Rebuig frontal a l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa: “És terrorisme d’estat” 

L’ampliació de l’aeroport d’Eivissa projectada per AENA ha aixecat un rebuig frontal de societat civil, partits polítics i patronals. S’hi invertiran 229,7 milions d’euros –el triple que en el darrer pla director– i, a partir del 2031, la superfície de l’aeroport s’haurà ampliat d’un 30%. L’aeroport ara té 70.000 metres quadrats i supera els 9 milions de passatgers anuals. També té 17 portes d’embarcament i passaran a ser-ne 32, gairebé el doble. La previsió d’AENA també és de fer 16 taulells de facturació més i un nou filtre de control amb 17 línies. 

Les entitats de defensa del territori ho tenen clar: l’ampliació no és per a modernitzar l’aeroport, sinó per a poder-hi encabir encara més vols. “Ara mateix, del punt de vista ambiental, l’aeroport funciona amb una quantitat de vols al marge de la legalitat”, avisa la portaveu del GEN-GOB Eivissa, Neus Prats. Encara que la directora de l’aeroport, Marta Torres, ha assegurat més d’una volta que la capacitat operativa era de 10 milions de passatgers anuals –l’illa té 164.000 habitants–, ara mateix la realitat és que l’aeroport funciona molt per damunt de les previsions fetes amb el pla del 2010.

Al pla del 2010 es va preveure que el nombre de passatgers arribaria a 5,3 milions el 2015 i a 6,2 milions el 2020. Però, segons les dades d’AENA, el 2015 ja es van superar les previsions del 2020, amb l’arribada de 6,4 milions de passatgers. El 2019 (mirem aquesta dada perquè el 2020 va ser l’any de la covid), ja es van superar els 8,1 milions. L’any passat, el volum total de passatgers va ser de 9,1 milions, amb 85.086 operacions. La tendència a l’alça és ben clara: “És una quantitat tan salvatge que no és normal. Ni assumible ni sostenible de cap manera”, diu Prats.

Sobre la xifra de 10 milions que AENA posa damunt la taula, Prats sosté: “Ells treballen en la realitat que els convé”: “Ampliar l’aeroport amb aquestes característiques és un insult a tothom. No es pot permetre. Si tapen un torrent per ampliar l’aeroport cap a la mar i doblen el nombre de portes d’embarcament… Allò que ha de fer AENA per adaptar-se a la realitat i deixar de destrossar aquesta illa és reduir el nombre de vols fins que sigui sostenible.” Cosa que, a la pràctica, veu gairebé impossible. Sobretot, si AENA manté aquest model de gestió. “L’aeroport d’Eivissa és la mamella de la vaca d’Eivissa per a l’estat espanyol. Es tracta de traure rendiment d’una infrastructura encara que sigui a costa de tot el territori.”

Impacte ambiental

L’ampliació de l’aeroport també té un impacte ambiental directe a l’illa, atès que és situat al costat de l’àrea natural més important d’Eivissa: el Parc Natural de les Salines. Com el GOB, Amics de la Terra també va criticar l’impacte que tendrà sobre el territori i va advertir que agreujaria la crisi hídrica, l’emergència residencial, la saturació turística i les emissions de carboni a l’illa. I recordava que ja tenia un impacte “molt negatiu” sobre el parc natural. 

“No es tracta de treure serveis de residents, sinó d’eliminar els vols d’estiu que hi vénen divendres i se’n tornen diumenge, plens de gent que ve de festa i que no aporta cap benefici a l’illa. A ells sí, perquè els cobren, però a nosaltres ens destrossen, ens saturen, ens massifiquen, ens contaminen, ens treuen l’aigua i no en traiem res. Això és terrorisme. Això sí que és terrorisme d’estat”, diu Prats. 

El parlament en refusa l’ampliació

Al primer ple del mes de juny, el parlament va refusar el projecte d’ampliació i remodelació de l’aeroport. Una iniciativa que, en la seva particular croada contra AENA, va presentar el PP. Malgrat que l’aeroport d’Eivissa assumeix que no augmentarà la capacitat operativa, els polítics també tenen clar que les actuacions previstes van en aquella direcció.

“Una cosa és millorar la seguretat i la qualitat de serveis i en operativitat, i una altra cosa diferent és impulsar actuacions que s’acabin traduint en més capacitat i, consegüentment, en més passatgers”, va dir el diputat Vicent Marí, que també és president del Consell d’Eivissa. I va afegir que no es debatia només una remodelació concreta, sinó també un model aeroportuari “que continua vinculant inversions a més trànsit i més passatgers, malgrat que Eivissa fa anys que reclama justament el contrari”. La presidenta, Marga Prohens, dimarts proppassat també va considerar que era una “ampliació faraònica”. 

