És el lloc on es troba l’escriptor, el poeta, encara que l’amic Keats digués que eren sinònims. Aquesta primavera d’estiu, quan camín per les dreceres que no duen enlloc, quan mir els est... Closcadelletra, Biel Mesquida

2.06.19

Closcadelletra (CLXXVII): Confins, esperançadors confins de la lentitud

Fa nits que pens en la lentitud. Mestre Harald Weinrich em deia fa poc que la cultura també és un antídot contra l'omnipotència de la velocitat en quasi tots els altres dominis de la vida. C... Closcadelletra, Biel Mesquida

26.05.19

Closcadelletra (CLXXVI): Tocar la pell de l’aire

M’agradava el gust de la vinagrella i rosegar els primers ametlons. Hi havia un perfum d’herbamel al caminoi que duia a la bassa on agafava granots. Els núvols eren vaixells que em feien ci... Closcadelletra, Biel Mesquida

19.05.19

Closcadelletra (CLXXV): En una gota d’aigua de pluja puc veure un abisme

Estic en un ambient tendre i familiar que resta infinitament misteriós i llunyà. 'Guarda intacta la feblesa', em diu una veu per dedins. La terra fa olor de fum. Les ombres entre les sis i ... Closcadelletra, Biel Mesquida

12.05.19

Closcadelletra (CLXXIV): Enlloc i per totes bandes és la poesia

Les margalides grogues que en aquests moments envaeixen el camp mal conrat em tallen l’alè. Sembla que canten amb el seu groc diamantí de petits sols, tallats per les mans d’un obrador d’Am... Closcadelletra, Biel Mesquida

5.05.19

Closcadelletra (CLXXIII): Aigua en flames

Què fas? Un raid en l'inarticulat! Ele! Destram la intriga de cada dia com una aventura de l'esperit. Desnarr fil per fil, nus per nus, ordit i trama, conceptes i accions, veu i música, ... Closcadelletra, Biel Mesquida

28.04.19

Closcadelletra (CLXXII): No sentis res o sent fins al final

Ahir no podia amb la meva ànima i em va venir al cap aquell desig foll de tota la vida: ser un pare del desert. Onsevulla que pens trob arenes engolidores. El desert et devia donar una banda de... Closcadelletra, Biel Mesquida

21.04.19

Closcadelletra (CLXXI): Paper que vol beure tinta

Sent la solitud, el temor i el desig de poesia. Més enllà, el que es pot dir és un crit mut. Qui acull s'enriqueix, qui exclou s'empobreix. Qui viu de vida, sobreviu. Som la pedra fogue... Closcadelletra, Biel Mesquida

14.04.19

Closcadelletra (CLXX): Les paraules amb taques de saladina tenen gust de mar

No ho sé dir d’altra manera. Ja no hi ha el crit despertador del pare per anar a pescar. Ja no hi ha la línia groga que creix a l’horitzó. Ja no hi ha aquest estat entresomnis, entrepa... Closcadelletra, Biel Mesquida

7.04.19

Closcadelletra (CLXIX): Som i no som

Visc aquest temps de canvi estacional com el sorgiment d’una ufana de poesia. Les fressèlies sanguínies dins un gerro verd amb aigua fins al coll a la biblioteca. Els remolins de lluna entre... Closcadelletra, Biel Mesquida

31.03.19

Closcadelletra (CLXVIII): No us oblidàssiu mai els uns dels altres, amics

Dues ones es peguen de front i queda l’aire encès. Unir velocitat i calma. Fer lenta la urgència. Festina lente. Combat entre l’intens i el breu. Una espira entre dues fosques: la... Closcadelletra, Biel Mesquida

24.03.19

Closcadelletra (CLXVII): No sé si he fet llarg amb aquesta conversa o la música de la voluptuositat

Tenc el cos baldat com si m’haguessin pegat una pallissa de ca. Per què sovint he d’aprendre lliçons a bastonades? Era l’aprenentatge dels animals quan jo era petit. (El padrí pegava am... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.03.19

Closcadelletra (CLXVI): La ressonància va més enllà que la paraula

Començ fort. Així com vius, llegeixes. Torna-m’hi torna-hi! Faig l’apologia sistemàtica i necessària d’un cert art de viure. Lluit contra l’atròfia de les sensacions i la pèr... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.03.19

Closcadelletra (CLXV): Vull escriure amb tinta de bondat en un món malèfic

Un escriptor generós, baldament ell no ho sàpiga, em diu: quan ja no et quedi res, sigues fidel a la teva infància. Cerc una prosa amb capacitat tàctil, olfactiva i asserenadora que m’ajudi a... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.03.19

Closcadelletra (CLXIII): L’ombra de l’arbre i altres dites que amaguen el bosc

Ho escric des del principi: cantaré aquesta gran ombra que dóna sentit i claredat a la mirada neta. Mirau el meu camí. No hi ha passes. Mirau la meva mar. No hi ha aigua. Mirau el me... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.02.19

Closcadelletra (CLXII): Vivim dins una societat delirant, cal no oblidar-ho mai

Un amic m’aconsellava: un escriptor no ha de contar la seva vida així com l’ha viscuda, sinó viure-la tal com la contarà. No vaig entendre per què em deia això. No he decidit escriure cap ... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.02.19

Closcadelletra (CLXI): Miniatura gegant per transformar l’existència

Una amiga m'envia un poema popular que ha trobat dins una pepa japonesa: 'Així és la vida / Caure set cops / I aixecar-se'n vuit.' Quan acab de llegir aquests mots, el descoratjament, que em pers... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.02.19

Closcadelletra (CLX): Esperar, guardar, posar atenció: treballs d’amor perduts

Cantaré la magnificència de les esperes. Diré el dolor de les esperes. Rememoraré els records de les esperes. Ploraré la ferida de les esperes. Faré sonar la música dels mots perqu�... Closcadelletra, Biel Mesquida

27.01.19

Closcadelletra (CLIX): Descarregar tots els sons i començar una harmonia novella

Pel turó, per la drecera, a través de les mates, pel parc, per les troanes, a través de l'aigua de la font, pel bosquet, a través del foc, pel sementer llaurat, corr, més de pressa que l'esfera d... Closcadelletra, Biel Mesquida

20.01.19

< Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Següent >