19.05.2026 - 19:56
|
Actualització: 19.05.2026 - 20:22
Després de setmanes de rumors, avui s’ha sabut que l’Audiència espanyola investiga formalment l’ex-president José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències i emblanquiment de capital: sospita que va intervenir perquè el govern de Pedro Sánchez concedís a l’aerolínia Plus Ultra un rescat de cinquanta-tres milions d’euros, en temps de la pandèmia, i que se’n va endur una comissió. No hi ha solament fum: Zapatero mateix ha reconegut que va cobrar diners de la societat Análisis Relevante, propietat del seu amic Julio Martínez Martínez, que alhora havia rebut diners de Plus Ultra per mitjà d’una altra societat, Idella, però assegura que els seus honoraris no provenien de cap comissió, sinó que facturaven uns serveis legals de consultoria.
L’esquema del cas Zapatero és molt habitual en les investigacions sobre el cobrament de comissions per adjudicació d’obra pública o unes altres decisions preses per l’administració. Ço és: una persona amb una bona agenda de contactes diu que treballa al sector privat fent serveis d’intermediació, d’assessorament o de consultoria per a grans empreses que, mentrestant, per unes altres vies, reben diners públics. Per exemple, un rescat, com en el cas de Plus Ultra. En aquestes situacions, la pregunta que ha de respondre la investigació de la justícia és la següent: són reals, aquests serveis, o les factures de consultoria són una manera d’emmascarar comissions il·legals per haver ajudat aquestes empreses a rebre diners públics? Zapatero, és clar, diu que són reals i que ell no ha fet mai res per a afavorir la companyia.
El jutge instructor, José Luis Calama, destaca dos indicis segons els quals Zapatero menteix. El primer, que el seu entorn sabia per avançat que el rescat es concediria: dos dels implicats en la trama van intercanviar missatges en què ho celebraven uns dies abans que s’aprovés definitivament. El segon, que la societat Idella, també administrada pel seu amic Martínez Martínez, va subscriure un contracte amb Plus Ultra per cobrar-ne 530.000 euros –xifra que equival a l’1% del rescat–, però no hi ha cap rastre del cobrament en els comptes bancaris espanyols d’aquestes societats. En canvi, pocs dies després de signar el contracte, Idella va constituir dues societats a Dubai –segons el jutge, per ordre de Zapatero– per mitjà de les quals es podria haver canalitzat el pagament.
El jutge considera que Zapatero va dissenyar “un entramat societari destinat a canalitzar els fons” que percebien dels clients –a més de Plus Ultra, les empreses Inteligencia Prospectiva, Softgestor i Grupo Aldesa– i que, per mitjà de les societats offshore va mirar d’amagar-ne l’origen. Zapatero va declarar fa poc en una entrevista que creia que l’empresa del seu amic treballava amb uns altres consultors, però la investigació troba que la major part dels fons que va rebre Análisis Relevante va acabar en mans de l’ex-president i de l’empresa de les seves dues filles. Un milió i mig d’euros per a ell i més d’un milió d’euros per a elles, sumant totes les operacions. La instrucció també apunta que el delicte de tràfic d’influències té una subtrama a Veneçuela, on Martínez Martínez sembla que va influir sobre un càrrec públic perquè permetés a Plus Ultra d’operar.
Un devessall de missatges compromesos
En la interlocutòria del jutge instructor, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el jutge identifica que hi havia una “coordinació digital constant mitjançant correus electrònics, missatgeria i arxius compartits” entre els implicats en la trama. I es fa ressò de molts d’aquests missatges que deixen Zapatero en una posició compromesa. Per bé que la interlocutòria del jutge instructor pren de referència els informes de la UDEF, una branca de la policia espanyola que ha hagut de reconèixer errors metodològics seriosos en altres casos, aquests missatges s’han obtingut directament de comunicacions intervingudes als membres de la trama.
El punt de partida és una conversa entre dos accionistes de Plus Ultra –els veneçolans Rodolfo Reyes i Julio Martínez Sola (que no s’ha de confondre amb Martínez Martínez), que sospesen possibles vies per a aconseguir diners per a salvar l’aerolínia. El 30 de març del 2020, en ple estat d’alarma, Reyes escriu a l’ambaixador espanyol a Veneçuela, Ramón Gordils: “Tu creus que podem demanar ajuda a Zapatero… tema lobby polític Plus Ultra Línies Aèries. Ajudes públiques i/o finançament.” Gordils respon: “Aneu recorrent la via formal. I jo busco com arribar a ZP.” Quan Reyes comunica al seu soci que l’ambaixador Gordils li ha dit que els ajudaria, Martínez Sola li etziba: “Com diu un amic, cardarem encara que hàgim de pagar una micona.”
