L’autonomia de Còrsega encara el primer gran examen a París. L’Assemblea francesa comença a debatre avui el projecte de llei constitucional que reconeixeria un estatut d’autonomia per a l’illa, un text d’un sol article que, si s’aprova, obrirà una escletxa històrica en el model jacobí francès.

És previst que el debat s’allargui fins divendres i la votació s’ha fixat el 23 de juny. El text arriba al ple amb gairebé un centenar d’esmenes i amb una majoria molt fràgil. El suport del bloc macronista i dels autonomistes corsos pot ser insuficient si el Rassemblement National hi vota en contra i si socialistes, insubmisos, ecologistes i comunistes voten de manera dispersa.

Aquest és, ara com ara, el punt culminant del procés de Beauvau, obert el 2022 pel govern francès arran de les protestes que van sacsejar Còrsega després de l’agressió mortal al militant independentista Yvan Colonna a la presó d’Arles. Aquella mort va desencadenar una onada de mobilitzacions i aldarulls a l’illa i les autoritats franceses foren assenyalades, si més no, per negligències greus en l’afer. Tot plegat va obrir la porta a una negociació política sobre un autogovern cors.

Quatre anys més tard, aquella negociació arriba a l’hemicicle. Però el camí encara és llarg. Si l’Assemblea aprova el text haurà de passar pel senat, on la dreta, més hostil a l’autonomia, té molt més pes. I, si totes dues cambres l’aproven exactament en els mateixos termes, encara caldrà la votació del congrés a Versalles, és a dir, una sessió conjunta de diputats i senadors, per una majoria de tres cinquenes parts.

Fins i tot si la reforma constitucional reïx, bona part de l’autonomia restarà pendent d’una llei orgànica, que haurà d’establir quines competències tindrà Còrsega, quin poder normatiu real tindrà la Col·lectivitat de Còrsega i quins controls hi exerciran el Consell d’Estat i el Consell Constitucional. Dit d’una altra manera: el text constitucional obriria la porta, però la llei orgànica en definiria l’abast real.

Què diu exactament el projecte?

El projecte incorporaria un nou article 72-5 a la constitució francesa. El precepte establiria que Còrsega és dotada d’un “estatut d’autonomia dins la República”, justificat pels “interessos propis”: la insularitat mediterrània i l’existència d’una “comunitat històrica, lingüística i cultural” que ha desenvolupat un “vincle singular amb la terra”. El text no parla de “poble cors”, una expressió que el Consell Constitucional francès va vetar el 1991, ni reconeix explícitament l’oficialitat del cors, però introdueix tres idees que fins ara havien estat excloses de la França metropolitana: el reconeixement d’una comunitat diferenciada, la singularitat territorial i l’autonomia.

En termes pràctics, Còrsega ja té una institució única, la Col·lectivitat de Còrsega, que agrupa les competències de la regió i dels dos antics departaments de l’illa. Però això no equival a una autonomia legislativa: les lleis franceses s’hi apliquen com a la resta de l’estat, amb algunes adaptacions aïllades.

La reforma obriria la porta a un altre model. D’una banda, permetria d’adaptar lleis i reglaments francesos a la realitat corsa. D’una altra, faria possible que la Col·lectivitat de Còrsega fixés normes pròpies de caràcter legislatiu o reglamentari en alguns àmbits. Aquesta segona via és la més innovadora: no consistiria simplement a aplicar amb matisos una norma francesa ja existent, sinó a poder aprovar normes pròpies sobre determinades matèries. Quines serien aquestes matèries, en quines condicions i amb quin abast ho haurà de definir una futura llei orgànica.

Projet de loi constitutionnelle sur l’autonomie de la Corse by BENARD

Per tant, aquesta llei orgànica serà decisiva. Haurà de precisar quines matèries podran ser adaptades, amb quins límits i sota quins controls jurídics. La llista no és tancada, però en el debat polític s’han citat àmbits com l’habitatge, la gestió de l’aigua i dels residus, el transport, la llengua i la cultura.

