Contradiccions, herència i informes forenses: les claus de la investigació contra Jonathan Andic

Jonathan Andic ha estat detingut avui després de l’aixecament parcial del secret de sumari de la investigació sobre la mort del seu pare, Isak Andic, fundador de Mango. L’empresari va morir el 14 de desembre de 2024 durant una excursió a Montserrat. La jutgessa de Martorell ha decretat per a Jonathan Andic presó provisional eludible sota fiança. Després de dipositar un milió d’euros, ha estat posat en llibertat. La interlocutòria judicial recull un seguit d’indicis que, segons la magistrada, justifiquen de mantenir oberta la causa per homicidi.

La resolució judicial es basa principalment en quatre grans elements: les contradiccions detectades en les declaracions de Jonathan Andic, els informes tècnics sobre l’escena de la caiguda, les conclusions forenses de l’autòpsia i la documentació recuperada del telèfon mòbil relacionada amb la situació familiar i patrimonial.

Les contradiccions en el relat

Un dels punts centrals de la interlocutòria són les diverses versions que Jonathan Andic ha ofert sobre els fets. Segons que recull la jutgessa, el mateix dia de la mort del seu pare va explicar que caminava uns quants metres davant seu, que Isak Andic s’havia aturat per fer fotografies amb el telèfon mòbil i que ell solament havia sentit soroll de pedres abans de girar-se i veure el cos precipitant-se pendent avall.

Però el telèfon va ser localitzat dins la butxaca dels pantalons d’Isak Andic i no s’hi han trobat indicis que el fes servir en el moment de la caiguda. Més endavant, Jonathan Andic va modificar aquesta versió i va afirmar que el seu pare solament havia utilitzat el mòbil al començament de l’excursió. De fet, al dispositiu sols hi constaven un vídeo i algunes fotografies fetes al començament del recorregut.

La jutgessa també destaca contradiccions en les explicacions que va donar als serveis d’emergència i posteriorment als Mossos d’Esquadra. Segons la interlocutòria, en una primera trucada al SEM feta a les 12.36 va explicar que “creia que havia caigut per un barranc” a Montserrat. Posteriorment, en una conversa amb una infermera del SEM, va modificar la versió i va afirmar que caminava uns metres davant del seu pare, que havia sentit soroll de pedres i que, en girar-se, l’havia vist cridar i caure.

La jutgessa assenyala que aquest relat difereix també del que més tard va donar als Mossos d’Esquadra, quan va declarar que havia vist “un cos rodolant entre els matolls” abans de sentir un cop fort i els gemecs del seu pare.

La interlocutòria també destaca que, segons els informes policíacs, la visibilitat del camí feia difícil de perdre de vista una persona situada a pocs metres de distància. Aquest element porta la magistrada a qüestionar el relat segons el qual Jonathan Andic no va veure directament la caiguda.

La resolució també assenyala contradiccions sobre les visites prèvies a la zona. Jonathan Andic va declarar que havia fet aquell recorregut dues setmanes abans dels fets, però els Mossos diuen que el seu vehicle era a l’indret concret els dies 7, 8 i 10 de desembre del 2024, és a dir, pel cap baix tres vegades i menys d’una setmana abans de l’excursió.

La petjada i els simulacres policíacs

La interlocutòria dóna un pes important als informes tècnics elaborats per la unitat de muntanya dels Mossos d’Esquadra. Els investigadors van detectar una marca a terra que inicialment podia correspondre a una relliscada accidental. Tanmateix, després de deu simulacions fetes sobre el terreny, els Mossos conclouen que aquella petjada no es podia reproduir amb un únic moviment accidental del peu.

Segons l’informe, “realitzant un sol fregament cap endavant simulant una relliscada, no es pot generar una petjada com la localitzada el dia dels fets”. L’informe incorporat a la causa sosté que, per fer una marca com aquella, calia efectuar uns quants moviments exercint pressió sobre el terreny “de forma deliberada” i que la petjada “no es pot realitzar de manera fortuïta”. La jutgessa considera que aquest element qüestiona la hipòtesi inicial d’una caiguda accidental.

Els Mossos també remarquen que el recorregut no presentava cap dificultat tècnica especial i que únicament el punt concret de la caiguda implicava un risc evident de precipitar-se al buit. La interlocutòria afegeix que, segons els mateixos informes policíacs, si la distància entre pare i fill era d’uns tres metres o quatre i la visibilitat aquell dia era bona, Jonathan Andic “va poder veure sense cap mena de dubte la caiguda”. Els investigadors assenyalen que, perquè hagués perdut visibilitat, tots dos havien d’estar separats per uns vuit metres o nou.