De fet, el parlament ha aprovat recentment una proposició de llei per a avançar cap a una cogestió aeroportuària més gran. “Aquesta iniciativa també defensa una reivindicació fonamental: que les Balears i els consells insulars tenguin veu real en la definició del futur aeroportuari de les Illes, perquè ningú no coneix més bé els límits, les necessitats i els desafiaments d’Eivissa que els eivissencs”, deia Marí, a més d’exigir la “paralització immediata” de la tramitació i la retirada del projecte DORA III.

El diputat del PSIB Àlex Pitaluga també va aprofitar l’avinentesa per a desmarcar-se de l’ampliació: “Els socialistes no volem el projecte de l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa que ha proposat AENA. Eivissa no necessita absorbir més trànsit aeri ni més pressió turística.” En aquest sentit, va insistir en la pressió territorial, ambiental, social i residencial inassumible de l’illa, i va afegir dir que seria incoherent parlar de sostenibilitat, contenció turística i límits tot impulsant “una actuació que amplia la principal porta d’entrada de visitats a l’illa”. De tota manera, també va llançar un dard al PP, acusant-lo d’haver convertit aquest refús en una causa més contra el govern de Pedro Sánchez i recordant-li que el model aeroportuari actual també l’havien impulsat els populars, quan es va privatitzar el 49% d’AENA. 

Més per Mallorca “va celebrar” que el PP “hagi descobert que AENA és un ens centralista i que només mira per la butxaca i que no li interessen ni poc ni gaire els interessos dels eivissencs”. De fet, va recórrer a la dada de creixement de passatgers per a evidenciar els efectes de la privatització: han augmentat d’un 50% més els passatgers. També va retreure al consell de no haver fet cap informe respecte del DORA III o que els diputats populars al congrés espanyol s’haguessin abstingut de tramitar una llei de cogestió aeroportuària. “AENA és un desastre i és un desastre absolut que proposin el creixement pensant exclusivament en els dividends”, va dir el diputat Ferran Rosa. 

També el diputat de Formentera Llorenç Córdoba va reclamar la participació efectiva de les institucions insulars a l’hora de decidir la capacitat assumible i l’impacte territorial que poden aguantar. “Formentera no pot continuar essent una illa afectada per decisions aeroportuàries sense poder participar en el debat previ. No podem ser l’illa més dependent de l’aeroport d’Eivissa i, al mateix temps, la menys escoltada quan se’n decideix el futur”, va defensar.

“Cinisme”

Això no obstant, la portaveu del GEN-GOB creu que al parlament s’ha fet un exercici de “cinisme”. “Alhora que et parlen de contenció, decreixement i sostenibilitat, tramiten planejaments urbanístics que permeten de doblar la població”, critica Prats. “És un drama. És desesperant i ja no podem més.”

En aquest sentit, també critica que l’ampliació vagi destinada a augmentar les arribades en temporada alta. Cal recordar que, segons l’índex de pressió humana, Eivissa duplica la població resident els mesos d’estiu. Fins i tot l’agost passat es va superar, amb 333.667 persones en un mateix dia a l’illa. A Formentera, la població es pot arribar a triplicar. 

L’oci nocturn, en contra

En tot cas, el refús a l’ampliació de l’aeroport és gairebé unànime. Així com algunes patronals hoteleres no s’hi han mostrat molt en contra, però sí que han demanat a AENA que “no es passi de frenada”, un dels grans sectors econòmics de l’illa l’ha rebutjat del tot: els empresaris de l’oci nocturn.

L’Associació Empresarial d’Oci Nocturn Nits d’Eivissa diu que l’illa ja està prou sotmesa a la saturació derivada d’un model turístic basat en el creixement constant, una pressió insostenible sobre els recursos naturals, les infrastructures i l’accés a l’habitatge, a més de denunciar un deteriorament progressiu de la qualitat de vida dels residents. 

El detall de l’ampliació

Com ja hem explicat, una de les mesures que més ha cridat l’atenció és que les portes d’embarcament passin de 17 a 32, a més dels 16 taulells de facturació nous i un control de seguretat amb 17 línies. Per a fer-ho possible, a la planta primera hi haurà una superfície nova de 5.000 metres quadrats. 

La façana que dóna a les pistes es desplaçarà 24 metres per poder ampliar la sala d’embarcament. També hi haurà un nou dic a l’extrem nord-est, de dues plantes, que es vol fer com a zona per al trànsit no Schengen i que incorporarà 12 portes d’embarcament més. A la zona sud-est hi haurà una nova zona d’accés a les portes d’embarcament.

El projecte també implica desviar la carretera Camí dels Còdols i soterrar 200 metres del torrent de la Font, pel cap baix.