Es preveu que el projecte sigui consultat a la població corsa. El text inicial ho formulava com una possibilitat, però en comissió es va aprovar de fer la consulta obligatòria, un canvi que ara haurà de ratificar el ple. Anant molt de pressa, es podria fer a final del 2026 o, més probablement, ja el 2027, però qualsevol entrebanc pot endarrerir tot el calendari.

Què pot canviar durant el debat?

Tot i que el text ha estat aprovat en comissió, el ple debatrà la versió inicial presentada pel govern. Això vol dir que les modificacions adoptades en comissió hauran de ser defensades novament en forma d’esmena.

En comissió, els diputats van aprovar canvis significatius. Un dels més importants detallava les competències que restarien fora del futur poder normatiu cors. En concret, no podria afectar competències sobiranes com ara la nacionalitat, la justícia, el dret penal, la política exterior, la defensa, la seguretat, la moneda i el dret electoral.

La llengua i l’accés a l’habitatge també són objecte de debat. El text constitucional inicial no reconeix l’oficialitat del cors ni crea cap estatut de resident –és a dir, l’exigència d’una durada mínima de residència a l’illa per a poder-hi comprar un habitatge. Aquestes qüestions haurien de ser abordades en la futura llei orgànica, però algunes esmenes, sense gaires possibilitats de prosperar, proven de blindar-ho en el text constitucional.

El punt més delicat és la noció de “comunitat corsa”. Per als sobiranistes, és una fórmula mínima de reconeixement: no parla de “poble cors”, però sí d’una realitat històrica, lingüística i cultural pròpia. Per als sectors centralistes, en canvi, inscriure una comunitat diferenciada en la constitució pot afeblir el principi d’indivisibilitat del poble francès i obrir la porta al reconeixement de drets específics per a determinats grups o territoris. El Consell d’Estat ha recomanat de reformular aquest punt i parlar de característiques històriques, lingüístiques, culturals i socials dels habitants de Còrsega, i no pas d’una “comunitat”.

El segon punt és el “vincle singular amb la terra”. L’expressió no crea cap competència concreta, però en un futur pot servir de justificació constitucional per a impulsar mesures específiques sobre el sòl, l’habitatge, l’urbanisme o la protecció del territori. Per als partidaris del text, és una manera de reconèixer que Còrsega té problemes particulars, com la pressió immobiliària, el pes de les segones residències, l’especulació i les dificultats d’accés a l’habitatge, que poden requerir respostes jurídiques pròpies. Per als crítics, en canvi, la fórmula és massa ambigua i podria acabar servint per a legitimar restriccions per als qui no són residents de llarga durada.

El tercer punt és la competència normativa. Per als partidaris del text, aquest és precisament el sentit de l’autonomia: permetre respostes pròpies a una realitat territorial específica. Per als sectors més centralistes, en canvi, fins i tot una capacitat limitada per a adaptar lleis franceses i fixar normes pròpies pot alterar el principi d’igualtat davant la llei.

Al fons de tot hi ha també la por del precedent. Si Còrsega obté un estatut d’autonomia, alguns altres territoris amb identitat pròpia, com el País Basc, Bretanya, Alsàcia o Catalunya, podrien demanar un tracte semblant.

Què hi diuen els partits a París?

El bloc vinculat a la majoria del president francès, Emmanuel Macron, defensa a grans trets el projecte d’autonomia. Renaixement, MoDem i Horitzons el presenten com una sortida política negociada. El paper de Laurent Marcangeli, diputat cors d’Horitzons i ex-batlle d’Aiacciu, és clau: tot i ser adversari local dels sobiranistes, ha defensat el text com una sortida de consens a les reivindicacions corses i s’ha convertit en un dels partidaris més ferms dins la majoria presidencial.

Els Republicans són l’oposició més frontal al text. La línia dominant del partit, encapçalada per Bruno Retailleau i molt forta al senat, rebutja el reconeixement d’una autonomia corsa i denuncia un risc de ruptura de la unitat republicana. El diputat cors François-Xavier Ceccoli defensa d’afegir més controls sobre les normes corses, una modificació que els autonomistes consideren que buidaria el text.