Les conclusions de l’autòpsia

Un altre dels elements centrals de la interlocutòria són les conclusions de l’autòpsia. Segons la resolució, l’informe forense descriu una caiguda “com si s’hagués llançat per un tobogan, amb els peus a davant”. Les lesions principals es concentren al costat dret del cos i segueixen una direcció ascendent.

La jutgessa també destaca que no es van detectar lesions als palmells de les mans, un element que els investigadors consideren remarcable a l’hora d’analitzar si la caiguda podia correspondre a una relliscada accidental. La interlocutòria afegeix que les lesions descrites a l’autòpsia “descarten pràcticament” que la caiguda fos conseqüència d’una relliscada o d’un entrebanc fortuït.

La resolució no conclou de manera definitiva què va passar, però considera que els elements forenses recollits són compatibles amb la necessitat de continuar investigant la hipòtesi d’homicidi.

El possible mòbil econòmic

La resolució judicial també incorpora elements relacionats amb la situació familiar i patrimonial. Segons la interlocutòria, uns quants testimonis descriuen una relació complicada entre Isak Andic i el seu fill durant els darrers mesos. La jutgessa assenyala especialment les tensions derivades tant de la situació dins Mango com de les qüestions patrimonials.

La interlocutòria subratlla que aquestes declaracions contrasten amb la versió oferta per Jonathan Andic, que havia assegurat davant els investigadors que mantenia una relació “molt bona” amb el seu pare i que no hi havia conflictes familiars destacables.

La resolució recull que, suposadament, Jonathan Andic va saber durant el 2024 la voluntat del seu pare de modificar el testament i impulsar una fundació vinculada a projectes socials i benèfics. Segons la jutgessa, alguns testimonis situen aquest possible canvi hereditari com un element de tensió dins l’entorn familiar.

La magistrada també incorpora referències a peticions de diners i discussions relacionades amb qüestions patrimonials. La interlocutòria assenyala que aquests elements, juntament amb els missatges recuperats del telèfon mòbil, apunten a tensions personals i familiars prèvies a la mort del fundador de Mango. En aquest context, la resolució arriba a esmentar una possible “obsessió pels diners” per part de Jonathan Andic, una expressió que la jutgessa vincula als indicis i testimonis aplegats durant la investigació.

El canvi de telèfon mòbil

La jutgessa també considera important el canvi de telèfon mòbil de Jonathan Andic després de la reobertura de la investigació. Segons la interlocutòria, el 25 de març del 2025 Andic va substituir l’aparell vell per un de nou i va esborrar el contingut de l’anterior. La resolució assenyala que la desaparició d’aquest telèfon coincideix amb la reobertura de la causa judicial i amb les primeres informacions aparegudes als mitjans sobre aquest moviment processal.

La interlocutòria recull també que Jonathan Andic va explicar a la seva secretària que el terminal l’hi havien robat a Quito, durant un “viatge llampec” a l’Equador. Segons la resolució, el viatge es va fer entre el 24 i el 26 de març del 2025, setmanes després de la reobertura de la causa judicial, que havia transcendit públicament a començament de març.

Els Mossos d’Esquadra indiquen que han fet gestions per mirar de verificar la pèrdua o sostracció del terminal antic, però que el resultat ha estat negatiu i tampoc no consta cap denúncia relacionada amb el suposat robatori del dispositiu. Paral·lelament, els investigadors han treballat en la recuperació de missatges i converses esborrades dels dispositius analitzats.

Per què la jutgessa no ha decretat presó sense fiança?

Malgrat la gravetat dels fets investigats, la jutgessa no ha decretat presó preventiva incondicional. La interlocutòria assenyala que Jonathan Andic no té antecedents penals i que durant el temps que la investigació ha estat oberta no ha intentat de fugir ni obstaculitzar les diligències judicials.

Tanmateix, la magistrada considera que la gravetat del delicte investigat i la possible pena associada justifiquen l’adopció de mesures preventives. Per aquest motiu, ha decidit presó provisional eludible sota una fiança d’un milió d’euros, retirada del passaport, prohibició de sortir de l’estat espanyol i compareixences judicials setmanals.

Jonathan Andic ha dipositat la fiança poques hores després de la resolució judicial i ha estat posat en llibertat. Per contra, la defensa insisteix que la hipòtesi d’homicidi és “inconsistent” i sosté que el procés judicial acabarà demostrant la seva “innocència absoluta”.