Tres vides entre dos països: els catalans que juguen el Mundial amb el Marroc

VilaWeb
12.06.2026 - 21:40

Avui debuta la selecció del Marroc al Mundial de futbol masculí que es disputa als Estats Units, Mèxic i el Canadà. S’enfrontarà al Brasil, cinc vegades campió del món, en el primer partit del grup C, que completen Escòcia i Haití. L’equip marroquí és una de les seleccions amb més presència de futbolistes catalans.

En total, han estat convocats 1.247 jugadors per al torneig. D’aquests, 289 no defensaran la selecció de l’estat on van néixer, cosa que representa un 23% del total. Sense anar més lluny, el Marroc compta amb tres futbolistes nascuts als Països Catalans: Chadi Riad, Ismael Saibari i Ayoube Amaimouni-Echghouyab.

Chadi Riad

Chadi Riad Dnanou (Palma, 2005) és fill de pares marroquins establerts a l’illa de Mallorca. Avui es convertirà en el tercer mallorquí que juga un Mundial, després de Miquel Àngel Nadal i Marco Asensio.

Amb tan sols vint-i-dos anys –en farà vint-i-tres durant el torneig–, l’actual defensa del Crystal Palace arriba a la cita després d’una trajectòria marcada per unes quantes lesions greus encadenades. Ha recuperat el to aquests darrers mesos, després d’haver estat 378 dies sense jugar per dos problemes consecutius al genoll. Malgrat aquesta llarga absència, les seves condicions físiques i tècniques li han valgut la convocatòria del seleccionador marroquí, Mohamed Ouahbi.

Riad es va formar a l’Atlètic Rafal, el Mallorca i el San Francisco abans de fitxar pel FC Barcelona el 2019. El 2020 va passar pel juvenil A del Sabadell i l’any següent va tornar al Barça. Va debutar amb el primer equip del Sabadell el desembre del 2020, en un partit de copa contra l’Eivissa. L’estrena a segona divisió va arribar l’11 de gener de 2021, contra el Lugo. El 8 de novembre de 2022 va arribar a debutar amb el primer equip del Barça, en un partit de lliga contra l’Osasuna. El juliol del 2023 va ser cedit al Betis, que el va acabar comprant després d’una temporada amb trenta partits disputats. Posteriorment, va ser traspassat al Crystal Palace.

Després de superar aquest període difícil de lesions, ha tornat amb força als terrenys de joc i fa poc més d’una setmana va aixecar a Leipzig el seu primer títol internacional: la Conference League, guanyada a la final contra el Rayo Vallecano.

Ismael Saibari

Ismael Saibari Ben El Basra (Terrassa, 2001) va créixer jugant a futbol amb el seu germà gran pels carrers del barri de Can Parellada. Fins i tot, va jugar una temporada al futbol base del CD Can Parellada. Quan tenia sis anys, els seus pares, d’origen marroquí, van decidir d’emigrar a Bèlgica a la recerca de millors oportunitats laborals.

A Bèlgica, es va formar a les categories inferiors del Genk i de l’Anderlecht, fins que l’estiu del 2020 va fer el salt al PSV Eindhoven, que el va incorporar al filial. Després de dues temporades, el 2022 va entrar definitivament a la primera plantilla, on s’ha consolidat com un dels futbolistes ofensius més destacats de la lliga neerlandesa.

La seva progressió també va despertar l’interès d’unes altres seleccions. Fa unes quantes temporades, el seleccionador belga d’aleshores, el català Robert Martínez, va posar-s’hi en contacte per oferir-li la possibilitat de jugar amb Bèlgica, aprofitant que en tenia la nacionalitat. Tanmateix, Saibari va refusar l’oferta i va optar pel Marroc, el país d’origen de la seva família.

Saibari arriba al Mundial com un dels futbolistes marroquins més prometedors. De fet, aquest estiu ha sonat amb força com a possible reforç del Bayern de Munic per a la temporada vinent.

Ayoube Amaimouni

Ayoube Amaimouni-Echghouyab (Vic, 2004), fill de pares marroquins, va créixer a Osona fins que va tenir deu anys. Va començar a jugar a futbol a les categories inferiors del Voltregà, en un dels darrers camps de terra del país. La seva tècnica individual li va valer una oferta per a incorporar-se a la Masia, però finalment la família va decidir de traslladar-se a Alemanya, concretament a la perifèria de Dortmund, a la conca del Ruhr.

Allà va passar pel TuS Eving-Lindenhorst, el Rot-Weiss Essen i l’Arminia Bielefeld, on va arribar a treure el cap al primer equip, tot i que no hi va debutar mai oficialment.

La seva oportunitat en el futbol professional va arribar després d’un trajecte poc habitual. Va jugar al SpVgg Erkenschwick, de la cinquena divisió alemanya, on va despuntar. El 2024 va fitxar pel filial del Hoffenheim, a tercera, on va tornar a destacar. Finalment, aquest gener, l’Eintracht de Frankfurt el va fitxar per al primer equip, amb el qual va debutar a la Bundesliga. Allà s’ha convertit en una de les joves revelacions de la lliga alemanya.

Amaimouni parla cinc idiomes: català, amazic, castellà, alemany i anglès.

Baixa de darrera hora

Dijous, la selecció del Marroc va fer oficial que Abde Ezzalzouli es perdria finalment el torneig per l’esquinç al lligament del genoll dret que es va fer fa uns dies en l’amistós contra Noruega. Inicialment, la federació marroquina l’havia mantingut a la convocatòria, amb l’esperança que pogués estar disponible per als partits decisius, però les darreres proves han confirmat que haurà d’estar de baixa entre quatre setmanes i sis.

Abde Ezzalzouli va néixer al Marroc, però a set anys la família es va establir al barri de Carrús, a Elx, on va començar a jugar a futbol. Es va formar en clubs de la ciutat com ara la Penya Il·licitana Raval, el Pablo Iglesias, el Kelme, el Promeses Elx i el Cultural Carrús. També va fer una prova amb l’Elx, però no va aconseguir d’entrar al planter. La seva trajectòria va canviar quan l’Hèrcules B li va oferir un contracte. Va començar a jugar-hi el 2016 i va fer el salt al futbol sènior el 2019. El 31 d’agost de 2021 va ser traspassat al Barça B. Va debutar amb el primer equip del FC Barcelona el 30 d’octubre de 2021, en un partit de lliga contra l’Alabès.

Abde, lesionat en el partit amistós contra Noruega.

La selecció marroquina arriba al Mundial després d’haver estat la gran sorpresa del darrer certamen, disputat a Catar. Els Lleons de l’Atles, com es coneix popularment l’equip, van ser la primera selecció africana de la història d’arribar a unes semifinals de la Copa del Món. Després, l’equip va tenir un sotrac important arran de la polèmica final de la Copa d’Àfrica del 2025, de la qual era amfitrió. Tot i haver perdut el partit decisiu, mesos més tard, la Confederació Africana de Futbol li va atorgar el títol arran de l’intent frustrat de retirada de la selecció del Senegal.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor