Patxi López i Gabriel Rufián. O viceversa
L'estupor per la defensa acèrrima, fanàtica, que Rufián va fer de Patxi López al congrés espanyol és tan gran que em costa fins i tot de pensar a què deu respondre
Els catalans, en el millor dels casos, podrien tornar amb una mà al davant i una altra al darrere, si no acabessin, en el pitjor dels casos, tornant a la garjola
Els antics partits independentistes han esdevingut estructura (autonòmica) d’estat i, mentre continuï la repressió, la recuperació dels drets dels seus líders serà un afer estrictament personal, no pas de país
Serà un dia de lluita que ens ha de permetre d'enfrontar-nos sense mediacions a l’estat que militaritza Montserrat perquè el seu monarca sap que no és ben rebut a casa nostra
Amb les seves paraules, el pare abat no és que renunciï a fer de Montserrat un “substitutiu” de la política, sinó que, ras i curt, ens diu la mena de “política” que cal fer
Aquests dies sentim parlar molt d’‘unitat’, però sense que se’ns digui amb quin programa, mitjans, formes de lluita i calendari per a assolir-la
Podem parlar d’una dualitat de l’Església catalana entre jerarquia i poble creient que sol decantar-se en favor de la primacia jeràrquica i el poder constituït?
El Born és un exemple d’història nacional encara ‘irresolta’ i, en conseqüència, ‘no assimilable’ en termes museístics
Blanca Serra és citada a declarar davant la fiscalia per depurar responsabilitats sobre les tortures físiques, psicològiques, morals i per raó de gènere a què va ser sistemàticament sotmesa
Fa un any, l’abstencionisme polític va esdevenir el primer partit independentista i el dany col·lateral va ser la davallada del moviment al carrer
De com dos somiadors van preparar un viatge des d’unes muntanyes de clima polar per a travessar d’est a oest un continent a mig civilitzar i arribar a una illa dels mars del Sud superant pacíficament els esculls del Gran Oceà
Qualsevol projecte electoral que afirmi lluitar per la independència s’ha de proposar com a fita desestabilitzar la Generalitat, governi qui governi
El fantasma és el següent: quina organització política es necessita per a vehicular els moviments de carrer, en els termes que propugna el full de ruta de l'ANC, aprovat per una majoria de més del 80% dels votants?
"En aquesta novel·la, 'Las benévolas', del concepte de la gran nació alemanya, hi participen tots de la mateixa manera, víctimes o botxins. Per això em va agradar el Cercas de 'Soldados de Salamina', que hi posava les coses a lloc, tots víctimes i tots botxins..."
L’acció de l’ANC a Sants té la virtut d’incardinar-se amb el patir quotidià de la gent i de lligar-ho amb la necessitat d’alliberament nacional
El pensament polític independentista és un oxímoron i, si n’hi ha cap, no sembla que sigui útil per a crear aquella organització alternativa a l’‘establishment’ autonomista
Podem dir ben alt i ben clar que som enmig d’un procés d’extinció planificada en forma de guerra cultural per a la provincialització definitiva dels Països Catalans
Som davant la caricatura històrica d’un temps d’entreguerres (aquí, entre Espanya i Catalunya)
Un migdia de tardor, quatre homes d’uns trenta anys mantenen un noi de pell fosca mig agenollat retorçant-li un braç a l’esquena
Aliança Catalana és un partit frontissa: tant pot servir els interessos nacionals espanyols com els interessos particulars de les dretes catalanes
Lee hi posa voluntat i simpatia, però, cada vegada cal partir gairebé de zero (“sei-tons”, “mus-clos”, “ta-llat”) perquè, al marge de la seva competència per a aprendre llengües, tothom se li adreça en castellà
Allò que importa, doncs, és com aquest moviment hauria de recuperar el batec del carrer i passar a l’ofensiva interna i externa
L’associació entre despotisme i reglament que fa en Costa està adulterada: allò que ell titlla de “gestió despòtica” és l’aplicació estricta i rigorosa del que diu el reglament
No pas per casualitat, al País Valencià van naixent comitès locals d’Emergència i Reconstrucció, ni és casual que “La muixeranga” soni al costat de “L’estaca” pels carrers de la capital
Si fem caure el mur espanyol dels trens, potser recuperarem un sentit de servei públic, s’acabarà el desori, i no caldrà fer articles com aquest. Si és que Adif encara ens ha deixat res de profit...
I és una llàstima que aquests polítics i els seus partits no entenguin que, en comptes d’esperar que la gent torni a ells, s’haurien de resignar, voluntàriament, a ser forces auxiliars del moviment
Perquè, d’on sorgeixen els líders, sinó de la lluita, el pensament i l’organització? Creu en Joan Mollà que es tracta de dir “aparteu-vos vosaltres que ara arriben els autèntics dirigents”?
“Vet aquí que una vegada hi havia un diàleg, uns pressupostos i una amnistia”, va començar el Català Liró... “Prou d’aquest conte”, van exclamar a l’uníson Pedro el Jeta i Yolanda la Liebre. “Volem els de les disset germanetes unides i comunitàries...”
Una de les claus per a reprendre la marxa cap a la independència unilateral haurà de ser, forçosament, garantir l’autonomia del moviment i establir quines estructures n’han de continuar actives, amb quina funció, i amb quina jerarquia política
Ella no pensava en la Repressió, però vosaltres segur que sí, que hi penseu, en el Pablo Hasel
La posada en marxa d’un nou moviment de masses per la independència requerirà campanyes sistemàtiques d’informació i denúncia del lligam profund entre espoli econòmic i opressió política d’Espanya sobre Catalunya
Cap full de ruta no pot preveure quins nivells de lluita i d’organització caldrà assolir per a enfrontar-se decididament i conseqüentment a la dominació espanyola
La independència només es podrà fer des de les majories socials, perquè les minories ja s’han consumit històricament fent l’autonomisme del bracet d’Espanya
No n’hi ha prou de sortir al carrer, d’ocupar places, de protestar davant els emblemes del poder. Allò que falta, que es troba a faltar, que cal crear, és la continuïtat
Fer la independència no casa amb un “bon govern” paternal o amb una superposició del “partit integrador” sobre el moviment
No n’hi haurà prou de fer mobilitzacions per tot el país i en tots els espais de domini de l’estat. Caldrà acompanyar-les d’estructures de contrapoder enfront del poder establert
El relat de la derrota del plebiscit és el relat dels que es van ofegar abans de tirar-se a l’aigua; el relat del poder de la gent és el dels nedadors del Primer d’Octubre: farta de guardar la roba institucional, la gent es va posar a nedar pel seu compte
Tots aquests milers aplegats a Tortosa, Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona hauran de saber trobar noves formes de lluita per a trencar amb el domini despòtic d’Espanya
Carles Puigdemont ha de gosar fer allò que no va ser capaç de fer el mes de maig: desfer el seu partit per a encapçalar un front independentista unitari
No cal donar xifres inversores ni memorial de greuges ni remuntar-se a tractes anteriors: tothom sap que la burla ha estat manifesta i el menyspreu, sagnant
Ara com ara, aquesta lluita antagònica, ferma i contínua ha d’arrencar amb l’oposició a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat