Tres lliçons d’una nit per a la història de València
La vella tàctica de dividir-nos, als valencians, aquesta vegada ja no els ha servit. I això, potser, és la notícia principal d’aquesta nit per a la història del País Valencià
Primer ens van posar centrals nuclears (a Tarragona, és clar); i ara ens volen entaforar totes les plaques i els aerogeneradors que les zones més riques no volen
Tots dos museus barcelonins van convidar el rei espanyol a visitar l'exposició a les seves seus. I no se n'han amagat pas
Tinc tendència a posar-me en la baula més dèbil dels conflictes. Però sóc conscient que sovint em dec equivocar
Han trencat l’ordre establert. I això sempre és una alenada d’aire fresc. Sobretot si, com ha fet Mapi León, deixes la finestra oberta una bona temporada
La sorpresa ha estat que aquests darrers mesos tothom mirava cap a una altra banda. Cap museu d’art català no ha volgut incorporar aquest patrimoni a les seves col·leccions
Davant l’art que ve del poder expressem el nostre segrest amb cara de pàmfils. Un segrest complaent, submís
No podem viure amb aquesta idea naïf i fraudulenta que la cultura és súper i que ens farà lliures a tots
Les energies, per ser alternatives de debò, també han de ser alternatives i democràtiques en les maneres, en els mètodes i els processos per a posar-los en marxa
En tot cas, amigues i amics, els ciutadans que s’hagin abstingut o que s’abstinguin d’ara endavant no són o serem els responsables de la pujada de la dreta
Jo no em crec la independència dels treballadors de la cultura que mostren el seu suport públic a les formacions o institucions que els donen feina o els en poder donar
No n’estem farts? I si podem canviar l’ordre de les coses, ni que sigui mínimament, un petit gest, sense haver d’acudir a la ficció
Fixeu-vos que, cada any, per la diada de Sant Jordi, es parla dels llibres més venuts, però no sabem mai les quantitats exactes d’exemplars que la gent hem comprat
El grafits són art. Si de cas, la majoria de grafits incompleixen la majoria de vegades una llei no escrita de la història de l’art: l’autoria
Sóc conscient que, per culpa d’aquest article, hauré de fer molta penitència
Hi ha la sensació generalitzada que la llengua catalana no és necessària per a les arts visuals catalanes contemporànies
La ferida és colossal i instal·lada en tots els ordres de la societat
Diguem-ho ben alt: els premis Goya són una operació comercial d’àmbit estrictament espanyol
Trobo aberrant i pervers que un estat faci servir l’engany per controlar gent pacífica, més pacífica que ells mateixos
Costa molt que allò que anomenem els artistes emergents, els qui es mouen en els ravals de la cultura institucional, s’hi incorporin
Qui entengui aquest escrit com una rèmora romàntica, com un cant al món rural, anirà errat
Vivim en un món on la memòria de tots, més que fragmentada, ens és furtada
Política o antipolítica; art o antiart; llibertat o antillibertat...
El Born és un lloc de memòria; al meu entendre és i ha de ser un lloc de moltes memòries, acumulades o sobreposades
A Madrid hi ha una oferta cultural gegantina. Perquè s’hi mouen molts diners, sí, però també perquè la gent respon
Tots els qui han fet befa o han insultat aquelles dues activistes que mirin la composició dels patronats dels grans museus del món