El mes de març passat el govern del Regne Unit va anunciar que, d’ací a pocs mesos, els britànics podrien comprar plaques solars endollables a les botigues. És una mesura pensada per a rebaixar les factures de la llum de les famílies. Aquestes plaques no requereixen cap instal·lació especial ni cap electricista. N’hi ha prou amb un endoll estàndard on connectar-les. Són les que tradicionalment es posen als balcons, però també es poden fixar a qualsevol altra superfície útil. Per fer-ho possible a gran escala, cal una normativa específica que ho permeti, acció que justament prepara el govern britànic. El desencadenant ha estat la guerra de l’Iran i el blocatge de l’estret d’Ormuz, que ha fet necessari cercar alternatives per a rebaixar el cost de l’energia a les cases britàniques. El referent de les plaques solars endollables és Alemanya, on ja hi ha quatre milions d’habitatges que en tenen, amb un ritme d’instal·lació de mig milió nou cada any. Justament, aquestes setmanes s’ha revisat la normativa germànica per facilitar-ne encara més la instal·lació, pensant especialment a incorporar-hi bateries, tenint en compte que ara són molt més assequibles econòmicament. Mentrestant, al nostre país, amb el doble d’hores de sol que a la Gran Bretanya i Alemanya, l’energia solar als balcons és gairebé inexistent per les traves que hi posen els ajuntaments.

Els desafiaments a la Gran Bretanya

En l’anunci de la mesura, el govern britànic reconeix que l’actual conflicte bèl·lic de l’Iran mostra que l’única manera d’obtenir seguretat i sobirania energètiques és posar fi a la dependència dels combustibles fòssils i accelerar el desplegament d’energia neta feta al país. Per aquest motiu el govern ja ha començat a parlar amb grans cadenes de botigues (com ara Lidl o Amazon) i fabricants de conjunts autoinstal·lables de plaques solars endollables. L’objectiu del govern britànic és facilitar al màxim l’adopció de l’energia solar a les cases. Els experts assenyalen que una instal·lació solar tradicional a la teulada de 3,7 kW requereix la contractació d’un electricista professional, amb un cost d’uns 7.000 euros al canvi. Proporciona un estalvi anual en el rebut de la llum de vora 600 euros, de manera que calen uns onze anys per a recuperar-ne la inversió. Això fa que sigui una opció molt poc atractiva per a moltes famílies. En canvi, un equip solar endollable és molt més barat, uns 500 euros, i no cal contractar cap electricista: qualsevol persona el pot instal·lar. Amb un estalvi anual de 80-130 euros en el rebut de la llum, la inversió es pot recuperar en uns quatre anys. Els analistes esperen, a més, que si es popularitza en pugui baixar el preu fins als 280 euros que costa un equip estàndard a Alemanya, on són molt més populars.

Un altre avantatge de les plaques solars endollables en comparació amb una instal·lació tradicional a la teulada és que els qui viuen de lloguer poden adquirir els equips endollables i endur-se’ls quan canvien de pis, fet que podria ampliar enormement el nombre de famílies que optarien per l’energia solar. Els analistes calculen que si es promou i el preu és atractiu, les vendes de plaques solars endollables podrien arribar al Regne Unit a 450.000 unitats venudes anualment, xifra tres vegades superior a les instal·lacions solars tradicionals sobre teulada. Tanmateix, de moment el govern britànic no n’ha publicat la normativa definitiva. Tot apunta que hi haurà un límit de potència de les plaques endollables de 800 W, com passa a Alemanya. Ara com ara, no se sap què pot passar amb els excedents que no es consumeixin dins la casa, si es podran abocar a la xarxa general i rebre’n una compensació econòmica, com passa amb les instal·lacions tradicionals.

