Closcadelletra (XCIV): Cal ser com l'aigua: no la pot ferir res

«Cerc el mateix però cada vegada diferent quan hi ha un cos que no és com els altres, estrany, gran, petit, malalt, sa, molt sexual o gens»

Closcadelletra (XCIII): Allà on creix el perill, hi creix allò que ens salva

Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?

Closcadelletra (XCII): Cerc com un poeta xinès, Zhuangzi, la tranquil·litat en el desordre

«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»

Closcadelletra (XCI): Cos i esperit en un camp magnètic de benestar

Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.

Closcadelletra (XC): Suscitar l’esperit de resistència

«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»

Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració

«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»

Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins

«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»

Closcadelletra (LXXXIV): L’expressió del cos: lloc de coneixença

«Com puc escriure unes frases que jazzegin malenconioses, però d’una malenconia que duu en si mateixa el seu propi antídot, la seva pròpia serenitat?»

Closcadelletra (LXXXIII): Ara no hi ha renaixença sinó desnaixença: vius i ungles!

«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»

Closcadelletra (LXXXII): El meteor de l’instant

«Els instants són els estels que formen el panotrama d’una vida»

Closcadelletra (LXXXI): Escriure, escandir el temps

«La poesia odisseica ha estat un bon contraverí, un antídot, per a tanta pandèmia sense ritme, sense sentit, sense vivor humanera»

Closcadelletra (LXXX): Jardí d’aurora

«Tot d’una cerc un antídot, un pensament actiu: L’amor és extremadament contagiós»

Closcadelletra (LXXIX): Concentra't en el que compta!

«Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?»

Closcadelletra (LXXVIII): Com una mar d'espigues

«Mir aquestes quatre paraules de tant en tant per donar-me coratge»

Closcadelletra (LXXVII): Imatges de cal·ligrafia

«Hi ha tants d’angles d’atac i tants de punts de vista sota els quals es pot considerar o descriure el món!»

Closcadelletra (LXXV): Petjar fonaments profunds

«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»

Closcadelletra (LXXIV): Filosofia musiquera de finitud

«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»

Closcadelletra (LXXIII): La terra i els temps pinten a totes

«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»

Closcadelletra (LXXII): Viure capes de mots damunt mots

«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»

Closcadelletra (LXXI): Escoltar la llum de cada dia

«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»

Closcadelletra (LXIX): L'experiència consisteix a veure-ho tot per primera vegada

«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»

Closcadelletra (LXVIII): Tanc els ulls del cap, obr els ulls del cos

«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»

Closcadelletra (LXVI): La glòria fràgil de la primavera

«Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules»

Closcadelletra (LXIV): La força de la bellesa

«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»

Closcadelletra (LXIII): El present absolut