Un exèrcit d’aparences, els espanyols
L’octubre del 2017 Espanya va posar dempeus un exèrcit d’aparences que el pas del temps va resituant: no tenien, sense els errors de l’independentisme, la capacitat de frenar el procés
«És important que aprofitem la seva invitació a fer-nos personatges actius en el món de la cultura. O escrit d'una altra manera: menys tifes sagrades i més contratifes irreverents!»
«Ens aixequem i cridem ben fort: la cultura és imprescindible per a transformar la societat! I la indústria només vol una transformació: que tot es converteixi en doblers»
«El majordom es preocupa dels CDR perquè embruten el paisatge urbà que agrada al seu cabdill, aquest patró de la fundació MACBA tan amic de la monarquia»
«Mentre el president es refugia a Montserrat per participar en un dejuni simbòlic i el seu conseller surt a defensar els cossos policials, hi ha cap maquinària democràtica preparada per fer fora els engarjolats?»
«Borrell sap escopir perquè encara que les seves flegmes sòlides les entafori al mocador de la butxaca, fa anys que ens va escopint a la cara els seus esputs»
«No va optar per l'exili com Picasso, però tot i viure a l'Espanya dictatorial mai va fer cap pas que pogués ser entès com a confraternització amb l'enemic»
«La fòbia a la dissidència s'estén proporcionalment a la necessitat imperiosa que la construcció d'una república vingui acompanyada d'una cultura i d'uns mitjans que contraposin l''això no toca' amb tocar-ho absolutament tot»
«Al·leluia! No hi ha res pitjor que l’art compromès amb el seu temps passi desapercebut, com si fos una estàtua col·locada enmig d’una plaça, que tothom veu però ningú mira»
«Que no vulguin confondre'ns: els dirigents polítics catalans ens haurien d'aclarir què fan amb els desitjos de la majoria democràtica d'aquest país, majoria en la qual incloc tots aquells que volien un referèndum ni que fos per a votar no»
«Això no va d’independentisme ni de procés. Prou d’intoxicació! Si de cas, la qüestió catalana ha estat el fet que ha somogut de manera més bestial un estat caduc com l’espanyol»
«No podem fer córrer la cortina alegrement si Lluís Pasqual (o Juanjo Puigcorbé fa unes setmanes, un cas similar) ha menystingut i denigrat les persones amb qui treballa o, millor dit, de les quals és el cap»
«Ara es parla molt del comerç de proximitat, dels productes de proximitat, de la gastronomia de proximitat... Però, en canvi, la cultura és més centralitzada que mai»
«Quan un museu que porta el nom de la reina d'Espanya vol amansir artistes rebels com Picasso, Miró o Tàpies i buida les seves obres de tota la càrrega subversiva que contenien, l'engany arriba a cotes de frau absolut»
«Quan les esglésies perden poder i els polítics ho perden tot, la mirada de la societat que vol un guia es posa en el món de l’esport. Quina calamitat!»
«Per Loquillo i altres que podem identificar amb la 'cosa', la cultura és un compromís amb els més forts, fan la gara-gara al poder i van escampant merda cap als més indefensos»
«La història de l’Espanya de la transició és la història d’una traïció, més aviat d’unes successives traïcions a allò que s’esperava que passés quan un país sortia d’una dictadura feixista»
«Potser tot gira entorn de la ràbia. I després, la ràbia l’adornem d’arguments. Hauria de ser al revés, posar per davant de tot la raó, un criteri personal»
«Ja ho sabem: és més fàcil repetir mil vegades les malures d’un sistema que, fracassat o no, pretenia igualar les condicions dels éssers humans que no atacar el sistema que permet que una minoria exploti una majoria»
«Els rectorats sempre seran nostres, dels estudiants i d’aquells que entenen que la universitat no pot ser més que de les alumnes i els alumnes que l’han fet possible i la fan i la faran possible!»
«Hi ha casos en què tot coincideix, és clar: artistes revolucionaris de dits i fets, en un cantó; i aquells que es mouen amb actituds bavoses enfront del poder, en un altre»
«Perquè hi hagi censura hi ha d’haver algú amb el poder necessari per a exercir-la i una societat patològica que, en un grau o en un altre, fa cas d'aquell poder»
«Només la fúria d’alguns fanàtics pot evitar un supòsit suggestiu: que puguem invertir l’ordre dels qui són fora i dins de les presons espanyoles»
«Jaume Botey no era cap incendiari, he conegut poca gent tan pacífica com ell, però tampoc mai no va voler jugar el menyspreable paper d'aquell que apaga els focs individuals i socials per aparentar que tot va bé»
«I jo em pregunto: no genera més odi una càrrega policíaca per més empara legal que tingui? Una pistola o una porra no són signes molt més preclars de la violència que un nas vermell?»
«Tenim un problema: ens pensem que encara vivim en l’era de les vaques grasses, de l’imperi de la totxana, que també va ser cultural»