Aquests darrers dies, José Luis Rodríguez Zapatero i la seva defensa han anat rumiant en un concepte que va fer servir per primera vegada el 1939 el jutge nord-americà Felix Frankfurter, del Tribunal Suprem dels Estats Units, el de la fruita de l’arbre enverinat. Frankfurter va posar nom a una doctrina que ja havia començat força abans, el 1920, a propòsit d’un altre cas als Estats Units en què el Suprem va dictaminar que no es podia utilitzar com a prova la informació obtinguda de manera il·lícita, com ara un escorcoll sense ordre judicial; i afegia que tampoc no es podia utilitzar en el procediment judicial la informació obtinguda mitjançant aquell mètode il·lícit. El jutge Frankfurter hi va acabar posant nom quan va dir: “Un acusat té el dret de demostrar que una porció substancial del cas contra ell és el fruit d’un arbre enverinat.” I això és el que considera Zapatero, ara que, finalment, es trobarà cara a cara amb el jutge José Luis Calama a l’Audiència espanyola.

És la primera volta que un ex-president espanyol declara com a investigat, i ho fa per la sospita d’haver cobrat mig milió d’euros en canvi d’haver afavorit el rescat de cinquanta-tres milions d’euros de l’aerolínia Plus Ultra en plena pandèmia. El jutge Calama fonamenta bona part de la imputació de Zapatero en unes converses obtingudes del mòbil d’un dels principals accionistes de Plus Ultra, Rodolfo Reyes, a qui les autoritats nord-americanes van intervenir el telèfon mòbil quan provava d’entrar als Estats Units a l’aeroport de Miami. Fou el 2021, quan uns agents de la Homeland Security Investigations (HSI), que depèn del Departament de Seguretat Interior dels EUA, el van identificar, van clonar el contingut del seu mòbil i el van fer tornar.

Reyes era al punt de mira d’una investigació transnacional que d’ençà del 2018 estalonava uns quants empresaris vinculats a l’emblanquiment de capitals i l’ocultació d’actius mitjançant empreses pantalla, i d’ençà d’aquell dia que van impedir que entrés a territori nord-americà, l’HSI disposava del contingut del seu mòbil, ple de converses amb uns altres empresaris que assenyalaven directament Zapatero, “el nostre col·lega”, com la persona clau que desencallaria l’aprovació d’uns ajuts milionaris de la Societat Estatal de Participacions Industrial (SEPI). Però aquelles converses, les autoritats dels EUA, no les van lliurar fins a començament d’aquest any a la policia espanyola.

Ho explicava la UDEF en un informe d’aquest passat mes d’abril en què feia un buidatge de les comunicacions entre els investigats en el cas Plus Ultra. “Mitjançant la remissió d’aquesta informació, l’HSI demanava la continuïtat de col·laboració conjunta enfocada en una investigació relacionada amb una organització criminal transnacional dedicada a l’emblanquiment de capital, la corrupció d’empresaris i persones políticament exposades”, diu l’informe de la policia espanyola. Una d’aquestes persones era Rodolfo Reyes “i les seves activitats il·lícites relacionades amb l’emblanquiment de capitals i l’evasió de sancions imposades pels Estats Units, mitjançant l’ús de certes companyies, entre les quals hi havia Plus Ultra Líneas Aéreas SA.”

I és en aquest context, diu la UDEF, que “l’HSI va realitzar una extracció telefònica d’un dispositiu mòbil que pertanyia a Rodolfo Reyes Rojas”, i que “en considerar que la informació obtinguda podria ser d’interès per les autoritats espanyoles i podria ser important per a sostenir la presentació de càrrecs penals contra les persones a Espanya implicades en aquestes activitats financeres il·lícites, l’HSI va obtenir les autoritzacions necessàries i va compartir aquesta extracció perquè fos utilitzada en un procés judicial a Espanya.”

Els dubtes: l’arbre duu verí?

