13.06.2026 - 21:40
El mes passat una setantena de propietaris de vehicles elèctrics es van manifestar a Alemanya, a la seu d’un dels principals operadors de recàrrega del país, justament el dia que la companyia celebrava l’assemblea general. Amb el lema “Prou caos tarifari”, els manifestants expressaven unes de les queixes repetides i creixents entre els propietaris d’un cotxe elèctric: la manca de transparència, la gran variabilitat de preus i la necessitat de disposar d’una aplicació per a cada operador de recàrrega com a única manera d’evitar preus abusius. Aquesta situació, que alguns dels manifestants deien que era pròpia “del Far West”, és comuna de fa anys a bona part d’Europa, inclosos els Països Catalans. Amb l’augment de la venda de cotxes elèctrics, com més va més famílies s’hi troben. Tot seguit analitzem la situació de la recàrrega pública i l’evolució que pot seguir en un futur pròxim.
La situació d’Alemanya, extrapolable als Països Catalans
Els manifestants alemanys expressaven el malestar per un preu massa alt a les estacions de recàrrega pública. Aquesta situació penalitza els cotxes elèctrics, perquè el cost pot arribar a ser el doble que fer benzina en un cotxe de combustió. La segona queixa és que els preus són opacs i depenen del mètode de pagament. A la majoria d’estacions, d’entrada no es pot saber el preu del quilowatt hora, si més no d’una manera clara, i cal recórrer a l’aplicació de l’operador al mòbil per veure’ls. Però sovint ni tan sols així es pot tenir una idea clara del preu final a pagar: pot ser que el preu depengui de si es paga amb targeta de crèdit sense registre (allò que s’anomena “preu ad hoc”), de si es paga amb l’aplicació sense subscripció, de si es té una subscripció en aquell operador o si es fa amb una aplicació d’un operador diferent, mètode anomenat itinerància (roaming). D’aquí vénen les qualificacions de “caos tarifari” i “Far West” dels manifestants alemanys.
Martin Roemheld, el director general d’EnBW, la companyia objecte de la manifestació, que és un dels operadors principals del país, va respondre-hi a la xarxa social LinkedIn. Per ell, el debat era distorsionat al voltant d’un preu ad hoc de més de 0,8 euros/kWh, que fa que recórrer amb cotxe elèctric 100 quilòmetres pugui costa més de 20 euros en electricitat, un preu notablement superior al d’un cotxe de combustió. El màxim responsable d’EnBW va dir que el 84% dels usuaris de la seva xarxa “mai o rarament paguen aquest preu”. I argumentava que amb subscripció el preu baixava a 35 cèntims el quilowatt hora. Els usuaris no van trigar a respondre a aquests arguments, qualificant-los d’enganyosos.
Van dir que si la majoria de les recàrregues no són a preu ad hoc és justament perquè és massa car i els usuaris es veuen obligats a descarregar-se l’aplicació de l’operador, registrar-s’hi i pagar una subscripció per obtenir un preu més barat. També expressaven malestar per haver de descarregar aplicacions de cada operador –i, doncs, donar les dades personals a diverses companyies– i haver de pagar una subscripció per cada operador que han de fer servir. A més, sovint han de planificar la ruta d’acord amb la disponibilitat de punts de càrrega de l’operador a què han d’estar subscrits. Alguns altres usuaris deien que la situació actual és injusta perquè els preus són abusius. “La manera més fàcil seria pagar amb targeta de crèdit o dèbit”, deia un usuari que afirmava tenir deu targetes de recàrrega d’operadors diferents.
Una altra reclamació és que no es pot preveure el cost de recàrrega perquè els operadors comencen a introduir un preu dinàmic, que varia segons l’hora del dia o el grau d’ocupació de l’estació. “Si els operadors de càrrega no veuen que això és un assetjament als clients, hi han d’intervenir els polítics”, deia un altre usuari alemany, que demanava que l’administració protegís els consumidors i regulés per a evitar allò que anomenava “jungla de preus”. Finalment, un altre usuari deia que cap propietari de cotxe elèctric no vol pagar subscripcions. Cal dir que la situació no és exclusiva d’Alemanya i als Països Catalans és pràcticament calcada.
