El relat de la derrota del plebiscit és el relat dels que es van ofegar abans de tirar-se a l’aigua; el relat del poder de la gent és el dels nedadors del Primer d’Octubre: farta de guardar la roba institucional, la gent es va posar a nedar pel seu compte
Tots aquests milers aplegats a Tortosa, Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona hauran de saber trobar noves formes de lluita per a trencar amb el domini despòtic d’Espanya
Carles Puigdemont ha de gosar fer allò que no va ser capaç de fer el mes de maig: desfer el seu partit per a encapçalar un front independentista unitari
No cal donar xifres inversores ni memorial de greuges ni remuntar-se a tractes anteriors: tothom sap que la burla ha estat manifesta i el menyspreu, sagnant
Ara com ara, aquesta lluita antagònica, ferma i contínua ha d’arrencar amb l’oposició a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat
Tot ve del Vietnam i de l’Amèrica Llatina, recorda ell
Instem els diputats elegits a proclamar en l’altaveu que és el Parlament Europeu que el conflicte entre Catalunya i Espanya continua intacte, malgrat els indults i l’amnistia
La qüestió és si creiem que unes eleccions autonòmiques són la pedra de toc del moment actual de l’independentisme
És una fantasia pretendre que la pressió del moviment podrà fer canviar la lògica i la dinàmica dels partits
Com es desprèn de tot plegat, els partits i les entitats no són capaços de recuperar la gent mobilitzada
No hi ha cap dubte que el “retorn a l’ordre” del govern de la Generalitat, en mans d’ERC, ha deixat de costat l’antagonisme per entrar en la lògica del pacte amb l’estat, seguint la dita “el meu mal no vol soroll”
Arriben al maig unes eleccions que, es vulgui o no, a Catalunya sempre seran plebiscitàries entre la submissió i la independència respecte d’Espanya
La repressió ja actua, en aquests moments, per decantar aliances i traçar estratègies de govern
O Puigdemont és capaç de crear un front ampli per la independència i destrossa el teatrí dels titellaires o quedarà segon, rere l’extintor del PSC
Encara hi ha classes i l’independentisme faria bé de prendre'n nota. Com deia l’altre, les muntanyes no descansen en el cim
Qualsevol projecte electoral que afirmi lluitar per la independència s’ha de plantejar com a fita desestabilitzar la Generalitat governi qui governi
Els moviments de García-Castellón van menys adreçats a persones concretes que a advertir-nos que no ens hem de moure d’allà on som
"A mi, aquest Obama em treu de polleguera. En la seva candidatura, hi ha frau a manta"
Julià de Jòdar retrata la crueltat de la guerra de Gaza amb el fragment de la ‘Ilíada’ en què Homer relata la conversa d’Aquil·leu i Príam
Dubto molt que l’espai ex-convergent, ara moralment triomfador en les negociacions per dalt, no triï un cop més per als de baix la política de peix al cove, marca de la casa
'El dia revolt' és un llibre noble per la intenció, fèrtil pel contingut, i singular per l'estructura
Hi ha moments que la posició bifront pot servir per a apaivagar antagonismes i crear blocs d’avançada si es relaciona correctament passat immediat i futur en construcció
Picasso era un pinta malagueny amb males puces i Miró un ingenu autista de passatge urbà que no hauria desplagut a Walter Benjamin
Es va guanyar que la gent, al carrer, esdevingués un poble lliure. I es va perdre l’oportunitat d’imposar el poder propi
Penso en els que s’omplen la boca d’autodeterminació mentre van muntar una taula de joc imaginària, tant van arribar a creure, beneits, els tripijocs del tafur
