Sixena o l’art com a coartada de la violència
Quan unes obres d'art es converteixen en trofeus que s'exhibeixen com a símbol de victòria sobre un adversari polític, se n'ha corromput completament l'essència i han perdut el valor cultural
Podem dir ben alt i ben clar que som enmig d’un procés d’extinció planificada en forma de guerra cultural per a la provincialització definitiva dels Països Catalans
Som davant la caricatura històrica d’un temps d’entreguerres (aquí, entre Espanya i Catalunya)
Un migdia de tardor, quatre homes d’uns trenta anys mantenen un noi de pell fosca mig agenollat retorçant-li un braç a l’esquena
Aliança Catalana és un partit frontissa: tant pot servir els interessos nacionals espanyols com els interessos particulars de les dretes catalanes
Lee hi posa voluntat i simpatia, però, cada vegada cal partir gairebé de zero (“sei-tons”, “mus-clos”, “ta-llat”) perquè, al marge de la seva competència per a aprendre llengües, tothom se li adreça en castellà
Allò que importa, doncs, és com aquest moviment hauria de recuperar el batec del carrer i passar a l’ofensiva interna i externa
L’associació entre despotisme i reglament que fa en Costa està adulterada: allò que ell titlla de “gestió despòtica” és l’aplicació estricta i rigorosa del que diu el reglament
No pas per casualitat, al País Valencià van naixent comitès locals d’Emergència i Reconstrucció, ni és casual que “La muixeranga” soni al costat de “L’estaca” pels carrers de la capital
Si fem caure el mur espanyol dels trens, potser recuperarem un sentit de servei públic, s’acabarà el desori, i no caldrà fer articles com aquest. Si és que Adif encara ens ha deixat res de profit...
I és una llàstima que aquests polítics i els seus partits no entenguin que, en comptes d’esperar que la gent torni a ells, s’haurien de resignar, voluntàriament, a ser forces auxiliars del moviment
Perquè, d’on sorgeixen els líders, sinó de la lluita, el pensament i l’organització? Creu en Joan Mollà que es tracta de dir “aparteu-vos vosaltres que ara arriben els autèntics dirigents”?
“Vet aquí que una vegada hi havia un diàleg, uns pressupostos i una amnistia”, va començar el Català Liró... “Prou d’aquest conte”, van exclamar a l’uníson Pedro el Jeta i Yolanda la Liebre. “Volem els de les disset germanetes unides i comunitàries...”
Una de les claus per a reprendre la marxa cap a la independència unilateral haurà de ser, forçosament, garantir l’autonomia del moviment i establir quines estructures n’han de continuar actives, amb quina funció, i amb quina jerarquia política
Ella no pensava en la Repressió, però vosaltres segur que sí, que hi penseu, en el Pablo Hasel
La posada en marxa d’un nou moviment de masses per la independència requerirà campanyes sistemàtiques d’informació i denúncia del lligam profund entre espoli econòmic i opressió política d’Espanya sobre Catalunya
Cap full de ruta no pot preveure quins nivells de lluita i d’organització caldrà assolir per a enfrontar-se decididament i conseqüentment a la dominació espanyola
La independència només es podrà fer des de les majories socials, perquè les minories ja s’han consumit històricament fent l’autonomisme del bracet d’Espanya
No n’hi ha prou de sortir al carrer, d’ocupar places, de protestar davant els emblemes del poder. Allò que falta, que es troba a faltar, que cal crear, és la continuïtat
Fer la independència no casa amb un “bon govern” paternal o amb una superposició del “partit integrador” sobre el moviment
No n’hi haurà prou de fer mobilitzacions per tot el país i en tots els espais de domini de l’estat. Caldrà acompanyar-les d’estructures de contrapoder enfront del poder establert
El relat de la derrota del plebiscit és el relat dels que es van ofegar abans de tirar-se a l’aigua; el relat del poder de la gent és el dels nedadors del Primer d’Octubre: farta de guardar la roba institucional, la gent es va posar a nedar pel seu compte
Tots aquests milers aplegats a Tortosa, Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona hauran de saber trobar noves formes de lluita per a trencar amb el domini despòtic d’Espanya
Carles Puigdemont ha de gosar fer allò que no va ser capaç de fer el mes de maig: desfer el seu partit per a encapçalar un front independentista unitari
No cal donar xifres inversores ni memorial de greuges ni remuntar-se a tractes anteriors: tothom sap que la burla ha estat manifesta i el menyspreu, sagnant
Ara com ara, aquesta lluita antagònica, ferma i contínua ha d’arrencar amb l’oposició a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat
Tot ve del Vietnam i de l’Amèrica Llatina, recorda ell
Instem els diputats elegits a proclamar en l’altaveu que és el Parlament Europeu que el conflicte entre Catalunya i Espanya continua intacte, malgrat els indults i l’amnistia
La qüestió és si creiem que unes eleccions autonòmiques són la pedra de toc del moment actual de l’independentisme
És una fantasia pretendre que la pressió del moviment podrà fer canviar la lògica i la dinàmica dels partits
Com es desprèn de tot plegat, els partits i les entitats no són capaços de recuperar la gent mobilitzada
No hi ha cap dubte que el “retorn a l’ordre” del govern de la Generalitat, en mans d’ERC, ha deixat de costat l’antagonisme per entrar en la lògica del pacte amb l’estat, seguint la dita “el meu mal no vol soroll”
Arriben al maig unes eleccions que, es vulgui o no, a Catalunya sempre seran plebiscitàries entre la submissió i la independència respecte d’Espanya
La repressió ja actua, en aquests moments, per decantar aliances i traçar estratègies de govern
O Puigdemont és capaç de crear un front ampli per la independència i destrossa el teatrí dels titellaires o quedarà segon, rere l’extintor del PSC
Encara hi ha classes i l’independentisme faria bé de prendre'n nota. Com deia l’altre, les muntanyes no descansen en el cim
Qualsevol projecte electoral que afirmi lluitar per la independència s’ha de plantejar com a fita desestabilitzar la Generalitat governi qui governi
Els moviments de García-Castellón van menys adreçats a persones concretes que a advertir-nos que no ens hem de moure d’allà on som
"A mi, aquest Obama em treu de polleguera. En la seva candidatura, hi ha frau a manta"
Julià de Jòdar retrata la crueltat de la guerra de Gaza amb el fragment de la ‘Ilíada’ en què Homer relata la conversa d’Aquil·leu i Príam
Dubto molt que l’espai ex-convergent, ara moralment triomfador en les negociacions per dalt, no triï un cop més per als de baix la política de peix al cove, marca de la casa