Marta Rojals
Jugar amb foc ja no és tan divertit com abans
Com que “és tradició”, per Sant Joan els bombers han de fer el “tradicional” miler de sortides per imprudències d’imprudents i bretolades de brètols amb lliure accés als explosius

De la minifaldilla al tapagots
La qüestió és posar l’ull en la víctima: si es droga, perquè es droga; si la droguen, perquè l’han drogat

Tu què vols, parlar català o que et curin?
Paradoxalment, els supremacistes catalans som els que entenem que un metge català no està més dotat que cap altre per a exercir en un idioma diferent

Els Meleros que vindran
Abandonar una causa justa als efectes erosionadors del temps és una temeritat, com s'ha vist i ara en patim les conseqüències

Pegasus? Quin Pegasus?
Els procediments de la política actual s’han acomodat perfectament a aquesta pèrdua [induïda] de memòria de la població, per a la qual tot allò que té més de set telenotícies d’antiguitat ja es considera prescrit

Exigim, reclamem, no permetrem, no tolerarem
Ens demanen quina alternativa proposem, i tota resposta passa primer per una altra qüestió: del terror institucional a la repressió, pot sortir-ne res de bo, per a una llengua amenaçada?

Els fantasmes de l'assetjament escolar
Mentre el ‘bully’ arriba a l’adultesa amb una plàcida amnèsia sobre els seus actes passats, res de prou digne de recordar, la víctima, ja des del primer minut, té la plena consciència que allò que li fan viure li està deixant senyal

Els sons d’Alcarràs
Gràcies a aquest silenci en cru, documental, que Simón ha tingut l’encert de no adulterar amb musiquetes i carrincloneria, qui ve d’aquell món el pot reconèixer amb els ulls clucs com qui sap llegir en Braille

Ens vénen a violar a les nostres dones
Un predador sexual no el fa la bandera, el fa l’ocasió; i el patriarcat, que la sap llarga, proporciona ocasions adaptades a totes les cultures i totes les situacions

Turistes vingueren
El monocultiu del turisme tracta de jugar-se el futur amb la llei del mínim esforç, és acomodatici, convida a la mandra i torna mandrosos els territoris

La terra és plana, la covid no existeix, el final s’acosta
La sobreabundància d’informació –tant contrastada com falsa– i la crisi de confiança que genera són un terreny adobat per al negacionisme reactiu i les teories de la conspiració

Lo important es ke s’antengui
Si no ens respectem els uns als altres amb uns mínims, aquest "només cal que s’entengui" ens portarà, en el millor dels futurs, a la necessitat de crear una nova branca de traducció i interpretació

Eufòrics
No em reca compartir l’alegria dels qui pensen que la carta 'Eufòria', si se sap jugar, pot ser un punt d’inflexió important

Nadons 'low cost'
Quan la paternitat és fruit d’una relació venedor-client, ja no cal posar més espelmetes: la càrrega de l’atzar pesa sobre l'única part que hi està sotmesa, en aquest cas, la dona que gesta

Sobre aquest Sant Jordi que no caldrà mirar si plou
«Per a les llengües amb estats en contra tots els llibres són més que llibres, i amb el preu que valen sempre adquirim alguna cosa més»

Traieu-nos el plàstic de la vida, malànimes
«Ens han i hem tornat uns ionquis del plàstic, perquè sempre hi haurà un últim aliment plastificat del qual no voldrem prescindir»

Carnívors per costum?
«La filosofia de la imitació vegetariana es basa en el mateix principi que mou el carnivorisme: que al consumidor és més fàcil d’entrar-hi pels ulls i la boca que no per l’ètica»

Els ‘armilles blaves’
«Ser pobre, avui, no és incompatible amb poder comprar-se per a si mateix els productes del Gran Recapte»

El català [escrit] del carrer (II)
«De vegades demano com li hauria anat al català escrit si TV3, en lloc de doblar 'Dallas' (i qui diu 'Dallas' diu 'Tenko' o 'Allo!, Allo!'), hagués imprès a les retines dels catalanets uns subtítols memorables»

'Estiu-ú mil nou teents noranta tres'
«El buit en els discursos i en les solapes que encara es veu més quan saps que només pot venir de la indiferència o de la por»

Quan el català 'no toca'
«No té res a veure amb el fet de ser o no ser independentista, feminista o paracaigudista: una llengua que no serveix per a fer-la servir, no pot sobreviure»

La catalanofòbia com a estratègia comercial
«La mateixa estratègia d'empreses com Freixenet, que ha convertit en màrqueting el fet de dir cada mes que se'n va de Catalunya»

Les 'coses de nens' que ja no són només coses de nens
«Si el 'bullying' en analògic no era ja per si prou bèstia, què no deu patir una criatura sotmesa a la reverberació de l'assetjament en digital»

Consentir què?
«No pot ser que, generació rere generació, les xiquetes coneguin primer, i més bé, l'entrellat del desig dels homes abans que no del propi»

La guerra, els bèsties i les bèsties
El Fons Internacional per al Benestar Animal ha estimat que la meitat de les famílies ucraïneses que fugen de la guerra són propietàries d'algun animal de companyia
