No hi ha tan sols una campanya d’acorralament contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assetjat pels casos de corrupció. No: hi ha també una guerra interna entre estaments del poder de l’estat, un conflicte de famílies tens i virulent. Un dels primers camps de batalla va ser la fiscalia, en una operació llampec que va decapitar sense proves sòlides el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz. Ara el terreny és la Guàrdia Civil. La Unitat Central Operativa (UCO), que elabora els informes sobre el joc brut del PSOE, ha posat en el punt de mira fins i tot la seva superior jeràrquica, Mercedes González, directora del cos del setembre del 2024 ençà. Avui González compareix a la comissió d’Interior del senat espanyol.

Els primers informes, filtrats fa quinze dies, ja van estendre la tempesta damunt González, perquè revelaven que s’havia reunit amb Leire Díez, la militant socialista de qui se sospita que coordinava una trama per a obtenir informació essencial sobre policies, jutges i fiscals vinculats a causes que afectaven el PSOE i el govern espanyol, a fi d’enterbolir-les o bé de fer-les descarrilar. L’entorn de González va comunicar que tan sols s’havia reunit amb Díez un parell de vegades –tot i que admetia que potser havien estat tres– i que hi va tallar el contacte quan Díez li va suggerir que recuperés Rubén Villalba, un comandant del cos apartat de sou i de feina perquè estava implicat en el cas Koldo. 

Però, per què es reunien? En aquells primers informes ja s’hi deia que, suposadament, Díez “havia tingut la pretensió de propiciar en el si de la Guàrdia Civil unes investigacions internes contra l’UCO”. Ahir es va filtrar un nou informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, en què l’UCO sosté que les reunions de Díez amb la directora de la Guàrdia Civil van servir precisament per a obrir aquestes investigacions. Després de les reunions, diu Díez, es van aportar “tres informacions reservades” sobre actuacions de l’UCO el desembre del 2024 i el maig i el setembre del 2025. Totes tres tenien a veure amb la manera com la unitat havia gestionat aspectes dels casos relacionats amb Sánchez, com ara el cas Koldo o el cas del germà del president. 

Ara com ara, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, manté el suport a González. Segons que va dir fa pocs dies, els fets del cas, pendents de demostrar, li semblen molt greus i l’incomoden “com a ministre i com a ciutadà”, però no li fan reconsiderar la confiança en González. “Ella em va dir, i per a mi és la cosa més important, que no havia tingut cap contacte amb la Leire en el desenvolupament del qual hi hagués hagut cap referència a la trama”, va declarar Marlaska. Entre línies, doncs, posava una línia vermella a la continuïtat de la directora de la Guàrdia Civil: si se’n descobreix res que reveli que sí que hi va discutir aspectes de la trama, perdrà la confiança del ministre.

Ara aquest nou informe qüestiona substancialment la versió de González, perquè els missatges intervinguts a Díez permeten de constatar que la presumpta espia del PSOE es vantava no tan sols de reunir-se amb la directora de la Guàrdia Civil, sinó de tenir-hi un vincle estret, i d’haver-hi discutit, efectivament, aspectes vinculats a la trama. En un missatge del 3 d’abril de 2025 adreçat a Ismael Oliver, advocat de Koldo García, diu Díez: “Ahir no va estar malament la reunió amb la directora de la Guàrdia Civil. Vejam si continuo aprofundint aquesta via.” I Oliver li responia: “Me n’alegro molt. Si més no, vejam si aturem el linxament i ens hi podem enfrontar amb una certa igualtat d’armes.”