El Parlament Europeu estudia la situació
Un estudi recent de la Comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu ha analitzat la situació de la recàrrega pública al conjunt de la UE. Tenint en compte que el preu a pagar pels consumidors depèn no solament del preu de l’electricitat, sinó també dels càrrecs de la xarxa elèctrica, el cost de la infrastructura, el grau d’utilització, les subscripcions i el cost de la itinerància, la Comissió ha trobat que el mètode de pagament té un gran impacte en relació amb el cost final per als usuaris. Segons l’estudi, el preu mitjà a la UE amb subscripció és de 0,58 euros/kWh; en canvi per a recàrregues ad hoc i d’itinerància és de 0,80. Alguns analistes diuen que aquestes dades mitjanes són massa genèriques i que amaguen situacions concretes encara més abusives.
Tanmateix, la Comissió de Transport remarca que el preu que es paga a la pràctica en les recàrregues públiques és entre 2 i 2,84 vegades més car que el preu de l’electricitat a casa. Això descoratja l’adquisició d’un vehicle elèctric, perquè pot eliminar l’avantatge econòmic sobre els cotxes de combustió. Tot i que depèn molt del model de cotxe elèctric i de combustió a comparar, al nostre país el valor llindar és d’uns 0,40 euros/kWh – 0,45 euros/kWh. Per sobre d’aquesta xifra viatjar amb cotxe elèctric surt més car. Per sota, més barat. Cal tenir en compte que els propietaris d’un cotxe elèctric carreguen majoritàriament a casa, on al nostre país poden obtenir preus fins a 0,05 euros/kWh en tarifes específiques de cotxe elèctric (càrrega de matinada) i fins a 0,11-0,16 euros/kWh per a les tarifes més econòmiques de preu únic 24 hores. Així doncs, els preus molt superiors de les estacions de recàrrega pública afecten tan sols durant els viatges o els moments concrets en què calgui una recàrrega parcial per a arribar a casa. Però també afecten aquells qui no tenen un carregador a casa o a la feina, cosa que és una barrera molt important per a adquirir un cotxe elèctric.
La Comissió de Transport també ha trobat que els preus de recàrrega pública són més cars a Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i Hongria. En canvi, a Portugal, Dinamarca i als estats francès i espanyol els preus se situen en la banda baixa. A més, no ha notat les diferències esperables de preu entre potències de recàrrega, de manera que marquen més el preu les polítiques comercials dels operadors que no pas les condicions tècniques, tenint en compte que el cost del maquinari d’alta potència és més car que no pas el de mitjana o baixa.
La Comissió remarca que una mateixa recàrrega pot tenir preus diferents depenent de si es paga amb targeta de crèdit, amb l’aplicació de l’operador o gràcies a una subscripció, amb valors que poden anar de 0,36 euros/kWh a 1,17 euros/kWh. També destaca que tant als EUA com a la Xina hi ha molta més transparència de preus abans de començar la recàrrega, cosa que inclou la separació del cost de l’electricitat i els càrrecs del servei.
El sector es comença a moure
Malgrat la situació actual, el sector de la recàrrega pública comença a fer senyals de moviment. Fins ara, els operadors s’han centrat a posar punts de càrrega per tot el territori, de manera que es pugui fer qualsevol mena de viatge amb cotxe elèctric. Aquest model es basa generalment en un únic punt de càrrega (habitualment amb dos connectors) de baixa potència. Els operadors argumenten que la taxa mitjana d’ocupació dels punts de recàrrega pública és inferior al 10%. Però passa que molts usuaris tenen por d’arribar a un punt de recàrrega i trobar-lo ocupat, de manera que miren d’evitar-los.
Actualment, els operadors amplien aquestes localitzacions o en creen de noves, amb més punts de càrrega, generalment entre 4 connectors i 12, fins i tot més. D’aquesta manera els usuaris poden estar gairebé segurs que quan arribin a l’estació de recàrrega hi trobaran un lloc lliure o, en cas d’estar tots ocupats, s’hauran d’esperar poc. Tanmateix, construir aquestes instal·lacions és car, habitualment entre 500.000 euros i 2 milions d’euros. I cal afegir-hi el cost d’operació anual, que pot ser d’uns 100.000 euros. Aquests costs, juntament amb un grau d’utilització baix, són els arguments principals dels operadors per a les tarifes actuals (que al nostre país oscil·len entre 0,50 euros/kWh i 0,80 euros/kWh per a pagaments ad hoc) i la promoció de subscripcions que garanteixen un ingrés fix mínim (generalment entre 3 euros i 12 euros mensuals).
