10.12.2024

Junqueras, la solució?

L’acció transcorre en un vagó dels trens de Sarrià. Dos vells amics, la Mercè i el Quim, parlen

26.11.2024

Sobre veritats i mentides

Tot el que explicaré en els paràgrafs següents és veritat. És un compromís

12.11.2024

La cultura, perplexa davant de la tragèdia

La tossuderia de la solidaritat és immensa. Però la cultura ha estat callada, no s’ha aturat res, com el futbol. I aquesta inacció l’entenc i no l’entenc alhora

29.10.2024

A TV3 i Catalunya Ràdio riuen molt, però no fa gràcia

No, no sóc un amargat, o no m’hi tinc. Però els mitjans públics catalans van a la deriva des de fa temps

15.10.2024

La violència i els seus intèrprets

Per a alguns catalans, sembla que la llibertat d’expressió de Pilar Rahola sigui més important que la llibertat de viure de tantes i tantes persones assassinades per l’exèrcit israelià

01.10.2024

Cent anys després, el surrealisme pot revoltar-nos?

Cada vegada que algun periodista o algun polític (o nosaltres mateixos), davant d’algun fenomen que surt de la normalitat, el titllem de surrealista, demostrem que ja no forma part de la dissidència

17.09.2024

Tot és cultura, però n’hi ha que fa basarda

No tota la cultura serveix per a les mateixes coses, no tota és alliberadora; n’hi ha que viu a favor del sistema i en contra nostre, encara que no ens n’adonem

03.09.2024

Si manessin els meus...

Si manessin els meus, el president del meu país no aniria a rebre el Borbó espanyol, com ha tornat a fer el senyor Illa

30.07.2024

Un tipus d'amor, que també és polític

Tots dos, la Montse i jo, provenim dels anys de compromís del “cinturó roig”, veïns de Cornellà, del mateix carrer, allà vam créixer i vam saber des d’edat primerenca què era lluitar per uns ideals democràtics i d’igualtat

16.07.2024

Les bruixes: el rebuig de la diferència, encara

Avui no n’hi ha, de bruixes. Però continua havent-hi delacions i persecucions. No hem après res

02.07.2024

Lenin, l’home que va canviar el món

El gran problema de l’independentisme ha estat, precisament, que ningú no l’havia pensat, ningú no havia planejat un horitzó teòric que no fos, només, tenir un passaport nou

18.06.2024

Salvat-Papasseit, el poeta compromès

Salvat-Papasseit ens ha arribat com un poeta endolcit per les versions melòdiques dels seus poemes més fàcils i per aquesta necessitat de despolititzar la cultura... que és una manera de polititzar-la

04.06.2024

Per una cultura minoritària

Tot va a l’engròs: ara, en el món de l’art i de la literatura ja no hi ha individus, sinó públics

21.05.2024

Joan Laporta com a símptoma de buidor

Que ningú s’emprenyi amb mi, si us plau, que encara les puc dir més grosses. Per exemple: algú em pot dir quina diferència hi ha entre la presidència xinesa del RCD Espanyol i la del FC Barcelona?

07.05.2024

Algú votarà per la cultura que ens prometen?

La història ens demostra que les propostes culturals que presenten els partits polítics s’arrelen en la repetició del no-res, de les frases fetes i de les contradiccions d’uns, i en el populisme barat d’uns altres

23.04.2024

El museu Morera de Lleida: no tot passa (ni passava) a Barcelona

El dia de la inauguració, una gentada va arribar-se al nou edifici, que acull des d’ara un dels museus més ben preparats del país

09.04.2024

Si cal votar, voteu, però sense fer mal a ningú

Voteu qui vulgueu, és clar, ja sé que no necessiteu el permís de ningú; jo suposo que també ho faré. Però el meu primer objectiu és no fer mal els meus companys de trinxera

26.03.2024

Per un nou paradigma cultural català

De vegades, ser d'un país com Catalunya, pobre i tradicionalment castigat, té l'avantatge que ens podem proposar de fer museus o equipaments culturals que no vulguin imitar el poder despòtic dels antics imperis

12.03.2024

L'art català i la pàtina del pas del temps

Vet aquí que alguns, sense presentar-se a cap concurs, han decidit des del sofà de casa seva que a Barcelona s’ha de mostrar una col·lecció d’objectes que ni ells estudien ni la majoria de públic demana

27.02.2024

Que algú ens salvi de Xavier Marcé

Igual que Mascarell, Xavier Marcé es pensa que és un nou André Malraux, capaç de dissenyar estratègies culturals ell tot sol

13.02.2024

Ester Xargay, el somriure rebel i la cultura carrinclona

Des que l’Ester va marxar, el proppassat 19 de gener, mai no havia vist tanta unanimitat, tanta estimació per una persona entre el ram de la cultura

30.01.2024

La dictadura dels monolingües

Quan es menysprea una llengua, les conseqüències atempten directament, no contra un diccionari o una gramàtica, sinó sobre els seus parlants

16.01.2024

I si sortim de la confortabilitat? Tres apunts

Abandonar el confort és, diria, el primer pas per a canviar les coses

02.01.2024

La insuportable intrusió de la política en la cultura

Miquel Iceta és el penúltim exemple d’aquesta intrusió d’un polític que ocupa un càrrec fonamental en el sector cultural sense tenir cap mèrit

19.12.2023

Un article poc nadalenc? Dogma o coneixement

Després de la revolució neolítica, les religions s’havien convertit en formes de control social i, d’aleshores ençà, encara ens trobem en el regne dels dogmes. Enfront del coneixement, els gustos i les fes. És a dir, el debat impossible.

• 01
• 02
• 03
• 04
• 05
• …
• 10