Closcadelletra (LXII): Saba frisosa del batec novell

«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»

Closcadelletra (LXI): Cerc un art de viure cada instant

«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»

L'ànima és la forma del cos

Closcadelletra (LX) de Biel Mesquida

Closcadelletra (LIX): Un món infinitament misteriós i calm

«Vull romandre calm per poder fruir i sofrir aquest present on moltes de coses ressonen d’una forma cridanera, especialment aquests essers humans impotents i enrabiats per la guillotina de la història»

Closcalletra (LVIII): El vent del món

Closcadelletra (LVII): Cal ser donadors

«Calen donadors en temps d'indiferència dels uns amb els altres, temps d'abandó dels anònims, dels desconeguts, dels estrangers, dels desheretats, dels miserables, dels estranys, dels refugiats i dels no refugiats, dels forasters, dels externs»

Closcadelletra (LVI): Els miralls no dormen mai

«La colonització dels cervells està és marxa? Sí, però els contraverins es produeixen dins la fosca, dins la clandestinitat»

Closcadelletra (LV): El combat humanal

«L’escriptura és aquesta veu que jutja la vida des d’una consciència sempre present de la mort»

Closcadelletra (LIV): El pols del ritme

«Vull cantar els mots amarats de l’energia de viure i els mots que ens ajuden a viure, ai las!»

Closcadelletra (LIII): Eau de joie

«Mir el lledoner, que només conserva a les branques nues algunes fullineues grogoses que encara no s’han desprès de l’arbre»

Closcadelletra (LII): Viure la fragilitat dels instants

«El fet de meditar, de pensar, de representar amb constància la mort, m’ha fet donar un màxim preu a cada instant de la meva vida»

Closcadelletra (LI): 'Acaronem els detalls'

«Acaron amb el pensament detalls d’un no-res que esdevenen els instants d’una vida que s’escapa per les escletxes del temps»

Closcadelletra (L): Tot comença i acaba quan fas el caragolí

«No vulguis aturar les hores i els crepuscles»

Closcadelletra (XLIX): 'Frapats' d'efímer i de lleugeresa

«Voldria aprendre a observar: l’ull, l’orella, els reflexos, el sentit de l’olfacte, la lluita»

Closcadelletra (XLVIII): Superposicions d'instants

«La revelació del passat és un record del present»

A favor d'Asli Erdogan, escriptora empresonada

Closcadelletra XLVII, de Biel Mesquida

Closcadelletra (XLXVI): Dia històric

«Cal organitzar una resistència de poesia, de ciència, de música, d’informació, d’art, de bellesa, a cada instant i no importa on, un refugi en un món desfigurat, arruïnat, mercantil, bàrbar»

Closcadelletra (XLV): Cant natural

«El vaig veure: un ropit, un pit roig, que semblava caigut dins la mort des d’un vers de la Dickinson»

Closcadelletra (XLIV): Friable tempesta d'aram

«Com són les llengües de les coses? Mudes?»

Closcadelletra (XLIV): Ser mortal és una condició de l'art

«L’essencial passa per un dit i una boca, un fal·lus i una ferida oberta»

Closcadelletra (XLIII): Pensar, escriure sense accessoris

«Ser un agent secret que no fa coses més que per compte propi, sense sou de partit, de nació, d’estat o d’ideologia, qualsevol»

Closcadelletra (XLII): Fer vergues de llamp

«No vull cap plany, sinó la joia permanent»

Closcadelletra (XLI): Deixants

«L’acceptació dels meus límits, una compassió major cap als altres, una atenció més alta a les necessitats dels que m’envolten»

Closcadelletra (XL): Llegesc

«He vist una fotografia de Jeff Wall titulada 'Destroyed Room'. La compraria. I, a més a més, m'ha donat un títol»

Closcadelletra XXXIX: Escrit damunt la mar antiga

Biel Mesquida ens ofereix un nou capítol de Closcadelletra · Fotografia de Jean-Marie del Moral