Aquests rics a qui la paraula “ric” els queda massa curta
Paradoxalment, el sistema capitalista, evidentment descontrolat, es va convertint a una gran velocitat en un perill per al sistema mateix
«Entre els qui no reconeixen algunes lleis des del carrer estant i els qui les vetllen des d'un despatx, hi ha la presència física d'uns individus que, ja t'ho pots imaginar, han de ser d'una pasta especial»
«En un món d’opinadors supersegurs de la pròpia veritat, he de confessar que, per a fer la independència, jo no sabria per on començar. Si ja estigués feta, la cosa canviaria, perquè tinc pràctica en la cosa tenir un estat, encara que sigui impropi»
«Si al símbol Colau li n'havíem deixat passar unes quantes, a partir de la foto amb Collboni ja podem dir que no és lliure de pecat»
«L'anomalia, i paro, que permet de sotmetre a votació un dret de les víctimes de la dictadura amb un referèndum que és una burla a la seua memòria»
«Nostrossenyor també tenia preparat un càstig per a aquesta dissident de les obligacions de gènere: la no-mare serà jutjada, culpabilitzada i condemnada a donar explicacions fins al llit de mort»
«Fer veure que no hi és, aconseguir que no es vegi, que no es noti, que no traspassi, és part de la batalla contra els càstigs divins que també lliurem en altres àmbits»
«A Puigdemont no li va sortir cap dels espanyolíssims errors lingüístics dels polítics castellans, sinó que va cometre els propis d’un català de Girona, i amb accent de Girona!, cosa que ja és la provocació total»
«Davant de la pantalla em dansaven consignes antipatriarcals i antiheteronormatives, mentre esteticistes arrencaven bigotis de dones al costat de revistes que deien 'torna el bigoti', per als hòmens, és clar, i ensenyaven estores vermelles amb enormes gerros de colors agafats per senyors foscos i fotocopiats»
«Perquè, dins d'aquest marc de pensament, qualsevol iniciativa per a la normalització del català és considerada 'de facto' un atac al castellà, i ja pots buscar complicitats, que de talibà no baixes»
«Fora de l'anomalia de la fam, els hàbits de menjar són un costum com un altre, una tradició, una qüestió cultural»
«Twitter no sé si es va inventar per al que serveix ara, però, com se sol dir, ens ha canviat la manera de relacionar-nos amb el món»
«El dubte que em queda és: al final, qui és qui fa més mal? L'intel·lectual que desbarra com un enze, o aquell que, davant del foc amic, calla com un puta?»
«Totes les ex-xiquetes que conec avui treballem per al món exterior i sembla que, vistes des de fora, hem complert les expectatives bàsiques de la igualtat. Des de fora, remarco: des del cantó que es veu»
«Ens hem tornat gent agra. Potser ja ho érem abans, però jo diria que la crisi –l'econòmica i la moral– ha estat el cop definitiu. Ens ha crescut a dins una mena de supèrbia de pobre, que ens fa ser rancuniosos amb els qui tenen la 'desgràcia' de sortir-se'n»
«Me'n refio, ho dic sense ironia, confio que faran tant com podran per millorar les condicions de vida de la gent»
«La mort ens iguala, passa cada dia, passa a tothom, ens passarà a nosaltres. Per això no és tan difícil d'imaginar que tots, arribada l'hora, voldríem una mena de respecte antic que no és cap secret d'estat: que l'últim moment d'intimitat, que és únic, fos només nostre i dels nostres»
«Llegir-llibres-de-llegir estimula la sensibilitat i l'intel·lecte, el pensament abstracte i l'esperit crític: si jo volgués dominar el món també diria que no serveix de re»
«Les petites produccions que volen fer les coses bé no només han de competir amb les operacions barroeres de camuflatge. L'oli extra verge s'obté exclusivament del fruit collit de l'arbre i molturat el mateix dia, i s'ha de vendre per sota del preu que val si vol tenir una oportunitat al costat d'olis d'olives recollides de terra, siguin vives o mortes o terminals»
«A l'estat espanyol l'atribut de 'nacional' només empara els qui poden presentar uns paperots legalment vigents que certifiquin que la seua és una nació»
'Més enllà de l'anècdota de la caricatura, podem culpar Arrimadas de sentir-se menystinguda com a dona i professional? No em cal ser unionista per a pensar-hi'
«El nou president, convergent!, fent riure el Busqueta i rient amb la Gabriel, però més difícil encara: obrint el riure sincer de l'Iceta i del Rabell. Quina passada: el sentit de l'humor jugant a casa!»
'La independència mai-no-es-farà-al-teu-gust-princesa-del-pèsol, i si en vols una de particular, a l’Ikea venen aquella estora que fa: ‘Benvinguts a la república independent de casa meva’.'