Bettino Sánchez
Ja és gros que l'independentisme done un suport tan acrític a aquest personal i, sobretot, és simplement incomprensible que tinga tanta por de trencar-hi la relació
Avui, l’aprovació del pressupost de la Generalitat representa, com en cap altre moment, l’ordre falsari de l’autonomisme, que havíem deixat enrere
La discussió estratègica d’aquell full de ruta de l’ANC exigia, doncs, triar entre l’autonomia del moviment popular cap a la independència o la subordinació a la política institucional
La reflexió no troba el moment idoni abans de l'acció, sinó després
Un despotisme tou i un paternalisme concessiu sempre creen el miratge d’una 'pax augusta'. Podríem dir que, amb Pujol, s’amagava millor l’ou de la dominació consentida
La construcció i la difusió d’una ètica política de ruptura és la tasca més decisiva, difícil i apassionant que espera a l’independentisme
Abans d’Homer, les distintes fonts no es pronuncien clarament respecte de la fugida d’Helena, de manera que el relat es mou entre distints pretextos
A la memòria de Blanca Serra
Només el subjecte polític que sorgeixi de la subversió de l’ordre imposat podrà encapçalar una nova arremesa independentista
No n’hi haurà prou de fer mobilitzacions per tot el país i en tots els espais de domini de l’estat. Caldrà acompanyar-les d’estructures de contrapoder enfront del poder establert
Benvinguda la fe renovada en la llengua com a ciment de la nació sencera. I benvinguda l’exigència de lleis protectores que ningú no voldrà, ni sabrà ni podrà aplicar des de les institucions
Ja advertia Simone Weil que "la contradicció és la nostra misèria, i la percepció de la nostra misèria és la percepció de la realitat"
Si res ens ensenya el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, és que hem viscut sempre en “estat d’excepció” i que hem fet com si no hi fos
Només si disposa de capacitat pròpia, el moviment renovat podrà obrir nous camins cap a la República Catalana
En la baula del 2015-2017, Catalunya semblava disposada a batre el rècord dels cent metres llisos en la construcció d’un estat propi
L’activisme civil independentista ha de fer un salt de qualitat i de quantitat per esdevenir força de xoc permanent contra l’estat espanyol
És una pena que una part del món independentista, per raons de part i prejudicis personals, segueixi la política de les esquerres hipòcrites que patim des que es va engegar el procés d’independència
Ens heu deixat un país que cau a trossos! Protestes del sector educatiu, vaga del sector sanitari, protestes de la pagesia i el sector pesquer, una xarxa ferroviària destrossada, preus desorbitats de l’habitatge, augment del cost de productes bàsics... Prou espoli fiscal, necessitem ser un país i decidir. Independència.
Avui, en plena crisi del model, el despotisme de la producció (com més global, millor) es vol traslladar mecànicament a l’arrogància de l’estat (com més despòtic, millor)
Seixanta llargs anys de catalanisme cultural formaven un feix compacte amb la lluita política per les llibertats contra la dictadura genocida
Mentre Trump gasta ínfules d’àrbitre de la pau mundial, dilapida capital polític en operacions domèstiques com la de segrestar el president d’un país sobirà a la riba oposada del Carib
Després de la recent i encara imperant glaciació, els tebis han oblidat la capsa i juguen a la loteria de l’estat espanyol
Si, des que va començar la guerra d’Ucraïna o arran dels bombardaments a Gaza, la UE va caient en picat per incapacitat manifesta d’intervenir autònomament en el desordre mundial, seguirem la inèrcia de l’estat espanyol i tal dia farà un any
No som un sol poble, en efecte, però som una sola nació, a la qual cal una nova cultura política que la torni a soldar
El moviment independentista haurà de vèncer la temptació populista i recuperar la massa de gent que haurà fet definitivament l’aprenentatge polític travessant l’últim tram del desert autonomista amb uns guies tan cridaires com cecs
Parlem clar: l’obligació de tot moviment per la independència és fer la independència
Esquerra té un sac de pols a les mans i la presidència a l’exili va deixant de ser un capital polític
El món contenia tots els mons particulars i cada món particular era un gra de la cadena del món. Això també ha desaparegut, perquè, de mons singulars, no en queden
Cal un cop de cap per a aixecar una barrera contra l’immobilisme institucional, l’absentisme civil i les falses expectatives d’una independència a preu fet. I aquest cop de cap ha de consistir a crear una instància política de nova planta: un front unit per la independència
Només des d’una posició política dominant se sol titllar un grup determinat d’ètnia: tu, indígena no civilitzat, en formes part perquè ho dic jo, ciutadà d’una nació o estat nacional encarregat de civilitzar-te
La fantasia que, amb menys gent, hi hauria més a repartir entre els 'justos' topa amb el problema singular de la forma específica de funcionament del capitalisme a Catalunya
Vuit anys després del 3 d’octubre de 2017, un independentista que assistís dissabte a la manifestació contra el genocidi a Gaza no podria deixar de sentir un punt de nostàlgia
La lluita per la independència és una lluita per les llibertats pròpies contra un estat que usa a conveniència l’amenaça feixista com a justificació del seu domini
És temps de mobilitzar per poder fer política i de fer política per poder mobilitzar
Faltant partits o organitzacions polítiques que sàpiguen lligar la lluita al carrer amb l’estratègia independentista, l’ANC assenyala el camí correcte a seguir
La meva conclusió és que no s’han fet els deures; i ara tots els esforços de l’ANC, per exemple, impliquen reunir aquelles condicions animant, mobilitzant i organitzant la lluita de base
Al marge de propagandes i de voluntats més o menys parcials i interessades, la sensació que hom viu al país és que no tenim, pròpiament, qui ens defensi enfront de l’estat enemic
Cal treure’s les màscares que disfressen la renúncia amb l’excusa que “aquesta és la situació” i dir les coses pel seu nom
És el torn de tornar a les arrels. Convertir espais de resistència de base en estructures fermes de poder autoorganitzat
La delegació de poder en un sistema autonomista espanyol corromput fins al moll de l’os vol dir corrompre la mateixa gent
Els catalans, en el millor dels casos, podrien tornar amb una mà al davant i una altra al darrere, si no acabessin, en el pitjor dels casos, tornant a la garjola