Això és Espanya: un tren de rodalia de cada quatre està espatllat i no funciona
El mal funcionament i la desídia de Rodalia són la metàfora perfecta de la nostra relació amb Espanya: extracció constant i inversió mínima
«Al·leluia! No hi ha res pitjor que l’art compromès amb el seu temps passi desapercebut, com si fos una estàtua col·locada enmig d’una plaça, que tothom veu però ningú mira»
«Que no vulguin confondre'ns: els dirigents polítics catalans ens haurien d'aclarir què fan amb els desitjos de la majoria democràtica d'aquest país, majoria en la qual incloc tots aquells que volien un referèndum ni que fos per a votar no»
«Això no va d’independentisme ni de procés. Prou d’intoxicació! Si de cas, la qüestió catalana ha estat el fet que ha somogut de manera més bestial un estat caduc com l’espanyol»
«No podem fer córrer la cortina alegrement si Lluís Pasqual (o Juanjo Puigcorbé fa unes setmanes, un cas similar) ha menystingut i denigrat les persones amb qui treballa o, millor dit, de les quals és el cap»
«Ara es parla molt del comerç de proximitat, dels productes de proximitat, de la gastronomia de proximitat... Però, en canvi, la cultura és més centralitzada que mai»
«Quan un museu que porta el nom de la reina d'Espanya vol amansir artistes rebels com Picasso, Miró o Tàpies i buida les seves obres de tota la càrrega subversiva que contenien, l'engany arriba a cotes de frau absolut»
«Quan les esglésies perden poder i els polítics ho perden tot, la mirada de la societat que vol un guia es posa en el món de l’esport. Quina calamitat!»
«Per Loquillo i altres que podem identificar amb la 'cosa', la cultura és un compromís amb els més forts, fan la gara-gara al poder i van escampant merda cap als més indefensos»
«La història de l’Espanya de la transició és la història d’una traïció, més aviat d’unes successives traïcions a allò que s’esperava que passés quan un país sortia d’una dictadura feixista»
«Potser tot gira entorn de la ràbia. I després, la ràbia l’adornem d’arguments. Hauria de ser al revés, posar per davant de tot la raó, un criteri personal»
«Ja ho sabem: és més fàcil repetir mil vegades les malures d’un sistema que, fracassat o no, pretenia igualar les condicions dels éssers humans que no atacar el sistema que permet que una minoria exploti una majoria»
«Els rectorats sempre seran nostres, dels estudiants i d’aquells que entenen que la universitat no pot ser més que de les alumnes i els alumnes que l’han fet possible i la fan i la faran possible!»
«Hi ha casos en què tot coincideix, és clar: artistes revolucionaris de dits i fets, en un cantó; i aquells que es mouen amb actituds bavoses enfront del poder, en un altre»
«Perquè hi hagi censura hi ha d’haver algú amb el poder necessari per a exercir-la i una societat patològica que, en un grau o en un altre, fa cas d'aquell poder»
«Només la fúria d’alguns fanàtics pot evitar un supòsit suggestiu: que puguem invertir l’ordre dels qui són fora i dins de les presons espanyoles»
«Jaume Botey no era cap incendiari, he conegut poca gent tan pacífica com ell, però tampoc mai no va voler jugar el menyspreable paper d'aquell que apaga els focs individuals i socials per aparentar que tot va bé»
«I jo em pregunto: no genera més odi una càrrega policíaca per més empara legal que tingui? Una pistola o una porra no són signes molt més preclars de la violència que un nas vermell?»
«Tenim un problema: ens pensem que encara vivim en l’era de les vaques grasses, de l’imperi de la totxana, que també va ser cultural»
«De què serveix que a la universitat estiguem preparant generacions noves per a l'anàlisi, la gestió i la crítica de la cultura si després han de posar al capdamunt d'una conselleria o d'una regidoria aquells militants que els partits no saben on entaforar?»
