14.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 14.06.2026 - 23:44
El curs s’acaba aquesta setmana a les escoles, als centres de secundària i als centres de formació professional de grau bàsic. Com a colofó d’un trimestre calent amb vagues i protestes, els docents van omplir ahir el centre de Barcelona i la USTEC, la CGT, la Intersindical, la CNT i la COS ja han advertit que el curs vinent començarà amb vagues i mobilitzacions. El govern afronta una llarga crisi amb el sector educatiu que li pot causar un evident desgast polític. L’erosió més directa se l’emporta la consellera d’Educació, Esther Niubó, que l’entoma des de la primera línia, i la situació és especialment preocupant per a l’executiu perquè s’ha enquistat i no se n’albira el desllorigador. Quan la majoria dels docents van votar en contra del darrer pre-acord en la consulta, no es va preveure una resolució ràpida a la crisi. Darrere del malestar dels docents hi ha una incomoditat més sistèmica que salarial que pot arrossegar igualment ERC i els Comuns, que fan equilibris polítics constants com a socis parlamentaris del govern: li demanen que treballi per un acord amb els sindicats, mostrant-se comprensius amb les reclamacions dels mestres, i al mateix temps li garanteixen l’estabilitat al parlament, fent pinya en l’essencial.
La setmana passada, per exemple, els tres grups van tombar a la junta de portaveus la petició de Junts perquè el president de la Generalitat, Salvador Illa, comparegués a la cambra per donar-ne explicacions. Probablement, però, no solament deslliuraven Illa d’un possible desgast parlamentari en un moment en què res no fa preveure una solució ràpida, sinó, també, del seu propi desgast. El dels docents és un sector especialment sensible per al PSC, ERC i els Comuns, perquè formen part de la seva base electoral.
Ho confirmen les dades obtingudes en el darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, del novembre passat. La majoria dels docents i professionals de l’ensenyament que van participar en el sondatge van respondre que votarien el PSC (un 19,5%). El segon partit amb més suport en el col·lectiu és ERC, amb un 16,3% i el tercer, els Comuns, amb un 14,6%. Els tres partits tot just superen la meitat de les respostes. Les dades provenen d’un encreuament entre els qui van indicar que eren docents i la intenció de vot declarada. En el col·lectiu s’inclouen professionals de l’ensenyament de totes les etapes educatives, des d’infantil fins postsecundària, passant per primària i secundària, i més professors i tècnics d’educació especial i professionals del sector. Les dades ratifiquen la percepció que els docents són un col·lectiu especialment sensible per als tres partits perquè se’n nodreixen electoralment. Caldrà veure, tanmateix, si el malestar acaba repercutint realment sobre la intenció de vot dels mestres en unes futures eleccions catalanes. Els comicis, de fet, són lluny per ara, atès que la legislatura tot just travessa l’equador. Però això no resta transcendència a l’erosió política que els pot provocar la crisi en les seves bases.
Junts per Catalunya és la quarta força amb més suports entre els mestres i professionals de l’educació, amb un 13,8%. La segueix la CUP, amb un 6,5% i Aliança Catalana, amb un 4,9%. A més distància hi ha el PP, amb un escàs 0,8%. Cap dels enquestats va respondre que votaria Vox. En canvi, no es poden menystenir els abstencionistes actius: un 8,9% va respondre que no votaria. I els qui tenien dubtes o no van contestar arriben al 9,7%. En nul i en blanc va votar, finalment, el 4,8%.
Hi ha una altra dada a tenir en compte. ERC i els Comuns obtenen un percentatge de vot entre els docents més gran que en la intenció de vot del total dels enquestats, és a dir, de tots els oficis. El partit d’Oriol Junqueras obté un punt més entre els mestres que en general (16,3%) però el percentatge varia notablement en les bases de l’electorat potencial dels Comuns: en general, obtenen un percentatge del 4,7%, però entre els mestres s’enfila al 14,6%. Junts també obté un percentatge més alt entre els mestres (13,8%) que en la intenció de vot global (7,4%). A la CUP li passa el mateix, però en grau més baix: el 6,5% dels mestres cau al 4,4% general.
El grup de Carles Puigdemont i la CUP són, de fet, els grups que més proven d’esgarrapar vots i desgastar l’executiu amb el conflicte amb els docents. ERC i la CUP mantenen, mentrestant, un suport pràctic al govern, però crític a la vegada, que va fer que el mes passat el parlament demanés la dimissió de Niubó si no aconseguia de tancar un pacte amb el sector: Esquerra va votar a favor de la moció de la CUP que ho afirmava i els Comuns s’hi van abstenir. No obstant això, els tres partits mantenen una aliança en aquest àmbit que ve de lluny. El PSC no ha oblidat que en l’anterior legislatura va protegir el conseller Josep González Cambray del desgast parlamentari en plena crisi amb el sector. Els socialistes el van salvar a la cambra de la reprovació enmig de vagues i protestes: Niubó era aleshores la diputada del PSC responsable d’aquesta àrea. Els socialistes ja s’havien acostat llavors a l’executiu per formar part de la majoria de partits que va consensuar la resposta legislativa a l’amenaça del 25% de castellà a l’escola i seria una aliança estable. Aragonès va esquivar un cessament directe de Cambray i va aprofitar l’oportunitat de rellevar-lo que li brindava la necessitat de remodelar el govern, perquè l’aleshores consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, havia de sortir-ne per anar de número dos a les llistes de les darreres eleccions espanyoles.
La crisi educativa és ben viva tot i que previsiblement baixarà d’intensitat durant l’estiu i, en paral·lel, continua al parlament la tramitació del pressupost d’enguany. Niubó va garantir que el darrer pre-acord s’aplicaria i, per tant, hauria de quedar reflectit als comptes. Però si no hi ha una entesa abans del 2 de juliol, quan es preveu que s’aprovin definitivament, el PSC, ERC i els Comuns aprovaran un pressupost que no satisfarà les demandes de la majoria dels docents.
