07.06.2026 - 09:45
|
Actualització: 07.06.2026 - 10:02
Darrere de la informació falsa que el diari El Mundo va publicar el 2014 sobre un suposat compte de Xavier Trias a Suïssa hi havia el ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz, segons que va explicar Francisco Martínez, el seu número 2 llavors, a Leire Díez. Les investigacions sobre la trama protagonitzada per aquesta militant socialista assenyalen que Díez hauria maniobrat per a cercar irregularitats en el passat de jutges, fiscals i guàrdies civils que investigaven el PSOE, i per tant hauria cercat informació sobre l’Operació Catalunya i Fernández Díaz.
Díez va citar Martínez el juliol del 2024 amb la promesa de millorar-li la situació judicial a canvi d’informació rellevant sobre l’actuació corrupta de la cúpula policíaca del Ministeri de l’Interior durant el mandat del PP. Martínez ja era processat en el cas Kitchen i la fiscalia demanava per a ell fins a quinze anys de presó. En aquella reunió, Martínez va explicar a Díez detalls rellevants d’una de les operacions impulsades des del Ministeri de l’Interior per a desacreditar dirigents independentistes, la de Trias. La militant socialista va enregistrar la conversa, que ara ha estat incorporada al sumari del cas que instrueix el jutge Santiago Pedraz i en què ella mateixa és investigada.
En aquest àudio, que ha avançat eldiario.es i a què ha tingut accés VilaWeb, Francisco Martínez i Leire Díez tenen aquesta conversa:
Francisco Martínez: Tot era fals. Jo m’estic excusant, també. Però bé, entendràs que en part també és el que he de fer. És clar, és que a nosaltres el Gordo [Enrique García Castaño, comissari en cap de la UCAO] ens explica que [la informació del compte de Trias] és d’un policia. Llavors, com pot donar una informació falsa? Una altra cosa és que després es filtri. I el filtrador número u ja et pots imaginar qui és. A Jorge [Fernández Díaz], això de filtrar, és que el posava… No sé com ho va filtrar ni de quina manera ni res, això ja ho feia ell parlant amb els Pedrojotas [director aleshores de El Español], els Casimiros [El Mundo] o el mateix Villarejo.
Leire Díez: O amb Esteban o amb Inda.
Francisco Martínez: Però l’informe de Trias se suposa que era un informe que havia fet un paio que feia anys que col·laborava amb la policia espanyola i que l’havia fet perquè era en un lloc privilegiat i tenia accés a moltíssima informació. Toca’t els collons. És clar, si aquest informe, que com a informe d’intel·ligència pot passar, com a informe d’intel·ligència val, és perquè tu el donis als investigadors de la UDEF perquè ho confirmin… Però si resulta que a qui el dones és a El Mundo, doncs l’has cagada.
Leire Díez: Que ja has fet la cosa mediàtica…
Francisco Martínez: Perquè si a sobre surts fent tota mena de soroll amb el compte, no sé què… I després resulta que és mentida. Eh? És a dir, això com a informe d’intel·ligència és vàlid, eh… Perfectament, però no per incorporar-lo a un sumari tal qual. I, sens dubte, no per donar-lo a la premsa.
Leire Díez: Que és el que feia amb tot.
Francisco Martínez: Sí, sí, però no és el mateix tenir un informe de la policia que s’ha enviat al jutjat cinc i que es filtra després d’haver-lo enviat al jutjat cinc, que un informe d’una cosa que encara no s’investiga. Que t’enxampen segur. Tots els governs han filtrat, tots els partits han filtrat (…) El problema és que no crec que sigui l’únic polític, ni de bon tros. Però Jorge [Fernández Díaz] era un polític a qui li encantava filtrar.
En definitiva, en la conversa amb Leire Díez, el número dos d’Interior assenyala que el problema d’aquella informació falsa sobre Trias és que la UDEF no la va investigar, sinó que es va filtrar molt abans a El Mundo per culpa de l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz.
Trias era batlle de Barcelona quan El Mundo va publicar que havia tingut, durant anys, un compte obert a UBS (Union de Banques Suisses) i que el febrer del 2013 l’havia traspassat a una entitat d’Andorra amb un saldo de 12,9 milions d’euros. Trias va trigar vint-i-quatre hores a acreditar que no tenia ni havia tingut cap compte en aquells bancs amb seu a Ginebra. Trias va denunciar aquests fets i es va querellar contra l’aleshores ministre de l’Interior per violació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics. Però el Tribunal Suprem espanyol va rebutjar la iniciativa i va reiterar la doctrina de la sala penal contrària a admetre com a base d’una querella fets que només se sostenen en informacions publicades als mitjans de comunicació.