Tot i l’anunci del govern, els experts britànics creuen que s’ha de fer molta feina per fer realitat l’energia solar endollable a gran escala. Per una banda, el sistema elèctric del Regne Unit té unes característiques particulars i diferents de la de països com Alemanya i, encara que el govern vulgui que es comprin ràpidament aquestes plaques, cal tenir en compte la seguretat. Diuen que cal un estàndard de placa solar endollable al Regne Unit que encara no existeix, i assegurar-se que els models que venguin les botigues es comportaran amb seguretat en el temps. També indiquen que moltes de les instal·lacions elèctriques del país són pensades perquè l’electricitat vagi en un sol sentit, de la xarxa elèctrica a l’endoll, i no pas també de l’endoll cap a la xarxa.

Això podria fer que algunes de les proteccions elèctriques no funcionessin, tot i complir una normativa no pensada per a aquest nou cas d’ús. A més, hi ha estudis que mostren que el 70% de les instal·lacions elèctriques domèstiques del Regne Unit no han estat revisades per cap professional aquests darrers deu anys. De fet, segons els experts, moltes cases construïdes abans dels anys vuitanta tenen instal·lacions elèctriques inadequades per a l’actual demanda d’electricitat, molt més gran que aleshores. I aquestes cases amb instal·lacions antigues sense renovar podrien ser les que tinguessin més risc. Hi viuen les famílies amb menys poder adquisitiu, que serien les primeres interessades a comprar els sistemes solars endollables com a via per a rebaixar el rebut de la llum. És per això que els experts britànics recomanen que abans d’adquirir aquestes plaques solars un electricista revisi la instal·lació elèctrica de l’habitatge.

Alemanya permet instal·lacions endollables més grans

El gran referent de les plaques solars als balcons és Alemanya. Fa anys que tenen una normativa específica i el govern promou activament aquest sistema de producció energètica. Com dèiem, ja hi ha uns quatre milions d’instal·lacions actives, amb un ritme de noves instal·lacions de mig milió anual. Tot i l’èxit, la normativa s’ha modificat perquè encara sigui més atractiva. El límit de potència per a no requerir l’actuació d’un electricista professional continua essent el mateix, 800 W. Però aquest valor és el que ha de proporcionar l’inversor, que capta l’energia de les plaques i la injecta a l’endoll, és a dir, a la casa. Fins ara això volia dir que es podia tenir un màxim de 800 W en plaques solars. Amb la reforma es permet d’arribar fins a 10.000 W en plaques solars, tot i que l’inversor ha de continuar proporcionant un màxim de 800 W a l’endoll. En cas de superar els 7.000 W, cal tenir un comptador digital i complir més regulacions de seguretat. Les instal·lacions per sota dels 2.000 W i sense remuneració d’excedents poden fer un registre simplificat. Però aquelles que superin aquest valor o tinguin una bateria, també ho han de comunicar a la companyia elèctrica.

Tenir plaques amb molta més potència que els 800 W del límit de l’inversor interessa en dos casos. El primer, quan el sol surt i es pon. En aquests moments les plaques proporcionen una fracció de la potència, de manera que si es tenen únicament 800 W en plaques el valor de producció és molt inferior. Si es tenen més plaques, es pot produir més electricitat durant aquelles hores. Però sobretot la reforma és pensada per als qui tinguin o vulguin afegir una bateria a la instal·lació, ara que han baixat molt de preu. De manera que quan la producció superi el valor límit de 800 W d’injecció a la casa, l’inversor desviï cap a les bateries l’electricitat sobrant, que aleshores s’aprofitarà a la nit. A més, la nova normativa permet que les bateries es puguin carregar de la xarxa elèctrica, com ara durant les hores en què l’electricitat és més barata.

Pels experts, malgrat la limitació dels 800 W en aquestes instal·lacions, la nova normativa pot tenir un impacte molt positiu en la gestió dinàmica de la xarxa elèctrica, per a aprofitar millor els excedents renovables i fer baixar els pics de consum gràcies a una incorporació en massa de bateries a les cases. Que la nova normativa ha estat molt ben rebuda ho demostra el fet que aquesta setmana passada la cadena de supermercats Lidl va llançar una oferta de bateria pensada per a instal·lacions solars als balcons. Amb 2,24 kWh de capacitat, durant tres dies es va vendre a les botigues per tan sols 299 euros, un preu insòlit. La bateria admet una potència de càrrega fins a 1.000 W i es pot descarregar a 800 W. Segons Lidl, és compatible amb el 99% dels inversors d’equips solars endollables. I igual que les plaques, la bateria també es pot connectar a un endoll estàndard, en combinació amb l’inversor. Una mostra d’allò que pot arribar a la resta d’Europa ben aviat, si la normativa hi acompanya.