«Abandonem d’una vegada la intromissió de la política professional en una cosa de la qual depèn un país que sempre es vanta del seu passat artístic i literari, però que fa temps que ha abandonat el present»
«Si a les eleccions de demà guanyen els constitucionalistes, Sixena haurà estat només una broma davant l'espoliació que ens espera»
«La llibertat l'hem d'exigir sempre, i per totes bandes, per no caure en el sectarisme dels qui només saben apuntar cap a la mateixa direcció»
«Jo només espero que la memòria col·lectiva dels catalans no permeti l’oblit de tantes coses que han passat»
«Molts equidistants voldrien fer eleccions i més eleccions i més eleccions, perpètuament, fins que sortís un resultat que no amenacés de trencar res»
«Aquí, allò que importa és que com a ex-president de la Generalitat no t’has posat davant una solució que no sigui anar enrere en la conducció del país, de la nació que vas presidir»
«Per a mi l’art és un conflicte, ha de ser un conflicte, ha de significar per a l’espectador una confrontació, una revolta que el dugui, si cal, a insultar l’obra que mira, escolta o llegeix»
«L’hora de les pedagogies s’ha acabat, tothom ha pres posicions i sap què ha de fer el dia 1 d’octubre i, sobretot, després»
«Els qui s’esquincen els vestits per falta de garanties democràtiques són els qui sempre s’han negat a fer un referèndum que no fos avalat per la legalitat postfranquista»
«És molt cansat sentir l’enèsima ocurrència que ha tingut un polític que no té ni idea de polítiques culturals progressistes. El sistema l’ha col·locat allà per interessos bastards de la política»
«En el camp cultural, concretament en l’artístic, el sud és ple d’iniciatives, d’estructures que funcionen, però és a pesar dels mitjans de comunicació nacionals, ja m’enteneu, i no gràcies a ells»
«La gent de la cultura, que som tots aquells que volem ser-ho, ja no podem donar més confiances perquè Puig ha estat col·locat com a conseller, una vegada més, per raons de partit, no per raons d’estat»
«Són un conjunt de mestres que fomentaven la convivència dins l’escola i a fora; introduïen nous mètodes pedagògics; normalitzaven el català com a llengua vehicular, revifada després de la dictadura; demostraven que els alumnes, per sortir ben preparats i, sobretot, bones persones no calia que anessin a les escoles d’elit»
«Dits i confessats els meus pecats, dels quals no demano redempció, que ser pecador té un cantó gratificant, aclariré que em produeix una repugnància absoluta el culte desmesurat a l’esport i al Barça»
«El conseller actual és un bon aprenent de la tàctica de sortir molt als mitjans per fer veure que treballa per al bé comú. Quins paios que ens han tocat en el món de la cultura»
«Per mi, la veritat, aquestes pudors no tenen diferenciació possible, els corruptes són pútrids vinguin d'on vinguin i les seves flaires són absolutament nauseabundes»
«Hem de ser conscients que a la nova universitat haurem de plantejar solucions que permetin abraonar tant com sigui la nostra llengua sense perdre l’excel·lència dels centres universitaris»
«Quan vols canviar les injustícies del món, actues com pots (o com et deixen actuar) en el registre de la realitat. En el registre simbòlic, però, les imatges de la insubmissió somrient prenen una força d'alta dimensió ètica»
«El monstre de la dictadura no se n'ha anat, ningú no el va fer fora i ara es passeja impunement pels ministeris i pels jutjats»
«S'ha demostrat que gairebé mai no hi posen gent preparada, en el camp de la cultura, perquè hi col·loquen qualsevol que sàpiga llegir i escriure, però no cal que tingui un aval professional com passa en més conselleries o ministeris»
«La justícia és igual per a tots els ciutadans, es va atrevir a afirmar. Es va deixar de matisar que, en tot cas, és igual per a tots els ciutadans que siguin de primera, filles i cunyats de reis, banquers, polítics i sequaços de polítics, policies que preserven l'ordre de tots ells i un llarg etcètera»