“No guanyarem mai queixant-nos d’allò que fa la dreta, sinó convencent amb els nostres valors i conviccions.” A mitjan abril, l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va intervenir en la reunió Global Progressive a Barcelona. Ungit com “el far moral” de l’esquerra espanyola en la seva croada anti-Trump. Zapatero es va barrejar amb cares conegudes del progressisme internacional i es va fer un munt de fotos fent el símbol de la cella.

Un mes després, agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la policia espanyola (UDEF) sortien del seu despatx al carrer de Ferraz de Madrid, a tocar de la seu del PSOE, carregats de maletins i caixes amb material requisat arran de la investigació del cas Plus Ultra, que vol aclarir, entre més aspectes, si Zapatero va facilitar el rescat de l’aerolínia en canvi d’una comissió de gairebé mig milió d’euros.

Durant l’escorcoll, els agents van buidar els seus ordinadors i es van quedar agendes, documents i el mòbil de la secretària, María Gertrudis Alcázar. Ara, el detall més sucós els esperava a l’interior d’una caixa forta: una norantena de joies, entre les quals hi havia anells, rellotges, arracades, cadenes, braçalets i medalles. El valor, segons la taxació, és de més d’1,3 milions d’euros.

El portaveu de Zapatero, Luis Arroyo, ha declarat que el conjunt de joies –inicialment les havia valorades en un màxim de 50.000 euros– provenia de regals de “viatges oficials” i de l’herència de Sonsoles Espinosa, la muller de l’ex-president. Un argument que el jutge José Luis Calama no s’acaba de creure i, per això, ha obert una peça separada per a investigar Zapatero per delicte fiscal i contraban.

N’haurà de donar explicacions el 17 i 18 de juny a l’Audiència espanyola i el jutge determinarà si se’l creu o si li imposa alguna mesura cautelar. De moment, encara rep el suport públic del PSOE i de Pedro Sánchez, però ningú –també per l’esclat pirotècnic del cas Leire– hi vol posar la mà al foc. José Luis Ábalos i Santos Cerdán s’ho miren tot de la presó de Soto del Real i els sondatges –fins i tot el CIS– pinten un panorama molt gris. Gairebé a les fosques, si “el far” s’apaga definitivament.

Veurem quanta llum resta el 24 de juny –amb el solstici d’estiu al retrovisor–, quan Sánchez compareixerà al congrés espanyol per provar de desmarcar-se del laberint de causes judicials que afecten el PSOE i també el seu entorn. El seu germà David Sánchez està pendent de sentència per un suposat cas de nepotisme a la Diputació de Badajoz i la seva parella, Begoña Gómez, té avui una audiència preliminar al judici per irregularitats en la seva activitat acadèmica. El jutge li ha advertit que si no s’hi presenta –les acusacions particulars li demanen 24 anys de presó–, l’obligarà a assistir-hi “amb la força pública”.

Desactivar un mòbil, desactivar el cas Plus Ultra

La defensa de Zapatero –malgrat el revés públic i inesperat de les joies– no arribarà amb les mans buides a la declaració del 17 de juny. La setmana passada va demanar al jutge Calama que aclarís com s’havia fet l’extracció del contingut del mòbil de Rodolfo Reyes, accionista i directiu de Plus Ultra, que és en situació de crida i cerca d’ençà del mes de març.

Les converses de WhatsApp de Reyes –que assenyalen directament Zapatero– van ser facilitades per la Brigada Central d’Emblanquiment de Capitals i Anticorrupció de la Homeland Security Investigations (HSI) nord-americana. El 2021, Reyes va ser retingut a la duana dels Estats Units –no el van deixar entrar al país– i, durant el procediment, les autoritats li van clonar el mòbil.

La defensa posa en dubte la legalitat i la veracitat del contingut com a prova (també ho fan uns altres investigats com Julio Martínez, acusat de ser el “lacai” de la trama de Zapatero). Per això, vol saber com es va fer l’extracció –si va ser completa, parcial o selectiva–, amb quina eina i ordre legal, i també que se’n verifiqui l’autenticitat. En les converses, Reyes apareix com l’instigador de “tocar portes” per aconseguir el rescat de l’aerolínia per part del govern espanyol.

El març del 2020, Reyes va escriure a l’ambaixador espanyol a Veneçuela: “Creus que podem demanar ajut a Zapatero. Tema lobby polític Plus Ultra Línies Aèries. Ajuts públics i/o finançament.” “Aneu recorrent la via formal. I jo busco la manera d’arribar a ZP”, li va respondre Ramón Gordils. Un mes més tard, Reyes va dir al president de l’aerolínia que “s’acaba de fer el pont amb ZP”.

“El nostre col·lega Zapatero, al darrere [del rescat]”, va comentar més endavant a un accionista de Plus Ultra, Raif El Argie. Segons el sumari del cas, l’ex-president va rebre gairebé mig milió d’euros per la gestió, és a dir, un 1% del rescat de l’aerolínia. El pagament es va fer a l’empresa Análisis Relevante, del seu amic Julio Martínez.

El jutge investiga, en total, operacions per un milió i mig d’euros amb unes quantes empreses, a més de 400.000 euros a What The Fav, l’agència de comunicació de les filles de Zapatero, Alba i Laura, a qui el PP –com a coordinador de les acusacions particulars– ja ha demanat d’encausar.

El jutge Calama considera que Zapatero va dissenyar “un entramat societari destinat a canalitzar els fons” que percebien dels clients interessats en els seus favors i que, per mitjà de les societats offshore, va mirar d’amagar-ne l’origen. L’ex-president ha assegurat que tot eren “conjectures absurdes”. Damunt la taula hi ha delictes de tràfic d’influències, falsificació documental i organització criminal.