Un mes més tard, el 28 d’abril, Reyes envia un missatge al seu soci Martínez Sola que diu: “S’acaba de fer el pont amb ZP.” I li demana que es posi en contacte amb un tal Manuel Aaron Fajardo, que el jutge identifica com un home de confiança de Zapatero a Veneçuela. Martínez Sola torna a incidir en la idea d’haver de pagar. “Encara que sigui pagant una micona.” L’endemà mateix, Martínez Sola fa com li han dit, truca a Fajardo, i després escriu al seu soci: “Acabo de parlar amb Fajardo. […] Que em trucarà Zapatero.” La cosa continua. El 30 d’abril, Reyes comunica a l’ambaixador que ja han pogut parlar amb Zapatero i li demana que miri també de parlar-hi ell. “Tranquil, ja ens n’assabentarem”, li respon Gordils.
Dues setmanes més tard, Fajardo –aquest home de confiança de Zapatero– demana a Reyes com van els tràmits, i quan constata que Plus Ultra topa amb alguns entrebancs, el posa en contacte amb Julio Martínez Martínez –l’amic de Zapatero que va acabar rebent diners de Plus Ultra per mitjà d’una societat. Segons el jutge, en una part d’aquestes converses que no apareix transcrita literalment a la interlocutòria, Fajardo descriu com un “equip” de treball la col·laboració sistemàtica entre ell mateix, Martínez Martínez i “l’amic”, que la investigació creu que és una manera de referir-se a Zapatero. En aquest punt, la trama va agafant força.
El 18 de maig, Reyes escriu al director financer de Plus Ultra, Roberto Roselli: “Seràs a la conversa amb el Zapatero?” I Roselli li respon: “Amb ell directament, no. Parlo amb un lacai […] Ja he dit al Julio que han muntat la seva finance boutique. Així que per aquí vindrà la picossada [en l’original, mordida].” Segons el jutge, la “finance boutique” és una manera de referir-se a l’estructura mercantil que han dissenyat per cobrar. “Mordida”, en castellà, és un terme col·loquial per a referir-se a una comissió. Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola: “Profit o diner obtingut d’un particular per un funcionari o empleat, amb abús de les atribucions del seu càrrec.”
En la intervenció de l’ordinador del director financer de Roselli, s’hi va trobar una carta dirigida al vice-president del Banc Santander en què demana un aval “tot seguint instruccions del president José Luis Rodríguez Zapatero”. Els dies següents, encara hi ha més referències a una hipotètica comissió. “Si aconsegueix alguna cosa, es mereix el pagament”, escriu Roselli entre riallades. “Els els pagarem si ens donen l’ajuda”, diu Reyes en una altra conversa posterior.
Els socis de Plus Ultra també aconsegueixen una reunió amb el secretari d’Estat del ministeri de Transports, Pedro Saura, aleshores comandat per Ábalos. A final de juliol, un altre accionista de Plus Ultra, Raif El Argie, reenvia un missatge a Reyes dels altres dos socis: “Acabem d’acabar la reunió amb Pedro Saura i el seu cap de gabinet, Francisco Ferrer. Reunió agradable, distesa. Lògicament, es notava que ens han rebut per ‘altes’ recomanacions […] Transports no decideix les companyies que es poden acollir a l’ajuda, la SEPI crearà un consell econòmic per a valorar i decidir les sol·licituds. El paper del ministeri serà, únicament, ‘parlar’ bé de la companyia, que en el nostre cas ho tenim assegurat.” Reyes respon: “Sí, bro. El nostre col·lega Zapatero, darrere.”
El 30 de juliol de 2020, tres dies després de la publicació al BOE del funcionament del fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques, que va acabar articulant el rescat de Plus Ultra, la consultora de l’amic de Zapatero, Análisis Relevante, signa un contracte amb Plus Ultra. Durant l’agost i el setembre, la situació s’encalla en les gestions de la SEPI, l’empresa pública que ostenta totes les participacions de totes les empreses públiques espanyoles. La direcció de Plus Ultra té unes quantes converses explícites sobre la voluntat que l’ex-president o el seu amic Martínez Martínez hi intervinguin. “Li hem de dir clarament que, si vol menjar, que ens mogui l’expedient dins la SEPI i aleshores, sí”, diu Roselli en referència a Martínez. I al setembre: “El que vull és que parli amb la SEPI, ell o Zapatero, i que en treguin mal que sigui la paraula que ens concediran l’ajut amb un 100% de seguretat.”
Durant l’octubre i el novembre, la cosa es desembussa. El director financer de Plus Ultra explica a un dels socis que l’altre soci ja ha pogut parlar amb un càrrec de la SEPI mentre l’amic de Zapatero escoltava la conversa “clandestinament”. Després d’unes quantes setmanes de gestions per a polir tràmits i atendre les condicions del Fons, el 26 de febrer de 2021, Martínez Martínez escriu un missatge a Rodolfo Reyes, accionista de Plus Ultra: “La meva més gran felicitació per haver aconseguit l’objectiu.” Fins quinze dies més tard, el 9 de març de 2021, el consell de ministres del govern espanyol, presidit per Sánchez, no autoritza el consell gestor del fons a aprovar la concessió del rescat de Plus Ultra, que es canalitza per un préstec participatiu de 34 milions i un d’ordinari de 19 milions.