Malgrat aquesta situació, a Europa comencen a aparèixer operadors nous que despleguen una àmplia xarxa molt ràpidament i volen captar clients també de seguida. El principal és l’operador francès Electra, que al nostre país s’ha començat a implantar a les àrees metropolitanes de Barcelona i València (i ben aviat a Alacant). L’estratègia d’Electra ha estat d’oferir estacions amb uns quants punts de càrrega de gran potència i mostrant els preus de manera clara als terminals. Però, sobretot, de rebaixar considerablement el preu de recàrrega pública: 0,29 euros/kWh (0,39 a Alemanya) amb una subscripció de 9,95 euros mensuals, en contrast amb un preu ad hoc amb targeta de crèdit de 0,59 euros/kWh. L’operador italià Atlante, també present al nostre país, ha copiat aquestes tarifes, cosa que pot voler dir que es fan els primers passos per a una competència més gran entre operadors per captar uns clients que van creixent mensualment a mesura que augmenten les vendes de cotxes elèctrics a tot Europa.
Electra ha tingut molt d’èxit a bona part d’Europa, i ja és un dels operadors de referència. Tanmateix, també mostra la divergència entre allò que demanen els usuaris i allò que es decideix als despatxos de les empreses. Fa pocs dies, Electra va canviar la política comercial. Per una banda, va introduir una penalització econòmica per cada minut en què es carregui per sobre del 80% quan l’estació es trobi molt ocupada. L’objectiu és que hi hagi més rotació en els punts de càrrega i evitar que els usuaris la trobin plena completament. Però això fa que hom no pugui carregar al 100% o es trobi una despesa forta al compte bancari si no és conscient de la nova política.
Per una altra banda, ha rebaixat el preu de la subscripció mensual de 9,99 euros a 4,99 euros, cosa que fa més accessible la subscripció. Però ara ja no hi ha un preu fix rebaixat, sinó que la subscripció dóna el dret d’una rebaixa de 20 cèntims sobre el preu de pagament amb l’aplicació, que és variable segons l’hora: entre 0,39 euros/kWh i 0,59 euros/kWh (amb targeta de crèdit és de 0,59 euros/kWh independentment de l’hora). A la pràctica representa encarir el preu mitjà de recàrrega, perquè a les hores més comunes de càrrega el preu és més alt (entre les 8.00 i les 13.00, i entre les 18.00 i 23.00). Els preus econòmics corresponen a les hores de matinada, quan la majoria d’usuaris no poden carregar al carrer durant mitja hora o una hora. Tot plegat, una situació molt semblant al “caos tarifari” de què s’exclamaven els usuaris alemanys.
Acabarem tenint tarifes planes de recàrrega?
Així com molts analistes esperen que la competència faci baixar el preu de recàrrega pública i normalitzi el pagament amb targeta de crèdit sense penalitzacions ni registres en aplicacions (i tot esperant una millora de la regulació que protegeixi els consumidors), també es comencen a veure signes que el sector podria seguir els passos de les pràctiques comercials de telecomunicacions. Cal tenir en compte que en un sistema energètic basat en energies renovables, principalment energia solar i eòlica, els costs són a la pràctica fixos, perquè no hi ha costs variables de combustible. Una vegada instal·lades plaques solars i molins, produiran electricitat, tant si es consumeix com si no. El sol i el vent són de franc, només s’ha de pagar per a la fabricació, la instal·lació, el manteniment i l’operació de plaques solars, molins eòlics i bateries de suport. Una situació molt semblant al sector de telecomunicacions, en què la norma comercial són les tarifes planes per l’elevada competència entre operadors i una regulació del sector que obliga a compartir la infrastructura dels operadors dominants amb els nous operadors (una reclamació que també es comença a fer en empreses del sector elèctric amb els punts de càrrega).
El senyal que es podria acabar en aquesta situació al sector del cotxe l’elèctric l’ha donat a Europa la comercialitzadora d’electricitat Octopus Energy. A França aquesta companyia britànica ja ofereix una tarifa plana de 49,99 euros mensuals que permet de recarregar el cotxe tantes vegades com es vulgui a casa i a 7.000 punts de recàrrega públics. Malgrat que aquest preu pugui ser superior al que paguen mensualment molts propietaris d’un cotxe elèctric que recarreguen a casa o la feina, les telecomunicacions mostren que si hi ha competència entre operadors el preu acabarà baixant. Igual com ara ja no ens preocupem pel preu quan fem una trucada o enviem un missatge amb el mòbil, arribarà un dia que ens passarà això mateix amb els nostres desplaçaments amb cotxe elèctric, i ens oblidarem dels diners que deixàvem cada vegada que anàvem a la benzinera?