Aquestes explicacions de la UDEF presentaven alguns dubtes, sobretot al voltant de Zapatero i dels analistes i els mitjans afins al PSOE, que els han anat destacant i amplificant, i han suggerit que la informació del mòbil de Reyes fou obtinguda de manera irregular, sense garanties judicials com ara el respecte del dret de la intimitat de la persona afectada (Rodolfo Reyes mateix, quan fou aturat a l’aeroport de Miami i van fer una còpia del seu mòbil) i la sospita que, durant aquests anys, es pogués haver trencat la cadena de custòdia de la prova, pel desconeixement (de l’estat espanyol estant) de les condicions en què es va conservar aquesta informació. I perquè la UDEF, en el seu informe, no explica res més que “l’HSI va obtenir les autoritzacions necessàries” per a compartir aquesta informació.

Alguns juristes, com el catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva, qüestionen que qui intervingués el mòbil de Reyes fos un organisme com l’HSI sense cap mena d’autorització ni supervisió judicial, i consideren que un fet com aquest invalidaria la prova si s’hagués esdevingut a l’estat espanyol. I reflexionava: “si les dades, obtingudes per aquesta via provinguessin de Corea del Nord, serien considerades una prova il·lícita”.

El cas és que, al contrari que amb Corea del Nord, hi ha mecanismes permanents de cooperació judicial i policíaca entre l’estat espanyol i els Estats Units, d’acord amb un tractat d’assistència jurídica mútua en matèria penal, segons el qual l’obtenció de proves dins el territori nord-americà és admissible si han estat obtingudes legalment en aquest país. I als Estats Units la legislació és més permissiva que no pas l’espanyola en aquest àmbit, on n’hi ha prou amb una sospita raonable d’activitat il·lícita o una percepció de risc per a la seguretat nacional per a la intervenció de dispositius.

Però hi ha un altre fet que ha alimentat la sospita d’una mala pràctica o un mal ús d’aquesta informació per part de l’Audiència espanyola. La setmana passada, el jutge Calama va enviar una comissió rogatòria als Estats Units per poder incorporar a la causa com a prova la informació continguda en el mòbil de Rodolfo Reyes. Com és possible que ho demani ara, després d’haver utilitzat tota aquesta informació, després d’haver aprofitat totes aquestes converses que parlen de Zapatero, per encausar l’ex-president espanyol?

Petició als EUA

La resposta del jutge Calama, d’acord amb la interlocutòria en què demana cooperació judicial als EUA i que va avançar El Confidencial, és que “la informació facilitada per les autoritats policíaques estrangeres pot servir com a font d’investigació, però l’eficàcia com a mitjà de prova en el procés penal requereix la incorporació adequada a les actuacions”. I això pretén amb aquesta comissió rogatòria.

Però l’advocat de Zapatero vol que el jutge demani més informació, més detalls sobre com es va obtenir la informació del mòbil, sobre “l’autenticitat de les comunicacions i la conservació i custòdia del dispositiu, a més de les circumstàncies en què s’ha fet l’intercanvi d’informació entre òrgans policíacs, sense intervenció judicial coneguda”, perquè tot plegat, segons que diu, “permet de plantejar dubtes raonables sobre el respecte del dret d’un procés amb totes les garanties”. Un dels supòsits en què no seria admissible una prova com aquesta a l’estat espanyol seria que s’hagués obtingut il·lícitament als Estats Units i d’acord amb la normativa nord-americana.

Vet ací una línia de defensa de Zapatero: mirar de desactivar una de les principals proves contra ell tot al·legant que es va obtenir de manera il·lícita, que aquest fruit va caure d’un arbre enverinat, i que, per tant, i d’acord amb aquells precedents judicials dels anys vint i trenta als Estats Units, totes les actuacions posteriors serien invàlides. Un supòsit molt improbable en aquest cas, en què allò que fa més por a l’ex-president espanyol no és pas com es va aconseguir el contingut del mòbil, sinó, sobretot, tot allò que diuen els missatges que hi havia inclosos.