L’estratègia de la consellera Ortí: “Divideix i venceràs”

El que es va viure ahir a la Conselleria d’Educació va ser una demostració empírica de com passar de l’optimisme matinal a la divisió sindical. El departament de Carmen Ortí ho va aconseguir en menys de quatre de negociació. De fet, el somriure del secretari Daniel McEvoy ahir al matí, hauria pogut presagiar que tenien un as en la màniga, que al llarg del cap de setmana havien tramat una estratègia per a acabar amb la vaga indefinida dels docents que està dessagnant la consellera Ortí i tot el Consell. Però com que aquest optimisme de McEvoy ha anat precedit pel somriure dels sindicats que li acabaven de lliurar una proposta, va passar desapercebut.

Trencar el bloc

Aquest as en la màniga, aquesta fórmula miraculosa és molt antiga i deu estar en el primer capítol del manual del bon negociador: dividir, intentar trencar el bloc, esberlar. I realment, quan el bloc no és granític, com era el cas, l’estratègia dóna bon resultat. Fins i tot, la consellera s’ha permès el luxe de posar nom a l’estratègia, com si l’acabara d’inventar: dividir el corpus que s’ha de negociar en micro-acords.

Ha sigut fàcil i li ha resultat barat. En aquest punt cal explicar de quin material està fet el bloc que ha saltat pels aires amb un bufit. D’una banda, hi ha STEPV, que té la majoria absoluta de representació sindical, amb un 52%. Comissions Obreres, que té el 9,19% dels representants, i la UGT, amb el 4,32% dels representants. A l’altra banda hi ha els sindicats clàssics dels funcionaris, molt pròxims tots dos al PP, però enfrontats entre si. ANPE és la segona força amb el 21,62% de representants i CSIF és la tercera amb l’11,89%. STEPV, CCOO i UGT sumen el 66,48 dels representants del professorat, i ANPE i CSIF sumen el 33,51.

Dels dos sindicats pròxims al PP, només el CSIF està entre els convocants de la vaga indefinida. ANPE li ha donat suport des de fora. Quan tots dos han assolit allò que realment els interessava, que era l’augment salarial, s’han desdit de la unitat sindical que era una de les característiques que més s’ha destacat d’aquesta històrica convocatòria de vaga indefinida de docents. El seu objectiu, ho han dit després de signar l’acord, era equiparar els docents amb la resta de funcionaris, per això han donat tanta importància als dies de lliure disposició, coneguts popularment com a Moscosos.

Pràcticament, la mateixa oferta que la setmana passada

L’oferta econòmica que han assumit com a bona és pràcticament la mateixa que hi havia damunt la taula dimecres passat, quan la consellera es va aixecar de la taula: 200 euros més d’ací a l’1 de gener del 2028. Sense clàusula de revisió salarial, excepte, els darrers 50 euros, els que s’han de sumar el mateix 1 de gener. Lauren Barcia, el secretari general d’ANPE al País Valencià que ha liderat la negociació ho ha dit ben clar: “En 2028 ja serà una legislatura diferent, i no sabem quin govern hi ha. De moment, els docents s’hauran embutxacar 175 euros més al mes”.

Un simulacre de negociació

Per a arribar a aquesta situació, s’ha fet una mica de simulacre de negociació. A les 16.15, la consellera i el seu equip han entrat a la sala i el primer que ha fet ella ha estat demanar la col·laboració de tots per a solucionar el problema. El problema dels docents, dels alumnes i de les famílies, ha dit. El problema de la crisi oberta al Consell no l’ha citat, però estava implícit.

S’ha acordat de negociar punt per punt i no passar a un altre fins que l’anterior no s’hagués tancat. Però no han tardat gens a trencar el seu propòsit. Com que han començat per la qüestió de les ràtios que preocupa molt els docents, i s’hi han embarrancat, s’ha acordat de deixar-ho per a demà i passar al punt següent que era el del salari.

Després de veure què ha passat, ha quedat clara l’estratègia de la conselleria: avui havien de signar la qüestió dels sous, i, de pas, trencar la unitat sindical.

De bon començament, el secretari McEvoy ha dit que no hi havia marge per a fer una oferta més generosa, que dels 200 euros no passaven. Els sindicats han insistit en la clàusula de revisió salarial, però McEvoy s’ha tancat en banda. A canvi, ha dit que podrien assumir els dies de lliure disposició, que en el document final han sigut sis a partir del curs vinent, tres en dies lectius, i tres en dies no lectius; i el dret a la desconnexió digital.

Amb aquest caramel enverinat damunt la taula, McEvoy ha demanat de fer un recés perquè s’ho pensassen. Quan STEPV, CCOO i UGT han eixit de la sala, no han volgut fer declaracions i les cares que feien eren de saber que els havien preparat un parany. En canvi, un dels negociadors del CSIF s’ha acostat al rogle dels periodistes per a dir que el recés era perquè es pensassen si signaven avui mateix.

La bomba

McEvoy i la consellera acabaven de llançar una bomba en la línia de flotació de la unitat sindical. El que ha vingut després ha estat un teatret. Els tres sindicats no alineats amb el PP han intentat, infructuosament, rascar millores d’ací i d’allà, fer una nova proposta, però el peix ja estava venut. CSIF i ANPE ja han dit que sí, que sí que signaven.

Immediatament, la consellera ha suspès la reunió i n’ha convocada una altra per a demà a les quatre de la vesprada. Els representants dels sindicats que no han signat han eixit de la sala amb cares llargues, mentre la consellera i els representants d’ANPE i CSIF tancaven els detalls. Els equips de la conselleria han corregut a preparar l’escenari de la signatura. Una sala gran, amb una taula llarguíssima. La mateixa on McEvoy ha fet les declaracions avui matí. Sis cadires. Sis bolígrafs BIC. Tres banderes i el rètol de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

Encara han tardat a entrar. Havien d’acabar la redacció de l’acord i s’havien de fer les impressions per als intervinents. L’única persona que no s’ha llevat el somriure de la boca ha estat la consellera Ortí, contenta com estava de poder oferir un triomf al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca. Els representants dels sindicats no somreien. Després, en les declaracions, sí que s’han mostrat satisfets. Quan se’ls ha preguntat sobre si els seus afiliats continuaran fent vaga, les respostes no han estat gens concretes… Tot han estat evasives.

L’eufòria de la consellera

La consellera ha parlat de la vaga en passat, tot oblidant la poca representació dels dos sindicats amb qui acabava de signar aquest acord. Tot obviant que els altres tres mantenen intactes els actes reivindicatius i la vaga continua convocada. Ha tornat a repetir la cantarella que els professors estaran entre els més ben pagats d’Espanya i s’ha felicitat perquè la tranquil·litat torne a les aules. Preguntada sobre si aquesta estratègia dels micro-acrods la repetirà, ha dit que sí.

La sensació dels tres portaveus que han parlat és que sabien que en algun moment arribaria aquest moment i que ha arribat en començar la tercera setmana de vaga indefinida i després d’haver demostrat la seua força al carrer. “La vaga continua, demà mobilitzacions descentralitzades i negociació de nou a les 16.00. Dimecres, mani a València”, és el text del missatge de text que un dels negociadors ens ha fet arribar.