El Partit Socialista es troba dividit. Una part del grup veu el text com un pas envers la descentralització, però una altra recela del reconeixement d’una comunitat corsa. Sigui com vulgui, el PS difícilment voldrà aparèixer com el partit que bloca una reforma defensada per una majoria institucional corsa. La França Insubmisa també arriba al debat amb reserves. El partit de Jean-Luc Mélenchon, de tradició jacobina, no vol votar contra el text si es preserva la idea de respecte al vot cors, però qüestiona el “vincle singular amb la terra” i reclama garanties perquè l’autonomia no serveixi per a rebaixar proteccions socials, laborals o ecològiques.

Els ecologistes són favorables al principi d’autonomia, però també volen garanties socials i ambientals. Els comunistes es troben més dividits: hi pesa el vell reflex jacobí, però els electes d’ultramar i de certs territoris tendeixen a veure l’autonomia corsa amb més bons ulls. El grup LIOT, que inclou els sobiranistes corsos, és el més favorable al projecte.

El Rassemblement National és una de les claus de la votació. Fins fa poc, el partit de Marine Le Pen era un defensor estricte de la “República una i indivisible”, contrari a qualsevol concessió territorial. Tanmateix, ara defensa una autonomia “sota control”. L’RN presentarà un contraprojecte, en què refusarà la noció de “comunitat”, qualsevol oficialitat del cors i gaire poder normatiu.

Aquest tomb té una explicació política i electoral: l’RN ha crescut a Còrsega i no vol aparèixer com una força contrària als interessos de l’illa. A més, ha teixit relacions amb sectors identitaris corsos, com ara Mossa Palatina. El partit prova de situar-se en una posició intermèdia: prou autonomista per a no perdre terreny a Còrsega, prou centralista per a no inquietar el seu electorat continental. La incògnita és què farà si les esmenes que proposa no reïxen.

Què hi diuen els partits corsos?

Si a París el debat sembla moure’s entre preservar el text o rebaixar-ne l’abast, a Còrsega una part del sobiranisme considera que fa curt. El corrent autonomista majoritari, que governa l’illa, el veu com una fita històrica, però s’oposa a qualsevol rebaixa substancial. Gilles Simeoni, antic president del consell executiu de Còrsega i ara batlle de Bàstia, n’és el principal impulsor polític. Per a ell, la reforma culmina més de mig segle de reivindicació nacional, una dècada de governs nacionalistes a l’illa i el període obert després de la mort d’Yvan Colonna el 2022.

Simeoni avisa que un rebuig del text o una rebaixa substancial seria un senyal molt greu. El seu argument és que l’acord no és cap concessió a una minoria radical, sinó un compromís validat per una majoria molt àmplia dels electes corsos, de famílies polítiques diverses; i que un cop de porta podria arrossegar part del sobiranisme cap a l’independentisme. De manera que la reforma seria una oportunitat històrica d’encaix.

Sobre això, una enquesta publicada l’agost del 2025 indicava que el suport dels corsos al projecte d’autonomia era del 76%, el mateix percentatge que els qui volien que l’ensenyament del cors fos obligatori.

La dreta corsa, en canvi, es troba dividida. Com ja s’ha dit, Marcangeli és favorable a un estatut d’autonomia negociat. Per una altra banda, Ceccoli representa el sector més hostil, que considera que l’autonomia és massa imprecisa i pot deixar massa poder a la Col·lectivitat de Còrsega.

Per una altra banda, el moviment independentista Core in Fronte, amb sis diputats a l’Assemblea de Còrsega, i Nazione, nascuda entorn de Corsica Libera i Jean-Guy Talamoni, amb una diputada, el rebutgen perquè consideren que no implica una autonomia real, no reconeix el poble cors, no blinda l’oficialitat del cors, no crea un estatut de resident ni obre la via de l’autodeterminació.

Amb una majoria nacionalista clara a l’illa i un electorat favorable a una autonomia real, el resultat del debat a París pot, doncs, marcar el futur polític de Còrsega.