Biel Mesquida omple de poesia i compromís el Palau de la Música

L’escenari modernista del Palau, cobert amb unes lones amb el lema “Poesia és lluita” –també present a la samarreta del protagonista–, donava la benvinguda al Premi d’Honor de Lletres Catalanes 2026, Biel Mesquida Amengual, rebut amb una ovació entusiàstica. Tan sols algú com aquest poeta, biòleg, periodista i col·laborador de VilaWeb –on cada diumenge publica la secció Closcadelletra– podia aconseguir que Lluís Llach, retirat de fa gairebé vint anys, tornés a seure al piano per interpretar el Viatge a Itaca. Dos vells amics i companys de pis, relligats per un Kavafis que Mesquida va fer llegir a Llach. No tan sols li va fer llegir el vell poeta neohel·lènic, sinó que a vint anys va orientar-lo “cap al recte camí dels Països Catalans, i cap a altres desviacions”, ha recordat el cantant de Verges. “No amollis, Lluís”, l’ha acomiadat Mesquida, assegut a l’escenari com a protagonista i, alhora, testimoni de l’homenatge que ha combinat música i poesia aquest vespre al Palau de la Música Catalana.

Janksy i Blanca Llum Vidal han recitat Trast. “De la poesia n’ha fet espai de resistència”, ha dit l’editor, traductor i poeta Antoni Clapés, abans de donar pas a una glossa poètica. L’actriu Pepa López ha llegit un fragment d’Els missatgers no arriben mai, el monòleg d’aires clàssics per a tres actrius que va ser la primera incursió de Mesquida en el teatre. Una altra gran i vella amiga, Maria del Mar Bonet, que ha recordat que es van conèixer a quinze anys, ha comparegut a l’escenari emocionada i acompanyada de Borja Penalba, per a interpretar “Blaus i sol de roses blanques”, de Blai Bonet. Però no solament de vells amics s’ha omplert l’escenari de la seu de l’Orfeó Català, perquè si una cosa ha sabut fer el flamant premiat és connectar amb les noves generacions poètiques, com ara Adrià Targa, que ha llegit “Lluita de classes”, d’El bell país on els homes desitgen els homes, i Mireia Calafell, que ha posat veu al Carpe momentum.

Una lluita per la llibertat de les persones, totes, i els pobles, com el nostre

“Per això cal treballar”, ha dit el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich: per la llibertat de les persones i dels pobles, també del nostre. A Catalunya i als Països Catalans, contra el regionalisme i la disgregació, “contra la minorització i l’esquarterament cultural que ataca per totes bandes”. 

Nascut a Castelló de la Plana, mallorquí per família i vinculat estretament amb Barcelona, on va fer els estudis, Biel Mesquida representa com cap altre escriptor de la literatura catalana la idea de Països Catalans. “Avui celebrem la perseverança d’una llengua, una cultura i una identitat per sobreviure i enfortir-se, malgrat totes les forces en contra. Per això, en temps d’incertesa, desconcert i amenaces, no podem perdre el nord: més llengua catalana per a tothom, més escola sempre i tota en català per a tots, i més cultura per a tothom”, ha dit Antich.

I, finalment, després del lliurament del guardó, obra d’Ernest Altés, ha arribat el moment més esperat pel públic: el discurs del premiat, no avorrit ni previsible –com no ho és mai–, ple de contingut sucós i clams estentoris, bellament confegit i torrencial de mots. En absència destacada del president Salvador Illa, l’han pogut escoltar el president del parlament, Josep Rull, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, entre més autoritats. No s’ho ha volgut perdre l’expresidenta de les Illes, Francina Armengol, presidenta del Congrés espanyol, que ha passat d’escoltar Lleó XIV al matí a Mesquida a la tarda.

Biel Mesquida, l’honor és nostre. pic.twitter.com/Np5MBJccdX

— Òmnium Cultural (@omnium) June 8, 2026

No ha deixat res per verd i ha superat les expectatives. Amb un començament en què ha recordat, ben oportunament, el catalanisme d’Antoni Gaudí, no ha passat per alt la lluita dels mestres, al País Valencià i a Catalunya avui, el 2013 a les Illes i sempre a la Bressola de Catalunya Nord i a l’Alguer: “On hi hagi un mestre, que els polítics acalin el cap empegueïts. No hem arribat fins aquí per perdre’ns en laberints de burocràcia i equilibris de quedar bé. En Biel Mesquida és escola en català, arrelada i resistent.” Tampoc no ha deixat de reivindicar el català com a pal de paller de la nació i la independència i la unitat dels Països Catalans: “Hi ha una sola llengua i és la catalana. Res més a dir o tot a dir, però en català. Una sola llengua, un sol poble, una sola nació.” La lluita contra la censura i per la llibertat de Pablo Hasel i tots els represaliats, en favor de l’acolliment dels emigrants, de la ciència i la cultura com a fonaments d’un país lliure i just, i “la llibertat de pensar, viure i estimar”, davant el feixisme. Tot això abans d’acabar amb un bon consell per a tothom: “Viviu, estimau i boixau en pau.”