Agents de la UDEF de la policia espanyola entren en un pis del carrer de Diego de León, a tocar de la famosa Milla d’Or de Madrid, a l’exclusiu barri de Salamanca. Dins, hi trobaran algunes de les peces més importants del trencaclosques de la trama del cas Plus Ultra, que ha esquitxat de ple l’ex-president José Luis Rodríguez Zapatero.

Però l’habitatge no és pas seu. És d’un empresari aparentment poc conegut. Es diu Julio Martínez Martínez, Julito per als amics. Martínez és d’Elda (Vinalopó Mitjà) i té registrades una quarantena de societats –moltes vinculades al món immobiliari–, tot i que la majoria no tenen cap mena d’activitat. Falten dues setmanes per a Nadal i els gossos de la policia no troben regals dins el pis, sinó desenes de milers d’euros en efectiu. 286.000 euros, concretament.

Tot plegat sembla una gimcana. Els gossos guien els agents per diferents habitacions, on els feixos de bitllets estan amagats en una bossa de golf, bosses de plàstic, armaris, calaixeres, capses de mudança, sobres i radiadors, entre més. Els bitllets apareixen per tot arreu. Martínez, que serà detingut aquell mateix 11 de desembre, al·legarà que els diners eren de la venda d’un immoble no declarat a Hisenda.

Els agents de la UDEF també s’emporten quatre ordinadors portàtils, catorze mòbils, nou rellotges d’alta gamma, documentació diversa, agendes i notes manuscrites. Amb aquesta col·lecció, la investigació fa un tomb. El cas Plus Ultra projecta alguna cosa que va molt més enllà del suposat rescat fraudulent de l’aerolínia. Mesos després, el jutge José Luis Calama ho descriurà com una “estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències” amb Zapatero al capdamunt.

I Martínez? N’és el “lloctinent principal i figura visible”, segons el magistrat.

Un amic íntim de Zapatero

Arran de la detenció de Martínez, l’ex-president va dir que només era un amic amb qui sortia a córrer. De fet, poc abans de l’operació, la policia els havia fotografiat plegats en un cotxe a l’accés d’una zona restringida –controlada per Patrimoni Nacional– del parc del Prado, al nord de Madrid. Allà van romandre sense cobertura durant una hora. Seguidament, van esmorzar tots sols en un restaurant de la vora que encara no havia obert al públic.

La relació de Martínez i Zapatero no és únicament de posar-se un xandall, vambes i suar. Es van conèixer cap al 2011, quan el dirigent socialista acabava de deixar la Moncloa. L’empresari, segons la investigació judicial i informacions periodístiques, sempre ha volgut estar ben connectat. Una ambició que anys enrere li havia servit per a fer pinya amb l’ex-president de la Generalitat i ex-ministre Eduardo Zaplana.

La coneixença es va forjar en un gimnàs madrileny, on Martínez sabia que el dirigent del PP –aleshores directiu de Telefònica– era client habitual. Posteriorment, Zaplana va ser qui li va presentar Zapatero per mitjà de Javier de Paz, actualment president de Movistar+. De Paz, amb una llarga carrera a l’ombra del PSOE, va fer el salt al consell d’administració de Telefònica gràcies, precisament, a Zapatero. Però aquesta és una altra història d’amistat.

De fet, el 2020, De Paz va formar part, encara que de manera fugissera, del nucli que va impulsar la consultora Análisis Relevante, que dirigeix Martínez i és l’epicentre de la trama del cas Plus Ultra. Zapatero ha admès que va cobrar de l’empresa del seu amic, però sempre dins els marges de la llei i per serveis legals de consultoria. En cap cas, segons ell, per rebre una comissió d’intermediació en el rescat de 53 milions d’euros de l’aerolínia.

Una versió que trontolla si es compara amb el material que la policia va confiscar al desembre a Martínez i més implicats en el cas, com ara els directius de Plus Ultra. En l’escorcoll del pis de l’empresari d’Elda, per exemple, va aparèixer el contracte que detallava una comissió de l’1% –més de mig milió d’euros– pel rescat. El document deixava clar que l’operació es tancaria “en un període curt”. Només van passar dos mesos entre la signatura i l’acord del consell de ministres.

Així mateix, missatges entre els directius de l’aerolínia asseguren que Martínez va fer de pont –parlen d’ell com “el lacai”– amb l’ex-president, que sembla que va moure els fils per tancar l’operació. El mateix empresari va felicitar un dels accionistes de Plus Ultra –el 26 de febrer de 2021– per haver segellat el rescat, tot i que el consell de ministres no va signar l’ordre fins al 9 de març.

En els informes de la investigació, la UDEF es refereix a Martínez com el “testaferro” de Zapatero. El pagament de la comissió no es va fer per mitjà d’Análisis Relevante, sinó que el jutge creu que es va fer en dues societats a Dubai. Després de signar el contracte, Idella –una altra empresa dirigida per Martínez– va crear les dues estructures a l’emirat per, suposadament, canalitzar els diners. “Finance boutique”, segons un dels directius de Plus Ultra.

De fet, Calama assenyala directament Zapatero com l’encarregat d’ordenar la creació d’un “entramat societari” per a amagar els diners que rebia. L’ex-president ho ha negat públicament i, fins i tot, ha dit que no sabia qui eren els clients de l’empresa del seu amic. “No n’hem parlat mai, d’això”, va dir en una entrevista a Onda Cero.

Segons el sumari del cas, Zapatero va rebre 1.525.078 euros d’Análisis Relevante i de més empreses investigades per la trama. Així mateix, l’agència de comunicació de les seves filles en va rebre 423.779 més. En total, per tant, gairebé dos milions.

Petroli, or, níquel i política a Veneçuela

La UDEF, d’acord amb el material confiscat a Martínez, descriu que els interessos de l’entramat superaven amb escreix el rescat de Plus Ultra. Missatges entre Domingo Amaro Chacón, un veneçolà ben connectat amb el règim chavista i titular d’una de les empreses investigades (Inteligencia Prospectiva), i l’empresari mostren com es feien gestions vinculades amb el coc de petroli, un derivat del petroli.

Es parla de l’interès de l’empresa China International Cultural Technology Resources Group per a fer “compres en efectiu immediat i sense topall de quantitat” i també d’un “trader suís”, en referència a Philip Apikian, que també vol adquirir el producte “en lots de 50.000 tones”. Segons la UDEF, en tot plegat, també hi tenia un rol destacat Delcy Rodríguez, l’actual presidenta de Veneçuela.

La unitat també assegura que Martínez es va moure per entrar en el tràfic d’alguns minerals veneçolans, com ara níquel i or –”la comercialització del groc, en presumpta referència a l’or”–, però també per endinsar-se en uns altres àmbits, com ara el complex d’hotels de luxe a la Tortuga, una illa al Mar Carib. També es detalla que té una off-shore a les illes Verges amb uns 600.000 dòlars.

La documentació també fa mencions directes a la política veneçolana. Segons la UDEF, en una agenda, Martínez descriu intervencions de la trama en decisions “estratègiques de caràcter públic, com l’alliberament de presos a Veneçuela o la intervenció del CNI en la repatriació d’Edmundo González”.