miques de temps, la trama de la poesia fresca que és l’essència de la vida? Com puc escriure una manera simple de pensar amb metàfores, de la ... Closcadelletra,

23.07.17

Closcadelletra (LXXXIII): Ara no hi ha renaixença sinó desnaixença: vius i ungles!

Perquè no puc oblidar mai el dolor de la història contemporània de suara mateix escric el que escric. Quan aquest esgrafiador va saber de segur que tenia més passat que futur es va produir, sen... Closcadelletra, Biel Mesquida

16.07.17

Closcadelletra (LXXXII): El meteor de l’instant

En el taller perpetu de la meva escriptura (meva? Ha! Ha! Ha!) voldria conrear una distanciació —per enfocar els ob-jectes, les co-ses, les per-sones—, amb una mescladissa d’impregnació percep... Closcadelletra, Biel Mesquida

9.07.17

Closcadelletra (LXXXI): Escriure, escandir el temps

La navegació odisseica m'amara per totes bandes. Sentir, amb tota l'ànima, com Oriol Ponsatí-Murlà recita Odissea, segon darrere segon, quinze hores seguides, tots els hexàmetres del text hom�... Closcadelletra, Biel Mesquida

2.07.17

Closcadelletra (LXXX): Jardí d’aurora

Cada pensament és un destí, cada acció és una fulla. Tenc davant el safareig rodó com un sol verd que entinten els dits de rosa del matí ixent... Un capfic de peix i ned fent voltes. A ... Closcadelletra, Biel Mesquida

25.06.17

Closcadelletra (LXXIX): Concentra’t en el que compta!

Ni pa. Ni brollador. Ni cadira. Ni safareig. Ni escrit. Ni sol. Ni agapant. Ni remor. Ni daltabaix. Ni llumeneret. Ni pedra. Ni lectura. Ni xiuxiueig. Ni frenesia. Ni càntic. Ni desolació. Ni subtil... Closcadelletra, Biel Mesquida

18.06.17

Closcadelletra (LXXVIII): Com una mar d’espigues

Mir els líquens de les pedres antigues de paret seca amb una mescla de curiositat i de veneració. Semblen escriptures xifrades que cal llegir amb cura, amb atenció, amb paciència i amb esforç (se... Closcadelletra, Biel Mesquida

11.06.17

Closcadelletra (LXXVII): Imatges de cal·ligrafia

Fa vent. Fa sol. Se senten els trons d’una tempesta llunyana. Els teuladers refilen com si xisclassin de ràbia. Em capfic en les darreres absències que em fan mal. Temps feixuc. Tenc ganes d’... Closcadelletra, Biel Mesquida

4.06.17

Closcadelletra (LXXV): Petjar fonaments profunds

Un desig que la lletra del mestre em desperta: voldria que els meus mots fossin una escletxa o un caminoi per a la mirada. Tenc moltes de ganes d’ensenyar-me a mi mateix amb una certa disciplina ... Closcadelletra, Biel Mesquida

28.05.17

Closcadelletra (LXXIV): Filosofia musiquera de finitud

Escric dins l’instant. Voldria que les meves paraules tinguessin una llum interior que vibràs i irradiàs, sense atur. Eixampl el cel, allarg l’horitzó, faig desaparèixer els personatges, dib... Closcadelletra, Biel Mesquida

21.05.17

Closcadelletra (LXXIII): La terra i els temps pinten a totes

Escriure sobre escorces de pell no és una idea rara. Certs moments, quan les paraules esdevenen origen del sentit, font de llum, pedrafogueres d'estels –lluïssors voladores i efímeres–, em tem ... Closcadelletra, Biel Mesquida

14.05.17

Closcadelletra (LXXII): Viure capes de mots damunt mots

Assaig. Faig proves. Tap una frase amb una altre frase. Cal·ligrafii ombres. Pens tota casta de tècniques que em facin possible l'impossible: poder expressar allò que veig i no he pogut... Closcadelletra, Biel Mesquida

7.05.17

Closcadelletra (LXXI): Escoltar la llum de cada dia

Totes les finestres de ca nostre sempre en obres són un panorama sobre la poesia del món. De vegades ho faig sense pensar: me’n vaig cap a aquell rectangle de la paret, obr els vidres, destrav ... Closcadelletra, Biel Mesquida

30.04.17

Closcadelletra (LXIX): L’experiència consisteix a veure-ho tot per primera vegada

Arrib del viatge. La casa m’espera. Mir cada cosa com a nova de trinca. Pos música. Les notes amaren l’aire i em deixen mig estormiat. Pens: som al meu país, al meu lloc: som a una terra estrany... Closcadelletra, Biel Mesquida

23.04.17

Closcadelletra (LXVIII): Tanc els ulls del cap, obr els ulls del cos

Tanc els ulls del cap i sé que puc veure moltes de coses invisibles que s’amaguen dins les turbulències i inseguretats d’uns dies (temps?) convulsos en què només la calidesa dels amadors em po... Closcadelletra, Biel Mesquida

16.04.17

Closcadelletra (LXVI): La glòria fràgil de la primavera

Voldria dir les coses de cada dia amb mots de festa. Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules. Voldria escoltar Chopin que conta a Delacroi... Closcadelletra, Biel Mesquida

2.04.17

< Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent >

Ús de cookies

Closcadelletra