El TSJ avala la consulta sobre la llengua base impulsada pel govern de Mazón

El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ha avalat la consulta sobre la llengua base a les escoles impulsada per la Generalitat en aplicació de la denominada llei de llibertat educativa. La sala contenciosa administrativa ha desestimat el recurs presentat per membres de Compromís contra l’ordre que regulava la votació de les famílies i considera ajustat a dret el procediment desplegat pel govern de Carlos Mazón.

La consulta, feta l’any passat, era una de les peces centrals de la reforma educativa impulsada pel conseller José Antonio Rovira i va generar una forta contestació política, sindical i social. Entitats en defensa de la llengua, sindicats educatius i associacions de famílies van denunciar que el sistema afavoria la segregació lingüística i podia accelerar el retrocés del català a les aules.

Els recurrents sostenien que l’ordre presentava defectes de forma i qüestionaven, entre més aspectes, l’obligació de participar-hi telemàticament i la manca d’una memòria econòmica. També advertien que el model posava en perill l’aprenentatge equilibrat de les dues llengües oficials i podia contribuir a la minorització del català.

La sentència refusa aquests arguments. Segons la sala, els demandants no han aportat proves suficients que acrediten que el català deixe de ser llengua vehicular o que la norma vulnere l’estatut d’autonomia o la jurisprudència constitucional. El tribunal diu que les advertències sobre una possible minorització del català es basen en “arguments retòrics mancats de fonament” i considera que no s’ha demostrat cap vulneració efectiva dels drets lingüístics.

Els magistrats també assumeixen el criteri de la Generalitat quan remarquen que la consulta ja s’ha fet i que no consten reclamacions significatives sobre discrepàncies entre els resultats publicats i els vots emesos. La resolució arriba gairebé dos anys després de l’aprovació de la llei 1/2024, coneguda com a llei Rovira, que va substituir el model lingüístic anterior per un sistema que permet a les famílies d’influir en la llengua base de l’ensenyament dels fills.

Quan s’ha sabut la sentència, el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha assegurat que el pronunciament judicial representava un aval a la política lingüística del govern valencià. La sentència encara es pot recórrer al Tribunal Suprem espanyol. A més, continuen oberts uns altres fronts judicials i polítics contra la llei, que ha estat combatuda per sindicats, entitats cíviques i partits de l’oposició d’ençà de l’aprovació.