La tasca pendent de l’independentisme

  • La construcció i la difusió d’una ètica política de ruptura és la tasca més decisiva, difícil i apassionant que espera a l’independentisme

Julià de Jòdar
26.04.2026 - 21:40
Actualització: 26.04.2026 - 21:44
VilaWeb

La raó de ser de l’ètica política consisteix a precisar quins valors responen a interessos particulars, que n’exclouen uns altres, i a adoptar un punt de vista imparcial que permeti d’esbrinar valors objectius en benefici del bé comú. Això porta a la discussió de les estructures establertes, transmeses per rutina i convenció, i a preguntar-se quines són les més adequades per a fer aquell bé comú en forma de béns socials concrets. En aquest camí, l’ètica política ajuda a esbrinar quins valors col·lectius sostenen i refermen les estructures existents, que ja no es fonamentaran en l’acceptació tàcita ni el consens acrític, sinó en raons que en garanteixin l’objectivitat: així es funda una ètica de l’ordre.

Però la reflexió racional, a partir del coneixement individual, pot posar en dubte, parcialment o totalment, les estructures existents i oposar-n’hi unes altres que també realitzin valors objectius: en això es basa una ètica de la ruptura. Com sigui que l’ordre establert conté enunciats que projecten valors i finalitats transcendents, amb normes que ordenen les nostres accions, l’ètica de la ruptura només es podrà sostenir si l’ordre de valors projectat opera com una idea reguladora de l’acció política, que mai no es pot complir del tot ni es pot esgotar amb cada acció concreta. Contràriament a la utopia, l’actitud ètica comporta una orientació cap al valor objectiu i, alhora, l’acceptació d’una realitat imperfecta; enfront de la ideologia, postula una societat altra; i enfront de la utopia, vol construir la societat que voldria damunt la societat imperfecta de la qual prové: posa en qüestió la moralitat social existent i, alhora, hi projecta una societat justa. Però, per aconseguir-ho parcialment, ha de procurar que els valors ètics s’encarnin en la moralitat social; ha de transformar les institucions i regles que configuren la moralitat social i sostenen les relacions de poder; i ha de construir un àmbit nou de relacions socials incorporant, en una nova moralitat social, els valors projectats per tal que esdevinguin un hàbit comú nou.

A partir d’aquests postulats, una ètica independentista de ruptura s’ha d’encarnar en la moralitat social com a portadora i garant d’un missatge solidari, just i universal. Si l’independentisme troba just i legítim de menystenir les classes socials tradicionals, a fi de justificar una aposta universal capaç d’aplegar les forces de la nació que es diuen disposades a encapçalar l’alliberament col·lectiu, no serà menys just ni legítim de dir que la construcció d’una nova moralitat social ha de significar, alternativament, l’acceptació de les fractures, les desigualtats i les injustícies al si d’una majoria social enfonsada en la precarietat estructural i en la dependència del sector públic. Si, per defensar la nació enfront dels poders opressors, l’independentisme hagués de tolerar que al si de les institucions pròpies hi prevalguessin els interessos particulars, els abusos de poder, les decisions arbitràries, la burocratització i la rigidesa administratives, enfront de la diversitat i la flexibilitat, tinguem per cert que no serà vist com un guardià defensor de l’interès general, sinó com una biga afegida a l’apuntalament de les relacions de poder existents (com ha passat amb Esquerra, Podem, Sumar i Comuns, forces subordinades a l’ordre social i nacional espanyol). Si, per continuar les polítiques de creixement econòmic conegudes fins ara, l’independentisme creu que ha de mantenir els no menys coneguts patrons de relacions socials, que impliquen l’atac continu als interessos de les classes treballadores, la degradació del medi, les desigualtats de gènere, creença i origen, i el protagonisme d’organitzacions sindicals burocràtiques que no tenen per referència l’àmbit nacional català, es pot afirmar que no projectarà una nova moralitat social feta a partir de la cooperació, la justícia, la solidaritat i la universalitat per tal de fer-ne nou hàbit comú.

La construcció i la difusió d’una ètica política de ruptura és la tasca més decisiva, difícil i apassionant que espera a l’independentisme.

Continguts només per a subscriptors

Aquesta notícia només és visible per als membres de la comunitat de VilaWeb fins el dia 27.04.2026 a les 01:50 hores, que s'obrirà per a tothom. Si encara no en sou subscriptor cliqueu al botó següent

Recomanem

Fer-me'n subscriptor