Escultures de Llull, Martorell i March de Miquel Barceló. Autor: Jean Marie del Moral

Faré el lleu per la boca i diré: mata, cap blau, esparrall, malura, procés, rialla, bessó, espoli, clariana, pellucar, llicorella, albó, desconcert, espai, aquarel·la, foto, jaç, respirador, enfonyall, passejar, desig, retrospectiu, calze, pulla, friccionar, descurar, lleterola, constel·lació, diac, resta, crida, bòlit, negranit, fugir, nigul, experimentació, bot, ocellar, designi, mar, calipàndria, roser, frissar, desmai, resolució, xicra, alenar, pungent, inici.

Això que acabes d’escoltar no és una llista de mots entre comes. De cap manera. És la supuració lentíssima d’una veu que intenta desxifrar els camins del relat impossible, la comprensió de les profunditats nervioses, la recerca apassionada del tacte de les paraules que espiregen sentits a voler com el diamant que enlluerna arestes, o la pedra foguera que peteja universos.

En tota empresa artística hi ha el desig de ser comprès, de ser estimat, de ser interessant als ulls d’algú.

Com els cercles concèntrics d’ones que fa una pedra que tires a la superfície de l’aigua tranquil·la d’un safareig, així són els esdeveniments d’una vida: cercles concèntrics d’ones que es creuen, que s’entrecanvien, que s’encavalquen, que es tallen, que es perden.

Els esdeveniments de la meva vida repercuteixen fins a l’infinit en la consciència, van i vénen del passat al futur, s’escampen com ecos que ressonen, es teixeixen i s’esfilagassen, es munten i s’esbuquen. Quasi sempre tot passa simultàniament, per afegitó.

I no coincidesc mai d’una forma sencera amb el que faig, no som allà on em pensava ser. Entre les meves accions i jo hi ha una bretxa: és a l’exterior on passa tot.

I apareix, senzilla i crua, una troballa: la vertadera memòria és l’oblit.

Escriure no seria contar una història, sinó filar i evocar allò que l’envolta, inventar fragments mòbils que suren i surfegen el text i restitueixen la inestabilitat dels records que sempre són (de tan poc fiables) confusos.

Escriure es fer veure la història i la seva irrealitat, tot allò que hi ha però podria no ser-hi, o ser intercanviable o fútil.

Escriure és tramar absències.

Biel Mesquida

Escolteu ací l’autor recitant el seu text:

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.