Joan Minguet Batllori

Per una ràbia equitativa
«Potser tot gira entorn de la ràbia. I després, la ràbia l’adornem d’arguments. Hauria de ser al revés, posar per davant de tot la raó, un criteri personal»

Sigues marxista! Si no, pots acabar com Arcadi Espada
«Ja ho sabem: és més fàcil repetir mil vegades les malures d’un sistema que, fracassat o no, pretenia igualar les condicions dels éssers humans que no atacar el sistema que permet que una minoria exploti una majoria»

Estudiants, lluiteu per la vostra universitat!
«Els rectorats sempre seran nostres, dels estudiants i d’aquells que entenen que la universitat no pot ser més que de les alumnes i els alumnes que l’han fet possible i la fan i la faran possible!»

Les dretes i la cultura, la cultura de dretes
«Hi ha casos en què tot coincideix, és clar: artistes revolucionaris de dits i fets, en un cantó; i aquells que es mouen amb actituds bavoses enfront del poder, en un altre»

El mal de la censura
«Perquè hi hagi censura hi ha d’haver algú amb el poder necessari per a exercir-la i una societat patològica que, en un grau o en un altre, fa cas d'aquell poder»

Empresonar els empresonadors?
«Només la fúria d’alguns fanàtics pot evitar un supòsit suggestiu: que puguem invertir l’ordre dels qui són fora i dins de les presons espanyoles»

Jaume Botey, la vida com a combat
«Jaume Botey no era cap incendiari, he conegut poca gent tan pacífica com ell, però tampoc mai no va voler jugar el menyspreable paper d'aquell que apaga els focs individuals i socials per aparentar que tot va bé»

Sobre l'odi i el delicte
«I jo em pregunto: no genera més odi una càrrega policíaca per més empara legal que tingui? Una pistola o una porra no són signes molt més preclars de la violència que un nas vermell?»

La cultura del malestar
«Tenim un problema: ens pensem que encara vivim en l’era de les vaques grasses, de l’imperi de la totxana, que també va ser cultural»

Estat d'alerta!
«De què serveix que a la universitat estiguem preparant generacions noves per a l'anàlisi, la gestió i la crítica de la cultura si després han de posar al capdamunt d'una conselleria o d'una regidoria aquells militants que els partits no saben on entaforar?»

Per a capgirar-ho tot cal una nova cultura
«Abandonem d’una vegada la intromissió de la política professional en una cosa de la qual depèn un país que sempre es vanta del seu passat artístic i literari, però que fa temps que ha abandonat el present»

Més enllà de Sixena: per una cultura de proximitat
«Si a les eleccions de demà guanyen els constitucionalistes, Sixena haurà estat només una broma davant l'espoliació que ens espera»

La cultura, entre la banalització i la repressió
«La llibertat l'hem d'exigir sempre, i per totes bandes, per no caure en el sectarisme dels qui només saben apuntar cap a la mateixa direcció»

En contra d'un Alzheimer col·lectiu
«Jo només espero que la memòria col·lectiva dels catalans no permeti l’oblit de tantes coses que han passat»

El mal de l'equidistància
«Molts equidistants voldrien fer eleccions i més eleccions i més eleccions, perpètuament, fins que sortís un resultat que no amenacés de trencar res»

'Quo vadis', Montilla?
«Aquí, allò que importa és que com a ex-president de la Generalitat no t’has posat davant una solució que no sigui anar enrere en la conducció del país, de la nació que vas presidir»

L'art per a revoltar-nos o per a dormisquejar
«Per a mi l’art és un conflicte, ha de ser un conflicte, ha de significar per a l’espectador una confrontació, una revolta que el dugui, si cal, a insultar l’obra que mira, escolta o llegeix»

Visca la terra (ni una ni 'grande', però, això sí, lliure)
«L’hora de les pedagogies s’ha acabat, tothom ha pres posicions i sap què ha de fer el dia 1 d’octubre i, sobretot, després»

Revolucionaris de sofà i independentisme
«Els qui s’esquincen els vestits per falta de garanties democràtiques són els qui sempre s’han negat a fer un referèndum que no fos avalat per la legalitat postfranquista»

Que algú ens salvi de Collboni!
«És molt cansat sentir l’enèsima ocurrència que ha tingut un polític que no té ni idea de polítiques culturals progressistes. El sistema l’ha col·locat allà per interessos bastards de la política»

Catalans, el sud també existeix!
«En el camp cultural, concretament en l’artístic, el sud és ple d’iniciatives, d’estructures que funcionen, però és a pesar dels mitjans de comunicació nacionals, ja m’enteneu, i no gràcies a ells»

La cultura popular al poder?
«La gent de la cultura, que som tots aquells que volem ser-ho, ja no podem donar més confiances perquè Puig ha estat col·locat com a conseller, una vegada més, per raons de partit, no per raons d’estat»

Elles han aixecat l'escola pública catalana
«Són un conjunt de mestres que fomentaven la convivència dins l’escola i a fora; introduïen nous mètodes pedagògics; normalitzaven el català com a llengua vehicular, revifada després de la dictadura; demostraven que els alumnes, per sortir ben preparats i, sobretot, bones persones no calia que anessin a les escoles d’elit»

Jordi Grau com a símptoma: el futbol, l'opi del poble
«Dits i confessats els meus pecats, dels quals no demano redempció, que ser pecador té un cantó gratificant, aclariré que em produeix una repugnància absoluta el culte desmesurat a l’esport i al Barça»

Santi Vila, l'agençaaparadors
«El conseller actual és un bon aprenent de la tàctica de sortir molt als mitjans per fer veure que treballa per al bé comú. Quins paios que ens han tocat en el món de la cultura»
