Resum: Les lliçons de Nova Caledònia per a l’independentisme català
Resum en cinc-centes paraules de l'editorial de Vicent Partal
Després de la revolució neolítica, les religions s’havien convertit en formes de control social i, d’aleshores ençà, encara ens trobem en el regne dels dogmes. Enfront del coneixement, els gustos i les fes. És a dir, el debat impossible.
El Teatre-Museu Dalí de Figueres exposa, fins el mes d’abril de l’any que ve, una de les obres de Salvador Dalí més reproduïdes en tota mena de publicacions: el 'Crist de sant Joan de la Creu'
Hi ha una altra manera d’anar al museu: no com si fos un cenotafi ple de veritats inqüestionables, sinó com una àgora on fer –fer-nos– preguntes
El MACBA viu en una mena d’invisibilitat i falta de debat públic al país. Fins que en passa una de grossa i, aleshores, tothom hi diu la seva
Primer ens van posar centrals nuclears (a Tarragona, és clar); i ara ens volen entaforar totes les plaques i els aerogeneradors que les zones més riques no volen
Tots dos museus barcelonins van convidar el rei espanyol a visitar l'exposició a les seves seus. I no se n'han amagat pas
Tinc tendència a posar-me en la baula més dèbil dels conflictes. Però sóc conscient que sovint em dec equivocar
Han trencat l’ordre establert. I això sempre és una alenada d’aire fresc. Sobretot si, com ha fet Mapi León, deixes la finestra oberta una bona temporada
La sorpresa ha estat que aquests darrers mesos tothom mirava cap a una altra banda. Cap museu d’art català no ha volgut incorporar aquest patrimoni a les seves col·leccions
Davant l’art que ve del poder expressem el nostre segrest amb cara de pàmfils. Un segrest complaent, submís
No podem viure amb aquesta idea naïf i fraudulenta que la cultura és súper i que ens farà lliures a tots
Les energies, per ser alternatives de debò, també han de ser alternatives i democràtiques en les maneres, en els mètodes i els processos per a posar-los en marxa
En tot cas, amigues i amics, els ciutadans que s’hagin abstingut o que s’abstinguin d’ara endavant no són o serem els responsables de la pujada de la dreta
Jo no em crec la independència dels treballadors de la cultura que mostren el seu suport públic a les formacions o institucions que els donen feina o els en poder donar
No n’estem farts? I si podem canviar l’ordre de les coses, ni que sigui mínimament, un petit gest, sense haver d’acudir a la ficció
Fixeu-vos que, cada any, per la diada de Sant Jordi, es parla dels llibres més venuts, però no sabem mai les quantitats exactes d’exemplars que la gent hem comprat
El grafits són art. Si de cas, la majoria de grafits incompleixen la majoria de vegades una llei no escrita de la història de l’art: l’autoria
Sóc conscient que, per culpa d’aquest article, hauré de fer molta penitència
Hi ha la sensació generalitzada que la llengua catalana no és necessària per a les arts visuals catalanes contemporànies
La ferida és colossal i instal·lada en tots els ordres de la societat
Diguem-ho ben alt: els premis Goya són una operació comercial d’àmbit estrictament espanyol
Trobo aberrant i pervers que un estat faci servir l’engany per controlar gent pacífica, més pacífica que ells mateixos
Costa molt que allò que anomenem els artistes emergents, els qui es mouen en els ravals de la cultura institucional, s’hi incorporin
Qui entengui aquest escrit com una rèmora romàntica, com un cant al món rural, anirà errat
Vivim en un món on la memòria de tots, més que fragmentada, ens és furtada
Política o antipolítica; art o antiart; llibertat o antillibertat...
El Born és un lloc de memòria; al meu entendre és i ha de ser un lloc de moltes memòries, acumulades o sobreposades
A Madrid hi ha una oferta cultural gegantina. Perquè s’hi mouen molts diners, sí, però també perquè la gent respon
Tots els qui han fet befa o han insultat aquelles dues activistes que mirin la composició dels patronats dels grans museus del món
De vegades, els nous conversos a l’independentisme no recorden o no volen recordar coses del passat. I els seus adversaris tampoc
"Qui té el poder no suporta que li portin la contrària. Si jo mano, ho faig bé; i si protestes ets un mal ciutadà. Si tu manes, ho fas malament"
"El cas Ollé ha despertat les feres adormides: aquelles que volen girar el focus envers les víctimes; que suggereixen o arriben a dir que hi ha denúncies falses"
Al centre de la malaltia, existeix em sembla el símptoma més dolorós: la falta de compromís polític dels artistes d’avui dia
La gestió de les conseqüències de la sequera no és pas natural, és cultural i, per tant, política
En el terreny de l’art (en el de la vida també, suposo) no hi ha manera d’entaular un diàleg si només poses sobre el paper les teves simpaties i les teves antipaties sense cap mena de filtre
Em confon i m’amoïna que no siguem prou conscients que la cultura, a tot estirar, et pot “matar d’avorriment”, però que les policies i els exèrcits de tot el món et lleven la vida
"Lluny de la cultura de l’ostentació passen coses, més coses que no ens pensem. Encara que el periodisme cultural no en parli"
Podem parlar una llengua (o unes llengües) a casa, però si després, professionalment, n’excloem una estem fent una elecció, que és cultural i política alhora
Potser que el Liceu abarateixi les entrades i es deixi de mostres de sectarisme feixista com aquestes
"La visió que ofereix Alcarràs del món de pagès ha estat una sorpresa, no és gens complaent ni romàntica, retrata el masclisme innat d'aquest imaginari"