Un intrús a Perpinyà
Quan el delegat de la Generalitat a Perpinyà refusa d’usar "Catalunya Nord" per anomenar Catalunya Nord, no és per cap pretesa neutralitat: és per submissió
Nens ferits i malcriats que, quan s’hi han pogut tornar, han convertit el planeta en el seu camp de joc, el seu Call of Duty, el seu Monopoly
Ser independentista és tindre memòria des del 1714 fins a la línia Vic-Puigcerdà, la de Barcelona-València a baixa velocitat o la gimcana per a arribar a Ulldecona
Hi ha alguna cosa que uneix els qui han passat per l’experiència íntima de posar un genoll a terra per pidolar l’atenció del seu gat
“Com?”, “què?”, “no t’entenc”: així s’esvaeixen els somriures als taulells, a les barres, als passadissos comercials. Salta un clic i en sec ja no ets client, ets català
No sé en quin moment vam badar que, trenta anys més tard, els fills d’aquells hòmens que prometien, els plançons dels pares entregats i guais, van pel camí de ser més retrògrads fins i tot que els seus avis
De cop, el professor de mates és un privilegiat que no es mereix de viure on vivia, que si ho arribem a saber l'hauríem anat a treure de casa naltros mateixos amb aquestes mans
L’ètica periodística d'ometre l’origen, l’ètnia o la religió dels implicats en delictes si no és rellevant per a entendre els fets, atrau eixams d’usuaris afamats per saber
Si la fallida dels sistemes públics de pensions és el foc, el fum són les lleis que miren d’allunyar la jubilació al màxim possible dels nostres horitzons
La coincidència és poderosa, vull dir la de la puixança de les xarxes socials i l’enfonsament de tanta canalla, tanta alhora, la més protegida, vetllada i encotonada de la història
Quin respecte espereu, si no us vau saber fer respectar per senyors respectables? Quin respecte esperàveu d'ells, gates maules?
Com ha pogut passar? Teníem un pacte amb el 2025: la vida ens hi portaria com l’aigua d’un riu, més tecnològics, més savis, més perfectes, més rics
Hi ha gent que senzillament voldria poder dir “deixo el Nadal” amb la mateixa naturalitat que qui diu “jo no celebro el sant” o “ja no menjo carn”
Tècnicament, quina diferència hi ha entre tindre i no tindre prohibit el català per a fer vida a Barcelona, a València, a Perpinyà o a Palma?
Vam voler fer xiquets feliços abans que no instruïts, i ara tenim xiquets que no són ni feliços ni instruïts
Un dels arguments més esgrimits pels observadors és si negar el pa i la sal a un condemnat no és sentenciar-lo a una segona pena, una de social i estomacal afegida a la judicial
No sé com es concilia el plany que els catalans no tenen descendència amb la defensa d’un sistema que contribueix netament a la infecunditat
Quina patinada tan redona, tan perfecta, tan il·lustrativa del socialisme sucursalista metropolità, si és que ja en queda cap altre
Aquella promesa de llibertat d’expressió, d’informació en cru, ara sí que sí, només el poble salva el poble, avui té cara de tiktoker, de youtuber, d’instagramer amb les neurones justes i milions de seguidors
No hi haurà missatges per a ells a les xarxes, el seu destí era ser víctimes directes o indirectes del rei de la creació d’escorxadors, si no de camins, canals i ports
Les paraules llibertat, justícia, democràcia, són totes seues, i així les ofrenen, inofensives i domesticades, davant del seu rei
Coartar aquest instint de sobreviure, de prosperar, ha de ser necessàriament una operació forçada. Cal dissuadir: deportar, tancar, abatre tota possibilitat d’esperança, o, com en diuen eufemísticament, “evitar l’efecte crida”
El #notallmen però #alwaysmen també és aplicable a aquesta categoria de conyetes, que cadascú en tregui les pròpies conclusions
Les dones han conquerit moltes fites emancipatòries, però davant de la crida del cuidar, el xantatge emocional i la culpa continuen intactes
Un consens general dins del moviment és que ens hem de refer tal com ens vam fer, des de la xarxa del municipalisme
Als rodals on la necessitat bàsica d’un sostre s'ha convertit en un bé de mercat, no n’espero cap triomf del bé sobre el mal
Gràcies a aquest fenomen, molts adolescents que se senten aliens a la llengua del país descobreixen que fora de classe també és viva, que és útil per als seus interessos, que és sexi
El dia de la investidura no vam assistir pas a un teatre, com denunciaven molts, sinó a dos: a l'escenificació de la normalitat per la banda vencedora, i a l'escenificació de l'anormalitat per la contrària
Tot l’esforç que haurien d'haver destinat a entendre’s, l’hem de veure malbaratat a tirar-se els pactes i enganys del PSC-PSOE pel cap
Penso en les pugnes internes dels partits, garantia de paràlisi de l’independentisme institucional: quina part hi deu haver de natural i quina de propiciada, fomentada, orientada per equips B professionals?
Amb la irrupció de la IA i a vint anys d'una improbable jubilació, quin nòmada digital no ha tingut la fantasia momentània de tirar enrere el món?
Si el president s'espera cap més aeroport, cap més Urquinaona pel gest heroic de posar-se a tret de l’estat, que pensi un moment en la plaça buida de Vic
Els ‘souvenirs’, la gastronomia, l’entreteniment, tot apunta a un mateix missatge per al turistam: “Spain is one, and not fifty-one”
Atès que les senyores tenen una esperança de vida més llarga, només per probabilitats ja haurien de superar la presència masculina sènior en tots els àmbits del manar
Pel que fa a l’espoli fiscal del Principat, és divertit de veure com la premsa espanyola el nega i alhora no para de reconèixer-lo per la lògica inversa
Quan l’home parlava de ser “més empresari que polític”, es referia a reconèixer aquest odi lingüístic contra els catalans, donar-lo per bo i secundar-lo fins al punt d’esdevenir-ne un servil missatger
Penso en l’acarnissament que és fer espectacle de la desgràcia d’una víctima clara i viva, de fer negoci contra el seu dret a la intimitat i a l’oblit
Les costures de l’estat espanyol són prou amples perquè un seguit de partits puguin jugar a la democràcia i vantar-se d’arrencar-li lleis
Aquesta és la capital que reconeixem: la dels defensors de l’altra marca Barcelona, la històrica, la bona, la de la ciutat de la resistència i dels moviments veïnals
És curiós que per a fer emergir aquesta Catalunya diversa i plural hagi calgut un esforç tan intens i previ de “correcció” de l’altra, la Catalunya excloent i tancada
Cada legislatura d’aquestes exprés, més independentistes de la vella guàrdia desfilen cap a l'altre barri, mentre que els qui quedem sembla que no sabem fer-ne més