L’estratègia de la consellera Ortí: “Divideix i venceràs”

Allò que es va viure ahir a la Conselleria d’Educació va ser una demostració empírica de com passar de l’optimisme matinal a la divisió sindical. El departament de Carmen Ortí ho va aconseguir en menys de quatre hores de negociació. De fet, el somriure del secretari Daniel McEvoy ahir al matí hauria pogut presagiar que tenien un as a la mànega, que durant el cap de setmana havien tramat una estratègia per a posar fi a la vaga indefinida dels docents que dessagna la consellera Ortí i tot el Consell. Però, com que aquest optimisme de McEvoy ha anat precedit del somriure dels sindicats que li acabaven de lliurar una proposta, va passar desapercebut.

Trencar el bloc

Aquest as a la mànega, aquesta fórmula miraculosa, és molt antiga i deu constar en el primer capítol del manual del bon negociador: dividir, provar de trencar el bloc, esberlar. I realment, quan el bloc no és granític, com era el cas, l’estratègia dóna bon resultat. Fins i tot, la consellera s’ha permès el luxe de posar nom a l’estratègia, com si l’acabàs d’inventar: dividir el corpus que s’ha de negociar en microacords.

Ha estat fàcil i li ha eixit barat. En aquest punt cal explicar de quin material és fet el bloc que s’ha fet miquetes amb un bufit. D’una banda, hi ha STEPV, que té la majoria absoluta de representació sindical, amb un 52%. Comissions Obreres, que té el 9,19% dels representants, i la UGT, amb el 4,32%. A l’altra banda hi ha els sindicats clàssics dels funcionaris, molt pròxims tots dos al PP, però enfrontats entre si. ANPE és la segona força, amb el 21,62% de representants i CSIF és la tercera amb l’11,89%. STEPV, CCOO i UGT sumen el 66,48 dels representants dels professors, i ANPE i CSIF el 33,51%.

Dels dos sindicats afins al PP, tan sols el CSIF és entre els convocants de la vaga indefinida. ANPE hi ha donat suport de fora estant. Quan tots dos han assolit allò que realment els interessava, que era l’augment salarial, s’han desdit de la unitat sindical, que era una de les característiques que més s’havia destacat d’aquesta històrica convocatòria de vaga indefinida de docents. El seu objectiu, ho han dit després de signar l’acord, era equiparar els docents amb la resta de funcionaris, per això han donat tanta importància als dies de lliure disposició, anomenats popularment “moscosos”.

Pràcticament, la mateixa oferta que la setmana passada

L’oferta econòmica que han assumit com a bona és pràcticament la mateixa que hi havia damunt la taula dimecres passat, quan la consellera es va alçar: 200 euros més d’ací al primer de gener del 2028. Sense clàusula de revisió salarial, tret dels darrers 50 euros, els que s’han de sumar aquell primer de gener. Lauren Barcia, el secretari general d’ANPE al País Valencià que ha encapçalat la negociació, ho ha dit ben clar: “El 2028 ja serà una legislatura diferent, i no sabem quin govern hi haurà. De moment, els docents s’hauran embutxacat 175 euros més el mes.”

Un simulacre de negociació

Per a arribar a aquesta situació, s’ha fet una mica de simulacre de negociació. A les 16.15, la consellera i el seu equip han entrat a la sala i la primera cosa que ha fet ha estat demanar la col·laboració de tots per a resoldre el problema. El problema dels docents, dels alumnes i de les famílies, ha dit. El problema de la crisi oberta al Consell no l’ha esmentat, però hi era implícit.

S’ha acordat de negociar punt per punt i no passar a cap altre fins que l’anterior no s’hagués tancat. Però no han tardat gens a trencar aquest propòsit. Com que han començat per la qüestió del nombre d’alumnes per grup, que preocupa molt els docents, i s’hi han embarrancat, s’ha acordat de deixar-ho per a demà i passar al punt següent, que era el del salari.

Després de veure què ha passat, s’ha vist clara l’estratègia de la conselleria: avui havien de signar la qüestió dels sous i, de passada, trencar la unitat sindical.

De bon començament, el secretari McEvoy ha dit que no hi havia marge per a fer una oferta més generosa, que dels 200 euros no passaven. Els sindicats han insistit en la clàusula de revisió salarial, però McEvoy s’ha tancat en banda. En canvi d’això, ha dit que podrien assumir els dies de lliure disposició, que en el document final han estat sis a partir del curs vinent, tres en dies lectius, i tres en dies no lectius; i el dret de desconnexió digital.

Amb aquest caramel enverinat damunt la taula, McEvoy ha demanat de fer un recés perquè s’ho pensassen. Quan STEPV, CCOO i UGT han eixit de la sala, no han volgut fer declaracions i les cares que feien eren de saber que els havien preparat un parany. En canvi, un dels negociadors del CSIF s’ha acostat al rogle dels periodistes per a dir que el recés era perquè es pensassen si signaven avui mateix.

La bomba

McEvoy i la consellera acabaven de llançar una bomba en la línia de flotació de la unitat sindical. Allò que ha vingut després ha estat un teatret. Els tres sindicats no afins al PP han intentat, infructuosament, rascar millores d’ací i d’allà, fer una nova proposta, però el peix ja era venut. CSIF i ANPE ja han dit que sí, que sí que signaven.

Immediatament, la consellera ha suspès la reunió i n’ha convocada una altra per a demà a les quatre de la vesprada. Els representants dels sindicats que no han signat han eixit de la sala amb cares llargues, mentre la consellera i els representants d’ANPE i CSIF tancaven els detalls. Els equips de la conselleria han corregut a preparar l’escenari de la signatura. Una sala gran, amb una taula llarguíssima. La mateixa on McEvoy havia fet les declaracions avui al matí. Sis cadires. Sis bolígrafs BIC. Tres banderes i el rètol de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

Encara han tardat a entrar. Havien d’acabar la redacció de l’acord i s’havien de fer les impressions per als intervinents. L’única persona que no s’ha llevat el somriure de la boca ha estat la consellera Ortí, contenta com estava de poder oferir un triomf al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca. Els representants dels sindicats no somreien. Després, en les declaracions, sí que s’han mostrat satisfets. Quan els han demanat si els seus afiliats continuarien fent vaga, les respostes no han estat gens concretes… Tot han estat evasives.

L’eufòria de la consellera

La consellera ha parlat de la vaga en passat, tot oblidant la poca representació dels dos sindicats amb què acabava de signar aquest acord. Tot passant per alt que els altres tres mantenen intactes els actes reivindicatius i la vaga continua convocada. Ha repetit la cantarella que els professors seran entre els més ben pagats d’Espanya i s’ha felicitat perquè la tranquil·litat torne a les aules. Sobre si aquesta estratègia dels microacords la repetirà, ha dit que sí.

La sensació dels tres portaveus que han parlat és que sabien que arribaria aquest moment i que ha arribat en començar la tercera setmana de vaga indefinida i després d’haver demostrat la seua força al carrer. “La vaga continua, demà mobilitzacions descentralitzades i negociació de nou a les 16.00. Dimecres, mani a València”, és el text del missatge de text que un dels negociadors ens ha fet arribar.