Dies més tard, el 9 de maig, el diari El Confidencial va publicar una notícia que explicava que un jutge havia obert diligències contra Koldo per vexacions a la seva dona. Aquell mateix dia, una altra advocada de l’acusat en va enviar l’enllaç a Leire Díez i li comentava: “És fort que la mateixa UCO sigui qui denunciï i filtri, sigui jutge i part, tot alhora. […] Passa-ho a la Mercedes, vejam què en pensa.” Díez li va respondre: “Li ho acabo de passar.” I al cap de pocs minuts: “M’acabo de jugar un dinar amb la Mercedes que les filtracions vénen de l’UCO.” No hi ha prova directa que González s’avingués a jugar-s’hi cap dinar, però el missatge indica que, si més no en privat, Díez la presentava com una interlocutora habitual dels seus afers. 

A l’informe, que en tot cas és susceptible de llacunes metodològiques i de biaixos polítics com ho han estat, abans, molts informes d’unitats com l’UCO, també hi consta que l’UCO va fer arribar una queixa a González per avisar-la que hi havia en marxa una campanya per a desacreditar la unitat, i s’infereix que no va fer res per frenar-la. Per a González –periodista de formació i secretària general del PSOE de Madrid–, la compareixença d’avui serà un examen difícil, en què l’oposició mirarà de fer que es contradigui i donarà per fet que ella tenia coneixement dels tripijocs de Díez. De fet, l’UCO creu que González no tan sols ho sabia, sinó que hi havia retiment de comptes davant el secretari d’Organització d’aleshores, Santos Cerdán. L’informe també aporta novetats sobre això. 

Els documents de Cerdán

L’escorcoll del 27 de maig a la seu del PSOE va servir a l’UCO per treure’n documentació i informació que fins ara no havia aparegut i que afirma que correspon a Santos Cerdán, una informació que li serveix per a apuntalar l’acusació contra ell i el vincle amb la suposada trama corrupta de Díez. Perquè fins ara els indicis contra Cerdán eren més aviat febles, basats en referències de tercers a partir de les quals es podia inferir la seva participació. 

I ara l’UCO, havent paït allò que es va endur del carrer de Ferraz de Madrid i dels altres escorcolls, acaba de lliurar un nou informe al jutge Santiago Pedraz en què aprofundeix les sospites no solament contra la directora del cos, sinó també contra Santos Cerdán. Es fonamenta en un document titulat “Incompliments”, amb data del novembre del 2024 i atribuït a Leire Díez, que fou intervingut per primera vegada a l’ex-militant socialista el desembre de l’any passat. En aquest document hi ha una llista de compromisos pendents de dur a terme amb persones amb qui s’havien posat en contacte prèviament com a contrapartida de la informació que els poguessin lliurar i que servís per a desprestigiar fiscals, jutges, polítics i càrrecs policíacs. 

Aquest document que havien trobat a Díez, ara l’UCO afirma haver-lo trobat també en un ordinador de Cerdán que era a la seu del PSOE d’ençà que fou apartat del càrrec de secretari d’Organització. I això porta els agents a concloure que, si Cerdán n’estava al cas, hi havia una relació jeràrquica en la qual Díez passava comptes amb Cerdán de l’activitat presumptament delictiva de la trama. 

A més, afirmen disposar d’agendes i llibretes de Cerdán amb anotacions que, aparentment, palesaven que l’ex-secretari d’Organització del PSOE estava al cas de diverses línies d’actuació d’aquesta trama, com ara l’intent de dinamitar la causa, instruïda a Badajoz, contra el germà del president espanyol, David Sánchez. Però també anotacions en què –segons el relat de la Guàrdia Civil– Cerdán criticava l’actitud de la fiscalia general de l’estat arran de la sortida en llibertat de l’empresari Víctor de Aldama, que va aportar informació important per als investigadors en l’anomenat cas Màscares.

Els agents de l’UCO van més enllà: diuen que Santos Cerdán va ordenar verbalment que qualsevol viatge sol·licitat per Díez “es considerés autoritzat”. Parlen, concretament, del pagament de sis viatges a Díez durant el 2024 i que un dels desplaçaments –efectuat el 26 d’agost de 2024- va ser per a reunir-se amb Villarejo, tal com es desprèn d’una de les comunicacions que Leire Díez va tenir amb l’advocat de l’ex-comissari.