Als EUA també volen promoure l’energia solar als balcons, mentre al nostre país continua blocada

Més enllà del nostre continent, als EUA també volen impulsar les plaques solars endollables. A l’estat de Colorado ja s’ha fet un primer pas legislatiu per a aprovar-ho. La clau ha estat qualificar les plaques solars endollables de propietat personal, en compte de considerar-les una instal·lació fixa. Això evita que comunitats de veïns o governs municipals en decretin la prohibició als balcons, patis o porxos. La intenció és que tant llogaters com residents d’edificis d’habitatges que no tinguin l’autoritat legal per a instal·lar plaques tradicionals puguin col·locar plaques endollables. Però sobretot s’ha fet pensant en les famílies amb menys ingressos, com una manera de rebaixar el rebut de la llum. De moment la iniciativa ha de ser aprovada definitivament. Si és el cas, s’afegiria a l’estat de Utah, on ja es desplega aquesta tecnologia.

Als Països Catalans, la situació és ben contradictòria. Per una banda, la normativa espanyola permet les plaques solars endollables, però amb una casuística diversa. Si la potència és inferior a 800 W, no cal res especial, tret d’un dispositiu d’abocament zero. És a dir, en cas que la producció de les plaques no la consumim sencera dins de casa, l’electricitat sobrant no pot anar a la xarxa general, s’ha de perdre, funció que fa el dispositiu d’abocament zero. En el cas que vulguem abocar l’excedent a la xarxa elèctrica i obtenir-ne diners de la nostra companyia elèctrica, aleshores sí que cal l’actuació d’un electricista que instal·li una línia elèctrica independent amb un diferencial específic. A més, cal tenir un comptador digital i donar d’alta la instal·lació.

A diferència d’Alemanya i la Gran Bretanya, a l’estat espanyol sí que es pot superar la potència de 800 W, però, en aquest cas –tant si aboquem excedents com si no–, també cal que un electricista instal·li una línia elèctrica independent amb un diferencial, que hi hagi un comptador digital i que es doni igualment d’alta la instal·lació. Permetre més potència, i abocar excedents, implica haver de contractar un electricista, cosa que encareix la instal·lació i la fa menys atractiva econòmicament. Tanmateix, aquest no és el motiu que fa que al nostre país no hi hagi pràcticament cap placa solar als balcons, tot i tenir el doble d’hores de sol que la Gran Bretanya i Alemanya, amb períodes d’amortització de la inversió que poden ser tan sols de dos anys, molt millors que en aquells països.

El problema principal és que, malgrat que la normativa general espanyola ho permeti, la normativa municipal ho pot impedir. Si l’element afecta la façana, la normativa urbanística de molts ajuntaments ho prohibeix. I en cas de permetre-ho, també pot caldre l’aprovació de la comunitat de veïns. Tot plegat fa que molts interessats es facin enrere a l’hora de comprar equips solars endollables per por que després els hagin de retirar. És per això que, perquè aquestes instal·lacions reïxin al nostre país, cal que les administracions ho facilitin al màxim i donin seguretat legal. Com en el cas alemany i britànic, amb una normativa clara i segura es podrien multiplicar les instal·lacions solars residencials als Països Catalans, de manera que el rebut elèctric de moltes cases s’abaratiria, especialment aquelles amb menys recursos. També acostaria moltes famílies a l’energia solar i les bateries, i això, com mostra l’experiència a molts països, estimularia l’electrificació de la resta de consums de les cases, abandonant els combustibles fòssils. És a dir, amb la substitució del gas per plaques d’inducció, la generació d’aigua calenta i calefacció amb bombes de calor i el canvi a un vehicle elèctric.